SlideShare a Scribd company logo
1 of 23
Gènere dramàtic i ampliació de cicles mítics Èdip i l'Esfinx
Orígens del gènere dramàtic Com vas veure l'any passat, la tragèdia té el seu orgien en el culte a Dionís, els seguidors dels quals cantaven el ditirambe i es vestien de boc, ja que creien que aquesta era la figura en què es manifestava el déu Dionís. Al s. VI Pisístrat li dedica uns festivals dramàtics, i sorgeix la tragèdia (τράγος, ωδία). ὄρχηστρα
En aquestes processons, es col·locava l'estàtua del déu al mig de la dansa circular que realitzaven els participants (ὄρχηστρα). El seguici, vestit amb pells de boc, entonava un cant ritual en honor a Dionís: d'aquí l'etimologia de la paraula  tragèdia,  τραγωδία, “cant del boc”. El boc/ ὁ τράγος http://www.youtube.com/watch?v=9qbVdjYutMg&NR=1
La tragèdia es comença a inspirar en els herois de la mitologia grega, que provoquen l'emoció i la compassió del públic. ,[object Object]
Cicle Tebà:   Èdip, Antígona, Ismene, Iocasta... Antígona ret rituals al cos de Polinices.
3 GRANS TRÀGICS 1. Èsquil (525-456 a.C.) Neix a Eleusis i participa en les batalles de Marató i Salamina durant les Guerres Mèdiques.  Introdueix el segon actor en les representacions. Obres:   Les suplicants Els perses, Els set contra Tebes, Prometeu encadenat  i la trilogia  de l'Orestíada: Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides
2. Sòfocles (496-406 a.C.) Neix a Colonos.La seva joventut, coincideix amb els anys d'esplendor de Pèricles. Va escriure més de cent trenta obres, de les quals només se'n conserven 7 de temàtica diversa: Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colonos. Antígona enterra el seu germà Polinices.
3. Eurípides (480- 406 a. C.) Va néixer a prop de Salamina. Personatge solitari, va participar poc en la vida política, i que va mantenir una estreta relació amb Sòcrates. El centre d'interès de les seves obres és l'ésser humà, ja que és el primer en analitzar-ne la psicologia.  Obres: Se li atribueixen unes 90 obres, entre les quals se'ns han conservat:  Alcestis, Medea, Els Heraclides, Hipòlit, Andròmaca, Hècuba,  entre d'altres. Jasó i Medea
La comèdia Κωμωδία (κῶμος+ωδία, “Cant de festa”. L'origen etimològic de la paraula és incert.
1. Aristòfanes:  màxim representant de la Comèdia antiga. 2. Menandre: màxim representant de la Comèdia Nova.
Èdip, l'heroi tràgic És un dels personatges clau que formen part del  Cicle tebà.
Èdip està relacionat amb: jj Afrodita Ares
Cadme, el fundador de la ciutat de Tebes. Europa
Harmonia Polidor (un dels germans d'Hèctor).
Polidor i Nicteis funden la nissaga dels labdàcides, que estarà maleïda pels regals que van proporcionar Atena i Hefest a les noces de Cadmos i Harmonia a causa de la gelosia d'Hefest.
El fill de Làbdac, Laios, va esdevenir rei de Tebes i es va casar amb Iocasta. Però un oracle vaticinava que Laios moriria a mans del seu propi fill. Així doncs, només néixer, l'abandona al bosc.
Un pastor de Corint el troba i el dóna als reis del seu país perquè no tenien fills. Quan Èdip creix, s'assabenta que és adoptat i va a Delfos a consultar l'oracle. En el camí es troba el seu pare biològic i...
Sense saber-ho, Èdip mata el seu pare biològic.  L'oracle de Delfos és esfereïdor: que no tornés a la seva pàtria perquè si no, mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Decideix no tornar a Corint, però s'encamina cap a Tebes... Les ruïnes de Delfos
Abans d'arribar a Tebes es troba amb l'Esfinx, un monstre terrible que matava tot aquell que no encertava el seu enigma que deua així: τί ἐστι τὸ αὐτὸ δίπουν, τρίπουν, τετράπουν; I Èdip el va encertar responent: “ ὁ ἄνθρωπος” L'Esfinx es llança de la penya i Èdip salva Tebes.
Com a recompensa, els habitants del poble li donen la mà de Iocasta, que s'acaba de quedar vídua, i es converteix en sobir+a de Tebes.
Té quatre fills que són: Antígona Eteocles i Polinices Ismene
D'acord amb la resposta de l'Oracle, Èdip havia de buscar els assassins del seu pare. Però Tiresias, un endeví, sabia una veritat massa cruenta... Ell mateix li va explicar la veritat sobre el seu passat: li va profetitzar que es quedaria cec i que aniria a viure a terres estranyes. Assabentada, Iocasta es va suïcidar, i seguidament Èdip es va buidar els ulls per no continuar veient un destí tan funest. Èdip a Colonos.
Etèocles i Polinices regnen sobre Tebes un any cadascú, però Èdip els havia maleït dient-los que s'acabarien repartint el regne amb l'espasa. Eteocles no vol deixar el poder quan li toca, i decideix atacar Tebes amb un exèrcit comandat per set cabdills. Els dos germans moren en el duel. Això inspira l'obra de Sòfocles  Antígona. Set contra Tebes.

