Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Bourdieu5 L'art per l'art

54 views

Published on

Com funciona el Camp Literari (Pierre Bourdieu)

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Bourdieu5 L'art per l'art

  1. 1. Com funciona el Camp literari Formació, limitacions i característiques Des de la Revolució de 1848 fins a final del s. XIX)
  2. 2. La “RUPTURA AMB EL BURGÈS” El CAMP LITERARI es constitueix en oposició a un mon burgès que manifesta d’una manera oberta la seva pretensió de controlar-ho tot (fins i tot els instruments de legitimació en el camp de l’art i la literatura) (p. 95)
  3. 3. Es crea un món a part de  La burgesia sense gust ni cultura  La Cort (que atorga prestigi a les obres més banals, sense exigència estètica, que exalça la premsa)  El materialisme vulgar dels nous amos de l’economia  El servilisme cortesà de bona part d’escriptors i artistes
  4. 4. Conjuntura política  Fracàs de les revolucions europees de 1848 (antiabsolutistes, democràtiques, apareix el moviment obrer)  Desolació del Segon Imperi (França)  Societat industrial anglesa i època VICTORIANA  Liberalisme espanyol: progressistes i moderats. El carlisme. Final de les eufòries i les il.lusions
  5. 5. Flaubert: això s’ha acabat, és l’hora de tancar-se a treballar, reclosos en la pròpia obra, com els talps neix l’art independent, l’art PUR
  6. 6. Però aquesta ruptura no hauria tingut conseqüències si s’hagués tractat d’un gest individual, esporàdic Baudelaire
  7. 7. 2ª meitat del s. XIX Els qui intenten afermar-se en el món de l’art Els qui pretenen aconseguir-hi posicions dominants  Se senten obligats a manifestar la seva independència dels poders externs polítics econòmics
  8. 8. S’imposen com pràctiques i conductes legítimes  La indiferència respecte de Poders Honors (fins i tot l’Acadèmia o el Premi Nobel)  L’allunyament dels poderosos i els seus valors Aquests rebuigs seran compresos, respectats i recompensats a l’interior del Camp Literari
  9. 9. Una sèrie d’artistes se senten empesos a fer una obra que se situa als antípodes del que dicten els poders del mercat
  10. 10. Flaubert 1857 Baudelaire  Ocupen una situació similar en el camp  Aprofiten de manera diferent els seus contactes socials durant el judici  Flaubert fa valdre l’honorabilitat burgesa del seu llinatge  Baudelaire, sense el suport de la seva família, encarna l’avantguarda extrema (pp. 104-105)
  11. 11. Però Baudelaire es deslliga de la Bohèmia realista (marginal) A través del simbolisme de la seva aparença física:  L’elegància del dandi  S’enfronta a l’aspecte malgirbat i astrós dels seus “companys” de la bohèmia
  12. 12. Charles Baudelaire diu: Hi ha alguna cosa en un premi oficial que fa violència a l’home i a la humanitat i ofèn el pudor i la virtut […] pel que fa als escriptors, el seu premi consisteix en l’estimació dels seus iguals i en la caixa de les llibreries
  13. 13. Salvador Espriu 1982 Renuncia a honors i prebendes que li ofereixen: Molt més tard en el temps,
  14. 14. Baudelaire tria una editorial petita per publicar “Les fleurs du mal”  El seu gest institueix la ruptura entre l’edició  Popular  D’avantguarda  Contribueix que sorgeixi  Un camp dels editors homòleg al dels escriptors  Una relació estructural entre un editor i un autor de combat
  15. 15. Baudelaire obre el camí a una nova crítica  Denuncia la incompetència d’una crítica que pretén mesurar l’obra particular amb criteris universals  Desposseeix al crític del poder de jutge que li ha conferit l’Acadèmia:  El crític es dedica a fer paràfrasis de l’obra  El crític només informa del “contingut”  És el creador el qui aporta els criteris de la persepció de la seva obra
  16. 16. Segons Bourdieu, la Història Literària ens dóna una visió esbiaixada de la literatura  Ens dóna la nòmina dels escriptors que s’han imposat en el camp literari en una època  Ignora els autors enfront dels quals s’han construït  I el com i el perquè de les seves lluites per imposar-se als seus rivals  Dóna per bona la sanció i ofereix una versió deformada del que ha passat
  17. 17. A partir de 1840, conviuen: Art burgès Art social Art per l’art
  18. 18. A l’Anglaterra victoriana  Revolució industrial i social  Conviuen escriptors burgesos (valors victorians), realistes (compromesos) i esteticistes  Charles Dickens A. Conan Doyle  Emily, Charlotte i Anne Brontë  Lewis Carroll Bram Stoker  H.G. Wells R. Louis Stevenson  Hilda Doolittle etc.  Oscar Wilde
  19. 19. L’art burgès  La major part dels seus conreadors són dramaturgs vinculats a les classes dominants  Per procedència social  Per costums i estil de vida  Els proporciona  Beneficis materials  Beneficis simbòlics: consagració burgesa, accés a l’Acadèmia
  20. 20. L’art burgès  Canta les excel.lències de  La bona administració del patrimoni  El matrimoni  La bona col.locació dels fills
  21. 21. Franz Liszt Fantasising at the Piano (1840) in a Parisian salon on a grand piano made by Conrad Graf
  22. 22. L’art social  Rebutja l’art “egoista” dels partidaris de l’art per l’art  Exigeix que la literatura acompleixi una funció  Social  Política  A partir de 1840: manifestos fourieristes, saintsimonians, etc., propugnen l’art social  Cenacles de la bohèmia: cafès
  23. 23. L’art social  Els seus defensors formen grups oberts de gent jove  Escriptors, periodistes, pintors, estudiants  Ambient d’exaltació intel.lectual oposat a l’atmosfera reservada i exclusiva dels salons  Pel lloc de procedència social i econòmica dels autors:  Sense influències ni capital
  24. 24. L’art per l’art  Trenca amb el conformisme moral de l’art burgès  Sense caure en la complaença de l’art realista i social quan exalça “la virtut superior dels oprimits”  És una posició per construir  No té un equivalent en el camp del poder
  25. 25. L’art per l’art  S’ha d’inventar la figura de l’escriptor- artista modern  Professional  Que treballa a jornada completa  Dedicat a la seva cativitat de manera exclusiva  Indiferent a les exigències de la política i de la moral  No reconeix altra jurisdicció que la norma específica del seu art
  26. 26. L’art per l’art  En contra de  L’art útil  L’art social  Rebutgen la vida burgesa  Però no accepten les servituds de la indústria literària i el periodisme  Ni posar-se al servei d’una causa, per noble o generosa que sigui  consignes: investigació, treball, rebuig de la transgressió fàcil
  27. 27. Al CENTRE hi ha el PODER Distribució del poder a la societat A la Perifèria/marges, trobem els marginats
  28. 28. L’Art burgès és al costat del PODER Relació entre el camp artístic i la societat L’Art social es mou pels marges
  29. 29. ART PER L’ART AVANTGUARDES ART SOCIAL ART COMPROMÈ S PODER ART BURGÈS
  30. 30. ART COMPROMÈS CIRC MEDIÀTIC BEST SELLERS I PRODUCTES DE CONSUM PODER PROPOSTES ELITISTES O MINORITÀRIES ART OFICIAL

×