Les preguntes fonamentals de la filosofia

480 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
480
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les preguntes fonamentals de la filosofia

  1. 1. Les preguntes fonamentals de la filosofia.
  2. 2. <ul><li>Les preguntes i els problemes filosòfics. </li></ul>
  3. 3. Aprendre a filosofar o aprendre filosofia? <ul><li>Aprendre a filosofar es aprendre a pensar ja que es reflexionen les preguntes fonamentals de la filosofia amb el propi punt de vista. </li></ul><ul><li>Aprendre filosofia es abordar els temes propis de la filosofia, es a dir, conèixer les preguntes fonamentals i reflexionar sobre respostes ja donades. </li></ul>
  4. 4. Origen i conseqüència de preguntar. <ul><li>La vida ens porta a formular preguntes d’allò, que en principi, no té resposta . </li></ul><ul><li>Quan fem una pregunta es posa en marxa la nostra capacitat de pensar , cercant, investigant i reflexionant. </li></ul><ul><li>Hi ha dues modalitats de preguntes: les que tenen a veure en temes de la filosofia (aprendre filosofia) i els que tenen a veure amb la capacitat d’aprendre a pensar. </li></ul><ul><li>El diàleg filosòfic es clau en aquest procés. </li></ul>
  5. 5. Preguntes que formen el contingut de la filosofia. <ul><li>Les preguntes de la filosofia són radicals , ja que van directament a la qüestió que es planteja. Aquest fet dóna lloc a diàlegs polèmics i a transformar la manera de veure la realitat. </li></ul><ul><li>Les preguntes filosòfiques mostren la curiositat que els éssers humans senten pel que els envolta i el fet de coneixes a un mateix. Els condueixen a deliberar sobre la vida quotidiana. </li></ul>
  6. 6. Classificació de les preguntes filosòfiques. <ul><li>Les preguntes filosòfiques es poden dividir en dos tipus: </li></ul><ul><li>La filosofia teòrica es planteja les preguntes sobre la existència de la vida i del cosmos. </li></ul><ul><li>La filosofia pràctica es pregunta sobre les accions que els éssers vius tenen sobre el planeta. </li></ul>
  7. 7. Nous reptes: les preguntes de les ètiques aplicades. <ul><li>S’espera dels filòsofs que ajudin a prendre decisions amb uns principis ètics. </li></ul><ul><li>Les ètiques aplicades són la part de la filosofia que s’encarrega dels problemes com: </li></ul><ul><li>els dilemes ètics de la medicina , </li></ul><ul><li>els riscs de l’avanç de l’enginyeria genètica , </li></ul><ul><li>la mala distribució de la riquesa , </li></ul><ul><li>l’alteració de l’equilibri ecològic , </li></ul><ul><li>la corrupció i preguntes sobre el treball, el consum o la responsabilitat de les empreses. </li></ul>
  8. 8. Preguntes de l’activitat filosòfica. <ul><li>Les preguntes que tenen a veure amb aprendre a pensar, es connecta directament amb el diàleg filosòfic. </li></ul><ul><li>Un diàleg es filosòfic quan s’utilitza la raó. </li></ul><ul><li>Aquestes preguntes fan que reflexionem sobre coses que abans no ens havíem plantejat, ens ajuden a alliberar-nos del dogmatisme i a trobar raons millors i més sòlides. </li></ul>
  9. 9. 2. Algunes preguntes filosòfiques.
