Treball Infomàtica

1. L'origen del ordinador
modern.

2. Índex
1. D’on surt l'ordinador actual?..................................................................1
2. La influència de la II Guerra Mundial....................................................2
3. Els ordinador abans del transistors.........................................................4
4. La microinformàtica; creació de l'ordinador personal............................5
5. Opinió i valoració...................................................................................7
6. Referències.............................................................................................8

3. 1. D’on surt l'ordinador actual?
Per entendre d'on provè l'ordinador modern, cal viatjar en el temps i observar els
diferents precursors.
L'Àbac:
Els ordinador, tal i com els coneixem avui dia tenen els seus principals precursors en les
calculadores. Podem considerar que el primer ordinador del món fou l'Àbac, un rudimentari
aparell amb cordes i boles que es feien passar d'una banda a l'altre i que resolien operacions
aritmètiques simples si l'usuari aconseguia memoritzar una sèrie de regles de
“programació”. Aquest invent es va utilitzar durant més de dos mil anys.
La Pascalina:
La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecàniques. Va ser inventada per
Blaise Pascal en el 1642, fruit de tres anys de desenvolupament. Blaise Pascal era un jove de
19 anys que ajudava al seu pare, un recaptador d'impostos, a fer càlculs. Per això mateix, va
crear una màquina per falicitarle el treball al seu pare. Aquesta màquina era totalment
mecànica i estava impulsada per diferents rodes que possibilitaven el càlcul de sumes.
Durant molts anys es va dir que aquesta fou la primera calculadora mecànica. Això no
obstant, anteriorment, en el 1623 un científic alemany, Wilhelm Shickard havia inventat una
altra màquina, anomenada el rellotge calculant. Aquesta tenia un conjunt de rodes dentades i
podia realitzar sumes i restes, fins i tot disposava d'un enginyós sistema que t'avisava, per
mitjà d'una campaneta, quan els càlculs havien sobrepassat els límits de la màquina.
Les Regles de Càlcul:
Les regles de càlcul són uns instruments usats principalment per a la realització de
divisions i multiplicacions, encara que les regles més complexes també poden usar-se per a
la realització operacions més avançades com les logarítmiques, trigonomètriques o les arrels
quadrades.
La creació d'aquesta eina de càlcul se li atribueix al matemàtic anglès William Oughtred,
qui en 1622 va fabricar les primeres regles de càlcul, basant-se per a això en les escales
logarítmiques creades per Edmun Gunter.
-1-

4. 2. La influència de la II Guerra Mundial.
Durant la II Guerra Mundial (1939-1945), un equip de científics i matemàtics que
treballaven a Bletchley Park, al nord de Londres, van crear el que es va considerar el primer
ordinador digital totalment electrònic: el Colossus.
Cap a desembre de 1943 el Colossus, que incorporava 1.500 vàlvules o tubs de buit, era ja
operatiu. Va ser utilitzat per l'equip dirigit per Alan Turing per descodificar els missatges de
ràdio xifrats dels alemanys.
En 1939 i amb independència d'aquest projecte, John Atanasoff i Clifford Berry ja havien
construït un prototip de màquina electrònica al Iowa State College (EUA). Aquest prototip i
les investigacions posteriors es van realitzar en l'anonimat, i més tard van quedar eclipsades
pel desenvolupament del Calculador i integrador numèric digital electrònic (ENIAC) el
1945. L'ENIAC contenia 18.000 vàlvules de buit i tenia una velocitat de diversos centenars
de multiplicacions per minut, però el seu programa estava connectat al processador i havia
de ser modificat manualment. Es va construir un successor de l'ENIAC amb un
emmagatzematge de programa que estava basat en els conceptes del matemàtic hongarès-
nord-americà John von Neumann. Les instruccions s'emmagatzemaven dins d'una trucada
memòria, el que alliberava l'ordinador de les limitacions de velocitat del lector de cinta de
paper durant l'execució i permetia resoldre problemes sense necessitat de tornar a connectar
a l'ordinador.
A finals de la dècada de 1950 l'ús del transistor en els ordinadors va marcar l'adveniment
d'elements lògics més petits, ràpids i versàtils del que permetien les màquines amb vàlvules.
Com els transistors utilitzen molta menys energia i tenen una vida útil més prolongada, al
seu desenvolupament es va deure el naixement de màquines més perfeccionades, que van
ser cridades ordinadors o computadores de segona generació. Els components es van fer
més petits, així com els espais entre ells, de manera que la fabricació del sistema resultava
més barata.
Colossus
-2-

