4. Jean-Paul Sartre
• Autor prolífic i hiperactiu. És més conegut per la
seva obra, especialment pels
seus paradigmes filosòfics agrupats sota el nom
d’existencialisme.
• La seva filosofia va marcar la postguerra, i ell
fou el símbol, l'arquetip de
l’intel·lectual compromès. Des de la seva
participació en la resistència el 1941 fins la seva
mort el 1980, Sartre no va deixar de cobrir amb
passió totes les causes que li semblaven justes.
• Fou una mena de Voltaire del segle XX. Sartre
va lluitar incansablement, fins al final de la seva
vida.
2
6. René Descartes
• És considerat el pare de la filosofia moderna,
en ser el primer en proposar el problema de la
validesa del coneixement com a primera qüestió
filosòfica, i una de les figures clau de
la revolució científica.
• És responsable, entre d'altres coses, de
la geometria analítica, de la generalització de
l'ús del mot idea amb el significat de "contingut
de la ment humana", la invenció de
les coordenades artesianes o de la sentència
cogito ergo sum (penso, aleshores existeixo), a
partir de la qual construeix el seu pensament
4
8. Ludwig Wittgenstein
• És famós per haver inspirat dos dels principals
moviments filosòfics del segle XX: el positivisme
lògic i la filosofia del llenguatge ordinari.
• Al llarg de la seva vida també va publicar la
ressenya d'un llibre, un article, un diccionari per
a nens, i el Tractatus Logico-
Philosophicus (1921), de 75 pàgines.
• El 1999, en una enquesta sobre els llibres de
filosofia més rellevants, la seva obra
pòstuma, Investigacions Filosòfiques (1953) ha
estat considerada com el llibre més important de
la filosofia del segle XX.
6
10. Plató
• L’empresa de Sòcrates de penetrar amb les
armes de la raó en la realitat que ens envolta i
ascendir a la contemplació serena de la veritat,
guanyà per a la filosofia un dels més grans
esperits de la humanitat: Aristoclès, anomenat
familiarment pels seus companys Plató (427-
347).
• El seu va ser un esperit de sensibilitat estètica
extraordinària, que va saber recobrir el seu
pensament amb la bellesa del mite i de la
fantasia; conscient, d’altra banda, de la seva
condició de filòsof —amant de la saviesa—,
8
12. Paul Karl Feyerabend
• Fou un filòsof de la ciència que al llarg de la vida
va experimentar una evolució constant
(popperià, antirracionalista, empirista,
antiempirista, antipositivista, relativista), sempre
amb un alt grau d’anarquisme i criteri crític;
creador de l'anarquisme epistemològic. És un
dels dos autors de la Tesi de la
incommensurabilitat.
• En els seus assajos utilitza un llenguatge clar i
expressiu que influeix en el lector, allunyat del
llenguatge fred i asèptic que és una de les 10
