2. Context Internacional:
• Etapa dels Imperialismes i de la lluita
pel predomini de les grans potències
europees.
• Noves ideologies anticapitalistes:
marxisme i anarquisme.
• Segona fase de la revolució industrial.
Noves fonts d’energia: electricitat i
petroli.
10. Context Espanya i Catalunya
• Restauració primera etapa (1875-1898)
• Monarquia d’Alfons XII de Borbó (1875-1885)
• Regència de Maria Cristina d'Àustria (1885-1902)
Característiques: polítiques, econòmiques i socials
Polítiques:
• Constitució de 1876
• Bipartidisme i alternança en el poder dels conservadors i progressistes
• Caciquisme
• Tupinades i falsejament electoral
• Desastre del 98: Guerra de Cuba i pèrdua de les darreres colònies (Cuba,
Puerto Rico i Filipines)
Econòmiques:
• Dualisme: Creixement econòmic a Catalunya i Euskadi. Estancament a la resta
de l’estat. Catalunya, la fàbrica d’Espanya.
Socials:
• Creixement molt important del proletariat i de l’associacionisme obrer. FTRE
PSOE i UGT. Predomini de l’anarquisme a Catalunya i Andalusia i del
socialisme al nord i Madrid. Violència anarquista: Barcelona, la ciutat de les
bombes.
.
12. 1.1 Un nou sistema polític
• Es recupera la dinastia borbònica però
es volen superar els problemes
anteriors: el predomini dels moderats,
l' intervencionisme de l’exèrcit en la
política i els enfrontaments civils.
• Dos objectius: elaborar una constitució i
posar fi a la guerra carlina i de Cuba.
13. La constitució de 1876: (conservadora)
• Sobirania compartida (corts i rei)
• Amplis drets pel monarca: dret de vet, nomenament
de ministres i poder per convocar, dissoldre o
suspendre les Corts.
• Corts bicamerals (Senat i Congrés)
• No estableix el tipus de sufragi, però va ser censatari
a partir de 1878 i universal masculí a partir de 1890.
• Confessionalitat catòlica de l’estat, però tolera altres
creences en l’àmbit privat.
• Es finança el culte i el clergat.
• Declaració de drets, però tendència a restringir-los
(impremta, associació, expressió i reunió).
14. Bipartidisme i torn pacífic:
• S’estableix un sistema polític basat en el
bipartidisme i l’alternança en el poder de dos
partits, el conservador i el liberal (partits
dinàstics).
• Torn pacífic de partits que garantia
l’estabilitat política i posaria fi a la intervenció
dels militars en la vida política.
• L’exèrcit va quedar subordinat al poder civil.
15.
16. 1.2 La fi dels conflictes bèl·lics:
• Final de la Tercera Guerra Carlina
(1872-1876)
• Final de la Guerra dels Deu Anys a
Cuba (1868-1878)
17. Final de la Tercera Guerra Carlina
(1872-1876)
• Victòria dels liberals a Catalunya (1874) , País Basc i
Navarra (1876).
• Rendició dels carlins i exili del pretendent Carles
• Abolició definitiva del règim foral a Navarra i País
Basc
• 1878 S’estableix un sistema de concerts
econòmics, que atorgava una certa autonomia fiscal
a les províncies basques, que consistia en pagar
anualment una quantitat determinada a
l’administració central, que seria recaptada
directament per les diputacions provincials.
18. Final de la Guerra dels Deu Anys a
Cuba (1868-1878)
• 1878 Pau de Zanjón entre el govern espanyol i
els insurrectes cubans.
• Amplia amnistia, abolició de l’esclavitud i promesa
de reformes polítiques i administratives amb les
quals Cuba tindria representació a les Corts
Espanyoles.
• 1879 “Guerra Chiquita” a causa de
l’incompliment dels acords.
• 1895 Nova insurrecció, que acabarà amb la
independència de Cuba el 1898.
19.
20. 2. La vida política i
l’alternança en el poder
21. 2.1 Els partits dinàstics
• El partit conservador: liberals
moderats, liderat per Cànovas del
Castillo.
• El partit liberal: liberals progressistes
i demòcrates, liderat per Sagasta
22.
23. Partits dinàstics:
conservadors i liberals
Idees comuns:
• Són monàrquics
• Defensen la constitució
• Volen la propietat privada
• Partidaris d’un estat liberal unitari i centralista
Diferències:
• Els conservadors són més immobilistes ,són
partidaris del sufragi censatari i defensen l’església i
l’ordre social.
• Els liberals volen el sufragi universal i són partidaris
d’un reformisme social més progressista i laic.
