2. Tabla de contenido
T.1 HISTORIA DELS COMPUTADORS .......................................................................... 3
INTRODUCCIÓ:.................................................................................................................3
ELS INICIS:........................................................................................................................3
EL PRIMER COMPUTADOR................................................................................................5
Les principals característiques de l’ENIAC eren: ................................................................... 5
EL MODEL DE VON NEUMAN ............................................................................................6
LES QUATRE GENERACIONS ..............................................................................................6
ELS ORDINADORS PERSONALS ..........................................................................................7
T.2 LA PLACA BASE ................................................................................................... 8
INTRODUCCIÓ:.................................................................................................................8
FORMATS DE LA PLACA BASE: ..........................................................................................8
PLATAFORMAS “SMALL FROM FACTOR” ......................................................................... 10
COMPONENT I CONNECTORS ......................................................................................... 11
T.3 LES MEMÒRIES ................................................................................................. 13
Memòria principal o RAM: ............................................................................................. 13
DRAM( Dynamic RAM): .................................................................................................. 13
Memoria caché .............................................................................................................. 14
Memòria ROM ............................................................................................................... 14
Memòria CMOS ............................................................................................................. 15
La BIOS .......................................................................................................................... 15
Memòria virtual ............................................................................................................. 16
T.4 Dispositius d’emmagatzematge......................................................................... 17
Introducció: ................................................................................................................... 17
Coneixements Previs ...................................................................................................... 17
Tecnologies i classificació ............................................................................................... 17
La Disquetera................................................................................................................. 18
CD-ROM I DVD ............................................................................................................... 19
El CD-ROM: .......................................................................................................................... 19
T.5 EL DISC DUR ...................................................................................................... 20
Introducció: ................................................................................................................... 20
Parts del disc dur: ................................................................................................................ 20
Cluster: agrupació de sectors .......................................................................................... 20
Funcionament del disc dur ............................................................................................. 21
Procés de lectura: ................................................................................................................ 21
Procés d’escriptura:............................................................................................................. 21
Característiques del disc dur........................................................................................... 22
La interfície IDE .............................................................................................................. 23
Modes de transmissió ......................................................................................................... 23
Configuracions del bus IDE .................................................................................................. 23
3. Manteniment del disc dur ................................................................................................... 23
T.6 EL PROCESSADOR.............................................................................................. 24
Introducció: ................................................................................................................... 24
Funcionament d’un processador .................................................................................... 24
Cicle de treball del processador ...................................................................................... 24
Parts d’un processador................................................................................................... 24
Evolució dels processador .............................................................................................. 25
Primera generació: .............................................................................................................. 25
Segona generació: ............................................................................................................... 25
Tercera generació:............................................................................................................... 25
Quarta generació:................................................................................................................ 25
Cinquena generació:............................................................................................................ 26
Sisena Generació: ................................................................................................................ 26
Rendiment dels processadors ......................................................................................... 27
Overlocking ................................................................................................................... 27
Instal·lació d’un processador .......................................................................................... 28
4. T.1 HISTORIA DELS COMPUTADORS
INTRODUCCIÓ:
Que és un ordinador? Maquina automàtica que accepta la informacióque hom li subministra.
Un ordinador no és més que un mecanisme en el que nosaltres introduïm unes dades i ell ens
dona unes altres.
ELS INICIS:
L’àbac: inventat fa 4000 o 5000 anys pels xinesos, era una marc de fusta dotada d’una
sèrie de varillesverticals, dividien la taula en columnes i anaven engranades unes boles.
Els japonesos al segle 17 van modificar l’àbac. Més tard va arribar l’àbac rus que
permet fer calculs ambrubles i kopeks.
La pascalina: coneguda com a “machina arithmética”, era una màquina sumadora,
creada per Blaise Pascal (1642). Només servia per sumar i restar. El funcionament era
semblant a l’àbac.
Les targes perforades: inventat al 1801 per Joseph-Marie Jackard. Les t5argetes es
perforaven estratègicament I s’acomodaven amb una certa seqüéncia per a indicar un
disseny ¡de teixit en particular.
5. Màquina diferencial I analítica: la maquina diferencial va ser inventada al 1822 per
Charles Babbage i al 1830 va llençar la màquina analítica, que va ser el primer
dispositiu de càlcul realment programable, a base de grans targetes perforades. I tenia
la capacitat de memoritzar fins a mil números de cinquanta xifres.
