2. ÍNDEX
1. Els precursos.............................................................................................................pàg 1
2. l'implus que va reprenstar la II Guerra Mundial.........................................................pàg 3
3. Els transistors............................................................................................................pàg 4
4. El microxip i la indústria de l'ordinador personal........................................................pàg 5
5.Valoració i opinió personal..........................................................................................pàg 7
6.Referències.................................................................................................................pàg 8
3. HISTÒRIA DE L'ORDINADOREls elements de maquinari de la computació han experimentat una millora significativa durant
la seva història. Aquesta millora ha disparat l'ús mundial de la tecnologia, les prestacions han
millorat i el preu ha baixat. Els ordinadors han esdevingut comoditats accessibles a sectors
cada vegada més grans de la població. El maquinari de computació ha esdevingut una
plataforma per a usos diferents dels de la computació, com ara l'automatització, la
comunicació, el control, l'entreteniment, i l'educació. Cada un d'aquests camps ha creat els
seus propis requeriments al maquinari, que al seu temps ha evolucionat per donar resposta a
aquest requeriments.
1.ELS PREOCURSOS
Primeres calculadores
Els primers indicis de càlcul numèric van ser introduïts el 3000 aC pels babilonis, que van
habitar en l'Antiga Mesopotàmia. Aquests empraven unes
petites boles fetes de llavors o petites pedres que utilitzaven
per fer els seus comptes agrupant-les en carrils de canya.
Més tard, els xinesos van desenvolupar l'àbac, amb el qual
realitzaven càlculs ràpids i complexos. Aquest instrument
tenia un marc de fusta i cables horitzontals amb boles
foradades que corrien d'esquerra a dreta.
Al segle XVII John Napier, matemàtic escocès famós per la
invenció dels logaritmes (unes funcions matemàtiques que
permeten convertir les multiplicacions en sumes i les
divisions en restes) va inventar un dispositiu d'un palet amb nombres impresos que, gràcies a
un mecanisme enginyós i complicat, li permetia realitzar operacions de multiplicació i divisió.
També referit com els ossos de Napier.
El 1642, el físic i matemàtic francès Blaise Pascal va inventar el primer calculador mecànic, la
pascalina. Als 18 anys d'edat, desitjant reduir la feina de càlcul del seu pare que era
funcionari d'impostos, va fabricar un dispositiu de 8 rodes
dentades en el qual cada una feia avançar un pas la
següent quan completava una volta. Estaven marcades
amb nombres del 0 al 9 i n'hi havia dos per als decimals,
per tant podia manejar nombres entre 000000,01 i
999999,99. Les rodes giraven mitjançant una manovella,
amb la qual cosa per sumar o restar calia fer-li el nombre
de voltes corresponent en un sentit o en un altre.
Trenta anys després el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz va inventar una
màquina de càlcul que podia multiplicar, dividir i obtenir arrels quadrades en sistema binari.
Als 26 anys va aprendre matemàtiques de manera autodidàctica i va procedir a inventar el
càlcul infinitesimal, honor que comparteix amb Isaac Newton. A més féu un estudi sobre la
matemàtica Binària que va permetre a Boole desenvolupar un sistema de lògica, l'àlgebra de
Boole el 1854, un pas important per als primers ordinadors.
1
4. A més l'ordinador ens ha fet passar de la prehistòria a l'edat conterporània.
El 1879, Herman Hollerith, amb 19 anys d'edat, va ser contractat com a assistent a les
oficines del cens nord-americà i va desenvolupar un sistema
de còmput mitjançant targetes perforades en les quals els
forats representaven el sexe, l'edat, raça, etc. Gràcies a la
màquina tabuladora de Hollerith el cens de 1890 es va
realitzar en dos anys i mig, cinc menys que el cens de 1880.
En Hollerith va deixar les oficines del cens el 1896 per fundar
la seva pròpia Companyia: la Tabulating Machine Company.
