... A Paterna, entre capa i capa de terra i cal, els cadàvers eren llançats els uns sobre els altres i això ha fet que les restes de sota s’impregnaren de l’ADN de les de dalt, impedint identificacions amb aquest mètode. “Contamíname, mézclate conmigo” que deia aquella cançó, literalment i fins al moll de l’ós. Sembla que això només pot passar als sacs del sistema, que són els mateixos per a tots i totes nosaltres. Totes i tots foren als mateixos camps de concentració, les mateixes presons, els mateixos centres de tortura, les mateixes “saques”, els mateixos murs d’afusellament i les mateixes fosses. Llei Mordasa i Llei de Senyes, tothom al mateix sac. Cues de l’atur, sales d’espera a urgències i les cinc de la vesprada front als barracons de les escoles, on es barregen els idiomes i els colors i les distintes formes i “solucions” del patriarcat. Cues d’Estrangeria i CIEs. Hipoteques enverinades i desnonaments. Repartiments de menjar, cues de la fam, contenidors oberts de nit. I manis i protestes, moltes manis i protestes contra això i contra allò altre. Els nostres espais comuns es fan així. Ens els fan...

1. Punts de trobada. 1939-2015.
L’arqueòleg Miguel Mezquida, del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de València
(GRMHV), ha treballat a les exhumacions del Cementiri Municipal de Paterna. Les fosses són
documents de la logística del genocidi: forats profunds que s’ompliren a poc a poc de víctimes de
les “saques”, dels afusellaments. Són com una sèrie estratigràfica feta de cadàvers, coberts amb
capes del cal viva i terra que fan de llit pel següent grup de cadàvers fins a arribar a dalt, fins a
omplir la fossa.
Així és com ho havien pensat aquells militars guanyadors d’una guerra que feren obrir els forats.
Cavaven mentre aquell forner de 22 anys, aquell llaurador de 45 o aquell obrer de 19 eren vius.
Preparaven la tomba d’aquell home amb uniforme, a qui la seua família homenatja com a “una
persona humil que fou lliure i mai servil”. La d’aquelles persones recordades per plaques on
figuren banderes i escuts polítics, tan a prop uns dels altres com tan llunyans estan a fora del
cementiri. Amb eixa terrible i fastigosa premeditació ompliren milers de forats per tot arreu.
Les immenses fosses del Cementiri General de València són, com digué Francesco Cossiga, “les
més grans de la història europea del segle XX”. La de la secció 5ª dreta és la més gran, amb
quasi 15.000m2 i més de 16.000 víctimes segons els registres. S’han de sumar les milers que,
segons els testimonis, es llançaren durant les primeres setmanes després de l’entrada de les
tropes feixistes a València, sense que quedara cap constància documental.
El 2014 es trobaren les restes
de les cambres de gas al camp
d’extermini de Sobibor, destruït
el 1943 per a esborrar les
proves del genocidi. Nosaltres
estem més a prop d’aquest
propòsit d’ocultació i negació
q u e d e l d e m e m ò r i a i
r e p a r a c i ó : e l 2 0 0 6 ,
l’Ajuntament de València
començà a destruir les fosses
de la secció 7ª dreta, abocant
les restes de les víctimes a una
antiga pedrera de Sagunt que
reomplien per a convertir-la en
zona verd de la bombolla
immobiliària. Quan la notícia
aparegué als mitjans de
comunicació, l’Ajuntament
declarà que tot havia estat un
error i que havia tornat les
restes al seu lloc d’origen on,
en tot cas, ja no es podrà documentar com foren soterrades. Afortunadament, tenim els registres
sistematitzats pel Fòrum de la Memòria del País Valencià, que dibuixen sinistres quadrícules
tridimensionals amb el llocs d’enterrament marcats amb una lletra i un número per a la posició
(A6, B10…) i altre número per a la profunditat. Hi ha 10 capes a cada fossa i més de 26.000
víctimes soterrades.
Aquesta desfeta no ha estat l’últim abús. Les obres i destruccions als llocs de les fosses no
s’han aturat, i al centre del de la de la secció 7ª han situat l’infame monument que iguala víctimes
i botxins que mataren “per l’Espanya que creien millor”. Senzillament, l’estat espanyol nega la
maldat i, per suposat, no vol que es documente.
A Paterna, entre capa i capa de terra i cal, els cadàvers eren llançats els uns sobre els altres i això
ha fet que les restes de sota s’impregnaren de l’ADN de les de dalt, impedint identificacions amb
aquest mètode. “Contamíname, mézclate conmigo” que deia aquella cançó, literalment i fins al
moll de l’os. Sembla que això només pot passar als sacs del sistema, que són els mateixos per a
tots i totes nosaltres. Totes i tots foren als mateixos camps de concentració, les mateixes
presons, els mateixos centres de tortura, les mateixes “saques”, els mateixos murs
d’afusellament i les mateixes fosses.
Imatges de les restes abocades a Sagunt (2006).

2. Llei Mordassa i Llei de Senyes, tothom al mateix sac. Cues de l’atur, sales d’espera a urgències i
les cinc de la vesprada
front als barracons de les
escoles, on es barregen
els idiomes i els colors i
les distintes formes i
“solucions” del patriarcat.
Cues d’Estrangeria i CIEs.
Hipoteques enverinades i
d e s n o n a m e n t s .
Repartiments de menjar,
c u e s d e l a f a m ,
contenidors oberts de nit.
I manis i protestes, moltes
manis i protestes contra
això i contra allò altre. Els
nostres espais comuns es
fan així. Ens els fan.
Aquesta és la lliçó que
aprenc dels i les que són
sota terra, víctimes del
franquisme que cantaven
himnes diferents o que no
en cantaven cap, juntes
malgrat tot el que les havia
separat i enfrontat i
segurament que, en molts
casos, malgrat elles
mateixes, 38 anys abans
que es signaren els Pactes
de la Moncloa i s’acabaren
de muntar els pessebres
del postfranquisme. La
història té aquestes coses
i ens dóna aquestes
lliçons. Ho sent per qui no
ho puga pair, siga pel
motiu que siga.
D i s s a b t e f o u l ’ a c t e
d ’ h o m e n a t g e a l e s
víctimes al Cementiri de
València, i diumenge a
Paterna. A València convocava la Plataforma per la Memòria Històrica del País Valencià, de la
que forma part el Fòrum per la Memòria Històrica del País Valencià. L’acte de Paterna
l’impulsava la Plataforma 14 d’Abril per la III República, amb el suport de la Federació Estatal de
Fòrums per la Memòria.
Simon Wiesenthal digué que la memòria construeix una defensa contra la repetició de la història
del crim. Entre plataformes, fòrums i federacions, separades per un cementeri, un dia i un acte
de distància, entre identitats, sensibilitats i ideologies què es reivindiquen, vull recordar tots els
seus noms. Tots, i encara que només siga per aquest dia, al costat de gent amb la què no estic
d’acord i amb la què sempre tindré aquells espais comuns. Tal vegada, tot plegat siga un referent
per a aprendre a fer punts de trobada i espais comuns nostres de veritat.
Acte del dissabte, 18 d'abril, davant les fosses del Cementiri General de València.
A Paterna, la caravana republicana homenatjà les víctimes el
diumenge, 19 d'abril.