Aqui teniu la història dels ordinadors

1. La història dels ordinadors

2. Indèx
1.Primeres calculadores
2.Targetes perforadores
3.Primeres computadores
4.Màquines von Neumann de primera generació
5.La segona generació dels ordinadors
6.La tercera generació dels ordinadors
7.La quarta generació dels ordinadors
8.Intent fallit de la cinquena generació
9.La meva opinió sobre els futurs ordinadors
10.Bibliografia

3. Primeres calculadores
Els primers indicis de càlcul numèric van ser introduïts el 3000
aC pels babilonis, que van habitar en l'Antiga Mesopotàmia.
Aquests empraven unes petites boles fetes de llavors o petites
pedres que utilitzaven per fer els seus comptes agrupant-les
en carrils de canya. Més tard, els xinesos van desenvolupar
l'àbac, amb el qual realitzaven càlculs ràpids i complexos.
Aquest instrument tenia un marc de fusta i cables horitzontals
amb boles foradades que corrien d'esquerra a dreta.
Al segle XVII John Napier, matemàtic escocès famós per la
invenció dels logaritmes (unes funcions matemàtiques que
permeten convertir les multiplicacions en sumes i les
divisions en restes) va inventar un dispositiu d'un palet amb
nombres impresos que, gràcies a un mecanisme enginyós i
complicat, li permetia realitzar operacions de multiplicació i
divisió. També referit com els ossos de Napier.

4. 1801: Targetes perforadores
Al 1801 el francès Joseph Marie Jacquard, va utilitzar un mecanisme de targetes
perforades per controlar el dibuix format pels fils de les teles confeccionades per
una màquina de teixir. Aquestes plantilles o motlles metàl·lics perforats permetien
programar les puntes del teixit, aconseguint obtenir una diversitat de trames i
figures.
En Charles Babbage (1793-1871) va crear un motor analític que permetia sumar,
sostreure, multiplicar i dividir una velocitat de 60 sumes per minut. Al 1843 Ada
Byron (1815-1851) va suggerir la idea que les targetes perforades s'adaptessin de
manera que el motor de Babbage repetís certes operacions. A causa d'aquest
suggeriment alguns consideren Lady Lovelace la primera programadora i Charles
Babbage com l'autèntic inventor de l'ordinador digital modern.
Al 1879, Herman Hollerith, amb 19 anys d'edat, va ser contractat com a assistent a
les oficines del cens nord-americà i va desenvolupar un sistema de còmput
mitjançant targetes perforades en les quals els forats representaven el sexe, l'edat,
raça, etc. Gràcies a la màquina tabuladora de Hollerith el cens de 1890 es va
realitzar en dos anys i mig, cinc menys que el cens de 1880.

5. Primers computadors digitals
Ordinador Z3
Mark 1
ENIAC

6. Màquines von Neumann de
primera generació
En 1946 John Von Neumann proposa una versió modificada de l'ENIAC; Von
Neumann s'incorpora a l'equip de John Mauchly i J. Presper Eckert, i junts
construeixen l'EDVAC, l'any 1952
1951 John Mauchly i J. Presper Eckert lliuren a l'Oficina del Cens el seu primer
computador: l'UNIVAC I (Universal Automatic Computer). Dissenyada per propòsits
d'us general. És la primera màquina que permet processar problemes alfanumèrics
i de dades. És amb l'UNIVAC que neixen els ordinadors comercials. Posteriorment
apareix l'UNIVAC-II amb memòria de nuclis magnètics, el que el farà superior al seu
antecessor, però, per diversos problemes, aquesta màquina no veurà la llum fins
que, el 1957 perdrà el seu lideratge al mercat davant el 705 d'IBM.
Al 1953 apareix l'IBM 701, el Burroughs E-101, i el Honeywell Datamatic 1000. Són
la primera generació d'ordinadors, amb un sistema de làmpades de buit que
permetien o interrompien el pas del corrent. El 1953 IBM fabrica el seu primer
ordinador a gran escala, l'IBM 650.

7. La segona generació dels
ordinadors
1948: William Bradford Shockley, John Bardeen i Walter H. Brattain Inventen el
Transistor.
1959 IBM treu el seu primer ordinador transistoritzat, els models 1620 fins 1790
1961: Apareixen nous conceptes pioners, entre ells el caràcter de 8 bits
1962: IBM treu al mercat els primers discs extraibles que es van convertir en un
estàndard de la indústria de la
Computació.
1963: Un comitè Indústria-Govern desenvolupa el codi de caràcters ASCII, (es
pronuncia asqui), el primer estàndard universal per a intercanvi d'informació
(American Standard Code for Information Interchange), el qual va permetre que
màquines de tot tipus i marca poguessin intercanviar dades.
1964: L'evolució dels ordinadors fa que sorgeixin llenguatges d'alt nivell, més
entenedors com el COBOL, FORTRAN o BASIC.

8. La tercera generació dels
ordinadors
1958. Jack Kilby de Texas Instruments fabrica el primer circuit integrat. La idea
d'un circuit integrat, és la d'encapsular transistors en un mateix xip. Fent que els
transistors siguin més petits i propers per tal que un impuls elèctric, viatgi més
ràpid, ja que ha de transcórrer menys espai. En un mateix xip s'han integrat fins a
milions de transistors.
1959. Digital Equipment Corporation treu el PDP, primer miniordinador de 18 bits.
1964. L'aparició de l'IBM 360 marca el començament de la tercera generació.
1966. Texas instruments treu la seva primera calculadora de butxaca.
1968. Es funda Integrated Electronics (Intel) dedicada a la construcció de circuits
integrats.

9. La quarta generació d'ordinadors
1973. IBM treu al mercat els discs durs anomenats Winchester.
1975. Gary Klidall i John Torode treuen CP/M (Control Program for Microcomputers) el
primer Sistema Operatiu estàndard, per les màquines basades amb els xips 8080 d'intel i el
Z80.
1976. Steve Wozniak i Steve Jobs van fundar Apple Computer.
1978. Intel fabrica la CPU, Intel 8086 (de 16 bits). IBM va treure al mercat el seu primer PC,
amb un xip de mateixa la família, un intel 8088 (amb bus de dades extern de 8 bits). D'aquí van
sorgir els 80286, 80386 (de 32 bits), 80486 (amb coprocessador matemàtic incorporat), i
Pèntium, II, III i IV. Els PC’s que trobem actualment al mercat són una evolució dels 8086.
2000 Intel Fabrica el Pentium 4 amb 42.000.000 de transistors.
2003: Apareixen els primers xips de 64 bits l'Opteron de AMD i l'Itanium d'Intel adreçats a
usuaris domèstics.
2005: Es comencen a comercialitzar els processadors amb diversos nuclis o multi core per
a PCs domèstics.

10. Intent fallit de la cinquena
generació
L'any 1982, el Ministeri d'Indústria Japonès va
intentar revolucionar el món dels ordinadors
llençant un projecte per a desenvolupar
ordinadors de cinquena generació en un
termini de 10 anys. Havien de ser ordinadors
capaços d'utilitzar intel·ligència (sistemes
experts) per tal de resoldre els problemes.
Tot indueix a pensar que els resultats d'aquest
projecte no es van correspondre ni de bon
tros amb les expectatives que es van generar.

11. La meva opinió sobre els futurs
ordinadors
Crec que d'aquí uns 50
anys manejarem el
ordinadors amb la ment
sense ratolins o
posiblement sigui mes
que això
Com les ulleres google:
http://www.youtube.com
/watch?
v=dejkKrRQmBo

12. Bibliografia
Viquipèdia