El 1900 havia desenvolupat una màquina que podia classificar
300 targetes per minut (en comptes de les 80 quan el cens),
una perforadora de targetes i una màquina de còmput semiautomàtica. El 1924 Hollerith va
fusionar la seva companyia amb dues més per formar la International Business Machines
avui mundialment coneguda com a IBM.
Entre 1939 i 1944, Howard Aiken de la Universitat Harvard, en col·laboració amb IBM, va
desenvolupar el Mark 1, conegut com a Calculador Automàtic de Seqüència Controlada. Va
ser un computador electromecànic de 15 metres de llarg i 2,40 d'alt, i pesava 5 tones. Tenia
700.000 elements mòbils i d'alguns centenars de kilòmetres de cables. Podia realitzar les
quatre operacions bàsiques i treballar amb informació emmagatzemada en forma de taules.
Operava amb nombres de fins a 23 dígits i podia multiplicar tres nombres de 8 dígits en 1
segon. Estava basat en relés elèctrics.
El Mark 1, i les versions que posteriorment es van realitzar del mateix, tenien el mèrit
d'assemblar-se al tipus de màquina ideada per Babbage, encara que treballaven en codi
decimal i no en binari.
L'avenç que van donar aquestes màquines electromecàniques a la informàtica va ser
ràpidament entristit per l'ENIAC amb els seus circuits electrònics.
Alan Turing, matemàtic anglès, desxifrà els codis secrets d'Enigma usats per l'Alemanya nazi
per a les seves comunicacions. Turing va ser un pioner en el desenvolupament de la lògica
dels computadors moderns, i un dels primers a tractar el tema de la intel·ligència artificial.
Norbert Wiener, va treballar amb la defensa antiaèria anglesa i va estudiar la base
matemàtica de la comunicació de la informació i del control d'un sistema per fer caure avions.
El 1948 va publicar els seus resultats en un llibre que va titular CYBERNETICS (Cibernètica),
paraula que provenia del grec "pilot", i que es va usar àmpliament per indicar automatització
de processos.
2
5. 2.L'IMPLUS QUE VA
REPRESENTAR LA II GM
Els primers ordinadors electrònics i programables van ser dissenyats per l'alemany Konrad
Zuse: el Z1 (1938) i el Z3 (1941).
Durant la II Guerra Mundial, un equip de científics i matemàtics que treballaven a Bletchley
Park, al nord de Londres (Anglaterra), van crear el que es va considerar el primer ordinador
digital totalment electrònic: el COLOSSUS.
Cap al 1943, COLOSSUS ja era totalment operatiu i va ser utilitzat per aquest equip de
científics que dirigia el matemàtic britànic Alan Mathison Turing per descodificar els missatges
de ràdio xifrats dels alemanys.
A començaments dels anys 30, John Vincent Atanasoff, un nord-americà doctorat en física
teòrica, fill d'un enginyer electrònic emigrat de Bulgària i d'una mestra d'escola, es va trobar
que els problemes que havia de resoldre requerien una excessiva quantitat de càlculs.
Aficionat a l'electrònica i coneixedor de la màquina de Pascal i les teories de Charles
Babbage, va començar a considerar la possibilitat de construir un calculador digital. Va
decidir que la màquina hauria d'operar en sistema binari, i fer els càlculs de manera diferent a
com els realitzaven les calculadores mecàniques.
Amb 650 dòlars donats pel Consell d'Investigació de l'Estat de Iowa, va demanar la
cooperació de Clifford Berry, estudiant d'enginyeria, i els materials per a un model
experimental. Posteriorment va rebre altres donacions que van sumar 6460 dòlars. Aquest
primer aparell creat va ser conegut com a ABC Atanasoff- Berry-Computer.
Pràcticament al mateix temps que Atanasoff, l'enginyer John Mauchly s'havia trobat amb els
mateixos problemes quant a velocitat de càlcul, i estava convençut que hi hauria una forma
d'accelerar el procés per mitjans electrònics. En mancar de medis econòmics, va construir un
petit calculador digital i es va presentar al congrés de l'Associació Americana per a l'Avenç de
la Ciència per presentar un informe sobre el mateix. Allà, el desembre de 1940, es va trobar
amb Atanasoff, i l'intercanvi d'idees que van tenir va originar una disputa sobre la paternitat
del computador digital.
