1. Marc Pujol – Juan Rivas – Marta López – Mar Oller Pàgina 1
CATALUNYA
La Guerra Civil (1936-1939)NOTES GRÀFIQUES VUIT PÀGINES
Síntesi de la Guerra Civil
Inicis, conseqüències i causes
del fet que va marcar amb
més contundència els anys 30.
Pàg-2
Entrevistes:
Testimonis de la Guerra Civil
Experiències, anècdotes, temors i vivències
de persones que patiren la Guerra Civil.
 Joan Oller. Pàg-4
 Francesc Maya Comas. Pàg-5
 Pere Pujals Pujol. Pàg-6
 Pere Pujol. Pàg-7
 Juana Baquedano Ramos. Pàg-7
El Temps
Entreteniments
Acudit del dia i les vuit diferències. Pàg-8
Explicació del temps. Pàg-8

2. Marc Pujol – Juan Rivas – Marta López – Mar Oller Pàgina 2
La guerra civil espanyola va
començar el 18-19 de juliol
de 1936 i va acabar l'1 d'abril
de 1939. Les tensions
acumulades durant anys,
bipolaritzades en les forces
de dreta i d'esquerra, van
esclatar violentament pel
juliol de 1936. Un cop d'estat
orquestrat des de la dreta
contra el govern del Front
Popular esquerrà, elegit
democràticament pel febrer
d'aquell mateix any, va donar
lloc a una guerra sagnant
d'àmplies conseqüències.
La guerra s'explica perquè el
cop d'estat no va triomfar
arreu. Mentre en algunes
zones triomfava de seguida,
en d'altres la resistència de
les forces lleials a la
República va impedir-ho.
D'aquesta manera, l'Estat
espanyol quedava dividit en
dues zones completament
antagòniques: d'una banda,
l'Espanya nacional, aviat
liderada pel general Franco,
que va imposar un règim
feixista i va reprimir
durament tots els sectors
esquerrans; d'altra banda,
l'Espanya republicana, que es
mantenia fidel a les
institucions de la República,
dirigides per les forces
esquerranes, democràtiques i
nacionalistes del Front
Popular, que reprimiren els
sectors dretans.
Per a entendre el desenllaç
final de la contesa, cal tenir
en compte l'actuació política
i l'organització militar
d'ambdós bàndols.
El bàndol nacional tenia un
objectiu clar: acabar amb el
govern d'esquerres, el govern
legítim, i imposar un nou
règim de dretes,
conservador, de caire
feixista. El seu èxit s'explica
tant per la unitat de direcció
política i militar que va
demostrar (ben aviat el
poder va ser acaparat pel
general Franco), com per
l'ajut decisiu de les potències
feixistes, especialment de
l'Alemanya de Hitler i de la
Itàlia de Mussolini.
El bàndol republicà va
demostrar més desunió. A
nivell polític, les lluites
internes entre les forces
d'esquerra, partits i sindicats,
van fer inviable trobar un
poder unificat. A nivell
militar, i durant massa
temps, la resistència es
trobava dividida: d'un cantó,
l'Exèrcit, d'altre, les milícies
populars. Els republicans, a
més, estaven dividits pel que
fa a l'objectiu a assolir. Uns
pretenien concentrar els
esforços per guanyar la
guerra i posposar qualsevol
tipus de transformació
socioeconòmica.
Altres, en canvi, els més
radicals, van intentar
aprofitar la guerra i
l'escomesa de les dretes, per
a llançar-se a la revolució
social socialista. Aquesta
dispersió explica en bona
part el seu fracàs. Però
també ho explica l'escàs ajut
internacional rebut, només
recursos de l'URSS d'Stalin i
la col·laboració de les
Brigades Internacionals, com
també, per desgràcia per als
republicans, pel fet que les
potències democràtiques
europees (França i la Gran
Bretanya, al capdavant) van
declarar-se neutrals, temoro-
ses de que la guerra espanyo-
la pogués esdevenir guerra
europea i mundial.
SÍNTESI DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Cartell de propaganda del
Partit Obrer d’Unificació
Marxista (POUM)

