Bourdieu9 intellectual modern

382 views

Published on

Els intel·lectuals de la modernitat

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
382
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bourdieu9 intellectual modern

  1. 1. Ara bé, al marge delsprecedents de Sòcrates i de la figura de Zolaquè és un intel·lectual modern?
  2. 2. Al Diccionari Fabra (1932), un intel·lectual es defineix com:“Persona que té una afecció predominant a les coses de la intel.ligència”No hi consta cap paper d’intervenció en la societat, encara quehistòricament aquesta figura ha existit a la societat catalana, tal com hem vist
  3. 3. Segons el Diccionari de l’IEC (1995), un intel·lectual és:“Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació”
  4. 4. Alguns intel·lectuals moderns
  5. 5. Simone de BeauvoirJean Paul SartreChe Guevara
  6. 6. Simone de Beauvoir
  7. 7. Joan Maragall
  8. 8. Salvador Espriu
  9. 9. José Luís Aranguren
  10. 10. Maria Aurèlia Capmany
  11. 11. Bertrand Russell
  12. 12. Michel Foucault
  13. 13. Jürgen Habermas
  14. 14. Karl Popper
  15. 15. Stephen Hawking
  16. 16. Raimon Panikkar
  17. 17. Joan Solà
  18. 18. Vaclav Havel
  19. 19. Josep Maria Terricabras
  20. 20. Quin és el paper delsintel·lectuals del s. XXI?
  21. 21. Una historia política de los intelectuales (Duomo Edicions, 2012).BARCELONA, 8 Mar. 2012 (EUROPA PRESS) -Lassagista i politòleg francès Alain Minc defineixlintel·lectual francès com algú que, en nom dunaactivitat específica, "es creu amb el dret dopinarsobre tots els temes que concerneixen lasocietat", i sospesa els riscos que corre aquestafigura a causa de la xarxa (Internet).
  22. 22. Minc opina que la xarxa "posarà final ala figura de lintel·lectual, que ocupa unlloc com un monarca ocupa el seu",argumentant que, fins ara, lintel·lectualha conservat el seu poder a través delmonopoli dels mitjans, que és unsistema, en el fons, extremamentaristocràtic, però internet està trencantaquest paradigma.
  23. 23. El que fa un intel·lectual és escriureen un diari per fer-se sentir però, en15 anys, "no podrà seguir beneficiant-se daquesta omnipresència" a causadun sistema tan anàrquic com és laxarxa, afirma Minc (març de 2012)
  24. 24. Minc: Saboliran els privilegis i la xarxa"portarà la influència dels intel·lectualscap a unes normes més democràtiques",però, tot i que hi seguirà havent gent ambinfluència, aquesta gent no podrà ocuparun espai en lescena intel·lectual gairetemps, perquè cal un sistema dautoritat(que dóna un “camp”) per conservar-lo.
  25. 25. Josep Maria Terricabras diu: L’intel.lectual: “em sembla un gènere si no extingit, poc present” (“Intel·lectuals i opinadors”, entrevista al dossier de textos) Els mitjans prefereixen els que s’expressen bé més que no pas els que articulen grans idees El que es busca és gent que digui les coses clares, que no les digui gaire complicades i que les digui divertides.
  26. 26. Distingeix entre l’intel.lectual i el comunicador Habilitats del comunicador  Clar  Divertit  Amè (interessant)  Dominaels recursos del mitjà comunicatiu en què s’expressa
  27. 27. Així és com neix una figura nova: el totòleg“El que passa és que a les persones que solem opinar se’ns demanen a vegades opinions sobre les quals en tenim molt poc coneixement i aleshores, ens atrevim massa. Parlo també per mi. Això és un factor afegit a l’anàlisi de l’intel·lectual actual: que és expert en un camp, però no té una visió prou ampla de coses” (Terricabras)
  28. 28. Segons l’accepció clàssica, un intel·lectual no és el mateix que un expert“El que ha estat l’intel·lectual al llarg de la història, és aquella persona que ha tingut certa visió social, d’afers públics, de política, d’organització col·lectiva. És a dir, encara que no en sigui un expert en algun camp del saber, una persona que conegui alguns aspectes de la vida col·lectiva i pugui donar una opinió sobre ells. Això, i que ho doni amb sentit crític, amb criteri.” (Terricabras)
  29. 29. “tal i com van les coses, els quetenen més coses a dir no són els mésescoltats. El més escoltat és el queapareix a les tertúlies. D’això enpodem extreure un cert alleujamentsi pensem que els més escoltatstampoc no són els més influents. Unacosa no porta a l’altra. Ser moltescoltat, ser molt present, ser moltfamós, encara no vol dir res.”(Terricabras)
  30. 30. “els que opinen de coses serioses, noels tertulians que parlen de la Pantoja,aquest tipus més frívol i conegut,poden arribar a impregnar-se del seuestil. Per art de màgia arriben a serfamosos, com aquests altres, sense queningú sàpiga massa bé perquè. I el queés pitjor: sense que ningú reconegui elcontingut de les coses que diu.”(Terricabras)
  31. 31. El públic escolta?“No, és el poder que escolta. Elpoder escolta i controla [...]Sempre hi ha aquells grups depoder que davant d’aquella opiniótranquil·la, pacíficamentexposada, se senten amenaçats.”(Terricabras)
  32. 32. “Em sembla que l’únic intel·lectualinteressant és l’honest i el compromès.Que quan parla, digui realment el quepensa, que no ho digui per encàrrec.Encàrrec de partit o de mitjà. Perexemple, avui dia hi ha molts periodistesque no són en absolut lliures amb el queescriuen. Ni amb qui fan les entrevistes.Ni amb què pregunten o censuren.”(Terricabras)
  33. 33. “A mi m’interessa un intel·lectual honest,relativament independent, si és que se’npot ser, i sobretot compromès. Aquestsserien els Sòcrates contemporanis. Elsque es mullen en el que fan. Els que nopractiquen com un vici el discurs semprepolíticament correcte. Aquest tipus decompromís amb la correcció política emsembla que respon a un intel·lectualadaptat. Aquest, per mi, té molt pocinterès.” (Terricabras)

×