Alguns autors consideren que no hi ha una sola persona a qui se li pugui atribuir el mèrit de
la creació del primer ordinador, sinó que va ser l'esforç de moltes persones. No obstant en
l'antic edifici de Física de la Universitat de Iowa hi figura una placa que diu: " El primer
computador digital electrònic d'operació automàtica va ser construït en aquest edifici l'any
1939 per John Vincent Atanasoff, matemàtic i físic de la universitat, i és qui va concebre la
idea, i per Clifford Edward Berry, estudiant graduat de física".
3
6. 3.ELS TRANSISTORSA la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit. Això
dóna lloc a la "segona generació" de computadors.
En un principi es creia es produirien i s'usarien molts pocs computadors. Això era en part per
la seva mida, el cost, i els coneixements necessaris per operar-lo o interpretar-ne els
resultats. Els transistors van reduir enormement la mida dels ordinadors, el cost inicial, i el
cost d'operació. El transistor de junció bipolar fou inventat el 1947.
Un transistor i una vàlvula compleixen funcions equivalents, amb la qual cosa cada vàlvula
pot ser reemplaçada per un transistor. Un transistor pot tenir la mida d'una llentia mentre que
un tub de buit té una mida més gran que el d'un cartutx d'escopeta de cacera. Mentre que les
tensions d'alimentació dels tubs eren al voltant dels 300 volts, les dels transistors són de 10
volts, amb la qual cosa els altres elements del circuit també poden ser de menor mida, en
haver de dissipar i suportar tensions molt menors. El transistor és un element constituït
fonamentalment per silici o germani. La seva vida mitjana és pràcticament il·limitada i en
qualsevol cas molt superior a la del tub de buit.
Es van crear noves professions; programador, analista, expert en sistemes d'informació, i es
va iniciar la indústria del programari.
1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el Transistor.
1959 IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins a 1790
1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el caràcter de 8 bits
1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que es van convertir en un estàndard de
la indústria de la computació.
1963: Un comitè Indústria-Govern desenvolupa el codi de caràcters ASCII, (es pronuncia
asqui), el primer estàndard universal per a intercanvi d'informació (American Standard Code
for Information Interchange), el qual va permetre que màquines de tot tipus i marca
poguessin intercanviar dades.
1964: L'evolució dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges d'alt nivell, més entenedors
com el COBOL, FORTRAN o BASIC.
4
7. 4.EL MICROXIP I LA INDÚSTRIA DE
L'ORDINADOR PERSONAL
L'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera generació. Les plaques de circuit
imprès amb múltiples components passen a ser substituïdes pels circuits integrats. Aquests
elements són unes plaquetes de silici anomenades xips, sobre la superfície de les quals es
col·loca per mitjans especials unes impureses que fan les funcions de diversos components
electrònics. Això representa un gran avenç quant a velocitat i, en especial, quant a reducció
de mida. En un xip de silici d'aproximadament un centímetre quadrat hi cap 64.000 bits
d'informació. En nuclis de ferrita aquesta capacitat de memòria pot requerir prop d'un litre en
volum.
Investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), de la Corporació Rand i del
Laboratori Nacional de Física de la Gran Bretanya, van presentar simultàniament solucions a
allò proposat per les Forces Armades nord-americanes. I aquell mateix any la Força Aèria va
assignar un contracte a la Corporació RAND per a l'anomenada "xarxa descentralitzada".
Aquest projecte va fracassar després de molts intents i mai no va ser realitzat, però la idea
d'una xarxa que no depengués d'un sol punt central i amb la transferència de dades per
paquet es va quedar ancorada al cap de moltes persones.
En Paul Baran, que llavors treballava amb Rand Corporation, va ser un dels primers a
publicar a Data Communications Networks les seves conclusions en forma gairebé simultània
amb la publicació de la tesi de Kleinrock sobre teoria de línies d'espera. Va dissenyar una
xarxa de comunicacions que utilitzava computadors i no tenia nucli ni govern central. A més,
assumia que totes les unions que connectaven les xarxes no eren prou fiables.
