1. LA NOSTRA TERRA
La nostra terra té desigualtats
no tothom vivim plegats
alguns estan enfadats
altres amoïnats.
Jo tinc sort de viure on visc
perquè no corro cap risc
la meva casa té comoditats
i podem anar al col·legi plegats.
A qualsevol cosa puc jugar
sense haver-me de preocupar
de com aconseguir el menjar?
de com em podré escalfar?
Gràcies a la gent que m’estima
i a la que jo puc estimar
el món que m’envolta es pot millorar
com l’aire que podem respirar.
JAUME FONOLL
1r guanyador
3r de Primària

2. TÀRREGA
Tàrrega és la ciutat on he nascut
i durant aquests anys he viscut.
El parc de Sant Eloi tenim,
on tots petits i grans ens hi divertim.
Amb la fira del teatre al carrer,
arreu ens coneixen sense volgué.
Els dilluns fem el mercat
on hi fa cap el més ben pintat.
Aquesta ciutat és tan encantadora
que tothom que hi passa se n’enamora.
Moltes més coses en podria dir
però en aquest punt hi poso fi.
ALBA TEIXIDÓ
3r de Primària

3. LA MEVA FAMILIA
Tot i que encara sóc petita
sé que tinc molta sort
perquè tinc una gran família
que m’estima de tot cor.
Tinc un pare i una mare
que m’ajuden a fer-me gran
m’estimen i em mimen
i només en renyen de tant en tant.
També tinc dues germanes
que juguen i parlen amb mi
sempre m’ajuden amb moltes ganes
encara que ens enfadem sovint.
La paciència i l’amor dels avis
per a mi és molt important
perquè els anys els han fet savis
i així m’ho van ensenyant.
Dels tiets i els cosins també em refiaria
perquè sé que estan al meu costat,
i aquesta és la meva família,
la que Déu m’ha donat.
MARTA FIGUERAS
3r de Primària

4. LA MEVA TERRA
La meva terra és com l’Arc de Sant Martí.
Riu plena de colors, bona gent i natura.
Soc feliç sentint-me tant d’aquí,
hem d’estimar-la i tenir-ne cura.
Està esquitxada de llacs, rius i boscos,
Són molt bonics i meravellosos...
I quan al vespre veig la nit poderosa,
de pertànyer a Catalunya em sento orgullosa.
No vull marxar d’aquí
Significa molt per a mi.
Per molt lluny que hagi d’anar
mai me’n podré oblidar.
Jo sóc d’aquí, Catalunya és el meu país.
ARA MONTERO MARTÍNEZ
1a guanyadora
4t de Primària

5. FAMILIA
La família ben unida
ens fa créixer cada dia.
Els pares estan atrafegats
i sempre van atabalats.
Però abans d’anar a dormir
sempre tenen temps per a mi.
Amb els germans estem units
tant si estem contents com avorrits.
I que us diré dels avis i padrins?
Amb les seves històries ens ensenyen bons camins.
La família és un tresor
que guardem molt dins del cor.
CARLA ROIG MIRALLES
4t de Primària

6. PRIMAVERA AL MEU COR
La primavera m’il·lumina
amb un sol majestuós.
Quin cel meravellós!
que m’omple d’alegria.
El dia és va allargant
i els ocells van arribant.
Amb els seus cants matinals
ens llevem més puntuals.
L’hivern ja s’ha acabat
la primavera ha florit,
la Pasqua ja ha passat
i Sant Jordi ja ha arribat.
El cor de l’enamorat
es manifesta amb un bordat.
Per una rosa regalar
i un llibre intercanviar.
MONTSERRAT SEGUÉS SALLENT
4t de Primària

7. FANTASIA
Per a mi, és una forma de pensar,
és la capacitat d’imaginar.
És un món per endinsar-se
i en ell, mai despertar-se.
És un món:
per somiar, per volar,
per viure i somriure,
per investigar i recordar
i compartir amb els amics.
És una experiència,
i no pas una ciència.
Un sentit que no té tothom
però que s’escampa per tot el món.
La fantasia, es troba als llibres,
allà on les fades poden ser ogres,
allà on la gent és lliure,
de llegir- se un llibre.
RAQUEL AMAT
1a guanyadora
5è de Primària