24. L’alternança en el poder
• L’alternança en el poder d’aquests dos partits
va durar fins finals del segle XIX.
• El sistema electoral funcionava de manera
inversa al sistema parlamentari: Quan el
partit governant patia un cert desgast, el rei
cridava el cap de l’oposició i li encarregava
de formar govern. Aleshores aquest
convocava eleccions i sempre les guanyava,
mitjançant pràctiques fraudulentes en
l’obtenció de vots ( Pàg. 156-157).
25. 2.2 Falsejament electoral i caciquisme
• Caciquisme: sistema basat en la influència i el
poder econòmic de determinats individus (cacics)
sobre la societat.
• Predomini a Andalusia, Galícia i Castella
• Sobretot a les zones rurals
• La corrupció electoral basada en el caciquisme va
mantenir el sistema polític d’alternança de partits
en la primera etapa de la Restauració (1874-1898).
• L’adulteració del vot es va convertir en una pràctica
habitual
• Els cacics manipulaven les eleccions d’acord amb
les autoritats, sobretot els governadors civils de les
províncies.
• Tupinada: conjunt de trampes electorals que
ajudava a aconseguir l’adulteració sistemàtica dels
resultats electorals.
26. BIPARTIDISME
EL SISTEMA
DE LA
RESTAURACIÓ
TUPINADES
ELECTORALS
CONSTITUCIÓ
DE 1876
CACIQUISME
27.
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
35. 2.3 El desenvolupament del torn de partits:
• Etapes: (mirar l’eix cronològic de la pàg. 146)
Reformes:
• 1882 Sufragi Universal Masculí per les eleccions municipals
(Sagasta)
• 1885 Pacte de El Pardo: suport dels partits dinàstics a la regent
Maria Cristina
• 1887 Llei d’associacions (Sagasta): elimina la distinció entre
partits legals i il·legals i permet que els partits de la oposició entrin
al joc polític.
• 1888 Abolició de l’esclavitud
• 1889 Nou Codi Civil
• 1890 Sufragi universal masculí a les eleccions generals
(Sagasta)
• 1891 Aranzel proteccionista
• 1897 Assassinat de Cànovas del Castillo.
• Dissidència i descomposició dels partits dinàstics, que
depenien massa dels seus líders.
39. 3.1 L’evolució del republicanisme:
• Els republicans, després del fracàs de la Primera República,
estaven dividits en diverses tendències:
• Partido Republicano Posibilista (Castelar): moderat,
accepta el joc polític de la Restauració.
• Partido Republicano progresista (Zorrilla): republicanisme
radical i antimonàrquic.
• Partido Republicano Centralista (Salmerón): vol unificar
les diverses tendències del republicanisme.
• Partit Republicà Federal (Pi i Margall): principal partit
republicà a Catalunya.
• Unió Republicana: coalició de partits republicans que va
obtenir representació a les Corts i va constituir una
important minoria republicana (1893).
• El republicanisme va perdre influència enfront de
l'Internacionalisme entre els obrers.
42. 3.2 La reconversió del carlisme
• Greu crisi després de la derrota de 1876 (Tercera Guerra
Carlina).
• Intents de renovació per adaptar-se a la nova situació.
• Accepten el nou ordre liberal capitalista i renuncien a l’Antic
Règim .
• Disputa religiosa: una part del partit acusa Carles VII, exiliat a
Itàlia, de no donar prou suport a la política del Papa contra el
liberalisme i de donar més prioritat a la qüestió dinàstica que
a la religiosa.
• 1888 Es crea el “Partido Catòlico Nacional”, que deixa de
reconèixer el pretendent carlí i és simplement un partit catòlic
integrista
• 1890 Es reconstrueix el carlisme amb el nom de “Comunión
Tradicionalista”, grup actiu d’oposició al sistema de la
Restauració.
44. 4.1 Cuba, la perla de les Antilles
• 1878 Pau de Zanjón. S’estableixen acords per realitzar reformes
polítiques a l’illa.
• Ineficàcia de l’administració espanyola per pressions dels grups
econòmics amb negocis a Cuba.
• 1879 “Guerra Chiquita” a causa de l’incompliment dels acords.
• 1891 El govern apuja les tarifes aranzelàries pels productes importats
a l’illa que no procedissin de la península (aranzel Cànovas).
• El principal client econòmic de Cuba era els Estats Units, que
compraven la major part de la producció de sucre i tabac, mentre que
les seves vendes a l’illa eren penalitzades amb uns forts aranzels
d’entrada.
• El president nord-americà Mckinley va amenaçar de tancar les portes
del mercat nord-americà als productes cubans si el govern espanyol no
abaixava els aranzels.