La primera programadora: El 1843 Lady Augusta Ada Byron Comtessa de Lovelace va
suggeri la idea de que les targetes perforades poguessin adaptar-se de manera que
permetessin que el motor de Babbage repetís certes operacions.
Àlgebra de Boole: Desenvolupada per l’anglès George Boole, són una sèrie de regles
algebraiques basades en la teoria de conjunts. Treballa amb elements que tan sols
poden tenir dos estats, cert i fals o zero i un. Permet càlculs i demostracions com
qualsevol part de les matemàtiques.
La màquina tabuladora: va ser desenvolupada per HermanHollerith fundador
d’IBM(International Bussines Machines), per dur a terme el cens electoral dels EEUU
de 1890. Va tardar 2 anys i mig davant dels 8 anys que s’havien necessitat en cens
anteriors.
6. EL PRIMER COMPUTADOR
Alguns autors consideren que no h ha una sola persona a qui se li pugui atribuir el
mèrit de la creació del primer ordinador, sinó que va ser l’esforç de moltes
persones.
El Dr. Atanasoff, catedràtic de la universitat estatal de Iowa, va desenvolupar el
primer ordinador digital electrònic entre els anys 1937 i 1942. Va anomenar al seu
invent: la computadora Atanasoff-berry, o ABC.
L’ENIAC (Electronic NumericalIntegratorandCalculator) va ser construït entre 1943
i 1946 sota la direcció de J.W. mauchly i J.P. Eckert, per ajudar als artillers a
millorar el seu blanc durant la segona guerra mundial.
Les principals característiques de l’ENIAC eren:
Utilitzava 18000 vàlvules, connectades a 70000 resistències. Tenia 10000
condensadors i 6000 interruptors.
Ocupava 140 metres quadrats, 5,5 metres d’alçada, 24 metres de longitud. Els
armaris pesaven 30 tones.
Consumia 150 quilowatts/hora.
Operava amb el sistema decimal.
Treballava amb un rellotgede 100 kHz.
El principal problema era la programació.
7. EL MODEL DE VON NEUMAN
Instaurà per primer cop l’organització interna dels ordinadors tal i com la
coneixem actualment:
- unitat central de Processos (CPU).
- Memòria
- Entrada-Sortida de dades
LES QUATRE GENERACIONS
Primera generació: La primera generació es considera que va de l’any 1951 fins el
1958. El 1951 la companyia SperryUnivac comença la producció en sèrie del primer
computador electrònic, l’UNIVAC.
Segona generació:La segona Generació d’ordinadors es considera que va de l’any
1959 fins l’any 1964. L’aparició de la tecnologia dels transistors (aparegutsel 1947
als laboratoris de Bell Telephone) va permetrefer la mateixa funció del tubs de
buit i es vàlvulesperò en menys espai i amb un consum i un cost defabricació
inferior.
Tercera generació: La tercerageneració d’ordinadors es considera que va de
l’any 1965 fins l’any 1970. És durant aquesta tercera generació que van
aparèixer els circuits integrats que consistien en encapsular els transistors a
fàbrica en petits circuits amb lo què s’aconseguia estalviar molt espai.
Quarta generació: l’any 1971 l’empresa Intel va posar a la venda el primer
microprocessador, model 4004, i el 1972 el primer microprocessadorde 8 bits, el
8008. Van ser els precursors de la família demicroprocessadors per excel·lència, i
handominat el mercat en els anys 80 I 90.
8. ELS ORDINADORS PERSONALS
El 12d’agostde1981,l’IBM, va llençar almercat l’IBMPERSONALCOMPUTER(IBMPC).
Aquest computador, que costava 3.000 $, es vaconvertir en l’estàndard de la indústria
I va desplaçar a tots els microcomputadors rivals.
L’IBM PC, utilitzava un processador Intel 8088 de 4,8 MHz i tenia 64 KB de memòria
RAM. Enels primers 18 mesos es vanvendre 136.000 unitats i a finals de 1983 IBM era
el líder del mercat dels PCs.
L'any 1976 Steve Jobs i SteveWozniakcraen un garatge, el primer ordinador Apple, que
utilitzava tecnologia de transistors, microprocessador MOS 6502, i tenia 8 KB de
memòria.
