2. 1
Índex.
1. Els precursors de l’ordinador. P.2
2. L’impuls que va suposar la II querra mundial. P.5
3. Els transistors. P.8
4. El microxip i l’ indústria de l’ordinador personal. P.9
5. Opinió personal P.11
6. Bibliografia P.11
3. 2
1. Els precursors de l’ ordinador.
Cap a l'any 2500 a.C. l'antic àbac babilònic era poc més que un
grapat de pedres que feien moure entre les marques o damunt d'un
tauler de fusta. Els xinesos van desenvolupar aparells per explicar
més elaborats, utilitzant fils i comptes de collaret. Va caldre esperar
fins a la meitat del segle XVII perquè el geni de les matemàtiques
francès, Blaise Pascal, creés la primera màquina de sumar del món.
Mitjançant certs mecanismes podia sumar xifres de fins a vuit dígits,
però li era impossible restar, multiplicar o dividir. En 1670 el filòsof i
matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz va perfeccionar
aquesta màquina i va inventar una que també podia multiplicar.
Cap a l'any 1849, l'anglès Charles Babbage va dissenyar diverses
"màquines" capaços d'efectuar càlculs complexos de fins a 30
decimals. Aquestes màquines, entre la qual destaca la Màquina
Diferencial II, tenien molts elements dels ordinadors moderns, com
ara la memòria, processadors i programes.
Àbac:
L'àbac és un dispositiu que serveix per efectuar operacions
aritmètiques senzilles (sumes, restes i multiplicacions). Consisteix en
un quadre de fusta amb barres paral · leles per les quals corren boles
movibles, útil
també per
ensenyar aquests
càlculs simples. El
seu origen es
remunta a l'antiga
Mesopotàmia, més
de 2000 anys
abans de la nostra
era.
4. 3
Pascalina:
La Pascalina és una de les primeres calculadores mecàniques. Va ser
inventada per Blaise Pascal en 1645, després de tres anys de treball
sobre la mateixa. Es van fabricar diverses versions i Pascal en
persona va construir almenys cinquanta exemplars.
El primer ús de la Pascalina va ser en la Hisenda francesa, a causa
que Pascal va dissenyar la Pascalina per ajudar al seu pare, que era
comptador en aquesta entitat. A causa d'això la Pascalina estava
destinada bàsicament a solucionar problemes d'aritmètica comercial.
En 1670 el filòsof i matemàtic alemany Gottfried Wilhelm Leibniz va
perfeccionar aquesta màquina i va inventar una que també podia
multiplicar.
Odinador personal:
*Charles Babbage (26 de
desembre de 1791 – 18
d'octubre de 1871) fou
un matemàtic anglès i proto-científic
de la computació.
Babbage fou el primer que va tenir la
idea de crear un ordinador. Part del
mecanisme incomplet s'exhibeix
al Museu de la Ciència de Londres.
El1991, treballant sobre els plans
5. 4
originals de Babbage, es va fabricar una rèplica que funcionava
perfectament. Fou construïda segons les toleràncies que es podien
aconseguir al segle XIX, indicant que la màquina de Babbage podria
haver funcionat.
*John Atanasoff (Hamilton, Nova York 4 d'octubre de 1903 -
Frederick, Maryland, 15 juny de 1995) va ser un destacat enginyer
electrònic d'origen búlgar. El seu treball va ser fonamental per al
desenvolupament del computador digital modern.
6. 5
2. L’ impuls que va representar la segona guerra
mundial.
Durant la II Guerra Mundial (1939-1945), un equip de científics i
matemàtics que treballaven
a Bletchley Park, al nord de
Londres, van crear el que es
va considerar el primer
ordinador digital totalment
electrònic: el Colossus.
Cap al desembre de 1943 el
Colossus, que incorporava
1.500 vàlvules, era ja
operatiu. Va ser utilitzat per
l'equip dirigit per Alan Turing
per descodificar els
missatges de ràdio xifrats
dels alemanys. Aquest Alan
Turing està representada per
Jacop en la pel·lícula que vam
veure a classe anomenada
ENIGMA.
