El treball explica l'evolució que ha patit l'ordinador modern.

1. [HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE L’ORINADOR MODERN] Escoles Maria Ward
1. Els precursors
Primeres calculadores
Els primers indicis de càlcul numèric van ser introduïts el 3000 aC pels babilonis,
que van habitar en l'Antiga Mesopotàmia. Aquests empraven
unes petites boles fetes de llavors o petites pedres que utilitzaven
per fer els seus comptes agrupant-les en carrils de canya.
Més tard, els xinesos van desenvolupar l'àbac, amb el
qual realitzaven càlculs ràpids i complexos. Aquest
instrument tenia un marc de fusta i cables horitzontals amb
boles foradades que corrien d'esquerra a dreta.
Al segle XVII John Napier, matemàtic escocès famós per la invenció
dels logaritmes (unes funcions matemàtiques que
permeten convertir les multiplicacions en sumes i les
divisions en restes) va inventar un dispositiu d'un palet amb nombres impresos que,
gràcies a un mecanisme enginyós i complicat, li permetia realitzar operacions de
multiplicació i divisió. També referit com els ossos de Napier.
Basat en els logaritmes neperians, William Oughtred va inventar el 1610 un regle que
mitjançant sumes i restes permetia càlculs aritmètics.
El 1617, Wilhelm Schickard, (matemàtic alemany) va dissenyar una primera
calculadora capaç de sumar, restar, multiplicar i dividir. Quan acabava el seu invent,
un incendi el va destruir, però van quedar uns esquemes que varen permetre
reconstruir l'artefacte el 1970.
El 1642, el físic i matemàtic francès Blaise Pascal va
inventar el primer calculador mecànic, la pascalina. Als 18
anys d'edat, desitjant reduir la feina de càlcul del seu
pare que era funcionari d'impostos, va fabricar un
dispositiu de 8 rodes dentades en el qual cada una feia
avançar un pas la següent quan completava una volta.
Estaven marcades amb nombres del 0 al 9 i n'hi havia
dos per als decimals, per tant podia manejar nombres
entre 000000,01 i 999999,99. Les rodes giraven
mitjançant una manovella, amb la qual cosa per sumar o restar calia fer-li el nombre
de voltes corresponent en un sentit o en un altre.
Trenta anys després el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz va
inventar una màquina de càlcul que podia multiplicar, dividir i obtenir arrels quadrades
en sistema binari. Als 26 anys va aprendre matemàtiques de manera autodidàctica i
va procedir a inventar el càlcul infinitesimal, honor que comparteix amb Isaac Newton.
A més féu un estudi sobre la matemàtica Binària que va permetre a Boole
desenvolupar un sistema de lògica, l'àlgebra de Boole el 1854, un pas important per
als primers ordinadors. A més l'ordinador ens ha fet passar de la prehistòria a l'edat
conterporània.
Targetes perforades
El 1801 el francès Joseph Marie Jacquard, va utilitzar un mecanisme de targetes
perforades per controlar el dibuix format pels fils de les teles confeccionades per una
màquina de teixir. Aquestes plantilles o motlles metàl·lics perforats permetien
programar les puntes del teixit, aconseguint obtenir una diversitat de trames i figures.
Àbac
Una pascalina signada per
Pascal l'any 1652.

2. [HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE L’ORINADOR MODERN] Escoles Maria Ward
Màquina diferencial dissenyada perCharles Babbage
En Charles Babbage (1793-1871) va crear un motor
analític que permetia sumar, sostreure, multiplicar i
dividir una velocitat de 60 sumes per minut. El 1843 Ada
Byron (1815-1851) va suggerir la idea que les targetes
perforades s'adaptessin de manera que el motor de
Babbage repetís certes operacions. A causa d'aquest
suggeriment alguns consideren Lady Lovelace la primera
programadora i Charles Babbage com l'autèntic inventor
de l'ordinador digital modern.
El 1879, Herman Hollerith, amb 19 anys d'edat, va ser
contractat com a assistent a les oficines del cens nord-
americà i va desenvolupar un sistema de còmput
mitjançant targetes perforades en les quals els forats
representaven el sexe, l'edat, raça, etc. Gràcies a
la màquina tabuladora de Hollerith el cens de 1890 es va
realitzar en dos anys i mig, cinc menys que el cens
de 1880.
En Hollerith va deixar les oficines del cens el 1896 per fundar la seva pròpia
Companyia: la Tabulating Machine Company. El 1900 havia desenvolupat una màquina
que podia classificar 300 targetes per minut (en comptes de les 80 quan el cens), una
perforadora de targetes i una màquina de còmput semiautomàtica. El 1924 Hollerith
va fusionar la seva companyia amb dues més per formar la International Business
Machines avui mundialment coneguda com a IBM.
Computadors analògics avançats
Abans de la Segona Guerra Mundial, els ordinadors analògics elèctrics i mecànics eren
considerats l'"estat de l'art", i molts pensaven que era el futur de la computació. Els
ordinadors analògics prenen l'avantatge de les grans similituds entre les
matemàtiques de fenòmens a baixa-escala -la posició i el moviment de les rodes, o el
voltatge i el corrent dels components electrònics- i les matemàtiques d'altres
fenòmens a més gran escala, com ara les trajectòries balístiques, la inèrcia, la
ressonància, la transferència d'energia, el moment, etc. Així doncs, aquests sistemes
modelen i simulen aquests últims fenòmens mitjançant els primers, usant el voltatge i
el corrent com a quantitats analògiques, permetent als usuaris predir el
comportament dels sistemes d'interès observant només els seus anàlegs elèctrics.
Màquina diferencial dissenyada per
Charles Babbage.
Tarjeta perforada.