More Related Content

What's hot (20)

Posidó, el déu del mar.
Posidó, el déu del mar.Posidó, el déu del mar.
Posidó, el déu del mar.
 
Ares
AresAres
Ares
 
Edip
EdipEdip
Edip
 
Posidó
PosidóPosidó
Posidó
 
Anàlisi literària Èdip rei
Anàlisi literària Èdip reiAnàlisi literària Èdip rei
Anàlisi literària Èdip rei
 
Laberint agea
Laberint ageaLaberint agea
Laberint agea
 
Afrodita
AfroditaAfrodita
Afrodita
 
Deusolimpics 2014
Deusolimpics 2014Deusolimpics 2014
Deusolimpics 2014
 
Eneida1
Eneida1Eneida1
Eneida1
 
Hèstia
HèstiaHèstia
Hèstia
 
Teseu en el laberint
Teseu en el laberintTeseu en el laberint
Teseu en el laberint
 
Afrodita
AfroditaAfrodita
Afrodita
 
Èdip i el seu destí
Èdip i el seu destíÈdip i el seu destí
Èdip i el seu destí
 
Èdip per a 4rt de la ESO
Èdip per a 4rt de la ESOÈdip per a 4rt de la ESO
Èdip per a 4rt de la ESO
 
Inspiració mitologia en l'art
Inspiració mitologia en l'artInspiració mitologia en l'art
Inspiració mitologia en l'art
 
Faetont
FaetontFaetont
Faetont
 
Odisseu i l'Odissea
Odisseu i l'OdisseaOdisseu i l'Odissea
Odisseu i l'Odissea
 
4 Odisseu
4 Odisseu4 Odisseu
4 Odisseu
 
El casal de tebes
El casal de tebesEl casal de tebes
El casal de tebes
 
Mitologia Demeter
Mitologia DemeterMitologia Demeter
Mitologia Demeter
 

Viewers also liked

Soportes y materiales de escritorio
Soportes y materiales de escritorioSoportes y materiales de escritorio
Soportes y materiales de escritoriofrancimanz
 
La transmisión de la literatura latina
La transmisión de la literatura latinaLa transmisión de la literatura latina
La transmisión de la literatura latinajjcdoval
 
La crítica textual (Irene Villarroel)
La crítica textual (Irene Villarroel)La crítica textual (Irene Villarroel)
La crítica textual (Irene Villarroel)jjcdoval
 

Viewers also liked (6)

Danaides
DanaidesDanaides
Danaides
 
Soportes y materiales de escritorio
Soportes y materiales de escritorioSoportes y materiales de escritorio
Soportes y materiales de escritorio
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Tantalo
TantaloTantalo
Tantalo
 
La transmisión de la literatura latina
La transmisión de la literatura latinaLa transmisión de la literatura latina
La transmisión de la literatura latina
 
La crítica textual (Irene Villarroel)
La crítica textual (Irene Villarroel)La crítica textual (Irene Villarroel)
La crítica textual (Irene Villarroel)
 

Similar to Gènere dramàtic ampliació cicles mítics

El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)erosyoli
 
Edip_batxillerat
Edip_batxilleratEdip_batxillerat
Edip_batxilleratsemgrec
 
Odissea_1BATX
Odissea_1BATXOdissea_1BATX
Odissea_1BATXsemgrec
 
Eros, Psique, Afrodita
Eros, Psique, AfroditaEros, Psique, Afrodita
Eros, Psique, Afroditasemgrec
 
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t BMitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t Baida1607
 
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.aida1607
 
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.aida1607
 
Hades. El món dels morts
Hades. El món dels mortsHades. El món dels morts
Hades. El món dels mortssemgrec
 
8 jason argonutas
8 jason argonutas8 jason argonutas
8 jason argonutassemgrec
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grecmpique1
 
Teseu en el laberint
Teseu en el laberintTeseu en el laberint
Teseu en el laberintsemgrec
 
009herois
009herois009herois
009heroisSergi
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacionsmartetarub
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grèciaerosyoli
 
el món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
el món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjel món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
el món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjYasminNayeliRivasPer
 

Similar to Gènere dramàtic ampliació cicles mítics (20)

El teatre (2a part)
El teatre (2a part)El teatre (2a part)
El teatre (2a part)
 
Edip_batxillerat
Edip_batxilleratEdip_batxillerat
Edip_batxillerat
 
Odissea_1BATX
Odissea_1BATXOdissea_1BATX
Odissea_1BATX
 
Eros, Psique, Afrodita
Eros, Psique, AfroditaEros, Psique, Afrodita
Eros, Psique, Afrodita
 
Teseu
TeseuTeseu
Teseu
 
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t BMitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
Mitologia romana. El món dels morts. Aida i Judith. 4t B
 
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith.
 