9. T.2 LA PLACA BASE
INTRODUCCIÓ:
La placa base o placa mare (MainBoard o MotherBoard) és l’element principal de
qualsevol ordinador personal. La placa base és on descansa tota l’estructura física i
lògica del PC i per tant és l’element central sobre el qual es construeix tota
l’arquitectura del PC.
FORMATS DE LA PLACA BASE:
Poden ser classificades pel tipus de zòcal utilitzat per la CPU, pelformat de placa (ATX,
AT, LPX, NLX, etc.)
Formats AT: Ha estat l'estàndard absolut durant anys, defineix unes posicions
característiques pel connector del teclat, els slots d’expansió i els foratsper a
subjectar-la a la caixa.
10. Format ATX: És l'estàndard més modern i el que ofereix més avantatges. Són les
més comunes i van camí de convertir-se en les úniques del mercat. Incorpora nous
connectors com els USB, La principal avantatge és la font d’alimentació .
Format LPX: És un disseny típic d’ordinadors de sobretaula. El seu problema radica
en que la RISER CARD no sol tenir més de dos o tres slots davant dels cinc que
ens trobaríem en una BABY-AT típica.
11. Format NLX:És un disseny de la casa Intel que es va introduir l’any 1997 com
aperfeccionament del format LPX. Tots els slots d’expansió, cables de corrent i
connectors perifèrics estan situats en la RISER CARD.
PLATAFORMAS “SMALL FROM FACTOR”
Es tracta de plaques base derivades dels formats ATX i ATX-2.
Actualment existeixen 2 tipus:
MicroATX: Dins de l'estàndard Micro ATX hi ha una variació anomenada FlexATX, que permet altres mides i formes de la placa base
MiniITX: Aquest format deriva del format ITX. El format ITX originalment era
més gran I utilitzava Riser Card però no va tenir sortida a la indústria.
12. COMPONENT I CONNECTORS
El chipset: És un dels dispositius més importants de la placa base, és el responsable de
posar en contacte tots els bussos de comunicacions. Tots els components del PC es
comuniquen amb el processador a través del chipset.
El zòcal del processador: El zòcal del processador és el connector de la placa base on
inserim laCPU o processador.
Zòcal PGA: Es tracta del model clàssic I utilitzat pels processadors 386 I 486.
Zòcal ZIF: El zòcal ZIF (zero insertionforce) és elèctricament com un PGA, però
no fa falta fer força per inserir el processador.
El Bus AGP: El bus AGP apareix per tal de paliar les mancances de velocitat que té
el bus PCI que només va a 33MHz. La seva velocitat es deguda a que, a
diferència del bus PCI que va connectat al PontSud, el bus AGP va connectat al
PontNord lo que li proporciona accés directe a la memòria RAM.
13. El sistema d’E/S: depèn del Pont Sud (South Bridge) donat que l’integren una
sèrie de bussos que no necessiten tanta velocitat com el bus AGP, la memòria
RAM o la CPU.
Bus ISA: és un dels més antics, treballa a una freqüència de 16 MHz i té un ample
de bus de 16 bits i un ample de banda de 8MB/s.
Bus PCI: És més recent que el bus ISA, treballa a una freqüència de 33 MHz, i té un
ample de bus de 32 bits iun ample de banda de 132 MB/s.
Bus CNB: En aquest zòcal es poden connectar una sèrie de petites targetes
de baix cost que tenen bàsicament funcions de mòdem, targeta de xarxa o targeta
de so.
14. T.3LES MEMÒRIES
Memòria principal o RAM:
• Introducció: La memòria RAM (Random Access Memory) és la que es coneix
com a memòria principal del sistema.
Podem dividir les memòries RAM en dos grans grups:
DRAM( Dynamic RAM):
• Tenen més capacitat, són més barates i consumeixen menys energia.
• Són mes lentes i necessiten refresc periòdic de corrent elèctrica per a no perdre
les dades. Són volàtils.
• Són les que s’utilitzen per lamemória principal.
SRAM (Static RAM):
• Tenen menys capacitat, són més cares i consumeixen més energia.
• Són més ràpides i no necessiten refresc.
• Utilitzades per la fabricació de memòria caché.
Tipus de memòria DRAM
SDRAM (DRAM síncrona): Era la mésutilitzada fins l’actualitat.
DDR-SDRAM ( Double Data Rate SDRAM): és capaç de fer dues operacions
per cicle de rellotge amb el què s’aconsagueix doble velocitat.