3. [HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE L’ORINADOR MODERN] Escoles Maria Ward
2.L'impuls que va representar la II Guerra
Mundial
L'era de la computació moderna va començar amb un intens període de
desenvolupament abans i durant la Segona Guerra Mundial, amb l'ús d'elements
electronics com a substits dels seus equivalents mecànics, i amb els càlculs digitals
substituint als càlculs analògics. Màquines com la Z3, l'Atanasoff-Berry Computer, els
ordinadors Colossus, i l'ENIAC foren construïdes a mà usant circuits que
contenien relés i vàlvules (vàlvules de buit) i sovint usavent targetes perforades o
paper perforat com a entrada i com la principal (no-volàtil) memòria
d'emmagatzement.
Els primers ordinadors electrònics i programables van ser dissenyats per
l'alemany Konrad Zuse: el Z1 (1938) i el Z3 (1941).
Durant la II Guerra Mundial, un equip de científics i matemàtics que treballaven
a Bletchley Park, al nord de Londres (Anglaterra), van crear el que es va considerar el
primer ordinador digital totalment electrònic: el COLOSSUS.
Cap al 1943, COLOSSUS ja era totalment operatiu i va ser utilitzat per aquest equip
de científics que dirigia el matemàtic britànic Alan Mathison Turing per descodificar els
missatges de ràdio xifrats dels alemanys.
A començaments dels anys 30, John Vincent Atanasoff, un nord-americà doctorat en
física teòrica, fill d'un enginyer electrònic emigrat de Bulgària i d'una mestra d'escola,
es va trobar que els problemes que havia de resoldre requerien una excessiva
quantitat de càlculs. Aficionat a l'electrònica i coneixedor de la màquina de Pascal i les
teories de Charles Babbage, va començar a considerar la possibilitat de construir un
calculador digital. Va decidir que la màquina hauria d'operar ensistema binari, i fer els
càlculs de manera diferent a com els realitzaven les calculadores mecàniques.
Amb 650 dòlars donats pel Consell d'Investigació de l'Estat de Iowa, va demanar la
cooperació de Clifford Berry, estudiant d'enginyeria, i els materials per a un model
experimental. Posteriorment va rebre altres donacions que van sumar 6460 dòlars.
Aquest primer aparell creat va ser conegut com a ABC Atanasoff- Berry-Computer
Pràcticament al mateix temps que Atanasoff, l'enginyer John Mauchly s'havia trobat
amb els mateixos problemes quant a velocitat de càlcul, i estava convençut que hi
hauria una forma d'accelerar el procés per mitjans electrònics. En mancar de medis
econòmics, va construir un petit calculador digital i es va presentar al congrés de
l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència per presentar un informe sobre el
mateix. Allà, el desembre de 1940, es va trobar amb Atanasoff, i l'intercanvi d'idees
que van tenir va originar una disputa sobre la paternitat del computador digital.
Alguns autors consideren que no hi ha una sola persona a qui se li pugui atribuir el
mèrit de la creació del primer ordinador, sinó que va ser l'esforç de moltes persones.
No obstant en l'antic edifici de Física de la Universitat de Iowa hi figura una placa que
diu: " El primer computador digital electrònic d'operació automàtica va ser construït
en aquest edifici l'any 1939 per John Vincent Atanasoff, matemàtic i físic de la
universitat, i és qui va concebre la idea, i per Clifford Edward Berry, estudiant graduat
de física".