8. EL MEU PAÍS
Catalunya, la nostra pàtria,
és allà on jo he nascut
i on puc despertar-me cada dia,
mirant el nostre bonic escut.
Des del meu terrat, la contemplo
i molt satisfeta em sento.
Per la seva bellesa, arreu és admirada,
la nostra Pàtria estimada.
Ocells i papallones van voleiant,
i als núvols gairebé van tocant.
És un goig , una alegria,
poder- hi viure cada dia.
Moltes ciutats podem visitar,
i de cap d’elles, ens podem cansar.
Em sento molt orgullosa i feliç
de poder viure en aquest gran país.
NÚRIA FREIXES
5è de Primària

9. FE AMB QUI M’ESTIMA
Jo, quan sóc feliç
es quan més somric.
Em sento dolça i bona com un anís
i ja no sé el que em dic.
La majoria dels meus sincers sentiments,
els dedico amorosa als meus pares,
aquells que de tot, estan sempre pendents,
que de mi tenen cura i no s’obliden de res.
També els dedico a la meva mestra, la que em fa reflexionar
i em diu que tinc que treballar per tenir un bon futur.
No un futur qualsevol, no, si no l’ aconseguit amb l’esforç de l’estudi.
Clar que si no ho fas, i d ‘això passes, tot el que et diu és un absurd.
També els dedico, als meus companys i companyes d’escola,
aquells que també m’han animat a tirar endavant.
Jo els dono les gràcies de tot cor, sincerament
Perquè si ho faig bé, contents em van felicitant
i si no ho entenc, pacients, em fan un aclariment.
Gràcies a tots aquells que em fan companyia
i que m’ajuden a créixer amb alegria.
FÀTIMA RABHÍ
5è de Primària

10. UN LLOC MÀGIC
Un dia mentre dormia
alguna cosa em va despertar,
què podia ser?,
em vaig preguntar.
Jo estava espantat
vaig començar a cridar
estava desesperat
aleshores em vaig amagar.
Vaig mirar al meu voltant
però res veia
jo continuava observant
allò que no entenia.
Uns minuts després
una cosa es va acostar
al meu nas es va ficar,
i vaig començar a cridar.
Però, semblava que ningú em sentia
per això, vaig callar
aquella cosa va començar a brillar,
jo, cada cop estava més espantat.
Tot i així me la vaig mirar
en veure-la,
la meva cara es va il·luminar
crec que tot va brillar.
De seguida vaig notar que m’elevava
vaig mirar cap baix...
Volava!
Allò era magnífic.
Aleshores aquell misteriós ésser,
va fer un forat al sostre
i els dos hi vàrem entrar.
Vam anar a parar a un lloc molt rar
era diferent

11. allà tot eren arbres i plantes
i sempre es veia el mar.
En un moment vaig tancar el ulls
i vaig tornar a ser, a la meva habitació
després, els ulls vaig tornar a tancar
i a aquell paradís vaig tornar.
I a partir d’aquell moment
he anat descobrint
que cadascú té un lloc
que sempre serà seu.
ROGER BAUTISTA FLORENSA
1r guanyador
6è de Primària

12. LA FE
La Fe és un sentiment
que no entén el raonament
tu creus en allò que decideixes
i lliurement ho comparteixes.
Amb els amics sempre creuré
i molta confiança els tindré
tant amb els que tinc, com els que faré
sempre els demostraré la meva Fe.
Tinc Fe amb la família,
ja que amb ells comparteixo el dia a dia
ells em donen sovint mostres d’estimació
el qual fa més forta la nostra relació.
Al món hi ha diferents cultures
enredades com si fossin pintures
de diferents autors i expressions
que la Fe, les uneix com a religions.
A la vida, en el llarg camí
molts obstacles trobarem
i de quasi tots en sortirem,
doncs la Fe ens ajudarà a no patir.
RAQUEL ROIG MIRALLES
6è de Primària