5. Alan Turing:
Podem considerar a Alan Turing com el pare de la informàtica moderna. Va ser un
matemàtic britànic, que va treballar a Bletchley Park, el centre de criptografia britànic, on va
dirigir durant un temps el Hut 8, la secció responsable de la criptoanàlisi naval alemanya. Va
desenvolupar unes quantes tècniques per desxifrar els codis alemanys, inclosa la "bomba",
una màquina electromecànica que podia desxifrar el codi de la màquina alemanya de
criptografia Enigma. Això va ser crucial per al desenvolupament de la Batalla de l'Atlàntic.
Va ser el primer científic que va usar computadores amb aplicacions a la matemàtica.
Alan Turing
-3-

6. 3. Els ordinadors abans dels transistors.
Encara que l'informàtica es divideix en cinc generacions, nosaltres ens fixarem en la
primera generació, ja que es l'unic momento abans dels transistors.
La primera generació comença al 1940 fins al 1954. En aquesta època els ordinadors
funcionaven amb valvulas i feien sevir targetes perforades per guardar els arxius i els
programe. Utilitzaven cilindres magnètics per emmagatzemar la informació i les
instruccions internes. Aquests ordinadors només eren utilitzats per els científics i els
militars. Aquest ordinadors eren excessivament lents, necessitaven grans quantitats de
electricitat i generaven grans quantitats de calor.
Pero, per entendre millor això ens hem de preguntar, ¿què eren els transistors?
A diferencia de la primera generació on s'utilitzaven tubs al buit, apartir de la segona
generació comencem a utilitzar els transistors. Els transistors eren més ràpids, petits i més
fiables que els tubs al buit. Dos-cents transistors podien acomodar en la mateixa quantitat
d'espai que un tub al buit. Es per això que van conmençar a utilizar-los, eren més sencills,
però feien el mateix treball i més ràpid.
Tubs al buit
Diferents tipus de transistors
-4-