• 1893 Creació del Partido Revolucionario Cubano (José Martí),
independentista.
45.
46. 4.2 La gran insurrecció 1895
• 1895 “Grito de Baire”: aixecament generalitzat
• Espanya envia l’exèrcit, comandat per Martínez
Campos i Weyler.
• Forta repressió i gran quantitat de soldats morts.
• 1897 Canvi d’estratègia del govern espanyol,
política de conciliació.
• Autonomia de Cuba: sufragi universal masculí,
igualtat de drets amb els peninsulars i autonomia
aranzelària.
• Suport nord-americà als independentistes
• 1896 Rebel·lió a les Illes Filipines
47. 4.3 La intervenció dels Estats Units
1898
• Àrea d’expansió nord-americana: regió del Carib, Hawaii i Japó.
• Estats Units havia proposat a Espanya comprar l’illa, però aquesta ho
havia rebutjat sempre.
• 1898 McKinley envia el cuirassat Maine al port de l’Havana, que va
patir una explosió en la qual va morir gran part de la tripulació.
• Els Estats Units van acusar Espanya d’haver provocat el fet i li envien
un ultimàtum on exigeixen la retirada espanyola de Cuba.
• Espanya amenaça de declarar la guerra als Estats Units si l’illa és
envaïda.
• Els Estats Units declaren la guerra a Espanya.
• Comença la guerra hispano-nord-americana.
• 1898 Pau de París: Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i
Filipines, que passen a ser protectorats dels Estats Units.
• Les Illes Marianes i Carolines són venudes a Alemanya
• Espanya va perdre tot el que li quedava del seu imperi colonial
d’Ultramar.
• De totes maneres li queden alguns territoris al continent africà.
57. Cuba s’independitza dels Estats Units el 1902.
Actualment és una república comunista.
Puerto Rico és un estat lliure associat
als Estats Units d'Amèrica des de 1952.
Filipines: és un estat independent des de 1946.
58.
59. 4.4 Les actituds dels catalans davant la guerra
• Les classes benestants i les principals entitats econòmiques
catalanes donen suport al govern espanyol en la defensa de
l’espanyolitat de les colònies, ja que tenen interessos econòmics
importants a Cuba i les altres colònies.
• Les classes populars s’oposen a la guerra, ja que es veuen
perjudicades per les “quintes”. Adopten actituds pacifistes i
antimilitaristes.
• Els republicans federals de Pi i Margall van ser els únics
republicans que es van oposar a la guerra i es van pronunciar a
favor del dret dels cubans a decidir el seu destí.
• Societat espanyola: Patriotisme exaltant de gran part de la
societat espanyola.
• Catalanistes: Inicialment la major part de les forces catalanistes
van donar suport a la política del govern.
• A partir de 1887 van ser més partidaris d’un procés autonòmic a
l’illa.
• Per molts catalanistes, l’autonomia cubana podia ser un precedent
per les seves aspiracions descentralitzadores de l’Estat Espanyol.
62. 5.1 Una crisi política i moral
• Crisi econòmica poc important i reforma de la hisenda.
• Crisi política poc important: el sistema de la Restauració es
manté.
• Crisi moral i ideològica sobretot. Impacte psicològic sobre la
població. Desencís i frustració
• Regeneracionisme: corrent molt crític amb el sistema polític i
amb la societat espanyola.
• Destrucció del mite de l’Imperi Espanyol en un moment
d’expansió del colonialisme per Àfrica i Àsia per part de les
potències europees.
• Espanya passa a ocupar un paper secundari en el context
internacional.
• Visió d’Espanya com una nació moribunda, amb un exèrcit
ineficaç, un sistema polític corrupte i uns polítics
incompetents.
63. 5.2 El Regeneracionisme
• Institución Libre de Enseñanza (1876): Institució creada per
diversos intel·lectuals, catedràtics que havien abandonat la
universitat per que no tenien llibertat de càtedra.
• Aquests intel·lectuals progressistes consideraven que la
Revolució de 1868 havia estat una ocasió perduda per
modernitzar el país.
• Van impulsar la introducció a Espanya de les teories
pedagògiques i científiques més avançades que s’estaven
desenvolupant a la resta d’Europa
• Important renovació de la ciència espanyola a partir de 1890.
• Consideraven que la societat i la política espanyola estaven
massa influïdes per la doctrina catòlica.
• Aquest corrent anomenat “Regeneracionisme” tenia una visió
molt crítica de la Història d’Espanya i reclamava la necessitat
de “regenerar” la vida política i social del país.
