1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: elpapa
UN TRAJECTE MOLT CURT
M‟acabava de despertar, sentia tot de passes i veus pel meus voltant, vaig veure unes llums,
estava connectat a tot de tubs i cables, no sabia on era. Al cap d‟una estona va venir una dona
vestida amb una llarga bata blanca. Era una infermera que em venia a donar una pastilla, li vaig
preguntar on era i què m‟havia passat. Ella em va dir que estava a l‟hospital, que havia tingut
un accident amb moto a causa de l‟alcohol, i que ara ja no corria perill però que havia de
descansar. Ja començava a recordar-me de com havia anat l‟accident. Encara no estava
recuperat del tot, però això no era el que em preocupava, sinó que quan vaig patir l‟accident no
anava sol, m‟acompanyava la meva millor amiga, la Clara. Em sentia culpable perquè jo li vaig
dir que pugés i que anéssim a donar un vol, ella em deia que no perquè anava begut i que
podríem tenir un accident, jo li vaig dir que confies amb mi, que no anava begut, al final ella
amb va fer cas i sense pensar-s‟hi dues vegades hi va pujar. No va ser massa assenyat,
perquè amb l‟estat que anava tindríem un accident segur. Desprès de dues llargues setmanes
a l‟hospital em van donar l‟alta, vaig anar a veure on estava la meva amiga i com estava, a la
recepció em van dir que ja no estava aquí, que se l‟havien emportada a un hospital de
Barcelona, que allà tenien més instruments i que la seva vida correria menys perill en aquell
hospital. La meva mare estava informada de tot i sabia a quin hospital l‟havien traslladada li
vaig dir que em portés fins on era ella i així ho va fer. De camí cap a l‟hospital la mare em va dir
que la Clara estava en estat greu i que els metges no sabien quan de temps més podria
aguantar amb vida, en aquell moment se‟m va escapar una llàgrima ja que era jo el que l‟havia
fet pujar a la moto, era jo el que anava begut i era jo el que la conduïa, però ara, era ella qui
estava entre un petit fil de la vida o la mort. La mare anava amb al pedal de l‟accelerador a fons
per arribar el més ràpid possible. Vam aparcar i vam anar a l‟hospital. L‟entrada era una porta
enorme, de fet tot l „hospital era grandiós, no paraven d‟entrar lliteres amb tot de metges corrent
i anar cridant perquè els deixessin pas. Ja sabíem on era la meva millor amiga, ara només
faltava arribar, perquè amb tants pisos i tantes escales i tantes habitacions semblava una feina
gairebé impossible. Per fi vam trobar el passadís i no sé per què ja sabia on era, l‟habitació on
estava, de fet m‟ho vaig pensar perquè hi havia els pares de la Clara plorant, mentre parlaven
amb un metge. Els hi acabava de dir que la seva filla havia mort. Nosaltres quan ho vam sentir
ens vam quedar de pedra i de cop van venir les llàgrimes, ens vam abraçar mútuament i ens
vam dir: “ara hem de ser forts i lluitar contra aquesta tristesa que ens envolta”. NO SIGUIS
INCONSCIENT SI VAS BEGUT I NO VOLS QUE ET PASSI EL MATEIX QUE ELS HI HA
PASSAT A AQUESTA GENT NO CONDUEIXIS, UNA FERIDA ES POT CURAR UN RECORD
NO!