RDRAM (Rambus DRAM): té un consum de 2,5 volts, una reducció del 30 %
respecte als 3,3 Volts de la SDRAM, és molt utilitzada per targetes
gràfiques i hi ha de diferents tipus i velocitats.
15. Memoriacaché
És un tipus de memòria que es troba entre la memòria DRAM i el
Microprocessador. És molt ràpida peò té poca capacitat i és molt cara donat que es
tracte de memòria SRAM. La seva funció és emmagatzemar les últimes dades
transferides entre el processador i la DRAM.
Tenim dos tipus, primer nivell, coneguda com L1i de segon nivell coneguda amb el
nom de L2.
• La L1 es troba integrada al microprocessador.
• La L2 es troba o bé a la placa base externa al microprocessador o bé integrada
al processador.
Memòria ROM
Les memòries de tipus ROM, a difer`ncia de les memòries de tipus RAM, no són
volàtils, és a dir, que un cop deixe de ser alimentades, conserven tota la informació
que contenen.
Actualment no s’utilitzen memòries de tipus ROM. En el seu lloc s’utilitzen
memòries EEPROM ( ElectricallyErasableProgrammable ROM ) que permeten de
forma senzilla la seva actualització sense haver de fer cap tipus de manipulació
física.
16. Memòria CMOS
Aquesta memòria serveix per guardar la configuració del nostre sistema, rep el
nom de CMOS ( ComplementaryMetalOxide Semiconductor ) i és una porció de 64
bytes de memòria.
A la CMOS si guarden dades com per exemple, l’hora i la data, els paràmetres que
defineixen els nostres discs durs, la seqüencia d’arranc o la configuració dels ports
d’entreda i sortida del nostre sistema.
Són volàtils i per tant caldrà alimentar-les sempre amb una pila per tal de no
perdre els paràmetres de la configuració de la nostra BIOS.
La BIOS
Conegut com a setup és un software inclòs en un integrat (xip) que trobem a totes
les plaques mares dels ordinadors personals.
Aquest xip és una memòria del tipus ROM que conté un conjunt de rutines o
programes bàsics que controlen tots els dispositius del PC i que, entre d’altres
coses, li permeten arrancar l’ordinador.
17. Memòria virtual
És utilitzada per l’ordinador, per guardar dades simulant la memòria RAM al disc dur de
l’ordinador, aquesta és d’una gran ajuda, ja que, amb poca memòria RAM, es poden executar
programes grans gràcies a la memòria virtual.
El problema de la memòria virtual és que és molt més lenta que la RAM, i els ordinadors que la
utilitzen tarden molt més temps en recuperar les dades guardades en memòria virtual ja que el
disc dur és un dispositiu mecànic.
18. T.4 Dispositius d’emmagatzematge
Introducció:
Els primers PC’s no tenien disc dur, només disposaven d’una o dues disqueteres
gràcies a les quals es carregaven els programes i s’hi guardava la informació.
Coneixements Previs
El tamany : cada caràcter sol ocupar el que s’anomena un Byte. Format per 8 bits.
Un byte és una unitat d’informació molt petita, s’utilitzen múltiples d’aquest,
(kilobyte, megabyte, gigabyte, etc.)
La velocitat:Velocitat punta i de ràfegues és quan arriba a 10 MegaBytes per segon
i la velocitat mitja o sostinguda és aquella que pot mantenir el dispositiu més o
menys constant durant instants considerables de temps.
Tecnologies i classificació
Magnètica: es basa en la histèresi magnètica d’alguns materials i altres
fenòmens magnètics.
L’òptica: utilitza les propietats del làser ila seva gran precisió per llegir o
escriure dades.
Magnètico-òptiques: combina les tecnologies òptica i magnètica.
Memòries flash: petits mòduls de memòria no volàtil on es pot
emmagatzemar informació. Similar a la EEPROM.
19. La Disquetera
El disquet va néixer l’any 1981 amb un tamany 5 i ¼ polsades i una capacitat de
160 KB. SONY va llençar el primer disquet de 3 i ½ polsades amb 720 KB de
capacitat, i ara el màxim es de 144 MB.
El primer que hem de tenir en compte a l’hora s’instalar una disquetera, és que
necessitem un mòdul de 3 i ½ lliure on col·locar-la. Hem de fixar-nos en el
connector d’alimentació i una altra cosa importantés el tipis de disquet que es
vol utilitzar.