• Francisco Giner de los Rios i Joaquin Costa van ser
personatges destacats d’aquesta institució.
64. Joaquin Costa
• Joaquim Costa defensa
la necessitat d’enterrar
“glòries passades”,
millorar la situació al
camp espanyol i elevar
el nivell educatiu i
cultural del país.
• El seu lema era “Escola i
rebost”. Polític, jurista, economista, Màxim
representant del Regeneracionisme
65. Francisco Giner de los Rios
Filòsof i pedagog, fundador de la
“Institución Libre de Enseñanza”
66. 5.2 El regeneracionisme
• “Generació del 98” : grup d’escriptors i
pensadors que intenten analitzar el “problema
d’Espanya” de manera crítica i pessimista i
creien que la pèrdua de les colònies havia de
ser un revulsiu per estimular la regeneració
moral, social i cultural del país (Unamuno,
Machado...)
• Catalunya: “Tancament de Caixes” i
consolidació del catalanisme polític.
67.
68. El Tancament de Caixes 1899
• Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants
i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris
establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde, per tal de
fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de
les darreres colònies, l’any anterior.
• Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries
per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal.
• La protesta s'escampà per Sabadell, Mataró, Manresa i Vilafranca i
alguns comerciants foren tancats a la presó per no haver pagat les
contribucions.
69. 5.3 La fi d’una època
• El desastre del 98 va significar la fi del
sistema de la Restauració i l’aparició d’una
nova generació de polítics, intel·lectuals,
científics, empresaris i activistes socials.
• El Regeneracionisme no va realitzar grans
canvis si no que va deixar continuar el
sistema amb canvis mínims.
• Antimilitarisme creixent: l’exèrcit és acusat
com a responsable del desastre del 98.
• L’exèrcit es fa més corporatiu i pren
consciència de que vol tenir més
protagonisme en la vida política del país.
70.
71. El meu avi (havanera)
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella
de Palafrugell.
Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya! Visca el
"Català"!
Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
-el meu avi enmig de tots-varen
morir a coberta,
varen morir al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar, (no varen tornar)
tingueren la culpa els americans
74. 1.1 Consolidació de la propietat privada
de la terra
• Liquidació de l’Antic Règim
• Reforma agrària liberal (a partir de 1836)
• Consolidació de la propietat privada de la
terra.
• Desenvolupament de l’economia de
mercat.
• Necessitat de modernització del sector
agrari.
75.
76.
77. 1.3 Les noves formes de propietat a
Catalunya
• La noblesa catalana va vendre gran part del seu
patrimoni a la burgesia.
• A Catalunya, la desamortització va oferir als
pagesos emfiteutes la possibilitat de redimir el
cens i accedir a la propietat.
• Els pagesos pobres no van poder accedir a la
propietat de la terra i van continuar conreant
acollint-se als diversos contractes agraris que
existien a Catalunya (arrendament, parceria,
masoveria, rabassa morta).
78.
79. La propietat de la terra a Espanya
• Minifundis a Galicia i Submeseta nord
• Latifundis a Castella la Nova, Extremadura i Andalusia.
• Aquesta estructura de la propietat no fomentava la
millora tècnica ni l’augment de la productivitat.
• La majoria de propietaris no estaven interessats a invertir
sinó a obtenir beneficis fàcils.
• Aquesta situació va mantenir l’endarreriment i
l’estancament al camp espanyol i va deixar gran quantitat
de pagesos sense terres al límit de la subsistència.
80.
81.
82.
83. L’agricultura a Espanya: estancament
• Agricultura cerealística
• Conreus: cereals, vinya, blat de moro, patata
• Augment de la superfície conreada
• Ramaderia sobretot porcina
• Augment lent de la producció i la productivitat
• Endarreriment tècnic en relació a la resta d’Europa.
84. L’agricultura a Catalunya: expansió
• Especialització:Monoconreu de vinya a moltes comarques de Catalunya.
• Intensificació de l’ús del sòl, afavorit per la transformació de la propietat.
• Millora de la productivitat
• Producció orientada al mercat.
• Exportació de vins i aiguardents.
• Expansió important de la vinya per l’arribada de la plaga de la fil·loxera a
França.
• Altres conreus: oliveres, fruiters, cereals, llegums,...
• Dèficit alimentari: la producció agrària no pot alimentar tota la població
catalana.
• Dèficit de cereals i preus a l’alça
• Construcció del Canal d’Urgell per regar les comarques interiors del Pla de
Lleida (Noguera, Urgell, Segrià)
• A partir de 1860 es promou el conreu d’arròs al Delta de l’Ebre.