13. ET TROBO A FALTAR IAIA
Et trobo a faltar,
els dies passen i tu no hi ets
i m’agradaria recordar
aquells moments que juntes vam passar.
No em puc esborrar de la ment
aquell màgic somriure
i l’únic que no se m’acut en aquell moment
és intentar riure.
Cada cop que penso en tu
les llàgrimes em cauen dels ulls
i el pitjor que penso, sense ser conscient
és que no et tornaré mai més a veure.
Quan me’n vaig a dormir
Només en tu puc pensar,
jo ho intento esquivar però em surt el sol
sense gairebé poder reaccionar.
Quan tu vas marxar
no sabia ben bé el què pensar,
però estic tranquil·la i tinc l’honor
de què tu saps que mai s’apagarà aquest amor.
Tu, per a mi has estat
la cosa més bonica que m’ha passat
i ara et dedico aquest poema
perquè un bonic record de tu em queda.
MARTA SANTACREU OLAYA
6è de Primària

14. L’AMISTAT D’ABANS
Quan era petita
la tenia a ella
jugàvem amb timidesa
era una meravella.
Totes dos vam descobrir
el significat de la vida,
i el vam fer servir
per fer-la més divertida.
Quan parlem de l’amistat,
sempre penso en ella...
En aquell cor glaçat
que m’havia deixat.
Però ara mateix
hi he trobat la solució
per aquell llarg sofriment
provinent del meu cor.
Nous amics he trobat
que no han marxat
i sé que hi puc confiar
perquè ells m’ho han demostrat.
MARTA MASSONS
1a guanyadora
1r d’ESO

15. PÀTRIA
A Lleida vaig néixer
i a Tàrrega vaig créixer.
Em sento molt català
tant si sóc aquí com allà.
Tàrrega està canviant
i jo creixo mentrestant,
Sant Eloi és un lloc preciós
del qual me’n sento molt orgullós.
De punta a punta un passeig faran
llàstima que més de dos anys tardaran.
Tàrrega cada vegada és més bonica
tot i que les obres molestin una mica.
El parc del reguer és meravellós
i mirant-lo des del balcó sento com si hi fos.
Davant de casa un parc han fet
però no hi era quan era petitet.
La gent hauria de tenir més respecte
doncs, en poc temps ja té algun desperfecte.
JOAN MARC MORENO
1r d’ESO

16. AMOR
Amor,
una paraula formosa
com la joia més preciosa,
la qual no hem d’oblidar.
Amor a un amic,
a un cosí, a un germà...
El més gran és estimar
i res a canvi esperar.
Ens dóna pau interior,
serenitat i satisfacció,
seguretat.
Aflora la felicitat!
Estimar és compartir,
Ajudar, respectar.
L’amor s’ha de treballar
i per dins el cor arribar.
Una crida a tot el món!
Siguis jueu, cristià o musulmà,
no t’oblidis mai
de l’amor i d’estimar.
Amor també al qui ens escolta
cal fer-hi una reflexió
que la natura ens importa
per tenir un planeta millor.
LAURA GIRIBET
1r d’ESO

17. BELLA NATURALESA
Sota l’atenta mirada de la Lluna
els ocells cerquen on restar.
Llarg camí els espera
llarg camí ja han realitzat.
Minses gotes avui fan acte de presència.
Doncs ahir, la pluja no cessà.
Les plantes resten més que agraïdes,
del regal que a la fi arribà.
El so impetuós de les campanes
s’esvaeix en el tènue silenci nocturn.
Silenci que trenca el vent, certament emfàtic,
al contactar amb els arbres condormits.
La bella tranquil·litat de la nit
es veu afectada per l’activitat metropolita.
Llums, sorolls; quina amarga monotonia!
En conseqüència els esperits esdevenen atribolats.
Amb l’arribada dels rajos de sol primerencs
podem observar els bells tributs de la natura.
Tributs omesos sense raó
tributs magnífics; quina tan idònia creació!
Talment, vivim en una societat devastadora.
El poder és la busca de tot ésser.
Per sort, la natura en lliure plaents instants
que afanen duresa a la ben dura existència.
GUILLEM SALES
1r guanyador
2n d’ESO

