2. • Després de la mort de Alfons XII, Maria Cristina va
assumir la regència fins la majoria d’edat del futur
Alfons XII.
• Aquesta nova etapa va començar amb un govern del
Partit Liberal de Sagasta.
• En 1897, el règim va sofrir un fort colp quan Cánovas
del Castillo, va morir en un atemptat anarquista.
3. • Sagasta va substituir a Cánovas com a cap de govern.
• Va començar així una fase de 5 anys de Govern Liberal.
• Els liberals van aprofitar per a emprendre tasques legislatives
més importants de la Restauració.
• El seu objectiu principal era introduïr en el sistema polític
canovista aspiracions progresives del Sexeni compatibles amb
la Costitució de 1876.
4. De la guerra de Cuba a la guerra amb Estats Units:
• La majoria de polítics espanyols eren contraris a concedir
l’autonomia a Cuba.
• La contundent actitud va provocar disminuïssin cada vegada
més les files dels partits cubans de l’autonomia i augmentaran
les dels independentistes.
• Al 1895 esclata la revolta baix la direcció de José Martí i els
generals Máximo Gómez i Antonio Maceo: havia començat la
tercera guerra de Cuba contra Espanya.
• La clau del conflicte va ser la intervenció dels EE.UU per el seu
interès econòmic en l’illa.
5. • Maine 1898: Enviada amb el fi de protegir als residents
nord-americans a Cuba, va explotar i EE.UU va declarar la
guerra a España.
• La flota espanyola era aniquilable a Santiago de Cuba, mentre
tropes nord-americanes envaïen Cuba i Puerto Rico.
• Va aparèixer en Filipines moviments de caràcter
nacionalista, en 1896 esclatà una revolució que aspirava a la
independència.
• La flota nord-americana va derrotar a la espanyola prop de
Manila.
6. El tractat de París i la liquidació de les últimes colònies:
• La Guerra dels Cent anys va finalitzar amb la capitulació
d’Espanya en agost de 1898 i la signatura del Tractat de París.
• EE.UU va imposar a Espanya les seues condicions utilitzant
com a argument la seua prioritat militar.
• Les estipulacions principals van ser de caràcter territorial:
– Espanya perdia Cuba.
– Espanya cedia Puerto Rico, Guam i les Illes Filipines.
7. • El tractat de París va representar el primer capítol del
colonialisme nord-americà i l'últim del colonialisme espanyol
en Amèrica i el Pacífic.
• Els polítics espanyols desaprofitaren les oportunitats
d’implantar reformes en les colònies i això va conduir
finalment a la guerra.
• En 1886 es pretenia acabar amb aquest injust sistema, pero la
burgesia s’oposà.
• Fins a 1912 no es va instaurar un servei militar obligatori
sense redempcions ni substitucions .
8. La crisi del 98:
El desastre colonial de 1898 va tindre conseqüències de tot
tipus:
• El sistema polític va sobreviure al desastre.
• En l’àmbit econòmic, va ser negativa la pèrdua dels mercats
colonials.
• Es va produir una autèntica crisi de la consciència nacional,
que es manifesta en el regeneracionisme i en l’actitud
pessimista de la generació del 98.
9. La promulgació dels Codis de comerç i civil es va culminar a
Espanya en el procés codificador. Les mesures que millor
defineixen la orientació política varen ser 3:
• La llei d'associacions. En el primer govern liberal de la
restauració va ser creat per la Comissió de reformes Socials.
Permetia la legislació de les organitzacions obreres.
• La llei de jurat. Es va mantenir en vigor durant 35 anys. L
permetre el judici per jurats per centenars de delictes.
• La llei de sufragi universal. Cánovas ja havia substituït en l’any
1878 el sufragi universal per un sufragi censatari.
10. Conservadorisme social:
Les classes dominants d’una societat exerceixen el seu poder
dels àmbits econòmics i polítics.
La societat espanyola de la Restauració dominada per una
oligarquia amb una mentalitat que pareixia retornar als valors de
l’Antic Règim, podria resumir-se en tres components bàsics:
• La propietat de la terra com a signe de prestigi social.
• L’aspiració a l’ennobliment.
• L'ostentació publica de riquesa.
11. Regeneracionisme:
• Va ser un corrent política que es va estendre arran de la crisi
del 98.
• Representava l’opinió d’amplis sectors de les classes mitjanes i
de la petita i mitjana burgesia.
• No es tractava d’un corrent de pensament unitari i
sistemàtic, consistia en un plantejament ètic davant la societat
i la política amb propostes diferents:
– Un regeneracionisme crític.
– Un regeneracionisme al margen dels sistema establert.
12. L’educació com instrument de millora social:
• Les realitzacions dels
diferents Governs o règims
liberals que es succeïren al
llarg del segle XIX van ser
molt escasses.
• Durant la Restauració, la
situació no va millorar de
forma substancial.