85.
86. L’arribada de la Fil·loxera va causar la mort dels ceps i la ruïna al
camp català.
88. CREIXEMENT
DE LA
POBLACIÓ CREIXEMENT
DEMOGRAFIA
URBÀ
MIGRACIONS
TRANSOCEÀNIQUES
ÈXODE
RURAL
89. Demografia: Espanya
• Fort creixement de la població espanyola al llarg del segle XIX
(+60%).
• Més baix que a la resta d’Europa.
• Es manté una alta mortalitat infantil.
• Males condicions sanitàries i malalties, per la pobresa de la
majoria de la població.
• Epidèmies recurrents: tuberculosi, febre groga,
còlera...relacionades amb la manca d’higiene.
• Males collites: manca d’aliments, fam, desnutrició i augment
mortalitat.
• Creixement limitat de la població espanyola.
• Fins al segle XX no inicia la transició demogràfica.
90. Demografia: Catalunya
• Més creixement econòmic i més augment
de la població.
• Millora de l’alimentació i disminució de les
epidèmies
• Baixa la mortalitat, sobretot la infantil i la
natalitat es manté elevada.
• Gairebé va doblar la població al segle XIX.
• Inicia la transició demogràfica al darrer
terç del segle XIX.
91.
92.
93. Procés d’urbanització: creixement de les ciutats
Espanya:
• Ciutats importants: Madrid i Barcelona
• La majoria de la població segueix essent rural.
• Creixement de les ciutats lent, però constant.
Catalunya:
• Migracions interiors importants
• camp-ciutat
• Interior-costa
• Creixen Barcelona i l’àrea metropolitana
• Les comarques pirinenques perden població
• Increment de la població urbana a Catalunya
95. 3. La industrialització a Catalunya
La industrialització de Catalunya va
constituir una excepció dins el
panorama espanyol i, fins a
començament del segle XX
Catalunya va ser la fàbrica
d’Espanya. El motor d’aquesta
embranzida industrial va ser la
industria tèxtil cotonera, que va
continuar la tradició manufacturera
iniciada al segle XIX
96. 3.1 La industria tèxtil catalana
• Origen: fàbriques d’Indianes (finals segle XVIII)
• Procés de mecanització a partir de 1830 (vapors)
• Fonts d’energia: carbó i hidràulica
• Predomini de les petites i mitjanes empreses
• Escassetat de carbó: dependència energètica de la Gran Bretanya.
• Feblesa del mercat espanyol: poca demanda interior.
• Alts costos dels teixits
• Competència teixits estrangers
• Exigència de mesures proteccionistes al govern per part dels
industrials catalans.
• Localització industries: a la costa, prop dels ports, inicialment.
• A partir de 1869: als cursos alts dels rius, per aprofitar l’energia
hidràulica.
97. Vapors i colònies industrials
VAPORS
• Energia: carbó
• Primera fase revolució industrial
• Localització: barris industrials de les ciutats.
• Treballadors: viuen en barris obrers, al costat de les fàbriques.
• Vincles només laborals
COLÒNIES
• Energia hidràulica
• Segona fase revolució industrial
• Localització: capçaleres dels rius
• Treballadors: viuen a la colònia, lluny de la ciutat
• Paternalisme
• Poca conflictivitat social
101. 4. L’estructura industrial d’Espanya
A l’Espanya del segle XIX, el
progrés de la industrialització va
ser lent i les transformacions
econòmiques modestes.
Tanmateix, a la darreria del segle
XIX al País Basc va consolidar-se
un nucli industrial important
fonamentat en la industria
pesant (mineria i siderúrgia)
102. La producció de ferro:
l’industria siderúrgica creix
• Desenvolupament de la mineria del ferro i del carbó
• Creixement de la industria siderúrgica
• Inicialment a Marbella (Màlaga), fins 1830 aprox. Manca de carbó i
costos elevats. Decadència.
• Astúries: centre siderúrgic d’Espanya entre 1864 i 1879. Tenia carbó
mineral i la industria siderúrgica es localitza prop de les mines.
• Biscaia: nou centre de la industria siderúrgica a partir de 1876.
L’arribada del carbó de Cardiff (Gal3les) i les mines de ferro consoliden el
creixement industrial de la zona. Eix Bilbao-Cardiff (s’exporta ferro i
s’importa carbó).
• Es consolida la industria siderúrgica al País Basc
• Creix la producció de ferro
• Industrialització del País Basc
• 1885 Es comença a fabricar acer (Convertidor Bessemer)
105. Importància de la industria agroalimentària
• Agricultura d’exportació de cítrics a València.