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.
Mitologia. El món dels morts. Aida i Judith 4t B.
 
Apolo+
Apolo+Apolo+
Apolo+
 
Treball literatura grega II
Treball literatura grega IITreball literatura grega II
Treball literatura grega II
 
Hades. El món dels morts
Hades. El món dels mortsHades. El món dels morts
Hades. El món dels morts
 
Hades
HadesHades
Hades
 
8 jason argonutas
8 jason argonutas8 jason argonutas
8 jason argonutas
 
Teatre grec
Teatre grecTeatre grec
Teatre grec
 
Teseu en el laberint
Teseu en el laberintTeseu en el laberint
Teseu en el laberint
 
009herois
009herois009herois
009herois
 
Constel·Lacions
Constel·LacionsConstel·Lacions
Constel·Lacions
 
La comèdia a Grècia
La comèdia a GrèciaLa comèdia a Grècia
La comèdia a Grècia
 
herois grecs
herois grecsherois grecs
herois grecs
 
el món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
el món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjel món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
el món dels morts jjjjjjjjjjjjjjjjjjjjjj
 

More from Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya

More from Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya (20)

Pronoms llatí
Pronoms llatíPronoms llatí
Pronoms llatí
 
Art grec
Art grecArt grec
Art grec
 
Plató
PlatóPlató
Plató
 
La filosofia gènere literari
La filosofia gènere literariLa filosofia gènere literari
La filosofia gènere literari
 
La faula
La faulaLa faula
La faula
 
Lectura de la odissea
Lectura de la odisseaLectura de la odissea
Lectura de la odissea
 
Lectura de la odissea
Lectura de la odisseaLectura de la odissea
Lectura de la odissea
 
èPica grega
èPica gregaèPica grega
èPica grega
 
Període primitiu. hel·làdic, ciclàdic i minoic
Període primitiu. hel·làdic, ciclàdic i minoicPeríode primitiu. hel·làdic, ciclàdic i minoic
Període primitiu. hel·làdic, ciclàdic i minoic
 
Lírica llatina
Lírica llatinaLírica llatina
Lírica llatina
 
Lírica grega
Lírica gregaLírica grega
Lírica grega
 
Geografia grega
Geografia gregaGeografia grega
Geografia grega
 
Viatgem pel món romà
Viatgem pel món romàViatgem pel món romà
Viatgem pel món romà
 
4 conj2 bllatí
4 conj2 bllatí4 conj2 bllatí
4 conj2 bllatí
 
3 conj2 bllatí
3 conj2 bllatí3 conj2 bllatí
3 conj2 bllatí
 
2 conj2 bllatí
2 conj2 bllatí2 conj2 bllatí
2 conj2 bllatí
 
1era conjugació
1era conjugació1era conjugació
1era conjugació
 
Viatgem pel món romà
Viatgem pel món romàViatgem pel món romà
Viatgem pel món romà
 