3. Marc Pujol – Juan Rivas – Marta López – Mar Oller Pàgina 3
Per als països democràtics,
en fi, els feia tanta por l'èxit
dels feixistes, com un
eventual triomf dels
comunistes espanyols.
A la fi de la guerra, els
nacionals de Franco van
aconseguir una pau sense
condicions. Va ser la seva
"victòria" i la van aplicar
sense contemplacions. A
partir d'abril de 1939
començava a tot el territori
espanyol una nova etapa de
la seva història, sota la
dictadura franquista. Els
vençuts no caberen en la
nova Espanya: la presó, els
treballs forçats o la mort per
als detinguts; amb sort,
només la depuració, i per a
molts l'exili, foren les
úniques sortides que els
esperava.
Les dues Espanyes quedaren
reduïdes a una de sola, la
dels vencedors. La guerra, en
realitat, no va arreglar pas les
diferències. Però només uns
van poder seguir vivint amb
normalitat. Els altres se'ls va
fer callar. I aquesta gent va
haver d'esperar molts anys
per a tornar a conèixer un
règim democràtic, com el
que els sublevats havien
destrossat amb la força de les
armes.
Cartell de propaganda
republicana
CALENDARI DE L’ÈPOCA DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

4. Marc Pujol – Juan Rivas – Marta López – Mar Oller Pàgina 4
Abans de la Guerra Civil,
com vivíeu el dia a dia?
Jo anava a escola en un pis
del barri i els meus pares
treballaven en una fàbrica.
Sortíem a jugar pels carrers i
també ajudàvem a casa. La
veritat és que no ens
esperàvem gens el que estava
a punt de passar.
Com va saber que havia
començat la guerra?
No recordo massa el
moment exacte, però el que
sí que recordo és que ens
van fer anar a buscar els
sants de les esglésies en
esclatar la guerra.
Quina edat tenia quan va
esclatar?
Tenia 7 anys, en vaig fer 8
un mes després.
Quins canvis van ser els més
destacats durant la guerra?
Hi va haver molta misèria,
faltava menjar i tot es va
racionar. Moltes coses
s’havien de comprar
d’estraperlo (de revenda).
Durant una època es podia
jugar tranquil·lament pels
carrers, però quan sentíem
els avions, sirenes o bombes
que queien a poblacions
properes, havíem de córrer
cap a un lloc segur amb els
pares. Al mateix any 1936,
en el temps de la república,
es va crear una escola nova al
poble, però fou destrossada
al entrar els nacionalistes.
Es diferenciaven els dos
bàndols entre la gent del teu
entorn?
Sí, es veia clarament els que
pertanyien al bàndol feixista i
els del republicà.
Quines conseqüències va
patir el seu poble?
Al poble hi van haver molts
obusos dels tancs i una de les
bombes que hi van caure va
travessar la casa on vivim
actualment.
Tenia amics o familiars que
van haver d’anar a la guerra?
Sí, coneixia molta gent que
hi va haver d’anar, i dels que
hi van anar del poble, en van
morir entre 5 i 10.
I que s’haguessin d’amagar,
exiliar?
El meu pare tenia un germà
a Cornet i es van anar a
amagar els dos als boscos
d’allà, és d’una setmana
mentre la meva mare estava
embarassada del meu germà.
Em deia que sentien els
dispars que passaven entre
els pins del seu costat.
Llavors, els van localitzar i
els van presentar al capità
d’Avinyó. Van estar molt de
sort ja que en aquell moment
no hi era i els van deixar
marxar, sinó els podrien
haver portat en un camp de
concentració. També vaig
conèixer gent que simulava
estar greu per no haver-hi
d’anar.
Com ho vareu viure a casa?
El meu oncle va haver d’anar
a la guerra i a casa llegíem
junts les cartes que ens
enviava. En parlàvem
contínuament de la guerra,
era un tema molt comú al
dia a dia de totes les famílies
que la van viure.
Hi van haver morts al seu
entorn?
Sí, es va matar molta gent i
cada dia a la carretera de
sobre els aiguamolls del
poble es produïen desenes
d’assassinats. Jo, des de casa
sentia els dispars. Horrible,
encara ara quan hi penso,
em sembla que els sento i
em venen esgarrifances.
Què és el que li va impactar
més?
La quantitat de morts que hi
van haver. També un soldat
que s’estava tot el dia a la
cantonada del carrer
disparant fredament amb la
metralladora d’un cantó a
l’altre sense parar. Durant
aquesta època a casa es vivia
en un pànic continu. Una
altre cosa que em va
impactar molt va ser quan els
republicans van enderrocar
els ponts perquè els
nacionalistes no passessin.
Vaig veure i sentir des de
casa com feien volar el de
Cabrianes, però estava tant
ven construït que només van
poder-ne enderrocar els dos
caps.
ENTREVISTA A JOAN OLLER

