Treball Informàtica 4t ESO sobre l' "Origen de l'ordinador". Sencill. Escoles Maria Ward. Curs 2014-2015.

1. 1. Precursors
1.1 El àbac:
· Es creu que va ser el primer dispositiu mecànic de comptabilitat que va existir. El seu origen data
almenys de 5000 anys enrere i la seva efectivitat ha suportat el pas del temps.
1.2 La Pascalina:
· Leonardo da Vinci (1452-1519) va començar a tenir idees per la construcció d'una sumadora
mecànica. Segle i mig després, el filòsof i matemàtic francès Blas Pascal (1623-1662) va inventar i
va construir la primera sumadora mecànica al 1642. En honor al seu inventor, s'anomenà Pascalina.
Funcionava mitjançant una sèrie de rodes de deu dents on cadascuna de les dents representava un
dígit del 0 al 9. Les rodes estaven connectades de tal manera que podien sumar nombres fent
avançar el nombre de dents correcte. Pascal va ser enaltit per tot Europa a causa dels seus èxits, la
Pascalina, va resultar un desconsolador error financer.
1.3 Creacions posteriors a la Pascalina i anteriors a la màquina analítica:
· En 1670 el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz va perfeccionar la pascalina i
va inventar una que també podia multiplicar.
· L'inventor francès Joseph Marie Jacquard, en dissenyà un teler automàtic, utilitzant primes
plaques de fusta perforades per controlar el teixit utilitzat en els dissenys complexos.
· Durant la dècada de 1880 l'estadístic nord-americà Herman Hollerith va concebre la idea
d'utilitzar targetes perforades, similars a les plaques de Jacquard, per processar dades. Gràcies a
aquest pensament, Hollerith va aconseguir compilar la informació estadística destinada al cens de
població de 1890 dels Estats Units mitjançant la utilització d'un sistema que feia passar targetes
perforades sobre contactes elèctrics.
1.4 La màquina analítica:
· També en el segle XIX en Charles Babbage va inventar una sèrie de màquines dissenyades per a
solucionar problemes matemàtics complexos. Molts historiadors consideren a Babbage i a la seva
sòcia, la matemàtica britànica Augusta Ada Byron (1815-1852), com als veritables inventors de la
computadora digital moderna. La màquina analítica incloïa un corrent o flux d'entrada en forma
de paquet de targetes perforades, una memòria per guardar les dades, un processador per a les
operacions matemàtiques i una impressora per fer permanent el registre.
1

2. 1.5 Ordinadors analògics:
· Van començar a construir-se a principis del segle XX. Els primers models realitzaven els càlculs
mitjançant eixos i engranatges giratoris. Amb aquestes màquines s'avaluaven les aproximacions
numèriques d'equacions incapaçes de ser resoltes mitjançant altres mètodes. Durant les dues guerres
mundials es van utilitzar sistemes informàtics analògics per predir la trajectòria dels torpedes en
els submarins i per al maneig a distància de les bombes en l'aviació.
1.6 L'ENIAC:
· Van ser sistemes constituïts per tubs de buit que desprenien força calor i tenien una vida
relativament curta. Eren màquines grans i pesades. Emmagatzemaven la informació en un tambor
magnètic interior. La programació en llenguatge màquina, consistia en llargues cadenes de bits, de
zeros i uns, de manera que la programació resultava llarga i complexa. E podien utilitzars targetes
perforades per subministrar dades i els programes. Eren d'alt cost
1.7 Els transistors:
· Els transistors eren ordinadors més econòmics, més petits que les vàlvules miniaturitzades i, per
tant, consumien menys i produïen menys calor. Per tots aquests motius, la densitat del circuit podia
ser augmentada sensiblement, el que volia dir que els components podien ser col·locar molt més a
prop els uns als altres i estalviar molt més espai.
1.8 Circuit integrat (xips):
· Amb els xips s'augmenta la capacitat d'emmagatzematge i es redueix el temps de resposta. Es va
generalitzar, també, els llenguatges de programació d'alt nivell. Tenien compatibilitat per compartir
programari entre diversos equips.
1.9 Microcircuit integrat:
Es va basar en el procés de reducció de la mida dels components, tant que arriben a operar a escales
microscòpiques. La microminiaturització permet construir el microprocessador, circuit integrat que
regeix les funcions fonamentals de l'ordinador.
2