La èpica llatina
La èpica llatinaLa èpica llatina
La èpica llatina
 
La èpica llatina
La èpica llatinaLa èpica llatina
La èpica llatina
 

Gènere dramàtic ampliació cicles mítics

  • 1. Gènere dramàtic i ampliació de cicles mítics Èdip i l'Esfinx
  • 2. Orígens del gènere dramàtic Com vas veure l'any passat, la tragèdia té el seu orgien en el culte a Dionís, els seguidors dels quals cantaven el ditirambe i es vestien de boc, ja que creien que aquesta era la figura en què es manifestava el déu Dionís. Al s. VI Pisístrat li dedica uns festivals dramàtics, i sorgeix la tragèdia (τράγος, ωδία). ὄρχηστρα
  • 3. En aquestes processons, es col·locava l'estàtua del déu al mig de la dansa circular que realitzaven els participants (ὄρχηστρα). El seguici, vestit amb pells de boc, entonava un cant ritual en honor a Dionís: d'aquí l'etimologia de la paraula tragèdia, τραγωδία, “cant del boc”. El boc/ ὁ τράγος http://www.youtube.com/watch?v=9qbVdjYutMg&NR=1
  • 4.
  • 5. Cicle Tebà: Èdip, Antígona, Ismene, Iocasta... Antígona ret rituals al cos de Polinices.
  • 6. 3 GRANS TRÀGICS 1. Èsquil (525-456 a.C.) Neix a Eleusis i participa en les batalles de Marató i Salamina durant les Guerres Mèdiques. Introdueix el segon actor en les representacions. Obres: Les suplicants Els perses, Els set contra Tebes, Prometeu encadenat i la trilogia de l'Orestíada: Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides
  • 7. 2. Sòfocles (496-406 a.C.) Neix a Colonos.La seva joventut, coincideix amb els anys d'esplendor de Pèricles. Va escriure més de cent trenta obres, de les quals només se'n conserven 7 de temàtica diversa: Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colonos. Antígona enterra el seu germà Polinices.
  • 8. 3. Eurípides (480- 406 a. C.) Va néixer a prop de Salamina. Personatge solitari, va participar poc en la vida política, i que va mantenir una estreta relació amb Sòcrates. El centre d'interès de les seves obres és l'ésser humà, ja que és el primer en analitzar-ne la psicologia. Obres: Se li atribueixen unes 90 obres, entre les quals se'ns han conservat: Alcestis, Medea, Els Heraclides, Hipòlit, Andròmaca, Hècuba, entre d'altres. Jasó i Medea
  • 9. La comèdia Κωμωδία (κῶμος+ωδία, “Cant de festa”. L'origen etimològic de la paraula és incert.
  • 10. 1. Aristòfanes: màxim representant de la Comèdia antiga. 2. Menandre: màxim representant de la Comèdia Nova.
  • 11. Èdip, l'heroi tràgic És un dels personatges clau que formen part del Cicle tebà.
  • 12. Èdip està relacionat amb: jj Afrodita Ares
  • 13. Cadme, el fundador de la ciutat de Tebes. Europa
  • 14. Harmonia Polidor (un dels germans d'Hèctor).
  • 15. Polidor i Nicteis funden la nissaga dels labdàcides, que estarà maleïda pels regals que van proporcionar Atena i Hefest a les noces de Cadmos i Harmonia a causa de la gelosia d'Hefest.
  • 16. El fill de Làbdac, Laios, va esdevenir rei de Tebes i es va casar amb Iocasta. Però un oracle vaticinava que Laios moriria a mans del seu propi fill. Així doncs, només néixer, l'abandona al bosc.
  • 17. Un pastor de Corint el troba i el dóna als reis del seu país perquè no tenien fills. Quan Èdip creix, s'assabenta que és adoptat i va a Delfos a consultar l'oracle. En el camí es troba el seu pare biològic i...
  • 18. Sense saber-ho, Èdip mata el seu pare biològic. L'oracle de Delfos és esfereïdor: que no tornés a la seva pàtria perquè si no, mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Decideix no tornar a Corint, però s'encamina cap a Tebes... Les ruïnes de Delfos
  • 19. Abans d'arribar a Tebes es troba amb l'Esfinx, un monstre terrible que matava tot aquell que no encertava el seu enigma que deua així: τί ἐστι τὸ αὐτὸ δίπουν, τρίπουν, τετράπουν; I Èdip el va encertar responent: “ ὁ ἄνθρωπος” L'Esfinx es llança de la penya i Èdip salva Tebes.
  • 20. Com a recompensa, els habitants del poble li donen la mà de Iocasta, que s'acaba de quedar vídua, i es converteix en sobir+a de Tebes.
  • 21. Té quatre fills que són: Antígona Eteocles i Polinices Ismene
  • 22. D'acord amb la resposta de l'Oracle, Èdip havia de buscar els assassins del seu pare. Però Tiresias, un endeví, sabia una veritat massa cruenta... Ell mateix li va explicar la veritat sobre el seu passat: li va profetitzar que es quedaria cec i que aniria a viure a terres estranyes. Assabentada, Iocasta es va suïcidar, i seguidament Èdip es va buidar els ulls per no continuar veient un destí tan funest. Èdip a Colonos.
  • 23. Etèocles i Polinices regnen sobre Tebes un any cadascú, però Èdip els havia maleït dient-los que s'acabarien repartint el regne amb l'espasa. Eteocles no vol deixar el poder quan li toca, i decideix atacar Tebes amb un exèrcit comandat per set cabdills. Els dos germans moren en el duel. Això inspira l'obra de Sòfocles Antígona. Set contra Tebes.
  • 24. El comportament humà d'Èdip ha estat estudiat per Sigmund Freud, que va descriure el complex d'Èdip. Trobem exemples semblants de parricidi com Cronos matant Urà, o el mateix Zeus, que venç Cronos. Freud, el pare de la psicoanalisi