• Important industria farinera a Aragó
• En general industries locals amb poca repercussió
al mercat exterior.
108. 5 Llei de mines de 1868: desamortització del subsòl i
explotació massiva dels jaciments.
109. 5. El ferrocarril i el mercat
• Llei de ferrocarrils de 1855: creixement de la xarxa ferroviària.
Tres etapes:
• Primera expansió (1855-1866)
• Crisi de 1866: paralització
• Nova etapa constructiva: a partir de 1873
Característiques xarxa ferroviària espanyola:
• Estructura radial
• Ample de via més gran que la majoria de línies europees
• Franquícia aranzelària: permet a les empreses estrangeres
importar material per construir la xarxa ferroviària lliure
d’aranzels.
• Aquestes característiques obstaculitzen els intercanvis amb
Europa el creixement industrial espanyol.
110. 5 Llei de ferrocarrils de 1855: creixement
de la xarxa ferroviària
112. 6. Hisenda, Banca i diners...
• Dèficit de l’estat, deute públic, fallida... Constants del
segle XIX.
• Manca de confiança en la hisenda espanyola i problemes
financers crònics.
• Intents de crear una banca sòlida.
• 1856 Es crea el Banc d’Espanya.
• Intents frustrats de crear una banca catalana sòlida.
• Sorgeix un sector bancari important al País Basc, per
finançar la industria (Banc de Bilbao, Banc de Biscaia...),
que s’expandeix per tota Espanya.
117. Moviment obrer:
Procés iniciat pels treballadors i
treballadores de la indústria, que patien
unes condicions socials i laborals molt
dures i que van anar prenent consciència de
classe (proletariat) fins organitzar-se en
associacions laborals o sindicats.
Procés lent, plural i contradictori.
120. L’origen del moviment obrer
• Les males condicions de vida i de treball dels
obrers (proletaris) van fer aparèixer diverses
formes de protesta que reben el nom de moviment
obrer.
• Inicialment els obrers no estaven organitzats, però
poc a poc van formar sindicats i organitzacions i
van realitzar accions per defensar els seus
interessos.
• Moviment obrer: lluita dels treballadors
(proletaris) per millorar les seves condicions de
vida i de treball.
121. El moviment obrer
• Forma de lluita: la vaga
• Inicialment eren organitzacions il·legals i
clandestines, perseguides pels governs.
• Els conflictes s’havien de resoldre entre
l’empresari i el treballador.
• El govern només intervenia en cas de desordre
públic, llavors enviava l'exèrcit i exercia la
repressió.
• A finals del segle XIX: primeres lleis laborals.
L’estat comença a fer d’àrbitre en els conflictes
laborals.
122. MOVIMENT OBRER:
ETAPES
LUDISME (1830 aprox. )
SOCIETATS
D’AJUDA MÚTUA
SINDICALISME
(FINS 1848 aprox.)
INTERNACIONALISME
(a partir de 1848)
MARXISME ANARQUISME
SOCIALISME
SOCIALDEMOCRÀCIA
COMUNISME
(a partir de 1917)
Anarcocomunisme
Anarcosindicalisme
SOCIALISME UTÒPIC
123. El sorgiment del proletariat
• Els orígens de la classe obrera van lligats al procés d’industrialització.
• La nova indústria es va caracteritzar per la utilització de mà d’obra
assalariada.
• Noves regles per regular el treball
• Jornada laboral de 12 a 14 hores diàries, 6 dies a la setmana
• Salari escàs
• Es cobrava per dia treballat
• Fèrria disciplina laboral: qualsevol protesta significava l’acomiadament
• No hi havia protecció en cas d’atur, malaltia o accident, ni de vellesa.
• Les dones i els nens cobraven salaris molt inferiors.
• Els obrers vivien en cases petites, en barris sense serveis
• Abundaven les malalties infeccioses: tuberculosi i còlera
• Mala alimentació i treball esgotador
• Predomini d’obrers del sector tèxtil sobretot a Catalunya.
• Obrers de la siderúrgia i la metal·lúrgia a Astúries i el País
Basc.
124.
125.
126.
127. 5. Les primeres organitzacions obreres
(1830-1868)
Etapa de la Revolució Liberal
128. 5.1 El naixement dels sindicats obrers a Catalunya
Primera fase: el ludisme 1820-1830 aprox.
• Les primeres lleis liberals prohibien l’associació obrera per
que es considerava contrària a la llibertat de contractació.
• Primeres manifestacions de protesta: clandestines,
violentes i espontànies.
