Power point utilitzat com a complement del guió de la sessió d'anamorfismes al taller de matemàtiques de La Bisbal.

1. ANAMORFISMES
Taller de Matemàtiques
La Bisbal
Abril 2013

2. INTRODUCCIÓ

3. Un anamorfisme és una imatge o un objecte
deformat que obté sentit quan s’observa des
d’un punt de vista concret o quan s’aplica una
transformació òptica o matemàtica.

4. El punt d’observació on la imatge o l’objecte
pren sentit s’anomena punt de vista privilegiat o
punt de vista òptim.

7. ON TROBEM ANAMORFISMES?

8. ON TROBEM ANAMORFISMES?
• En senyalitzacions viàries.

14. ON TROBEM ANAMORFISMES?
• En senyalitzacions viàries.
• En publicitat.

21. ON TROBEM ANAMORFISMES?
• En senyalitzacions viàries.
• En publicitat.
• En art.

22. JULIAN BEEVER

31. KUMI YAMASHITA

38. SALVADOR DALÍ

41. FELICE VARINI

51. GEORGE ROUSSE

56. ACTIVITAT 1
PARAULES ANAMÒRFIQUES

57. Un anamorfisme molt quotidià i curiós es troba
mirant al cel:

59. Aquesta activitat proposa una simulació
d’aquest efecte creant paraules on cada lletra
està escrita en un paper de mida diferent.
Acostant i allunyant les diferents lletres, s’ha
d’aconseguir crear una paraula que es llegeixi
correctament des del punt de vista privilegiat.

60. ACTIVITAT 2
ANAMORFISME DE PINTURA

61. Un tipus d’anamorfisme són els que representen
figures planes (2D) en espais de tres dimensions.
Aquest tipus d’anamorfismes són els que
treballen en Felice Varini o en George Rousse.
Un altre exemple es pot trobar al CESIRE-
CREAMAT:

64. Propostes d’anamorfismes per a l’activitat 2:

84. Per poder dibuixar aquest anamorfisme, s’ha de
projectar la imatge a una cantonada o a una
zona que no sigui plana. Un cop la imatge està
projectada, es delimita amb cinta de pintor.
Finalment es pinta amb cura la figura i es retira
la cinta.

85. ACTIVITAT 3
ANAMORFISME DE GUIX

86. Un altre tipus d’anamorfisme són els que
representen figures tridimensionals (3D) en
espais de dues dimensions.
Aquest tipus d’anamorfismes són els que
treballa en Julian Beever.
Un altre exemple senzill és el següent:

92. Cal estar atents. S’han de posar totes les arestes
necessàries. Ni més ni menys de les que toquen!

94. COM ES GENEREN?

95. COM ES GENEREN?
• Visualitzar i entendre què es vol representar.

97. COM ES GENEREN?
• Visualitzar i entendre què es vol representar.
• Identificar la planta i el perfil.

99. COM ES GENEREN?
• Visualitzar i entendre què es vol representar.
• Identificar la planta i el perfil.
• Projectar la planta i abatre el perfil a la línia de
terra.

101. COM ES GENEREN?
• Visualitzar i entendre què es vol representar.
• Identificar la planta i el perfil.
• Projectar la planta i abatre el perfil a la línia de
terra.
• Col·locar el Punt de vista òptim (PÒ). Ull!
S’han de col·locar les tres coordenades del
punt.

103. COM ES GENEREN?
• Projectar “la visió” de cada vèrtex des del punt
privilegiat. En el cas de l’alçada, fins a la línia
de terra.

105. COM ES GENEREN?
• Projectar “la visió” de cada vèrtex des del punt
privilegiat. En el cas de l’alçada, fins a la línia
de terra.
• Identificar la projecció de cada vèrtex amb
l’alçada que li correspon al vèrtex en qüestió.

107. COM ES GENEREN?
• Projectar “la visió” de cada vèrtex des del punt
privilegiat. En el cas de l’alçada, fins a la línia
de terra.
• Identificar la projecció de cada vèrtex amb
l’alçada que li correspon al vèrtex en qüestió.
• Dibuixar les arestes unint els vèrtex
corresponents. Ull! Hi ha vèrtex que han de
quedar amagats (vèrtex 3).

112. L’activitat consisteix en generar la següent figura:

113. Considereu que l’alçada, la longitud i la
profunditat totals valen quatre unitats.
Considera que el punt òptim es troba tres
unitats a la dreta, vuit unitats davant i vuit
unitats a sobre del vèrtex 1.
Alguns passos del procés són els següents:

118. Un cop ja s’ha vist quin és el procés per a
generar aquestes figures, es proposa dibuixar
aquesta mateixa figura a gran escala al pati de
l’institut utilitzant que cada unitat equival a vint
centímetres.
Per facilitar la feina, es pot utilitzar un cordill
llarg que faci la funció del regle i cinta de pintor
per marcar les arestes.