Com funciona el Camp Literari (Pierre Bourdieu)

1. Com funciona
el Camp literari
Formació, limitacions i característiques
Des de la Revolució de 1848 fins a final
del s. XIX)

2. La “RUPTURA AMB EL
BURGÈS”
El CAMP LITERARI es
constitueix en oposició a un mon
burgès que manifesta d’una
manera oberta la seva pretensió
de controlar-ho tot (fins i tot els
instruments de legitimació en el
camp de l’art i la literatura) (p.
95)

3. Es crea un món a part de
 La burgesia sense gust ni cultura
 La Cort (que atorga prestigi a les
obres més banals, sense exigència
estètica, que exalça la premsa)
 El materialisme vulgar dels nous
amos de l’economia
 El servilisme cortesà de bona part
d’escriptors i artistes

4. Conjuntura política
 Fracàs de les revolucions europees de
1848 (antiabsolutistes, democràtiques,
apareix el moviment obrer)
 Desolació del Segon Imperi (França)
 Societat industrial anglesa i època
VICTORIANA
 Liberalisme espanyol: progressistes i
moderats. El carlisme.
Final de les eufòries i les il.lusions

5. Flaubert: això s’ha acabat, és l’hora
de tancar-se a treballar, reclosos
en la pròpia obra, com els talps
neix l’art independent, l’art PUR

6. Però aquesta ruptura no
hauria tingut
conseqüències si s’hagués
tractat d’un gest individual,
esporàdic
Baudelaire

7. 2ª meitat del s. XIX
Els qui intenten afermar-se en el món de
l’art
Els qui pretenen aconseguir-hi posicions
dominants
 Se senten obligats a manifestar la seva
independència dels poders externs
polítics
econòmics

8. S’imposen com pràctiques i
conductes legítimes
 La indiferència respecte de
Poders
Honors (fins i tot l’Acadèmia o el Premi
Nobel)
 L’allunyament dels poderosos i els seus
valors
Aquests rebuigs seran compresos, respectats i
recompensats a l’interior del Camp Literari

9. Una sèrie d’artistes se senten
empesos a fer una obra que se
situa als antípodes del que dicten
els poders del mercat

10. Flaubert 1857
Baudelaire
 Ocupen una situació similar en el camp
 Aprofiten de manera diferent els seus
contactes socials durant el judici
 Flaubert fa valdre l’honorabilitat burgesa del
seu llinatge
 Baudelaire, sense el suport de la seva
família, encarna l’avantguarda extrema (pp.
104-105)

11. Però Baudelaire es deslliga de la
Bohèmia realista (marginal)
A través del simbolisme de la
seva aparença física:
 L’elegància del dandi
 S’enfronta a l’aspecte malgirbat i
astrós dels seus “companys” de
la bohèmia

12. Charles Baudelaire diu:
Hi ha alguna cosa en un premi oficial
que fa violència a l’home i a la
humanitat i ofèn el pudor i la virtut
[…]
pel que fa als escriptors, el seu premi
consisteix en l’estimació dels seus
iguals i en la caixa de les llibreries

13. Salvador Espriu 1982
Renuncia a honors i
prebendes que li
ofereixen:
Molt més tard en el temps,

14. Baudelaire tria una editorial petita per
publicar “Les fleurs du mal”
 El seu gest institueix la ruptura entre
l’edició
 Popular
 D’avantguarda
 Contribueix que sorgeixi
 Un camp dels editors homòleg al
dels escriptors
 Una relació estructural entre un editor i un
autor de combat

15. Baudelaire obre el camí a una
nova crítica
 Denuncia la incompetència d’una crítica
que pretén mesurar l’obra particular
amb criteris universals
 Desposseeix al crític del poder de jutge
que li ha conferit l’Acadèmia:
 El crític es dedica a fer paràfrasis de l’obra
 El crític només informa del “contingut”
 És el creador el qui aporta els criteris de
la persepció de la seva obra

16. Segons Bourdieu, la Història Literària ens
dóna una visió esbiaixada de la
literatura
 Ens dóna la nòmina dels escriptors que
s’han imposat en el camp literari en una
època
 Ignora els autors enfront dels quals s’han
construït
 I el com i el perquè de les seves lluites per
imposar-se als seus rivals
 Dóna per bona la sanció i ofereix una versió
deformada del que ha passat

17. A partir de 1840, conviuen:
Art burgès
Art social
Art per l’art

18. A l’Anglaterra victoriana
 Revolució industrial i social
 Conviuen escriptors burgesos (valors victorians),
realistes (compromesos) i esteticistes
 Charles Dickens A. Conan Doyle
 Emily, Charlotte i Anne Brontë
 Lewis Carroll Bram Stoker
 H.G. Wells R. Louis Stevenson
 Hilda Doolittle etc.
 Oscar Wilde

19. L’art burgès
 La major part dels seus conreadors són
dramaturgs vinculats a les classes
dominants
 Per procedència social
 Per costums i estil de vida
 Els proporciona
 Beneficis materials
 Beneficis simbòlics: consagració burgesa, accés
a l’Acadèmia

20. L’art burgès
 Canta les excel.lències de
 La bona administració del patrimoni
 El matrimoni
 La bona col.locació dels fills

21. Franz Liszt Fantasising at the Piano (1840) in a Parisian salon on
a grand piano made by Conrad Graf

23. L’art social
 Rebutja l’art “egoista” dels partidaris de
l’art per l’art
 Exigeix que la literatura acompleixi una
funció
 Social
 Política
 A partir de 1840: manifestos fourieristes,
saintsimonians, etc., propugnen l’art
social
 Cenacles de la bohèmia: cafès

24. L’art social
 Els seus defensors formen grups oberts
de gent jove
 Escriptors, periodistes, pintors, estudiants
 Ambient d’exaltació intel.lectual oposat a
l’atmosfera reservada i exclusiva dels
salons
 Pel lloc de procedència social i econòmica
dels autors:
 Sense influències ni capital

26. L’art per l’art
 Trenca amb el conformisme moral de
l’art burgès
 Sense caure en la complaença de l’art
realista i social quan exalça “la virtut
superior dels oprimits”
 És una posició per construir
 No té un equivalent en el camp del
poder

27. L’art per l’art
 S’ha d’inventar la figura de l’escriptor-
artista modern
 Professional
 Que treballa a jornada completa
 Dedicat a la seva cativitat de manera
exclusiva
 Indiferent a les exigències de la política i de
la moral
 No reconeix altra jurisdicció que la
norma específica del seu art

28. L’art per l’art
 En contra de
 L’art útil
 L’art social
 Rebutgen la vida burgesa
 Però no accepten les servituds de la
indústria literària i el periodisme
 Ni posar-se al servei d’una causa, per
noble o generosa que sigui
 consignes: investigació, treball, rebuig de la
transgressió fàcil

29. Al CENTRE hi ha
el PODER
Distribució del poder a la societat
A la Perifèria/marges, trobem els
marginats

30. L’Art burgès
és al costat del
PODER
Relació entre el camp artístic i la societat
L’Art social es mou pels marges

31. ART PER L’ART
AVANTGUARDES
ART SOCIAL
ART
COMPROMÈ
S
PODER
ART BURGÈS

32. ART
COMPROMÈS
CIRC MEDIÀTIC
BEST SELLERS I
PRODUCTES DE CONSUM
PODER
PROPOSTES ELITISTES
O MINORITÀRIES
ART OFICIAL