1. @
Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: BernatPaulTrenchs
CANVI DEL FUTUR
Brindar per tots aquells que per un segon, un instant, no van controlar la seva vida, i recordar-
los sempre al fons del nostre cor. Per què una simple paraula pot canviar el destí? Qui sap, jo
només recordo, i mai oblido la fredor d’aquell moment, la culpa que em mossega l’ànima des
del dia que vaig entendre que el nostre futur, el nostre present, el fabriquem nosaltres. Mai
havia pensat el que comportava ser la germana gran. No m’adonava en el fet de que la Laura
m’imitava, m’adorava i volia ser com jo. La mare va marxar de casa quan tenia 14 anys i la
Laura 12. Una època molt dura. El pare estava massa deprimit, massa enfonsat en el pou de la
misèria com per ocupar-se de nosaltres. Tenia una llibertat! Però en el fons volia que el pare
s’ocupés de mi i la Laura, ens cuidés i mimés, tant senzill com un petó a l’hora de dormir. Però
no. Simplement no podia, o no volia potser. Molt estúpida, vaig començar a fer el que tota
adolescent faria per sentir-se important, sentir-se observada: beure, fumar, anar sempre de
festa, passar dels estudis, provar multitud de coses noves, ja siguin drogues com conduir
motos,... La meva vida va anar a pitjor els següents 3 anys, però la gent que m’envoltava em
feia sentir important i només comptava això. Se’m va passar un petit però significatiu detall: la
Laura, una nena que va arribar a l’adolescència mirant.me, prenent-me com a exemple. Ho
hagués pogut evitar? Seguríssim. Com? Pensant amb ella, creient en mi. Als 15 la Laura era
com jo, i encara no entenc el per què, m’agradava, em sentia enorme. El meu orgull em va
cegar. Una nit, un miserable minut, i tot va canviar. Potser si no l’hagués impulsat a provar la
cocaïna, si no li hagués insistit en pujar a la moto per donar una volta mig drogada, seguiria
aquí. Segur. Però no, se’n va anar lluny i ara ja no pot tornar. El meu propi jo la va fer marxar
del meu costat. Encara escolto cada nit la seva veu i la veig, allà, amb el seu preciós somriure.
Què faré en un futur? No ho sé. Què vull ara mateix? Viure per la Laura, viure per la seva
felicitat, i brindar cada any per ella.