7. 4. La microinformàtica; creació de l'ordinador
personal.
La microinformàtica, tal com el seu nom ens sembla estar indicant, aquesta branca de la
Informàtica està basada en la utilització i estudi de tots els equips que comptin amb una
Unitat Central de Processament en el seu funcionament, també coneguda com CPU (sigles
en anglès de Central Processor Unit) , Processador o Microprocessador.
En un ordinador, el suport de tots els components és la Placa Base, també coneguda com
Placa Mare o mitjançant el seu nom en anglès Motherboard tenint aquesta les connexions
necessàries per a tots els dispositius de l'equip i un canal de dades imprès que li brinda
l'Energia Elèctrica necessària a cada un d'aquests components.
En aquesta part fonamental de l'equip no només trobem els Connectors necessaris per a
l'alimentació elèctrica dels diferents components, sinó també els Slots d'Expansió (també
anomenats Ranures d'expansió) i el més important en el que ens fa ara, el Zócalo de CPU
(en anglès CPU Socket).
La funció que compleix el Microprocessador és a la recepció d'una innombrable
quantitat de Impulsos elèctrics que es tradueixen com un Codi Binari de zeros i uns (és a dir,
la transmissió o no-transmissió d'energia elèctrica) que són interpretats com un Dada aïllat.
És llavors la Unitat Central de Processament l'encarregada de poder ordenar, interpretar-
los i processar-perquè puguin ser considerats com una informació, que és enviada cap a
altres dispositius presents en l'equip i, mitjançant la utilització d'un Perifèric de sortida,
aquests puguin ser visualitzats per l'usuari a través dels seus sentits.
Això és possible gràcies a la realització d'una variable quantitat de Càlculs Matemàtics
més d'Operacions Lògiques, realitzant-se a una molt alta velocitat i concentrant una gran
quantitat d'energia, per la qual cosa els Processadors requereixen de fonts de refrigeració
conegudes com Dissipadors i alhora una ventilació especial que és generalment referida
com Coolers.
L'adveniment del microprocessador i de la memòria d'estat sòlid va fer la computació
casolana assequible. Els primers sistemes de computadors per l'aficionat com, el Altair 8800
i el Apple I, introduïts al voltant de 1975 van marcar el llançament dels xips de processador
de 8 bits de baix cost, que tenien suficient poder de computació per ser d'interès per a
usuaris aficionats i experimentals.
Per 1977, sistemes preensamblados com el Apple II, Commodore PET, i el TRS-80, van
començar l'era dels computadors personals mercadeados en massa; molt menys esforç va ser
requerit per obtenir un ordinador operant, i aplicacions com ara jocs, processament de
paraules, i fulls de càlcul van començar a proliferar. A diferència dels ordinadors de segona
mà en llars, els petits sistemes empresarials van ser típicament basats en el CP/M, fins que
IBM introduís el IBM PC, que va ser adoptat ràpidament.
-5-

8. El PC va ser fortament clonat, portant a la producció en massa i a la consegüent reducció
de costos a través dels dècada del 1980. Això va expandir la presència dels PC a les llars,
reemplaçant la categoria de l'ordinador casolà durant els dècada del 1990 i portant a l'actual
monocultura de computadors personals arquitectònicament idèntics.
-6-

9. 5. Opinió i valoració.
Sabia que en aquest curs, informàtica havia de ser diferent als anys anteriors. Crec que
després de tants anys fent informàtica, per fi conec els avantpassats de l'ordinador modern.
Personalment, crec que per entendre millor el funcionament dels ordinadors, aquest tema
hauríem d'haver fet molt abans. Tot i això, aquest treball m'ha resultadio fàcil de
comprendre, però no per això un dels meus preferits. He d'acceptar que és molt interessant
la influència que té la segona guerra mundial i gràcies a la pel · lícula visualitzada a classe,
aquesta part de la feina m'ha resultat més amena de fer.
Per acabar, m'agradaria dir que a mesura que acabava la feina, m'he adonat l'important que
són els ordinadors actualment, i el poc que valorem tot el que pot fer. Per a nosaltres, que el
nostre ordinador tingui inclòs una calculadora, o puguem utilitzar programes per a escriure
documents és el més normal del món, però no fa molt temps enrere, això no era possible.
-7-

10. 6. Referències.
• http://books.google.es/books?
id=uo8EA1jLGTwC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=els+precursors+del+ordinador&sou
rce=bl&ots=vdLHI7b0Ck&sig=zMa_IFCP1sLC1lG-
fAUs2LzLCtA&hl=es&sa=X&ei=AlM1VJfzKvXCsASyr4LADg&ved=0CGAQ6A
EwCA#v=onepage&q=els%20precursors%20del%20ordinador&f=false
• http://www.uciencia.uma.es/Coleccion-cientifico-tecnica/Informatica/Galeria/Reglas-
de-calculo2
• http://www.uclm.es/profesorado/ricardo/webnntt/Bloque%201/Historia.htm
• http://www.almiron.org/Vvbwww1.html
• http://es.wikipedia.org/wiki/Colossus
• https://sites.google.com/site/informatica4rudaicamilleri/historia-de-l-informatica/les-
cinc-generacions-de-la-informtica
• http://www.escolares.net/computacion/la-evolucion-de-las-computadoras-
ordenadores/
-8-