  10. 10. La pregunta pel cosmos <ul><li>La cosmologia es la ciència que estudia l’origen i l’evolució del Univers. </li></ul><ul><li>Els primers filòsofs grecs, amb el interès de comprendre el seu lloc al Univers, van elaborar concepcions del món per explicar-ne l’origen, composició, funcionament i sentit. </li></ul>
  11. 11. L’origen del Univers: Antecedents històrics. <ul><li>La tradició judeocristiana i la musulmana van ser dues perspectives per donar sentit al Univers com a Déu de creador. </li></ul><ul><li>San Agustí deia que el Univers existia des de 5000 anys a.C. però el pensament grec acceptava que sempre havia existit. </li></ul>
  12. 12. L’origen del Univers: La perspectiva actual <ul><li>Físics i astrònoms van proposar un Univers en evolució i expansió. </li></ul><ul><li>Al 1948 es va plantejar que el Univers havia tingut l’origen fa 15.000 milions d’anys en un punt infinitament petit i a una temperatura molt elevada, va haver una gran explosió (big bang), es va expandir i les temperatures van baixar. </li></ul>
  13. 13. L’origen del Univers: La perspectiva actual <ul><li>El Sol, la estrella del Sistema Solar, es va formar fa uns 5.000 milions d’anys a partir de restes de supernoves anteriors. </li></ul><ul><li>La Terra i els altres planetes es van formar fa uns 4.500 milions d’anys al voltant del Sol. </li></ul><ul><li>El Univers segueix en expansió i pot seguir-hi en el futur fins a produir una gran implosió (big crunch). </li></ul>
  14. 14. L’origen del Univers: La perspectiva actual <ul><li>La ciència dóna les seves explicacions sobre fenòmens naturals en el que viuen el éssers humans. Però aquestes respostes donen lloc a altres preguntes. </li></ul><ul><li>El saber filosòfic, des de una actitud crítica, ajuda a comprendre d’on ve el món i el nostre lloc al Univers. </li></ul>
  15. 15. La pregunta pel sentit de l’existència: Accepcions del terme Sentit. <ul><li>El terme sentit , té molts significats però destaquen tres: </li></ul><ul><li>Com a finalitat o direcció: les accions humanes tenen sentit quan es per aconseguir uns objectius finals. </li></ul><ul><li>Com a significació : un missatge, esdeveniment o cosa té sentit quan algú ho entén. </li></ul><ul><li>Com a valor: té sentit quan alguna cosa val la pena. </li></ul>
  16. 16. La pregunta pel sentit de l’existència: El sentit, problema o misteri ? <ul><li>Un problema és una situació on hi ha alguna cosa desconeguda que cal esbrinar i que es complicat. Té solució si s’aplica de manera adequada. </li></ul><ul><li>Un misteri és una situació que afecta i compromet allò més profund. No hi ha una solució, per tant, hi ha diverses respostes. </li></ul><ul><li>La pregunta pel sentit és un misteri. </li></ul>
  17. 17. La pregunta pel sentit de l’existència: Tres tipus de resposta. <ul><li>No hi ha sentit: L’existència i el món són absurds. Aquesta posició elimina la pròpia pregunta. </li></ul><ul><li>Hi ha un sentit immanent : L’existència té finalitat, significat i valor però no hi ha res després de la mort. </li></ul><ul><li>Hi ha un sentit transcendent : L’existència té sentit per donar pas a la vida després de la mort amb felicitat plena. </li></ul>
  18. 18. La pregunta pel sentit de l’existència: Religió i sentit. <ul><li>Totes les religions pretenen descobrir i oferir sentit a la vida humana amb una última finalitat, Déu. </li></ul><ul><li>Com a relligament : els éssers humans tenen una dependència a les coses, al món i Déu. </li></ul><ul><li>Com a relació : entre l’ésser humà i una realitat divina. Hi ha dues dimensions: la de l’encontre, el que és diví es troba amb la persona al llarg de la seva vida; i la de resposta, aquesta trobada amb lo diví fa canviar la vida de la persona. </li></ul>
  19. 19. La pregunta per la mort : La mort es defineix per relació amb la vida. <ul><li>La mort és el final de la vida, l’acabament de les activitats vitals. </li></ul><ul><li>El concepte biològic de vida: no hi ha un acord general sobre el significat. Els éssers vius tenen la capacitat de construir-se o desenvolupar-se a si mateixos i reproduir-se. </li></ul><ul><li>El concepte filosòfic de vida: la vida pràctica o moral és el mode humà de ser. Viure es trobar-se en el món. La vida és elecció. </li></ul>
  20. 20. La pregunta per la mort: La mort com a fenomen humà. <ul><li>Només els humans moren perquè és conscient que està viu i sap que ha de morir. </li></ul><ul><li>Aportacions filosòfiques de la mort: </li></ul><ul><li>Mort i filosofia: la filosofia ens prepara per la mort. Com més plenament visquem, més humanament afrontarem la mort. </li></ul>