• El ludisme va ser la primera expressió de rebel·lia obrera
contra la introducció de les màquines, a las que
consideraven culpables de la pèrdua de llocs de treball i
de la minva dels jornals.
• 1821 Crema de tallers a Alcoi
• 1835 Incendi del vapor Bonaplata
129. Segona fase: Societats d’Ajuda Mútua
(a partir de 1839 )
• Els obrers s’adonen que els seus problemes no
venen de les màquines si no de les condicions de
treball i la protesta es va centrar en les millores
laborals i en reivindicar el dret d’associació
(caràcter mutualista)..
• 1839 S’autoritzen les Societats de Socors Mutus:
els obrers pagaven una quota per assegurar-se
ajuda en cas d’atur, malaltia ...Caixes de
resistència. Solidaritat entre els obrers.
• 1839 Societat de Protecció Mútua de Teixidors
del Cotó de Barcelona.
130. Tercera fase: Sindicats d’Ofici (a partir de 1840)
• Reivindicació de millores laborals
• Pagaven una quota destinada també a caixa de resistència en
cas de vaga
• Eren federacions d’ofici (teixidors, filadors, blanquejadors,
impressors...)
• La vaga era la seva forma de lluita
• 1840 Protesta per l’augment de la llargada de les peces sense
augmentar els salaris.
• 1840 Es crea l’Associació de Teixidors de Barcelona, primer
sindicat que reivindicava millores laborals (puja de salaris,
reducció jornada laboral...)
• 1840-43 Moltes vagues ( progressistes/Espartero)
• 1844 Prohibició de les vagues i de les associacions obreres
(govern moderat)
131. 5.2 Consolidació del sindicalisme
• 1854-56 Bienni Progressista: es tornen a autoritzar les
associacions obreres.
• 1854 Vaga contra les selfactines : violència, repressió,
augment dels salaris...
• Prohibició associacions obreres
• Estat de setge
• Execució de Josep Barceló
• Suspensió contractes col·lectius
• Acomiadament lliure
• 1855 Primera vaga general a Espanya
• Reivindicacions: llibertat d’associació, horari de treball fix,
creació de comissions mixtes patrons-obrers per resoldre
conflictes laborals.
• Repressió de l’exèrcit
• 1857 Nova prohibició de les associacions obreres (govern
moderat)
132.
133.
134. 5.3 Les revoltes agràries
Andalusia:
• augment de la població agrària assalariada
• Manca de treball i de recursos
• Problema social
• 1840 Manifestacions i ocupació de terres,
crema de collites i matança de bestiar.
• 1855 Noves insurreccions pageses, reprimides
per l’exèrcit i la guàrdia civil
• 1860-70 Prolifera el bandolerisme com a
resposta individual i violenta a les injustícies
socials.
135.
136. 5.4 Socialisme utòpic i republicanisme
• Primera meitat del segle XIX : influència del
socialisme utòpic en el moviment obrer.
• Socialisme utòpic: doctrina del primer
socialisme. Volia acabar amb les injustícies de la
societat liberal. Reivindicava la creació d’una
societat igualitària amb propietat col·lectiva.
• Socialistes utòpics catalans: Felip Monlau, Abdó
Terradas i Narcís Monturiol.
137.
138. Relació del moviment obrer amb la política:
• Les primeres associacions obreres eren
apolítiques i corporatives.
• Més tard van estar vinculades als
republicans federals
• Posteriorment es van desenganyar de la
política i van mantenir una actitud de
rebuig, que finalment els va apropar a
l’anarquisme.
139. Relació del moviment obrer amb la política:
• Governs moderats: repressió, clandestinitat
• Governs progressistes: més permissius 1840/43
1854/56 1868/74
• Sexenni: màxim apogeu del moviment obrer del
segle XIX.
140. 6. L’arribada de l' Internacionalisme
(1868-1874)
Etapa del Sexenni
141. L’INTERNACIONALISME
Els marxistes i els anarquistes del diferents
països van veure la necessitat d’unir-se un
una associació internacional. Units tindrien
més força per lluitar a favor de la classe
obrera.
L’any 1864 van crear l’Associació
Internacional de Treballadors (AIT)
Acorden fundar partits socialistes a cada
país.
Sorgeixen els partits i sindicats de classe
Els anarquistes són expulsats
142. Sindicats de classe:
Associacions obreres sorgides de
l’Internacionalisme.
Dues branques: Marxisme i Anarquisme.
Teories revolucionàries i anticapitalistes.
(segona meitat segle XIX).
Plantegen que la revolució és la única
manera de lluitar contra el capitalisme i fer-lo
desaparèixer per establir una societat més
justa i igualitària.
143.