18. UN JOC PERILLÓS
Comença la partida
saps que no ho hauries de fer
però vols jugar,
ja que saps que et divertiràs.
La partida continua
t’agrada,
Per què sortir?
Et sents bé,
Per què morir?
Rius, crides, saltes
t’encanta aquest joc.
Però tot i així,
t’ha semblat a poc.
Arribes a un nou nivell
més difícil i costós,
però t’ho passes bé
i tot ho tens a favor.
Et sents cansada de jugar
però ara, ja no pots parar.
Enrere no pots tornar
i et comença a agradar.
És hora de parar la partida.
Vols anar a dormir.
Et sents estranya en aquella vida,
necessites el teu verí.
Un nou dia comença
tornes a aquell joc.
Cada cop et fa més mal
però a tu tot t’és igual.
Creus que això et porta dolçor
benestar i felicitat.
Però t’estàs equivocant!
Això sols t’aporta dolor i amargor.
El temps va passant.
La partida no s’acaba.

19. Segueixes jugant i així
la teva vida destrossant.
Molt has canviat
des de que vas començar.
No has sabut parar
i ben car ho estàs pagant.
A l’últim nivell has arribat
segur que et vols arriscar?
Intenta arreglar tot allò perdut.
Segur que no ho vols pensar?
Després ja no tornaràs.
No seràs d’aquest món.
Per a elles viuràs.
Tot s’haurà acabat.
Et sents incapaç de viure.
Ja és massa tard.
T’han enganxat per sempre.
No pots escapar.
Adéu,
Has perdut la partida.
No t’has sabut controlar.
T’has destruït la vida
que mai més tornarà.
ALBA CALDERÓN
2n d’ESO

20. ELS MEUS AVIS
Els meus avis sempre em cuiden
ho fan perquè m’estimen.
Em donen una bona educació
ni que siguin d’una altra generació.
La meva àvia és diu Maria.
És una persona plena d’energia,
Josep es diu el meu avi,
com també es deia el meu besavi.
Van néixer a la postguerra
i s’estimen molt la seva terra.
Aquesta és Andalusia
i hi vivien amb molta alegria.
De la seva terra van marxar
per la família poder pujar.
Tres fills van tenir
i tots ells els ho van agrair.
A Catalunya van arribar
després de molt viatjar.
Els hi va agradar aquesta terra
i d’aquí no van marxar.
De Catalunya mai marxaran.
Si marxen molts amics deixaran.
Sempre aquí es quedaran
i amb ells molts gaudiran.
Jo sempre els estimaré.
I mai els oblidaré.
Dins el meu cor els tindré
i sempre fidels els seré.
JOSEP GABERNET
2n d’ESO

21. SOMNIS TRENCATS
No em vull ni imaginar
el malament que ho deuen passar
intentant creuar el mar
sense aigua ni menjar.
Amb pateres naveguen durant dies
en busca d’un destí millor
quan el que troben aquí són mentides
rebuigs de la gent i molta por.
Quan descobreixen la veritat
ja és massa tard
res és com esperaven,
no és tan fàcil com es pensaven.
Enyorança pels que s’han quedat
enyorança dels que esperaven i no han tornat
enyorança i desolació
tot el que els envolta, és foscor.
No em vull ni imaginar
el malament que ho deuen passar
intentant creuar el mar
per després no poder viure en pau.
SORAIA CRUZ
1a guanyadora
3r d’ESO

22. LA VIDA
Vull caminar sense saber on vaig
Vull riure sense trobar el perquè
Vull cantar sense saber el què faig.
Perquè la vida és passar-s’ho bé.
La vida és per fer les coses que t’agraden
no per disgustar-se per les injustícies del món.
Has de passar bé el dia a dia
i viure la vida amb amor i alegria.
Crida, balla, canta, riu
La vida és per ser feliç,
per poder ajudar als demés
i per aprendre a compartir.
No vegis la vida amb blanc i negre.
Mira la vida amb color.
Perquè et dóna la felicitat que necessites
perquè fa que et bategui el cor més fort.
No pronunciïs mai la paraula morir.
Si estàs en aquest món és perquè t’hi ha volgut.
Perquè volen que sàpigues el que és sentir.
Perquè volen que sàpigues el que és amor.
Deixa que el teu cor mani.
Deixa que t’indiqui on vas.
No deixis que ningú et marqui,
perquè en pau no viuràs.
JUDIT SERRANO
3r d’ESO

