2. La prehistòria
Les dones es dediquen a feines de
recolecció de productes vegetals.
També s’encarregen de teixir roba i
de fer estris per a la llar.
Els homes es dediquen a la caça.
Com que la dieta dels éssers
humans en aquesta època era molt
escassa en proteïnes, i ja que les
dones tenien un ampli coneixement
de la flora, hi ha teories que indiquen
que potser va ser la dona la que va
conduir la humanitat cap al Neolític.
3. Antic Egipte
A les ciutats, les dones
podien desenvolupar una
gran quantitat d’oficis. Podien
circular lliurement pels
carrers, practicar el comerç,
rebre herències i tenien
també accés a l’educació.
Al món rural la dona tenia una
vida molt més dura.
4. Mesopotàmia
Es pot parlar d’un cert estatus d’igualtat.
Codi de lleis de Hammurabi. Les dones tenen
importants drets: poden practicar el comerç i
poden testificar en un judici lliurement.
Les dones podien desenvolupar diferents
professions (moltes eren escribes a la cort
reial) i participar en la vida pública de les
ciutats.
Les reines eren prou respectades, i podien
arribar a ser regents en el cas que el rei morís
i el seu descendent fos menor d’edat.
5. Antiga Grècia (I)
Aristòtil: la dona és un ésser incomplet i dèbil, un
defecte de la natura.
La dona és un ésser inferior i cal protegir-la, cuidar-la i
guiar-la; per tant, queda totalment sotmesa a l’home
No pot participar en la vida pública.
L’objectiu vital de la dona era el matrimoni
Les dones es casaven als 14 anys.
L’home, en canvi, era prou més gran.
El pare és qui determina el casament.
La dona passa de ser propietat del pare a aser propietat de
l’home. Si l’home mor, passa a ser propietat del fill.
Després del la cerimònia, la dona quedava reclosa en una part
de la casa apartada de l’exterior, on vivia amb els fills i les
criades.
Passava el temps dedicada a cuinar per a l’home, a teixir
vestits i a tenir cura dels fills.
La dona no sortia mai de casa: al mercat hi anaven les criades.
L’educació de la dona estava orientada cap al
matrimoni.
Les nenes aprenien a filar i teixir; també música i a tocar la lira.
El procés educatiu finalitza amb el matrimoni.
6. L’Antiga Grècia (II)
Existia el divorci en els casos següents:
No hi havia fills en el matrimoni (es considerava culpa de la dona)
La dona havia sigut adúltera
En general, l’home podia divorciar-se sense al·legar cap causa.
La dona era objecte de maltractament
Després del divorci, l’home es quedava amb la custòdia dels fills.
Les úniques dones que tenien una certa llibertat eren les prostitutes.
També van gaudir d’una certa llibertat, en algunes èpoques, les dones
de ciutats com Esparta: a causa del caràcter marcadament militar de
la seva societat, els homes passaven molt de temps fora de casa, de
manera que les dones podien tenir més llibertat (estudiaven música,
feien exercici, comeptien com a atletes i fins i tot els estaven permesos
alguns casos d’adulteri).
El món intel·lectual estava completament prohibit a les dones
(excepcions: Lesbos, Safo…)
7. L’Antiga Roma
Tenien més llibertat que les dones gregues, però no podien
participar en política.
Ser inferior que cal protegir i guiar.
No tenien nom propi: adoptaven el del pare (en femení)
Sovint les nenes eren abandonades després de néixer; si
sobrevivien, esdevenien esclaves.
Educació: la necessària per a ser una bona esposa (cant,
matemàtiques, recitat de poemes, costura).
En el camp treballen igual que l’home; en la ciutat, poden
practicar el comerç, pero sota la supervisió d’un home.
No estan recloses a casa, sinó que poden tenir vida social:
anaven al mercat, participen en els jocs, assisteixen a
espectacles, poden anar a banquets (acompanyades d’homes);
havien de portar sempre el cap cobert.
Fins i tot tenim notícies de manifestacions violentes
protagonitzades per dones contra lleis que prohibien la
possessió d’or i joies o portar una roba determinada.
Objectiu vital: matrimoni.
Edat de la dona: 12 anys.
8. Edat Mitjana (I)
La dona realitza les feines del
camp igual que els homes. A
més, realitza les feines de la llar,
té cura dels fills i dels malalts.
Les dones joves podien trobar
feina com a criades de dones
nobles, sovint a canvi del menjar
i l’allotjament.
Altres dones aprenien l’ofici de
filar i teixir.
9. Edat Mitjana (II)
No poden exercir oficis, com no sigui sota la tutel·la d’un
home, i sempre amb salaris inferiors.
Oficis relacionats amb la confecció de roba, l’elaboració
d’aliments (cervesa, pa), petits negocis de venda de
comestibles.