En la Segona Guerra mundial
es van utilitzar ordinadors
analògiques mecàniques, orientades a aplicacions militars, i durant la
mateixa es va desenvolupar la primera computadora digital, que es
va anomenar ENIAC; ella ocupava un enorme espai i consumia grans
quantitats d'energia, que equivalen al consum de centenars de
computadors actuals (PC). Els computadors moderns estan basats en
circuits integrats, milers de milions de vegades més ràpids que les
primeres màquines, i ocupen una petita fracció del seu espai.
Durant el curs dels següents anys, inventors per tot el món van
començar a investigar el món de les computadores i com millorar-les.
Els 10 anys següents van veure néixer el transistor, que es convertiria
en part vital de l'electrònica que compon un ordinador. Per aquell
llavors existia la ENIAC 1, la qual requeria de 20,000 vàlvules per
operar. Era una màquina de grans dimensions i va començar la
revolució per construir ordinadors més petits i ràpids.
7. 6
L'era dels ordinadors quedo alterada per la introducció en escena
d'IBM (International Business Machines) l'any 1953. Aquesta
companyia, en el curs de la història de l'ordinador, ha estat un punt
clau en el desenvolupament de nous sistemes i de servidors d'ús
públic i privat. Aquesta introducció va portar els primers signes reals
de competència en el món informàtic, la qual cosa va ajudar a un
millor esplai dels ordinadors en el mercat. La seva primera contribució
va ser l'ordinador IBM 701 EDPM.
2.1 El colossus.
Les màquines Colossus van ser els primers dispositius
calculadors electrònics usats pels britànics per llegir les
comunicacions xifrades alemanyes durant la Segona Guerra Mundial.
Colossus fou un dels primers computadors digitals.
Les màquines Colossus es van usar per desxifrar els missatges xifrats,
que es van interceptar de les comunicacions de l'Alemanya nazi,
utilitzant la màquina Lorenz SZ40/42. Colossus comparava dos fluxos
de dades, comptant cada coincidència basada en una funció
programable booleana. El missatge xifrat es llegia a gran velocitat a
través d'una cinta de paper. L'altre flux de dades era generat
internament, i era una simulació electrònica de la màquina de Lorenz
en diverses combinacions. Si el nombre de coincidències per una
combinació era superior a una certa quantitat, la sortida era escrita
en una màquina d'escriure elèctrica.
8. 7
Els ordinadors Colossus es van usar en el criptoanàlisi per a les
comunicacions d'alt nivell alemanyes, missatges que havien estat
xifrats usant la màquina Lorenz SZ 40/42. Part de l'operació Colossus
era emular electrònicament la màquina mecànica de Lorenz. Per
xifrar un missatge amb la màquina de Lorenz, el text pla es
combinava amb un flux de BIT és clau, en grups de cinc. El flux clau
es generava usant doce rodes: cinc van ser classificades (pels
britànics) com rodes ("Χ»), altres cinc com («Ψ»), i les dues
restants com«rodes motores». Les rodes rotaven regularment amb
cada lletra que es xifrava, mentre que les rodes rotaven
irregularment, controlades per les rodes motores.
9. 8
3. Els transistors.
El desenvolupament de l'electrònica i de les seves múltiples
aplicacions va ser possible gràcies a la invenció del transistor, ja que
aquest va superar àmpliament les dificultats que presentaven els
seus antecessors, les vàlvules. En efecte, les vàlvules, inventades a
principis del segle XX, havien estat aplicades amb èxit en telefonia
com amplificadors i posteriorment popularitzades en ràdios i
televisors. No obstant això, presentaven inconvenients que tornaven
impracticables algunes de les aplicacions que després revolucionarien
la nostra societat del coneixement. Un dels seus majors inconvenients
era que consumien molta energia per funcionar. Això provenia del fet
que en les vàlvules s'escalfa elèctricament un filament (càtode)
perquè emeti electrons que després són col·lectades en un elèctrode
(ànode), establint-se així un corrent elèctric. Després, per mitjà d'un
petit voltatge (frenador) aplicat entre una graella i el càtode
s'aconsegueix l'efecte amplificador, controlant el valor del corrent, de
més intensitat, entre càtode i ànode. El filament no només consumia
molta energia, sinó que també solia cremar, o les vibracions
aconseguien trencar, de manera que les vàlvules acabaven resultant
poc fiables. A més, com calia evitar l'oxidació del filament
incandescent, la vàlvula estava conformada per una carcassa de
vidre, que contenia un gas inert o buit, fent que el conjunt resultés
molt voluminós.