3. 2. L'impuls que va representar la II Guerra Mundial
2.1 Context històric:
· El 5 de febrer de 1944, la II Guerra Mundial encara no estava decidida. Encara que els alemanys
es retiraven a corre-cuita del front rus, encara controlaven la resta d'Europa. Els aliats sabien que
per arribar a Berlín haurien de arribar a França. Un ordinador de la mida d'un saló els va ajudar a
desembarcar a Normandia i així escurçar la guerra. Va ser Colossus, el primer ordinador electrònic.
2.2 Colossus, per què?:
· Colossus Mk I va ser una màquina dissenyada per trencar el xifrat que mantenia secretes les
comunicacions de l'Alt Comandament dels militars alemanys. Durant la guerra i els anys posteriors,
pocs sabien de la seva existència. I, per evitar que caigués en altres mans, els deu Colossus que els
britànics van arribar a tenir al final de la guerra van ser destruïts.
· A més del seu imponent força militar, l'avantatge dels alemanys en els primers anys de la guerra va
descansar en bona mesura en un complex sistema de xifrat de les seves comunicacions militars.
Mitjançant l'ús d'unes màquines de rotors trucades Lorenz SZ convertien els seus missatges a un
sistema binari gairebé indesxifrable. De fet, només un error d'un teleoperador nazi va permetre a la
intel · ligència britànica aprendre, amb l'ajuda clau del matemàtic i pioner de la informàtica Alan
Turing, aquell llenguatge. Però ho feien a mà i, per quan desxifraven un missatge, moltes vegades ja
era tard.
· Necessitaven automatitzar el desxifrat i per això van crear a Colossus. La màquina ocupava tota
una habitació. Amb cinc tones de pes, comptava amb 2.500 vàlvules, 500 interruptors, 100 portes
lògiques i 10.000 resistors, tot això interconnectat per set quilòmetres de cable. Bona part del
material es va recuperar de centrals telefòniques.
· Amb tot aquest desplegament de tecnologia, Colossus trigava unes quatre hores a trobar la
posició d'inici dels engranatges d'una màquina Lorenz, que permetia desxifrar el missatge. Era
capaç de llegir 5.000 caràcters per segon, velocitat que no aconseguia cap de les màquines de
computació que llavors començaven a fabricar-se. En diverses ocasions, va aconseguir desxifrar
missatges encara abans que arribessin als seus veritables destinataris. Al final de la guerra, Colossus
havia ajudat a les 550 persones que van treballar amb la màquina a desvetllar 63 milions de
caràcters de missatges d'alt secret dels alemanys.
3

4. 3. El transistor
3.1 Context:
· En 1.947 pels Físics Walter Brattain, William Shockley i John Bardeen, dels laboratoris Bell van
descobrir el transistor, la qual cosa va portar com a conseqüència la disminució dels costos dels
ordinadors, la disminució de grandària i rapidesa. L'invent del transistor va fer possible una nova
Generació d'ordinadors, més ràpides, més petites i amb menors necessitats de ventilació. No obstant
això el cost seguia sent una porció significativa del pressupost d'una Companyia.
3.2 Funcionament:
· El transistor funciona de manera molt semblant a la d'un tríodo, ja que pot funcionar com a
amplificador, com oscil·lador i com a interruptor, però té avantatges molt importants respecte a
aquest:
1. Com no necessita buit, és molt més fàcil de construir.
2. pot fer tan petit com es vulgui.
3. Gasta molta menys energia.
4. Funciona a una temperatura més baixa.
5. No cal esperar que s'escalfi.
· Un transistor conté un material semiconductor, normalment silici, que pot canviar el seu estat
elèctric. En el seu estat normal de semiconductor no és conductiu, però quan se li aplica un
determinat voltatge es converteix en conductiu i el corrent elèctric flueix a través d'aquest,
funcionant com un interruptor electrònic.
4

