1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: BernatPaulTrenchs
CANVI DEL FUTUR
Brindar per tots aquells que per un segon, un instant, no van controlar la seva vida, i recordar-los sempre
al fons del nostre cor. Per què una simple paraula pot canviar el destí? Qui sap, jo només recordo, i
mai oblido la fredor d’aquell moment, la culpa que em mossega l’ànima des del dia que vaig entendre
que el nostre futur, el nostre present, el fabriquem nosaltres. Mai havia pensat el que comportava ser
la germana gran. No m’adonava en el fet de que la Laura m’imitava, m’adorava i volia ser com jo. La
mare va marxar de casa quan tenia 14 anys i la Laura 12. Una època molt dura. El pare estava massa
deprimit, massa enfonsat en el pou de la misèria com per ocupar-se de nosaltres. Tenia una llibertat!
Però en el fons volia que el pare s’ocupés de mi i la Laura, ens cuidés i mimés, tant senzill com un petó
a l’hora de dormir. Però no. Simplement no podia, o no volia potser. Molt estúpida, vaig començar a fer
el que tota adolescent faria per sentir-se important, sentir-se observada: beure, fumar, anar sempre de
festa, passar dels estudis, provar multitud de coses noves, ja siguin drogues com conduir motos,... La
meva vida va anar a pitjor els següents 3 anys, però la gent que m’envoltava em feia sentir important i
només comptava això. Se’m va passar un petit però significatiu detall: la Laura, una nena que va arribar
a l’adolescència mirant.me, prenent-me com a exemple. Ho hagués pogut evitar? Seguríssim. Com?
Pensant amb ella, creient en mi. Als 15 la Laura era com jo, i encara no entenc el per què, m’agradava,
em sentia enorme. El meu orgull em va cegar. Una nit, un miserable minut, i tot va canviar. Potser si no
l’hagués impulsat a provar la cocaïna, si no li hagués insistit en pujar a la moto per donar una volta mig
drogada, seguiria aquí. Segur. Però no, se’n va anar lluny i ara ja no pot tornar. El meu propi jo la va fer
marxar del meu costat. Encara escolto cada nit la seva veu i la veig, allà, amb el seu preciós somriure.
Què faré en un futur? No ho sé. Què vull ara mateix? Viure per la Laura, viure per la seva felicitat, i
brindar cada any per ella.