  21. 21. La pregunta per la mort: La mort com a fenomen humà. <ul><li>Aportacions filosòfiques de la mort: </li></ul><ul><li>Experiència de la mort: no es pot viure la pròpia mort. Ja que quan es mor, no s’existeix. </li></ul><ul><li>La mort com a definició de l’ésser humà: primer s’existeix, després, amb el que es fa, s’adquireix una essència. Segons Heidegger l’existència humana esta afectada per la finitud, estan limitats. Per Sartre la finitud es ser lliures. </li></ul>
  22. 22. La pregunta per la mort: Sentit de la mort i transcendència. <ul><li>Hi ha dues posicions bàsiques: </li></ul><ul><li>Monisme : es la posició filosòfica que defensa que no hi ha composició a la realitat humana. Se’n diferencien el panteisme (la mort es la dissolució de la individualitat) o materialista (que nega l’existència del que no es material. </li></ul><ul><li>Dualisme psicofísic : l’ésser humà està compost per dos parts; el cos i l’ànima. Quan es mor, aquestes parts es separen. La mort es com un accés a la transcendència. </li></ul>
  23. 23. La pregunta pel mal <ul><li>Els filòsofs han mirat de justificar l’existència del mal en un món el principi del qual és Déu. </li></ul><ul><li>A vegades han suposat en Déu la única possibilitat de triomf davant del mal. </li></ul>
  24. 24. La pregunta pel mal: La justificació d’un Déu bo davant el mal. <ul><li>Si Déu vil treure el mal però no pot, es impotent. Si pot i no vol, no ens estima. Si no pot ni vol, no és bo i es impotent. </li></ul><ul><li>El mal es deu a una degradació inevitable segons les doctrines emanatistes antigues. </li></ul>
  25. 25. La pregunta pel mal: Tipus de mal. <ul><li>Metafísic:és la limitació d’una o de diverses parts components del món natural. </li></ul><ul><li>Físic:és tot allò que causa dany a l’home, lesió corporal, frustració dels seus desitjos naturals o impediment del ple desenvolupament dels seus poders. </li></ul><ul><li>Moral:s’entén la desviació de la voluntat humana de les regles de l’ordre moral i l’acció que resulta d’aquesta desviació. </li></ul>
  26. 26. La pregunta pel mal: Del mal metafísic al mal moral. <ul><li>La finitud (metafísic) no és un mal, sinó que forma part de la constitució del Univers. </li></ul><ul><li>El “creador” del Univers podria evitar el sofriment causar per aquesta finitud </li></ul><ul><li>o plantejar-se si el mal físic o moral podrà ser vençut en la història. </li></ul>
  27. 27. La pregunta pel mal: El mal com a injustícia. <ul><li>Esta justificat el patiment de les persones malvades, però no el de una persona bona o innocent. </li></ul><ul><li>No hi ha cap solució perquè això canviï, és inevitable. Hi ha dos plantejaments en especial a aquest problema: </li></ul><ul><li>El misteri. Un déu actua segons idees que són inaccessibles per als humans. </li></ul><ul><li>Lógos immanent. On les raons si són accessibles als humans. </li></ul>
  28. 28. La pregunta pel mal: Déu com garant de la justícia. <ul><li>L’absurd és que el mal tingui l’última paraula. </li></ul><ul><li>L’existència d’un déu amb la tasca principal de reparar les injustícies comeses, ajudaria a que les persones siguin més bones. </li></ul><ul><li>Els humans només fan les coses quan hi ha una raó de pes i beneficiosa per ells, sense sentir que hi ha coses que els humanitzen i altres que els deshumanitzen, per aquest motiu el mal continuarà convivint amb els humans. </li></ul>
  29. 29. La pregunta per la ciència: Diferents concepcions de la ciència. <ul><li>Hi ha varies concepcions de veure la ciència; des de el coneixement més objectiu, cert i fiable, fins a la incorporació de mites o màgia. </li></ul><ul><li>Al llarg dels anys s’han incorporat aspectes històrics, socials i psicològics. </li></ul>
  30. 30. La pregunta per la ciència: Falsacionisme contra inductivisme. <ul><li>El inductivisme considera que la ciència s’identifica amb el coneixement objectiu, cert i fiable, i que el que és científic es el que es por verificar. </li></ul><ul><li>Però és pràcticament impossible verificar-ho tot sobre el que es tracta i només es fa una part. D’aquí neix el falsacionisme que demostra que algunes teories inductivistes són falses. </li></ul><ul><li>Així es demostra que el coneixement científic és objectiu però probable i no cert. </li></ul>