5. 4.La indústria de l'ordinador personal i el microxip
4.1 Ordinador personal (PC):
· L'ordinador personal és un equip amb suficient potència i rendiment per satisfer les necessitats
d'un usuari mitjà. L'ordinador personal és també conegut per l'abreviatura PC (Personal Computer).
El terme "ordinador personal" comença a estendre en els anys 80. S'utilitza tant per a ús personal
com professional. Els ordinadors personals tenen una potència de càlcul més alta i un major
nombre de dispositius disponibles. Utilitzen un monitor i un teclat separat de la caixa de l'ordinador.
Els ordinadors personals són equips menys potents, però també més barats que les
minicomputadoras. L'arquitectura d'un ordinador personal està dissenyada per funcionar en mode
autònom (usuari únic). No obstant això, els components de maquinari de disseny modular li permet
convertir fàcilment en un PC en un terminal de connexió a un equip remot (servidor) en una xarxa
d'ordinadors. Els ordinadors personals es divideixen en tres categories diferents:
1. Desktop.L'ordinador personal d'escriptori és un model d'escriptori amb monitor situat
damunt de les cases i el teclat alfanumèric extern. És el primer tipus de PC a aparèixer al
mercat.
2. Tower. La torre d'ordinador personal té una configuració de maquinari similar a l'escriptori,
però el cas està disposat en una posició vertical. Això li permet col · locar el contenidor dels
components de maquinari de l'ordinador, fins i tot sota la taula o al terra, la desvinculació de
la proximitat a la pantalla i el teclat. Els components de maquinari i especificacions són les
mateixes que un ordinador d'escriptori.
3. Portàtil (Notebook). Són diferents d'escriptori i la torre. Aquest integra una plana de cristall
líquid de la pantalla LCD, el cas i el teclat en un sol cos. Sovint també integrar una àrea de
la pantalla tàctil del teclat, toc sensible, en lloc del ratolí. Quan acabi d'usar la pantalla es pot
tancar com un "notebook". Per això es coneixen també com ordinadors portàtils notebook.
Els ordinadors portàtils han reduït grandària i pes. Es caracteritzen per una potència de
càlcul inferior destktop / torre. En compensació, integrar una bateria que permet l'ús de
l'ordinador per un parell d'hores, fins i tot en absència d'energia elèctrica.
4.2 Microxip:
· Un microxip o circuit integrat és un petit instrument capaç d'emmagatzemar i processar
informació. És a la vegada una pastilla o placa ordinador, prima i composta per una gran quantitat
de dispositius microelectrònics interrelacionats a més de resistències i condensadores i programats
5

6. en funció de les necessitats.
· La majoria de microxips són de silici, encara que el primer, desenvolupat per l'enginyer Jack St
Clair Kilby el 1958, va ser fabricat amb germani i incloïa 6 transistors en una mateixa base
semiconductora.
· L'evolució del microxip ha estat enorme al llarg de la seva història, tant que el mateix Kilby va
obtenir el Premi Nobel de Física l'any 2000 per la seva contribució al desenvolupament de la
tecnologia de la informació.
La presència de microxips és habitual en els nostres ordinadors personals, però també s'utilitzen
aquest tipus de dispositius en màquines i electrodomèstics de molt diversa índole: aparells de la llar,
identificadors de mascotes, localitzadors, rellotges, ETC.
6

7. 6. Opinió i Valoració
· Amb aquest treball he pogut resoldre una gran quantitat de dubtes que tenia sobre l'origen de
l'ordinador. També m'he assaventat millor de que és el transistor, del seu origen i de les seves
utilitats. La rererca de la informació no ha sigut gens difícil en comparació amb altres treballs. Crec
que és un tema interestant, que marca tant l'actualitat com el passat; també es molt general i a la
vegada complex, no es tan fàcil com sembla aprendre l'origen del que és ara un ordinador.
7

8. 6. Bibliografia
➢ www.saberia.com
➢ www.okpedia.es/ordenador_personal
➢ www.monografias.com
➢ www.curiosidades.batanga.com
➢ www.huffingtonpost.es
➢ www.translate.google.com
➢ www.google.com
➢ ca.wikipedia.org
8