2. 1.Ciència i tecnologia
La tecnologia és la capacitat de resoldre problemes de manera pràctica,
desenvolupant tècniques a partir de la modificació o la creació de
materials i objectes.
La tecnologia es desenvolupa com un procés adaptatiu de l’home al
medi. Amb la ciència i tecnologia aconseguim superar les nostres
limitacions biològiques.
Algunes tecnologies desenvolupades per la humanitat són:
-L’escriptura, els codis, les eines i els materials necessaris per elaborar-la.
-La impremta, que va suposar la generalització social de la cultura.
-Les actuals tecnologies de la informació que acceleren la transmissió de
coneixement, l’aprenentatge i el desenvolupament cultural.
Algunes tecnologies desenvolupades per la humanitat són:
-L’escriptura, els codis, les eines i els materials necessaris per elaborar-la.
-La impremta, que va suposar la generalització social de la cultura.
-Les actuals tecnologies de la informació que acceleren la transmissió de
coneixement, l’aprenentatge i el desenvolupament cultural.
3. Origen i evolució de l’escriptura
Escriptura cuneïforme (Mesopotàmia 3500 aC)
Escriptura xinesa (ideogrames i pictogrames)
Jeroglífics egipcis
Alfabet grec
Alfabet romà
4. •La capacitat tecnològica no és exclusiva dels humans. Alguns animals
tenen el que s’anomena PROTOTECNOLOGIA : una capacitat més
limitada per desenvolupar eines a partir de materials de l’entorn natural
amb la finalitat de obtenir aliments o defensar-se.
Per tornar a veure el vídeo vist a classe:
www.proyectogransimio.org
http://www.youtube.com/watch?v=PmMaP53KzGI&fea
Per tornar a veure el vídeo vist a classe:
www.proyectogransimio.org
http://www.youtube.com/watch?v=PmMaP53KzGI&feat
Altres exemples:
http://www.youtube.com/watch?v=brYncZsWwXk
http://www.youtube.com/watch?v=C8zkSFeimGQ
http://www.youtube.com/watch?v=YJ5FdYyLwjo&NR=1
5. 2. L’avenç de la ciència i les societats
Falsacionisme de Karl Popper : la ciència progressa contínuament
perquè cada vegada s’apropa més a la veritat. Una teoria antiga es
substitueix per una de nova quan es considera que és més encertada.
Anarquisme epistemològic de Feyerabend: en la ciència tot s’hi
val, i els científics han de tenir llibertat per explorar la naturalesa i, així,
poder innovar.
Teoria de les revolucions científiques de Thomas Kuhn:
Cada època es regeix per un determinat paradigme científic (conjunt de
teories, mètodes, terminologia i instruments científics). Un determinat
paradigme s’haurà de canviar quan presenti força anomalies. Aquest
canvi constitueix una revolució científica.
Veure vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=Yoh_1RGNPPE
6. La teoria geocèntrica de Ptolomeu no és rebutjada fins el segle
XVI, quan Copèrnic i Galileu, en primer lloc i més tard Brahe i Kepler,
amb ajuda de millors instruments d’observació, van demostrar
l’heliocentrisme, acompanyat d’un canvi de mentalitat social que va
separar la ciència i la religió.
La mecànica clàssica de Newton va ser el paradigme acceptat fins la
teoria de la relativitat d’Einstein.
Exemples de revolucions i progressos científics:
Veure vídeo :
http://www.youtube.com/watch?v=V2uGq0BNZbI
7. Els límits de la ciència
Límits epistemològics (referents a la possibilitat de la ciència
d’arribar al coneixement)
Límits tècnics (l’avenç científic ve marcat per l’avenç tecnològic)
Límits econòmics (moltes investigacions no poden tirar endavant
per manca de recursos econòmics. Necessitat d’implicació per part de
l’administració pública, les empreses i indústries)
Límits o condicionants ètics i legals (La legislació d’un país
pot determinar la prohibició o no d’un experiment. Cal consens per
establir els límits ètics que van lligats a la cultura i creences
religioses i morals)
8. Problemes socials de la investigació científica
Impacte ambiental: deteriorament del medi natural. Cal
apostar per un desenvolupament sostenible.
Modificacions genètiques: desconeixement de les seves
repercussions en el futur.
Armes de destrucció massiva: representen una amenaça
mundial. Militarització de la ciència.
Conflictes institucionals (internacionals, empresarials,
religiosos)
9. Època
Paleolític-Neolític Càlcul i coneixements de Botànica i Astronomia. Desenvolupament i
ús de materials diversos.
Període Grecollatí Sistematització del coneixement i inici de la ciència contemporània.
Edat Mitjana Obscurantisme per predomini del poder eclesiàstic i de les idees de
Aristòtil.
Els àrabs fan de pont entre Orient i Occident.
Segles XVI-XVII, Renaixement Revolució científica. S’estableixen els fonaments conceptuals i
institucionals de la ciència moderna.
La teoria heliocèntrica és un dels exemples d’aquesta revolució.
Consolidació de la ciència en quasi tots els camps (Descartes, Leibniz i
Newton)
Segle XVIII, Il·lustració Consolidació de les Societats Científiques i Universitats.
Elaboració de les primeres enciclopèdies.
Predomini del mecanicisme amb la creació de la màquina de vapor
que donarà pas a la revolució industrial.
Segle XIX, Segle de la Ciència Edat daurada de la medicina, biologia, química i física, amb gran
interès social por la ciència.
Canvi de paradigma impulsat per la mecànica quàntica i gran
desenvolupament tecnològic.
Segle XX Canvi de paradigma, amb la teoria de la relativitat, el
desenvolupament atòmic i la revolució genètica.
Avenç enorme en tots els camps de la ciència.
Breu història de la ciència
11. Ciència i economia
La consideració de l'economia com una ciència parteix de l'època de la Il·lustració
però té limitacions ja que és difícil reproduir experiments socials.
La relació entre economia i ciència queda reflectida en el desenvolupament industrial
i la productivitat (maquinària i tecnologia abarateixen i agiliten els processos).
A partir del segle XIX les indústries tenen departaments d'investigació. Els projectes
d'I+D, amb transferència de ciència i tecnologia, són els que possibiliten el
desenvolupament de les societats actuals.
Ciència i art
Encara que semblen contraposats estan relacionats. Així les matemàtiques i
geometria són la base de l'arquitectura.
En enginyeria civil s'aplica el disseny, on ciència i tecnologia estan presents a través
de nous materials i de programes de simulació i modelació.
Un altre exemple és l'art fractal, en el qual usant programes d'ordinador s'obtenen
resultats d'alt valor estètic.
12. Ciència i religió
El coneixement revelat, obtingut a través de la meditació, l'oració o les
pràctiques religioses no és coneixement científic, encara que gràcies a ell,
grans filòsofs i pensadors hagin arribat a avançar posteriorment en les
seves disciplines.
Del debat entre ciència i religió sorgeixen dues idees:
La fe religiosa forma part de la creença personal d'un individu i ha de
distingir-se del coneixement científic.
Des de la ciència no es pot refutar ni provar l'existència de Déu.
En les societats democràtiques els problemes sorgeixen quan es
qüestionen els límits ètics i morals de determinats experiments i pràctiques
científiques.