  31. 31. La pregunta per la ciència: El gir historicosociològic de la ciència. <ul><li>Quan es va reflexionar sobre que la ciència havia de tenir aspectes històrics i sociològics i no només lògics i empírics va provocar una revolució. L’activitat científica es com un tot. </li></ul><ul><li>Els paradigmes són entitats integrades en marcs conceptuals amplis, es a dir, una manera de veure el món. </li></ul>
  32. 32. La pregunta per la ciència: El gir historicosociològic de la ciència. <ul><li>Una comunitat científica és un grup interconnectat de científics que comparteixen un paradigma. </li></ul><ul><li>La ciència normal és quan es produeixen períodes de estabilitat; i revolució científica quan es canvia de paradigma. </li></ul><ul><li>L’elecció de paradigmes la realitza la comunitat científica en funció de criteris interns i la situació històrica en que es viu. </li></ul>
  33. 33. La pregunta per la ciència: Concepcions alternatives de la ciència. <ul><li>Tot val és l’única regla que pot tenir totes les metodologies. La ciència no és una activitat racional i no té característiques especials que la facin més superior a altres formes de coneixement. </li></ul><ul><li>Concepció retòrica de la ciència , la ciència es retòrica. Les hipòtesis o les teories són construccions metafòriques eficaces i persuasives per facilitar la comprensió de la realitat. </li></ul>
  34. 34. La pregunta per la ciència: Condicionaments de la ciència. <ul><li>Epistemològics : s’ocupa de problemes com ara les circumstàncies històriques, psicològiques i sociològiques que porten a la seva obtenció, i els criteris pels quals se li justifica o invalida. </li></ul><ul><li>Tecnològics: s’ocupa de les noves tecnologies. </li></ul><ul><li>Econòmics i polítics: les tecnologies són cada vegada més cares, les indústries i els governs posen cada vegada més límits a la ciència seleccionant algunes investigacions i no unes altres. </li></ul>
  35. 35. La pregunta per la ciència: Condicionaments de la ciència. <ul><li>Condicionament de l’abast del discurs científic: La ciència no es l’únic saber que pot respondre a totes les preguntes i és un error creure que si. </li></ul><ul><li>El paper de l’ètica en la ciència; condicionaments ètics: L’ètica proposa pensar millor les coses. Impedeix avançar quan pot provocar perills. </li></ul>
  36. 36. La pregunta per la utopia: Aproximació al concepte utopia. La dimensió utòpica de l’ésser humà. <ul><li>Utopia es allò que es vol però que es impossible obtenir. </li></ul><ul><li>En l’ésser humà la utopia es demostra al construir-se a si mateixos i a fer el propi camí. </li></ul>
  37. 37. La pregunta per la utopia: Característiques bàsiques de la utopia. <ul><li>Origen: neix del rebuig de les condicions socials buscant solucions. </li></ul><ul><li>Fonamentació: Tenen uns valors ètics i polítics en concret. </li></ul><ul><li>Funció: crítica ja que denuncien les injustícies però constructiva ja que mostren millores. </li></ul><ul><li>Objectiu: canviar coses per tenir una societat perfecta. </li></ul><ul><li>Metodologia: oberta a noves coses que millorin la societat. </li></ul><ul><li>Caràcter global: els detalls de com seria si fos realitat. </li></ul>
  38. 38. La pregunta per la utopia: Crítiques al pensament utòpic. <ul><li>Des del pla teòric: és la impossibilitat de la seva realització perquè no es pot canviar als humans i la condemna al totalitarisme on seria impossible viure en llibertat ja que les persones són egoistes. </li></ul><ul><li>Des del nivell dels esdeveniments: moments ja passats on va haver situacions indesitjables, règims totalitaris, extrema pobresa o misèria absoluta. </li></ul>
  39. 39. La pregunta per la utopia: Defensa de la raó utòpica. <ul><li>Respecte a la possibilitat de realització: Allò que és real conté possibilitats de millorar. </li></ul><ul><li>Respecte a l’acusació de totalitarisme: Les persones són egoistes i generoses. Utilitzant la part generosa de les persones es podria millorar. </li></ul>
  40. 40. La pregunta per la utopia: La idea d’una societat justa. <ul><li>La innovació social tracta d’obrir camins des de la utopia per descobrir noves possibilitats del que és real. </li></ul><ul><li>Hi ha dos aspectes per una societat justa: </li></ul><ul><li>Un nucli ètic universal: ha de satisfer uns mínims ètics. </li></ul><ul><li>El contingut utòpic: hi ha d’haver propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en comú. </li></ul><ul><li>Ser utòpic és ser realista. </li></ul>
  41. 41. <ul><li>Cristina Calvo García </li></ul>

×