Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Les formes de comunicació. Els components del discurs oral.

326 views

Published on

Les formes de comunicació. Els components del discurs oral.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Les formes de comunicació. Els components del discurs oral.

  1. 1. Tema: Els modes de comunicació. Els components del discurs oral Activitats formatives transversals obligatòries comunes ACTIVITAT 3>Bloc 1
  2. 2. Professor: Javier Narciso Romero Catedràtic d’Universitat
  3. 3. Índex 1. Modes de comunicació 2. Els components del discurs oral
  4. 4. 1. Modes de comunicació
  5. 5. Hi ha tres modes de comunicació: 1. Modes de Comunicació Mode narratiu Mode descriptiu Mode expositiu
  6. 6. 1. Mode narratiu: es fa servir a fi d’apropar-se al receptor. Consisteix a fer una comunicació afectiva. Característiques i llibertats del mode narratiu: Té matis particular i subjectiu: pot ser que l’emissor hi conte res que haja viscut; potser que l’emissor haja estat testimoni dels fets, o potser que se n’haja assabentat per altres fonts. Alteració de l’orde: pots començar per l’inici, el desenvolupament o la fi. 1.Modes de Comunicació
  7. 7. 2. Mode descriptiu: tracta de transmetre al receptor imatges. Pot fer- se servir en textos literaris o analítics. 2.1 Descripció literària: és imprecisa, és construeix sobre la base de figures literàries. 2.2 Descripció tècnica: és ordenada, té caràcter de “confiabilitat”. Ha de ser objectiva, exacta, imparcial i ordenada. 2.3 Formes de descripció: 2.3.1 La descripció estàtica: és invariable, les seues característiques no canvien: un lloc, una cosa o una persona. 2.3.2 La descripció dinàmica: és variable. Sol ser elaborada amb verbs d’acció. 1. Modes de Comunicació
  8. 8. 3. Mode expositiu: es fa servir a fi de transmetre un missatge amb la intenció que el receptor hi reflexione i l’analitze. 3.1 Característiques: claredat, concisió, precisió, objectivitat, exactitud, propietat del llenguatge 1. Modes de Comunicació
  9. 9. 1. Els components del discurs oral
  10. 10. Oratòria Se’n diu “oratòria”, de l’art de parlar amb eloqüència Grècia Matèria obligatòria d’estudi dels Ciutadans. Parla en l’àgora Actualitat És obligatòria en moltes universitats de prestigi, com ara Harvard (EUA)… 2. Els components del discurs oral
  11. 11. Oratòria No comunicar-se correctament influeix negativament en l’interlocutor i ens impossibilitat l’aconsecució dels objectius desitjats. En això rau la importància de conéixer l’Oratòria a fi de comunicar-nos correctament, convéncer els altres i projectar-hi una imatge positiva.
  12. 12. Qui i per què escolta el meu missatge? Captar l’interés i l’atenció de l’auditori a fi d’involucrar-lo en el tema.  Conéixer l’auditori.  Ús correcte del llenguatge.  Nombre d’assistents  Apropar-se al sentiments i interessos de l’auditori  Retroalimentació
  13. 13. Estructura del discurs Es divideix en tres grans blocs d’igual importància, tot i que de diferent durada:  Introducció (1/10).  Nucli (8/10)  Final (1/10)
  14. 14. El discurs oral La capacitat de fer un bon discurs depén del control dels aspectes següents:  Velocitat i articulació  Ritmes i silencis  Volum  Crosses o fórmules elocutives
  15. 15. Por a parlar en públic En la nostra activitat professional, hem de parlar en públic, fer discursos, reunions, mantenir relacions interprofessionals, tractar amb subordinats… La por es una percepció que desencadena una emoció que genera una reacció. La por és necessària, ens dóna una dosi de realitat i ens permet sobreviure en situacions adverses. por vs respecte
  16. 16. Por a parlar en públic  Donar una xerrada.  Fer preguntes en una conferència.  Expressar una opinió en una discussió. Tenir por en una intervenció pública és normal.
  17. 17. Por a parlar en públic  Anticipació de conductes desfavorables (dic bajanades).  Avaluació negativa de la situació (és horrible parlar en públic).  Avaluació negativa d’un mateix (no mai seré capaç de fer-ho).  Avaluació negativa de la pròpia actuació (ho estic fent malament). El públic no és enemic nostre són persones que pensen que l’orador els aportarà coses Actitud positiva
  18. 18. El llenguatge corporal En la comunicació el principal component no és el llenguatge oral (7%), sinó el to de veu (38%) i el llenguatge corporal (55%).
  19. 19. El llenguatge corporal- Eix o postura  Estar en l’eix significa que el cos està centrat, recte, que l’eix corporal coincideix amb l’eix de masses.  No hem d’oscil·lar mai, o bascular, ni posar-nos de puntetes, ni suportar el pes en un sol peu.  L’orador ha de mantenir una postura recta amb el cap, mirant cap avant i amb el pit orientat al públic.
  20. 20. El llenguatge corporal - Mirada. És fonamental ja que és la que determina la connexió amb el públic. Ha de ser franca, directa. La mirada ha d’adreçar-se a tot l’auditori: • Abarcativa. • Zonal.
  21. 21. El llenguatge corporal - Expressió de la cara. Expressa les emocions i la personalitat de l’orador. El receptor ha de percebre: disposició, bon humor, accessibilitat Somrís, té una gran importància (no ha de ser mai forçat).
  22. 22. El llenguatge corporal - gestos Normalment es refereix al moviment de les mans. Professional molt estudiat (fora d’aquest curs). Alguns consells.  Evitar moviments bruscos  No distraure amb les mans  No posar-se mai les mans a les butxaques  Gesticulació excessiva (defecte del món mediterrani).
  23. 23. La paraula. La veu, la cura és necessària (afonia del professor). • Respiració. • Articulació. • Volumen (intensitat). • Projecció i claredat. Un dels millors recursos és l’entonació correcta, mai plana!!!
  24. 24. Los componentes del discurso oral
  25. 25. Javier Narciso Romero narciso@ua.es Catedràtic d’Universitat Dpt. Química Inorgànica

×