El sistema de Baran treballava amb un esquema que partia els missatges en petits trossos i
els posava en sobres electrònics, anomenats "paquets" cada un amb l'adreça del remitent i
del destinatari. Els paquets es llançaven en una xarxa de computadors interconnectats, on
rebotaven de l'un a l'altre fins a arribar al seu punt de destinació, en el qual s'ajuntaven
novament per recompondre el missatge total. Si algun dels paquets es perdia o s'alterava (i
se suposava que alguns s'haurien de dislocar), no era problema, ja que es tornaven a enviar.
1966. Texas instruments treu la seva primera calculadora de butxaca.
1968. Es funda Integrated Electronics (Intel) dedicada a la construcció de circuits integrats.
La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian Hoff del
microprocessador.
A diferència de les minicomputadores de tercera generació, que eren essencialment una
versió reduïda d'ordinadors mainframe, els orígens de la quarta generació són
fonamentalment diferents. Els ordinadors basats en microprocessadors originàriament eren
molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tant cap intent de
fer una versió de mida petita d'un minicomputador, sinó que anava dirigits a un mercat
completament diferent.
5
8. Tot i que la capacitat de computació i emmagatzemament s'ha incrementat espectacularment
des dels anys 70, la tecnologia subjacent dels xips (LSI (large scale integration) o VLSI (very
large scale integration)) s'ha mantingut bàsicament la mateixa, de manera que és àmpliament
acceptat que la majoria d'ordinadors d'avui en dia encara pertanyen a la quarta generació.
Alguns xips caracerístics eren el 8008, 8080 d'intel, el Z80 de Zilog o el 6800 de Motorola.
Aquests xips es dissenyen amb objectius genèrics i gràcies al programari poden executar
funcions molt diverses.
Durant aquesta generació l'evolució dels microprocessadors ha seguit la llei de Moore (que el
1965 va dir que la capacitat dels microprocessadors es doblaria cada 2 anys), duplicant-se
cada 18 mesos.
1971. Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa japonesa per fer una
calculadora d'escriptori. Era un xip de 4 bits, amb 2300 transistors que processaven 108 kHz.
Tenia una capacitat per a 4KB de memòria.
1973. IBM treu al mercat els discs durs anomenats Winchester.
1975. Gary Klidall i John Torode treuen CP/M (Control Program for Microcomputers) el primer
Sistema Operatiu estàndard, per les màquines basades amb els xips 8080 d'intel i el Z80.
1976. Steve Wozniak i Steve Jobs van fundar Apple Computer.
1978. Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el seu primer PC,
amb un xip de mateixa la família, un intel 8088 (amb bus de dades extern de 8 bits). D'aquí
van sorgir els 80286, 80386 (de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemàtic incorporat), i
Pèntium, II, III i IV. Els PC’s que trobem actualment al mercat són una evolució dels 8086.
2000 Intel Fabrica el Pentium 4 amb 42.000.000 de transistors.
2003: Apareixen els primers xips de 64 bits l'Opteron de AMD i l'Itanium d'Intel adreçats a
usuaris domèstics.
2005: Es comencen a comercialitzar els processadors amb diversos nuclis o multi core per a
PCs domèstics.
6
9. VALORACIÓ I OPINIÓ
PERSONALAquest treball m'ha semblat interessant i útil perquè serveix com a mètode d'estudi sobre la
"història dels ordinadors".
Encara que la seva elaboració hagi estat potser una mica llarga i pesada.
7
10. Referències
R2E Micral1972
39040745,39216252,00. htm fatalitat de 'André Truong, inventor du micro-ordinador portàtil -
Notícies - ZDNet.fr
.com / pcmuseum / gernelle.htm Gernelle creador de la primera computadora micro
Roy Allan A. Una història de l'ordinador personal (Alan Publishing, 2001) ISBN
8