Els transistors, desenvolupats el 1947 pels físics W. Shockley, J.
Bardeen i W. Brattain, van resoldre tots aquests inconvenients i van
obrir el camí que,
juntament amb altres
invencions -com la dels
circuits integrats-
potenciarien el
desenvolupament de les
computadores. I tot a
baixos voltatges, sense
necessitat de dissipar
energia (com era el cas
del filament), en
dimensions reduïdes i
sense parts mòbils o
incandescents que
puguin trencar.
10. 9
4. El microxip i l’indústria de l’ordinador
personal.
Un ordinador personal (Personal Computer, en anglès) és
qualsevol ordinador amb un preu, mida, i possibilitats que el fan útil
per a persones individuals, i que està pensat per ser operat
directament per l'usuari final, sense intervenció de cap operador/a.
Apple:
Abans era coneguda com a Apple Computer Inc. Avui dia és
un empresa que dissenya i fabrica productes electrònics de consum
i programari per als seus productes. Els més coneguts són els
ordinadors Mac, els iPod, l'iPhone i l'iPad. El programari que
desenvolupa Apple inclou el sistema operatiu Mac OS X, el
reproductor de contingut multimèdia iTunes, l'iLife conjunt de
programari per a la creació multimèdia, l'iWork conjunt de programari
de productivitat, iFinal Cut Studio, un conjunt professional per a
l'edició d'àudio i pel·lícules. La companyia té més de 250 tendes a
més de nou països i una botiga en línia on ven els seus productes.
Apple es va establir a Cupertino, Califòrnia l'1 d'abril de 1976.
Ibm:
El IBM Personal Computer (en espanyol , ordinador personal
IBM o ordinador personal IBM), conegut comunament com IBM PC, és
11. 10
la versió original i el progenitor de la plataforma de
maquinari compatible IBM PC . És l'IBM model 5150, i va ser introduït
el 12 agost de 1981fent part de la cinquena generació
d'ordinadors. Va ser creat per un equip d'enginyers i de dissenyadors
sota la direcció de Don Estridge iWilliam C. Lowe de l'IBM Entry
Systems Division a Boca Raton , Florida .
Al costat del " microcomputador "i al" ordinador casolà ", el
terme" ordinador personal "ja estava en ús abans de 1981 Va
començar a usar-se des de 1972 per caracteritzar el Alt de Xerox
PARC . No obstant això, a causa del èxit del IBM Personal Computer,
el terme PC va venir a significar més específicament un
microcomputador compatible amb els productes PC d'IBM. L'IBM PC és
el predecessor de les actuals computadores personals i progenitor de
la plataforma compatible IBM PC .
12. 11
5. Opinió personal.
En aquest treball he descobert coses que no hem podria
imaginar, com és el cas de que una guerra potenciï tant un invent que
ha suposat un avenç en la nostra societat com és el del ordenador.
També crec que amb cada treball que faig amb un ordinador aprenc
coses noves sobre el processador de textos ( en aquest cas ha sigut el
aprendre a augmentar la sagnia de la primera línia de cada paràgraf).
6. Bibliografia.
Tota la informació l’ he tret....
De la Viquipèdia.
De la web oficial de Apple.
De la web oficial de IBM.
De la web de la generalitat .xtec
Les fotografies les he tretes del GOOGLE IMAGENES.