144. 6.1 L’arribada de la Internacional
a Espanya: La FRE 1870
• Fanelli funda a Madrid el primer nucli de la
Internacional, i després a Barcelona.
• Fanelli és deixeble de Bakunin i d’idees anarquistes.
• L’ obrerisme espanyol i sobretot el català es separa del
republicanisme federal i es vincula al moviment obrer
internacional.
• Fanelli difon a Espanya els ideals anarquistes com si
fossin els de la Internacional, quan en realitat a la
Internacional predominen les tesis socialistes i es
produeix una escissió entre socialistes i anarquistes.
• 1870 Primer congrés de la FRE de l’AIT : la vaga com a
forma de lluita, apoliticisme i revolució social per l’acció
directa.
145.
146. 6.2 Crisi i escissió en la FRE
• 1871 Paul Lafargue crea un grup marxista a Madrid.
• Campanya a favor de la creació d’un partit polític obrer
• 1872 Són expulsats de la FRE i creen la Nueva Federación
Madrileña (marxista)
• 1871 La AIT és declarada il·legal arreu d’Europa, pels fets
de la Comuna de París.
• A Espanya, la FRE va tenir la seva màxima expansió durant
la Primera República (1873).
• Després del fracàs de les revoltes cantonalistes, en les
quals participa activament, entra en decadència.
• 1874 Inici de la Restauració. La FRE és declarada il·legal.
147.
148. 7. Anarquisme i socialisme (1874-1900)
Etapa de la Restauració
149. 7.1 Els corrents anarquistes
• 1874-1881 Etapa de clandestinitat de les
associacions obreres.
• 1881 Legalització. Govern liberal de
Sagasta. Política més permissiva.
• 1881 Fundació de la FTRE (anarquista)
150. Anarquisme:
• dues tendències
• a) Anarcosindicalisme: acció sindical i no revolucionària
• b) Anarcocomunisme: favorables a l’acció terrorista
• 1890-97 Abandó del sindicalisme. Triomf del radicalisme
(violència individualista).
• 1890 Celebració del Primer de Maig, dia internacional
dels treballadors. Reivindicació jornada de 8 hores.
• 1893-97 Violència anarquista (bomba del Liceu, atemptat
processó Corpus..)
• 1897 Processos de Montjuic.
155. Andalusia: terrorisme rural.
• Atemptats contra les collites i les propietats.
• Procés de “La mano negra”
• Intent anarquista de presa de Jérez
• Espiral acció/repressió/acció
• Repressió sistemàtica contra l’obrerisme
organitzat
• Desarticulació del sindicalisme anarquista.
• Desorganització total del moviment llibertari
156.
157. 7.2 El socialisme obrer
• 1879 Creació del PSOE (marxista) dirigit per Pablo Iglesias
• Marxista, partidari de l'acció política, línia rígida, no volen
aliances amb cap partit burgès.
• Implantació a Madrid, País Basc, Astúries i València.
• Poca incidència a Catalunya.
• Programa de reformes: dret d’associació, reunió i
manifestació, sufragi universal, reducció jornada laboral,
prohibició del treball infantil i altres mesures liberals.
• 1886 Primer diari del PSOE: “El socialista”
• S’afilia a la Segona Internacional Socialista (1889-1914)
• 1888 Creació de la UGT, sindicat vinculat al PSOE
• 1890 Participa activament en la celebració del Primer de
Maig
158.
159. 7.3 Reformisme i qüestió social:
Situació social negativa: vagues, agitació obrera, conflictivitat.
• L’estat es planteja reglamentar les relacions econòmiques i
laborals.
• 1883 Es crea la Comissió de Reformes socials
• Objectiu: analitzar la situació obrera, redactar lleis per millorar-la
i emetre informes al govern. Panorama desolador.
• Creació de l' Institut de Reformes Socials. Orienta i prepara la
política social de l’Estat.
• El govern comença a fer algun intent de fer d’àrbitre entre
treballadors i empresaris i ho comença a considerar una
qüestió social i no privada.
• La major part de les lleis no s’aproven fins inicis del segle XX
160. Altres ...
Sindicalisme apolític reformista: Les 3 classes de vapor
• Reivindicacions exclusivament laborals
• Mútues i cooperatives de consum. Important xarxa de
cooperatives a Catalunya.
Sindicalisme d'inspiració cristiana:
• Publicació de l’encíclica “Rerum Novarum” per Lleó XIII :
implantació del catolicisme social.
• Fundació de cercles catòlics pel pare Antoni Vicent.
• Finalitat: millorar la condició obrera a partir dels
principis cristians i sense lluita de classes.
