Bourdieu6 intellectual

378 views

Published on

El naixement de l'intel·lectual. El cas de Zola

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
378
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Bourdieu6 intellectual

  1. 1. Una de les aportacions més singulars del Camp Literari és l’intel·lectualEl primer intel·lectual modern és Émile Zola (París 1840 - 1902)
  2. 2. Retrat de Zola, per Edouard Manet
  3. 3. L’intel.lectual, a la manera de Sòcrates, és aquell que intervé directament en la societatRequereix una consolidació de l’autonomia del “CAMP LITERARI” respecte del poder
  4. 4. En què consisteix aquesta intervenció? L’escriptor/filòsof/artista intenta imposar en la política els mateixos valors d’independència (i ètica) que regeixen a l’interior del camp literari o artístic No deu favors al “poder” i pot denunciar-ne les injustícies Émile Zola: J’accuse (“cas Dreyfus”)  (article a l’Aurore el 13 de gener de 1898)
  5. 5. Condicions per convertir-se en intel.lectual:L’escriptor (filòsof o artista) que vol intervenir en la vida pública ha de ser reconegut com a autoritat A l’interior del camp (entre els seus iguals)  En el conjunt de la societat
  6. 6. Qui és Émile Zola? Fill d’un enginyer. Neix a París el 1840 La família s’instal.la a Ais de Provença. Mor el pare. Dificultats econòmiques Coneix Cézanne (va al mateix institut) Torna a París 1858. Suspèn el batxillerat 1859 Treball a Hachette (1862). Comença a escriure. Col.labora a la premsa. Amics: Manet, Pissarro i els germans Goncourt Escriu novel.les: realisme
  7. 7. Zola es consolida en el camp literari Se salva del descrèdit que podria caure sobre un escriptor pobre lloat per les multituds  Perquè converteix el vulgar, comercial, negatiu, en popular  El terme popular és portador de valors positius, atorgats pel progressisme polític Adquireix un paper de profeta social  Li hi investeix el mateix CAMP  Li hi és reconegut més enllà del Camp per la seva actitud batalladora, militant
  8. 8. La teoria de la “novel.laexperimental” li proporciona lacoartada que li permet allunyar-se de lavulgaritat que s’atribueix als ambientsque descriu a les seves novel.les
  9. 9. Reivindicant les teories de metgeseminents, identifica la mirada delnovel.lista experimentalamb la mirada clínicarecordem que allò que és científic és considerat “modern” i positiu afinals del s. XIX: no és un artista populista, és un escriptor científic
  10. 10. La distància entrel’escriptor i el seu objecte és similar a la que hi ha entre la celebritat clínica i el seu pacient
  11. 11. L’afany de mantenir distàncies es veu en: La diferència de registre entre el parlar del narrador i el parlar dels personatges Els trets d’estil del narrador (que identifica amb el registre de l’autor), que són cultes: estil indirecte, pretèrit indefinit A “La novel.la experimental” reivindica la independència i dignitat de l’Home de Lletres i es reclama autor per excel.lencia de l’educació popular
  12. 12. “El Jo acuso és el resultat ila realització del procéscol.lectiu d’emancipació queprogressivament s’ha anatproduint en el camp de laproducció cultural” (Bourdieu p. 197)
  13. 13. L’intel·lectual Intervé en la política en nom de l’autonomia i dels valors específics d’un camp de producció cultural que ha aconseguit un elevat nivell d’independència respecte dels poders No ho fa com l’home polític que disposa d’un elevat capital cultural, que basa la seva autoritat pròpiament política en la renúncia a la carrera i als valors intel.lectuals (Bourdieu, p. 197)
  14. 14. l’intel·lectual reitera, en contra de totes les raons d’Estat La irreductibilitat dels valors de veritat i de justícia la independència dels qui han de tenir la custòdia d’aquests valors respecte de  les normes de la política (les del patriotisme, p.e.)  i les imposicions de la vida econòmica” (Bourdieu, p. 197)
  15. 15. L’Affaire Dreyfus Dreyfus
  16. 16. L’any 1894 l’estat major francèsva descobrir una carta anònimaque prometia el traspàsd’informació militar secreta alsalemanys.Alfred Dreyfus era un oficial jueude l’exèrcit francès que va seracusat de traïció amb proves falsesi finalment va ser condemnat.