4. [HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE L’ORINADOR MODERN] Escoles Maria Ward
3. L’aparició dels transistors
A la segona meitat dels anys 50, els transistors BJT substitueixen les vàlvules de buit.
Això dóna lloc a la "segona generació" de computadors.
En un principi es creia es produirien i s'usarien molts pocs computadors. Això era en
part per la seva mida, el cost, i els coneixements necessaris per operar-lo o
interpretar-ne els resultats. Els transistors van reduir enormement la mida dels
ordinadors, el cost inicial, i el cost d'operació. El transistor de junció bipolar fou
inventat el 1947.
Un transistor i una vàlvula compleixen funcions equivalents, amb la qual cosa cada
vàlvula pot ser reemplaçada per un transistor. Un transistor pot tenir la mida d'una
llentia mentre que un tub de buit té una mida més gran que el d'un cartutx d'escopeta
de cacera. Mentre que les tensions d'alimentació dels tubs eren al voltant dels 300
volts, les dels transistors són de 10 volts, amb la qual cosa els altres elements del
circuit també poden ser de menor mida, en haver de dissipar i suportar tensions molt
menors. El transistor és un element constituït fonamentalment per silici o germani. La
seva vida mitjana és pràcticament il·limitada i en qualsevol cas molt superior a la del
tub de buit.
Es van crear noves professions; programador, analista, expert en sistemes
d'informació, i es va iniciar la indústria del programari.
1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el
Transistor.
1959 IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins a 1790
1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el caràcter de 8 bits
1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que es van convertir en un
estàndard de la indústria de la computació.
1963: Un comitè Indústria-Govern desenvolupa el codi de caràcters ASCII, (es
pronuncia asqui), el primer estàndard universal per a intercanvi d'informació
(American Standard Code for Information Interchange), el qual va permetre que
màquines de tot tipus i marca poguessin intercanviar dades.
1964: L'evolució dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges d'alt nivell, més
entenedors com el COBOL, FORTRAN o BASIC.
Transistors

5. [HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE L’ORINADOR MODERN] Escoles Maria Ward
4. El microxip i la indústria de l’ordinador
personal
Tot i que els circuits integrats van ser inventats en el 1958, no va ser fins al 1964 que
es van construir ordinadors amb aquests components. Varen ser els primers
ordinadors a disposar de sistema operatiu que controlava l'execució dels diferents
programes a executar.
1958. Jack Kilby de Texas Instruments fabrica el primer circuit integrat. La idea d'un
circuit integrat, és la d'encapsular transistors en un mateix xip. Fent que els
transistors siguin més petits i propers per tal que un impuls elèctric, viatgi més ràpid,
ja que ha de transcórrer menys espai. En un mateix xip s'han integrat fins a milions
de transistors.
1959. Digital Equipment Corporation treu el PDP, primer miniordinador de 18 bits.
L'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera generació. Les plaques de
circuit imprès amb múltiples components passen a ser substituïdes pels circuits
integrats. Aquests elements són unes plaquetes de silici anomenades xips, sobre la
superfície de les quals es col·loca per mitjans especials unes impureses que fan les
funcions de diversos components electrònics. Això representa un gran avenç quant a
velocitat i, en especial, quant a reducció de mida. En un xip de silici
d'aproximadament un centímetre quadrat hi cap 64.000 bits d'informació. En nuclis de
ferrita aquesta capacitat de memòria pot requerir prop d'un litre en volum.
Investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), de la Corporació Rand i
del Laboratori Nacional de Física de la Gran Bretanya, van presentar simultàniament
solucions a allò proposat per les Forces Armades nord-americanes. I aquell mateix any
la Força Aèria va assignar un contracte a la Corporació RAND per a l'anomenada
"xarxa descentralitzada". Aquest projecte va fracassar després de molts intents i mai
no va ser realitzat, però la idea d'una xarxa que no depengués d'un sol punt central i
amb la transferència de dades per paquet es va quedar ancorada al cap de moltes
persones.
En Paul Baran, que llavors treballava amb Rand Corporation, va ser un dels primers a
publicar a Data Communications Networks les seves conclusions en forma gairebé
simultània amb la publicació de la tesi de Kleinrock sobre teoria de línies d'espera. Va
dissenyar una xarxa de comunicacions que utilitzava computadors i no tenia nucli ni
govern central. A més, assumia que totes les unions que connectaven les xarxes no
eren prou fiables.
El sistema de Baran treballava amb un esquema que partia els missatges en petits
trossos i els posava en sobres electrònics, anomenats "paquets" cada un amb l'adreça
del remitent i del destinatari. Els paquets es llançaven en una xarxa de computadors
interconnectats, on rebotaven de l'un a l'altre fins a arribar al seu punt de destinació,
en el qual s'ajuntaven novament per recompondre el missatge total. Si algun dels
paquets es perdia o s'alterava (i se suposava que alguns s'haurien de dislocar), no era
problema, ja que es tornaven a enviar.
1966. Texas instruments treu la seva primera calculadora de butxaca.
1968. Es funda Integrated Electronics (Intel) dedicada a la construcció de circuits
integrats.
La base de la quarta generació fou la invenció per part de Marcian
Hoff del microprocessador.
A diferència de les minicomputadores de tercera generació, que eren essencialment
una versió reduïda d'ordinadors mainframe, els orígens de la quarta generació són
fonamentalment diferents. Els ordinadors basats en microprocessadors originàriament
eren molt limitats pel que fa a la capacitat computacional i velocitat, i no eren per tant

