com afrontem l'adversitat i donem sentit a la vida.

1. Com ballar sota la pluja

2. Era un matí mogut
Eren 2/4 de 9 del matí i un senyor de 80
anys d’edat va arribar a l’hospital per
treure’s uns punts que tenia al dit polze.
El senyor va dir que tenia molta pressa,
que tenia una cita a les 9 del matí.

3. Vaig comprovar les seves constants
vitals i li vaig demanar que s’assegués
Jo sabia que potser passaria més d’una hora abans
que algú el pogués atendre.
El vaig veure mirant el seu rellotge i, com que jo no
estava pendent d’atendre cap altre pacient en aquell
moment, vaig decidir que podria examinar la seva
ferida jo mateix.
Quan el vaig examinar vaig comprovar que la ferida
ja estava curada i vaig demanar el necessari per
treure els punts i curar la ferida.

4. Mentre li feia les cures:
Li vaig preguntar per la seva pressa i el seu
neguit, potser tenia una cita amb un altre metge
aquell matí?
El senyor em va dir que no, que tenia que anar al
geriàtric per esmorzar amb la seva dona.
Per esmorzar amb la seva dona?

5. Li vaig preguntar per la salut de la seva dona
Em va respondre que la tenia al geriàtric
perquè feia temps que patia d'Alzheimer.
Li vaig preguntar si ella s’enfadaria si feia tard.
I em va respondre que ja feia temps que ella no
sabia qui era ell, que feia cinc anys que ella ja
no el podia reconèixer.
Em va sorprendre i li vaig preguntar; i vostè
segueix anant-hi cada matí encara que ella no
el reconegui?

6. Em va somriure i... acariciant-me
la mà em va dir:
Ella no sap qui soc,
però jo encara sé qui és ella.
Em vaig emocionar i em vaig aguantar les
llàgrimes, mentre ell se n’anava.
I vaig pensar:
Aquest és la mena d’amor que vull a la meva
vida.

7. I en trec una conclusió:
Viure la vida no consisteix,
només, en sobreviure a una
tempesta.
Del que es tracta és de saber
ballar sota la pluja.