Per últim, s’ha de tenir en compte el bus de dades. Aquest porta un petit plec
pròxim a un dels conectors.
20. CD-ROM I DVD
El CD-ROM:
Així s’anomena un Disc Compacte de Memòria de només lectura.
El lector CD-ROM utilitza una lent que emet un feix de llum làser a baixa
freqüència per a llegir les dades emmagatzemades.
Velocitat
S’expressa amb un número seguit d’una X, actualment l’estàndard és 52X.
Aquesta X vol dir 1X, és la velocitat de transferència de dades digitals que
necessita un lector de CD-ROM. Aquesta velocitat és de 176.400 bytes per
segon.
Aquest número surt de multiplicar 44.100 mostres per segon per dos canals i
per dos bytes per indicar l’alçada d’ona de cada mostra.
Temps d’accés
És la suma del temps en ajustar la velocitat de rotació del CD més el temps
necessari per a moure el capçal lector a la posició de les dades.
Buffer o caché
Emmagatzema els següents blocs de dades que són
21. T.5 EL DISC DUR
Introducció:
El disc dur és el sistema d’emmagatzematge més important de l’ordinador.
S’emmagatzema el sistema operatiu, els programes, els jocs o els fitxers amb els que
treballem.
Parts del disc dur:
Plats: són els discs físics que componen el disc dur.
Capçal: s’encarrega de la lectura i escriptura sobre cada plat. Disposa d’un capçal en
cada cara de cada plat.
Pistes: pistes concèntriques que formen cada plat.
Sectors: és un tros de pista
Cilindre: concepte d’organització que indica el conjunt de pistes.
Cluster: agrupació de sectors
22. Funcionament del disc dur
Procés de lectura:
Es llegeix la FAT on està el fitxer
Els capçals llegeixen les dades al detectar les polaritats de la partícules en els plats.
Procés d’escriptura:
Es llegeix la FAT on hi ha lloc per escriure.
Els capçals escriuen dades a l’alinear partícules magnètiques sobre es plats.
23. Característiques del disc dur
Capacitat d’emmagatzematge: indica la quantitat d’informació que podem guardar en
el disc, es mesura en GigaBytes.
Velocitat de rotació: és la velocitat a la que giren els plats del disc on guardem les
dades, a major velocitat major serà la tassa de transferència de dades. Les velocitats
poden ser 5400 rpm, 7200 rpm, 10000 rpm.
Temps mig d’accés (TMA): el temps que triga el capçal en accedir a les dades que es
desitgen obtenir.
Temps mig de busca (TMB): és el temps mig que triga el dispositiu en arribar a les
dades que se l’han demanat. Es mesura en milisegons.
Memòria caché de disc: va inclosa a la controladora del disc dur, totes les dades que
s’escriuen en el disc dur passen per aquest tipus de memòria.
- 128 KBytes per menys d’1 GigaBytes.
- 256 KBytes per a 1 o 2 GigaBytes.
- 512 KBytes per 2 o 4 GiagBytes.
Tassa de transferència de dades: indica la quantitat de dades en Mbps, que un disc
pot escriure o llegir. També depèn de la controladora.
Interfície: és el mètode utilitzat pel disc dur per a comunicar-se am l’equip. Hi han dos
tipus: la SCSI i la IDE.
24. La interfície IDE
Utilitzen un bus amb connectors de 40 pins. Totes les plaques integren una
controladora d’aquest tipus.
A partir de les velocitats altes, Ultra ATA/66 i Ultra ATA/100 requereixen connectors de
40 pins amb 80 conductors. La unica diferencia entre la de 40 i 80 fils és que al mig hi
ha un fil de massa per a que la informació sigui més estable.
Modes de transmissió
La interfície rep el nom estàndard ATA i el nom no estàndard d’IDE o EIDE. Per poderlos conectar a dispositius que no siguin discs durs es va dir ATAPI.
Característiques:
- modes PIO i DMA
- sistemes de traducció dels sistemes físics del dispositiu.
- Master / slave
Configuracions del bus IDE
En un mateix bus IDE podem tenir dos dispositius. Un d’ells es coneixerà mestre i
l’altre esclau, per tal d’indicar-l’hi si serà un o l’altre s’ha de configurar un jumpers,
també hi ha l’opció de cable select.