A finals del segle XV, a causa de la crisi econòmica, es va
prohibir totalment a les dones que treballessin (a les
ciutats)
Objectiu vital: matrimoni.
Casament pactat pels pares
Dot (com a Grècia i a Roma)
10. Edat Mitjana (III)
La dona continua subordinada a l’home.
Té, però, un paper social més actiu.
En alguns països, la dona pot posseir terres,
contractar treballadors, fer testament, etc.
També sovint és la representant de l’home, absent
per activitats relacionades amb la guerra.
La dona que no es casava entrava en un convent.
Els convents també eren un lloc de refugi per a les
dones riques que volien accedir a la cultura, o per a
les dones afectades per una crisi econòmica familiar.
11. Edat Moderna (I)
En aquesta època els homes tenen
unes millors condicions laborals i
educatives.
Per exemple, es desenvolupen les
universitats creades a l’Edat
Mitjana, i molts més ciutadans hi
tenen accés; però no les dones, a
qui els estava totalment prohibida.
Les dones, no. De fet, els nous
governs elaboren lleis que
restringeixen encara més la llibertat
de les dones.
12. Edat Moderna (II)
Les dones no poden heretar béns: només poden
heretar els homes (i en concret els primogènits).
Les dones no poden desenvolupar cap ofici.
El seu àmbit d’actuació serà només el de la llar.
Al món rural no varien les condicions de vida: fan les
feines de la llar, treballen al camp, fan de
termporeres durant la vendímia (amb salaris
inferiors), fan teixits i estris per a la llar.
Gairebé no es coneix la contracepció: les dones
tenen molts fills, i això suposa un llast físic i
econòmic.
13. Primers textos feministes
La Revolució Francesa (1789) va
suposar un important avançament
en els drets de les dones
Olympe de Gouges, Declaració dels
Drets de la Dona i la Ciutadana
(1791)
Mary Wollstonecraft escribió
Vindicació dels drets de la dona
(1792). Fa una defensa dels drets
de les dones (dret al treball
igualitari, a l’educació, a la
participació en la vida pública). Es
consiera que aquesta obra inicia el
moviment feminista contemporani.
14. Segle XIX (I)
Revolució Industrial (Anglaterra).
Les dones comencen a treballar en les
fàbriques. Salaris més baixos que els
homes.
També es dedicaven al servei
domèstic.
Condicions laborals pèssimes per a
homes i dones.
A causa dels salaris tan baixos,
augmenta la prostitució sobre tot en les
grans ciutats.
Dones de classe mitjana: institutrius,
dames de companyia, infermeres (ofici
que apareix a meitat de segle)
15. Segle XIX (II)
França (1803): la dona casada no té autonomia
personal i els seus béns i el seu salari han de ser
administrats pel seu marit (també Espanya, 1889)
Noruega (1848): homes i dones tenen els mateixos
drets d’herència.
Estats Units (1848): primera convenció sobre els
drets de le sdones.
Finlàndia (1878): dret de propietat per a les dones;
dret a herència en el matrimoni.
Finlàndia (1889): les dones poden disposar
lliurement del seu salari.
16. Segle XIX (III): el dret al vot
En aquesta època el
feminisme es centra
en el dret a sufragi
(sufragisme).
Lluita molt dura, amb
enfrontaments amb la
policia.
17. Segle XX (I)
Dues guerres mundials. Homes a la
guerra, incorporació de la dona la món
laboral, per tal de mantenir la producció.
Noves modes: faldilles més curtes (més
adequades per a la feina a la fàbrica),
cabells més curts.
Primeres escoles bressol per als fills de
les treballadores.
Participació de les dones als sindicats
obrers.
Revolució Russa (1917): el salari de la
dona i el salari de l’home han de ser
igualitaris.
Després de les dues guerres mundials,
les dones es van resistir a tornar a casa
i abandonar la fàbrica.
18. Segle XX (II)
Abans de la II Guerra Mundial, la dona ha de
demanar permís al marit per a treballar. No pot
fer exàmens, matricular-se en una universitat,
obrir un compte bancari, sol·licitar un
passaport o un permís de conduir. Tampoc pot
actual davant de la justícia (i continuarà així
en França fins al 1965 i a Espanya durant
pràcticament tot el franquisme).
Després de la guerra, es considera que la
feina dignifica a la dona. Millors retribucions,
més igualtat salarial (en el primer món).
19. Segle XX (III)
Revolució sexual anys 60.
Popularització dels anticonceptius.
Primeres lleis que legalitzen
l’avortament.
1977: L’ONU declara el 8 de març com
el Dia de la Dona.
Dones que ocupen càrrecs de poder:
Margaret Thatcher, Indira Ghandi,
Angela Merkel