23. SOLEDAT
Viure sol i abandonat
és com estar empresonat.
Es necessita llibertat
pel que no vas fer en el passat.
Es necessita una il·lusió
per tenir la diversió.
I una gran emoció
per fer les coses amb satisfacció.
Estàs sola en aquesta lluita.
Tu mateixa t’ho has buscat.
No vols la meva companyia.
La paciència m’has acabat.
Una pena com aquesta
no es cura en un moment.
Aguantaré aquesta ferida
fins el dia de l’enterrament.
SERGI FEIXES
3r d’ESO

24. UNA VIDA, UNA HISTÒRIA
En el mig del no res aprofundeixo,
quantes són les coses que em queden de tu,
els dolços records que de les dos et vas endur,
i les infinites estones que del passat ara gaudeixo.
El material és abstracte,
com la teva imatge en la meva ment.
Voldria tocar-te i abraçar-te,
però m’he de conformar amb només imaginar-te.
Perdona’m si no sóc capaç d’escriure’t,
tot allò que juntes vàrem passar.
Són tants els passos donats,
que el meu subconscient inevitablement se n’ha oblidat.
T’agraeixo l’últim gest que vam passar,
aquella tarda tan esperada per veure’t.
Que la distància ens va voler separar,
però tu tan forta com sempre,
i per dins aquella flama que lentament s’apagava.
La mateixa nit d’estiu,
l’aire càlid entrava per la finestra,
silenciosa i sense mirar-me,
t’aproximaves per acomiadar-te.
Era un adéu per sempre,
o tan sols una sensació de tristesa.
I avui he demanat als àngels,
que em fessin forta per afrontar,
aquest nou camí a superar,
on dins meu sempre restaràs,
en el record i en la memòria,
de tot allò que dia a dia,
generosament em vas regalar!

25. LAURA MINGUELL
4t d’ESO
ADDICTE
Vius en un cercle tancat
del que no pots escapar.
Cada dia estàs més lluny,
no tens clar on vols anar.
No vols seguir atrapat!
Tot i això voldria dir-te:
que el món pot ser diferent.
De cop et penses que estàs volant;
ets petit, de cop ets gran.
I angoixat, somrius
damunt del teu record,
vols ser lliure però estàs reclòs.
Tot i això voldria dir-te:
que el món pot ser diferent.
I agafa amb força
aquest braç que t’estira
i que et vol ajudar.
Si la vida creus que és trista,
tingues esperança que canviarà.
I si em necessites
només m’has de cridar.
Oblida les mentides
fes un pas endavant.
Darrere la tempesta,
el sol t’està esperant.
No creguis que és difícil,
només ho has de provar.
I amb la força que tens,
la vida canviarà.

26. LAIA FOLGUERA
4t d’ESO
CATALUNYA
Des dels cims dels Pirineus
fins la vall mediterrània
s’estén una bandera que sempre restarà.
Quatre barres de fortuna són difícils de tombar
són fortes i orgulloses
són del poble català.
Som un munt de catalans
que el mateix fi perseguim,
la independència per alliberar-nos
cercada sempre fins que l’aconseguim
tan desitjada per joves i grans
i la qual desperta tants cants.
Massa anys d’opressió
per això és necessari cridar
fer sentir la nostra opinió
de nosaltres, els habitants.
I com a bon català
no t’oblidis mai del teu ball.
La sardana ballar,
la senyera onejar,
els segadors recitar
i al patró Sant Jordi memorar.
Manté la tradició
i explica a la pròxima generació
el do de la terra,
obsequi del qual
els hi ha estat atorgat.
En record d’aquells que per la llibertat
decidiren la seva sang vessar,
en mans cruels van regalar
i un cop més al teu cor has de recordar
les coses més importants.
Al cel, hi ha estrelles
al mar, aigua salada

27. i al cor dels catalans, la senyera i l’estelada.
DÚNIA PÉREZ
4t d’ESO