6. [HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE L’ORINADOR MODERN] Escoles Maria Ward
cap intent de fer una versió de mida petita d'un minicomputador, sinó que anava
dirigits a un mercat completament diferent.
Tot i que la capacitat de computació i emmagatzemament s'ha incrementat
espectacularment des dels anys 70, la tecnologia subjacent dels xips (LSI (large scale
integration) o VLSI (very large scale integration)) s'ha mantingut bàsicament la
mateixa, de manera que és àmpliament acceptat que la majoria d'ordinadors d'avui en
dia encara pertanyen a la quarta generació.
Alguns xips caracerístics eren el 8008, 8080 d'intel, el Z80 de Zilog o el 6800 de
Motorola. Aquests xips es dissenyen amb objectius genèrics i gràcies al programari
poden executar funcions molt diverses.
Durant aquesta generació l'evolució dels microprocessadors ha seguit la llei de
Moore (que el 1965 va dir que la capacitat dels microprocessadors es doblaria cada 2
anys), duplicant-se cada 18 mesos.
1971. Intel treu el microprocessador 4004. Encarregat per una empresa japonesa per
fer una calculadora d'escriptori. Era un xip de 4 bits, amb 2300 transistors que
processaven 108 kHz. Tenia una capacitat per a 4KB de memòria.
• 1973. IBM treu al mercat els discs durs anomenats Winchester.
• 1975. Gary Klidall i John Torode treuen CP/M (Control Program for
Microcomputers) el primer Sistema Operatiu estàndard, per les màquines
basades amb els xips 8080 d'intel i el Z80.
• 1976. Steve Wozniak i Steve Jobs van fundar Apple Computer.
• 1978. Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el
seu primer PC, amb un xip de mateixa la família, un intel 8088 (amb bus de
dades extern de 8 bits). D'aquí van sorgir els 80286, 80386 (de 32 bits), 80486
(amb coprocessador matemàtic incorporat), i Pèntium, II, III i IV. Els PC’s que
trobem actualment al mercat són una evolució dels 8086.
• 2000 Intel Fabrica el Pentium 4 amb 42.000.000 de transistors.
• 2003: Apareixen els primers xips de 64 bits l'Opteron de AMD i
l'Itanium d'Intel adreçats a usuaris domèstics.
• 2005: Es comencen a comercialitzar els processadors amb diversos nuclis
o multi core per a PCs domèstics.
Apple II (un dels primers ordinadors
personals)

7. [HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE L’ORINADOR MODERN] Escoles Maria Ward
Opinió i valoració personal
Crec que aquest treball m’ha servit per aprendre moltes coses de l’ordinador que no
sabia, com el seu creador o tota l’evolució que va comportar aquest revolucionari
aparell. He trobat bastant informació dels diferents punts del treball en diferents
pàgines web i he intentat seleccionar-la i triar-ne la més important.
No crec que hagi estat un treball díficil, perquè crec que la informació ha estat fàcil
d’escollir, i fàcil d’entendre, tot i que hi havia algunes paraules de caràcter científic o
tecnològic que costaven d’entendre, però per context les he pogut resoldre, i a més
alguns aspectes ja ens els havia avançat el professor a classe, per la qual cosa, com
ja he dit, no l’he trobat dificultós. Hi ha un aspecte de format que no he sapigut
ressoldre, i és que quan posava la portada i l’índex junt amb el treball en sí, sempre
se’m numeraven, per la qual cosa he hagut d’enviar per separat el treball de la
portada i l’índex.
En resum, m’ha agradat fer aquest treball i el trobo força interessant, ja que pocs ens
preguntem d’on ha sortit una màquina tan utilitzada com l’ordinador, la usem així com
així, però hem de saber d’on prové i la gent que ha fet possible que avui dia la
tecnologia avançada sigui on és.

8. [HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE L’ORINADOR MODERN] Escoles Maria Ward
Referències
-ca.wikipedia.org/wiki/Història_dels_ordinadors
-timerime.com/es/evento/.../Charles+Babbage
-www2.infotelecom.es/.../Historia-ordinador-modern
-www.radiofeyalegriaeduco
https://sites.google.com/site/.../home/lordinador/evolucio-
de-l-ordinadorm.net/
-bl0gtecnologia.wordpress.com