  17. 17. Els fets: Dreyfus va ser acusat a causa del fort antisemitisme d’alguns sectors de la societat francesa.  Amb motiu de l’escàndol, les dretes nacionalistes de l’Estat van llançar-se a una gran campanya antisemita. El germà de Dreyfus va poder saber que el tinent coronel Picquart havia descobert una nova carta, amb la mateixa cal·ligrafia que la primera, escrita per Esterházy, un oficial d’origen hongarès (maig del 1896), que va ser jutjat i absolt (gener del 1898). L’affaire Dreyfus es va convertir en l’assumpte públic més important de França i, fins i tot, el debat derivat va adquirir un caràcter mundial.
  18. 18. Repercussions: Zola és processat i condemnat  S’exilia a Anglaterra Campanya contra Zola a la premsa de l’època
  19. 19. El sabre dels militars, trencat sobre la pàgina on escriu un novel·lista
  20. 20. Dreyfus, però, és condemnat i degradat sense provesLa premsa se’n fa ressò
  21. 21. Fragments del “J’accuse”, de Zola“Senyor President, permeteu-me que,agraït per la bondadosa acollida queem vau dispensar, em preocupi de lavostra glòria i us digui que la vostraestrella, tan feliç fins avui, ésamenaçada per la taca més vergonyosai inesborrable. Heu sortit sa i estalvi devils calumnies, heu conquerit els cors[...].
  22. 22. Però quina taca de llot sobre el vostrenom –anava a dir el vostre regne– potconferir aquest abominable procésDreyfus! [...]. I no hi ha remei; Françaconserva aquesta taca i la històriaconsignarà que un crim social comaquest es va cometre a l’empara de lavostra presidència [...].”
  23. 23. “Jo acuso el general Billot d’havertingut a les mans les proves de lainnocència de Dreyfus i de no haver-les utilitzat, fent-se, per tant, culpabledel crim de lesa humanitat i de lesajustícia, amb una finalitat política i persalvar l’Estat Major compromès.”
  24. 24. “Jo acuso el general Boisdeffre i elgeneral Gonse per haver-se fetcòmplices del mateix crim, l’un perfanatisme clerical, l’altre per esperit decos, que fa des les oficines de la Guerrauna arca santa, inatacable [...]. Jo acusoles oficines de Guerra per haver fet a lapremsa, particularment a L’Éclair i aL’Echo de París, una campanyaabominable per cobrir la seva falta,confonent l’opinió pública.”
  25. 25. “I en darrer lloc: jo acuso el primerConsell de Guerra per havercondemnat un acusat basant-se en undocument secret, i el segon Consell deGuerra, per haver cobert aquestail·legalitat, cometent el crim jurídicd’absoldre conscientment elculpable.”
  26. 26. “[...] I l’acte que faig aquí, no és sinó unmitjà revolucionari d’activar l’explosióde la veritat i de la justícia [...].La meva ardent protesta no és altra cosaque un crit de la meva ànima. Ques’atreveixin a portar-me als Tribunals ique em jutgin públicament. Ho esperoaixí.”
  27. 27. Conseqüències: Es va produir l’enfrontament entre dretes i esquerres; aquestes, encapçalades per Jaurès, van constituir la Lliga dels Drets de l’Home (1898), i els nacionalistes i antisemites, una Lliga dels Patriotes, de defensa a ultrança de l’exèrcit. La revisió del procés va resultar inevitable quan el tinent coronel Henry, confés d’haver falsificat unes proves contra Dreyfus, va suïcidar-se, i el govern va ser obligat a dimitir per la cambra de diputats.
  28. 28. A Rennes s’obre el nou procés, querebaixa la condemna, però es negaencara a reconèixer la innocència deDreyfus (setembre del 1899).
  29. 29. Final del cas Dreyfus El procés es va allargar fins el juliol del 1906, quan finalment, després del triomf electoral dels radical- socialistes, Dreyfus va ser totalment rehabilitat i Esterházy condemnat. Dreyfus va ser reintegrat a l’Exèrcit amb tots els honors i es va retirar amb el grau de comandant després de participar en la Primera Guerra Mundial al capdavant d’una unitat d’abastiments. El 1930, el coronel Schwartzkoppen, l’agregat militar a l’ambaixada alemanya de París en el període 1894- 97, confirmaria públicament que el confident havia estat Esterházy.
  30. 30. Zola mor el 28-29 de setembre de 1902 Causes de la mort que es fan constar: asfíxia per la mala combustió d’una llar de foc

×