Manteniment del disc dur
SCANDISK: és una eina que proporcionen els sistemes operatius que ens serveix per
comprovar que no hi hagi cap error en els arxius.
Desfragmentació d’un disc dur: al realitzar l’escriptura, l’arxiu pot quedar escrit en
varis trossos al llarg del disc. Provoca que les operacions siguin més lentes.
Compressió de dades: l’espai que tenim lliure en el nostre disc dur pot optimitzar-se
mitjançant un compressió de dades.
25. T.6 EL PROCESSADOR
Introducció:
També anomenat CPU, s’encarrega bàsicament de treballar amb les dades que li
arriben des dels diferents perifèrics i unitats d’emmagatzematge.
Funcionament d’un processador
Totes les dades procedents de qualsevol perifèricd’mmagatzematge del PC, arriben a
la RAM, que s’encarrega de mantenir un ordre d’entrada i sortida a la CPU.
De la Ram a la CPU es troba el bus de sistema que funciona a velocitats altes 100133Mhz. La CPU processa les dades i les torna a la RAM.
Cicle de treball del processador
cicle de fetch
cicle decode
cicle d’execute
Parts d’un processador
La peça CPU està composada per un xip recobert d’un material ceràmic amb una sèrie
de patilles.
Aquestes patilles van encaixades amb un sòcol a la placa base. A sobre d’aquesta peça
es col·loca un bloc i un ventilador, aquest bloc dissipar la calor
26. Evolució dels processador
Primera generació:
introduïts l’any 1978 i 1981
velocitat de 4,77 Mhz
bus de dades 8 bits
bus de sistema 4,77Mhz
Nº de transistors 29000
Tipus de sòcol 40-pin DIP
Cap memòria caché
Segona generació:
velocitat de CPU 6-12 Mhz
bus de dades 16 bits
bus de sistema 6-12 Mhz
nº de transistor 134000
tipus de sòcol 68-pin PGA
cap meòriacaché
Tercera generació:
vel. CPU 16-40 Mhz
Bus de dades 32 bits
Bus de sistema 16-40 Mhz
Nº de transistors 229000
132-pin PGA
Quarta generació:
vel. CPU 25-100 Mhz
bus de dades 32 bits
bus de sistema 16-50 Mhz
Nº de transistors 1,2 milions tipis de sòcol 168-pin PGA
27. Cinquena generació:
vel. CPU 60-233 Mhz
bus de dades 32 bits
bus de sistema 50-66 Mhz
Nº de transistor 3,1 milions
Tipus de sòcol 296-pin PGA
Sisena Generació:
vel. CPU 266-750 Mhz
bus de dades 32 bits
bus de sistema 66-133 Mhz
Nº de transistors: 9,1 milions
Tipus de sòcol socket 7
28. Rendiment dels processadors
La velocitat dels processadors ha estat sempre estretament lligada amb la temperatura
interna a la que arriben.
Per aquest motiu es fa indispensable l’ús de dissipadors de calor i ventiladors per
reduir la temperatura. La pasta tèrmica es col·loca entre el processador i el dissipador.
Overlocking
Força el processador a una freqüència de rellotge que no li correspon.
Es pot fer de dos maneres: augmentant la freqüència del processador i augmentant la
freqüència del bus de sistema.
El xip tolera i dona un rendiment estable, augmenta la freqüència i pot ocasionar danys. Per
mantenir estable un processador necessitem refredar-lo am el ventilador o dissipador.
29. Instal·lació d’un processador
Primer pas: s’ha de fer servir la polsera antiestàtica, perquè no causem danys en el
processador amb l’electricitat estàtica.
Segon pas: s’ha dòbrir el sòcol de la placa base, hem de premer lleugerament la
palanca i podrem inserir el CPU.
Tercer pas: inserim el processador, un cop col·locat el pressionem lleugerament per
assegur-nos de que tots els pins són dins correctament.
Quart pas: col·locar pasta tèrmica sobre del processador.
Cinqué pas: hem de muntar el bloc dissipador o ventilador, col·loquem els el bloc
dissipador sobre del processador.
Sisé pas: l’ultim que ens queda és connectar l’alimentació del bloc
dissipador/ventilador, simplement endollem el cable a la placa base, així ja tindrem el
processador a punt de funcionar.