5. Marc Pujol – Juan Rivas – Marta López – Mar Oller Pàgina 5
Nascut al poble de Balsareny el 9 de Gener
de 1931. Ell va viure la Guerra civil i amb
aquesta entrevista ens explica les seves
vivències a través de memòries i records d’un
noi de 5 anys.
Durant aquests anys a Balsareny van posar-se
com a capdavanters del poble diferents
personatges de partits polítics oposats. EL
1936, Valentí Masplà (ERC), el 1937 en
primer lloc Miquel Gusast Traver (PSUC),
seguidament després d’exiliar-se va succeir-lo Pere Biendicho Lacorte (PSUC) altre cop va manar
el partit esquerra amb Masplà al capdavant. El1938 Josep Obradors (d’ERC)i finalment el 1939
Francesc Sabata Subirana com a primer alcalde després de la guerra.
Quines anècdotes recordes
de la Guerra civil?
El record més espantós que
sempre tinc a la ment és
observar l’església de
Balsareny en flames. Tots els
nens teníem el desig d’anar i
recollir els retalls d’imatges
de monges i nosaltres els
utilitzàvem de cromos. Un
altre imatge que tinc gravada
és la d’en Pau Bròquil de
castell. Un migdia la meva
mare i jo baixàvem de cal
Boter i vam observar dos
homes amb en Pau Broquil
que el duien enmanillat i ells
el picaven amb pics. LA
meva mare em va agafar i
vam marxar d’allí correns
però cada vegada que passo
per aquesta plaça, l’actual
plaça Ricar Vinyas encara
recordo aquella imatge i
sempre penso amb quin
objectiu volien matar en Pau
Bròquil, el juglar del castell
de Balsreny.
Qui eren el que volien
matar-lo?
Eren segurament partidaris
de la UGT o la CNT que
volien acabar amb ell, una
colla de betols del bàndol del
rojos.
Recordes el moment en què
van entrar a Balsareny?
Si, jo era amb el meu tiet, el
de Cal Ferrer perquè el
buscaven i el teníem a casa
amagat. Van començar a
passar soldats amb el fusell
als dits i el retrat de Franco
penjant del braç.
Recordes quan el teu pare va
marxar a la Guerra?
Va ser el mateix 1936, el
meu pare Joan Anton Maya,
l’agutzil del poble va marxar
a la Guerra. Tots els 3
germans érem a la cuina i la
meva mare no parava de
plorar perquè sabia que era
el dia que el seu home se
n’anava a la Guerra.
Tots vam treure el cap per la
finestra i el meu pare va
pujar l camió i fins en acabar
la guerra no el vaig tornar a
veure. La meva mare,
Grecencia Comas al cap
d’uns anys va anar a parar en
un camp de concentració a
França i va tenir molta sort
perquè va coincidir amb el
meu pare i en finalitzar
aquella desesperació van
poder tornar els dos cap a
Balsareny.
ENTREVISTA A FRANCESC MAYA COMAS

6. Marc Pujol – Juan Rivas – Marta López – Mar Oller Pàgina 6
Mentre els teus pares eren
fora amb qui vau quedar-
vos?
Nosaltres vam viure molt
temps amb els meus tiets, els
de Cal Comas i de Cal
Ferrer. La meva mare però
va estar-se un període de
temps més curt a fora i
mentre era amb nosaltres se
n’anava caminant
fins a Lleida per
recollir cigrons i
diversos aliments
per a nosaltres.
Que en saps e la
llegenda del pont
del riu? I de
l’entrada dels
Nacionals el 1939?
A Balsareny van entrar els
Nacionals el dia 15 de Gener
de 1939. Tots érem dins de
casa amagats per por del què
passaria. Quan vam sortir
dels diferents amagatalls vam
observar que al pont del riu
volien volar-lo tal i com
havien fet ja amb el pont de
la roca. Els rojos van fer un
seguit de forats molt fondos,
en recordo uns 12 per posar-
hi armament i volar-los per
tal que ningú pogués escapar-
se molt lluny del poble i
privessin l’entrada dels
nacionals, és a dir el seu
objectiu era incomunicar el
poble. En entrar els
nacionals van enxampar els
rojos posant la dinamita i
aquests van iniciar un seguit
de tirs i van privar l’aïllament
del poble i van poder entrar
a la vila de Balsareny.
Què era la Pava?
La Pava era un avió de
guerra que de tant en tant
sobrevolava per sobre el
poble i alertava els
bombardejos dels nacional.
Tots els nanos sempre
corríem pel poble amb un
pal al les butxaques o al coll
penjant per si mai pareixia la
Pava i bombardejava teníem
ordres del pares que havíem
de posar-nos el bastonet de
fusta a la boca i estirar-nos a
terra.
Recordes passar gana?
A casa meva vam tenir sort
perquè entre tots vam
ajudar-nos i quan no
teníem menjar a casa
anàvem a casa els tiets
tant de pare com de
mare i ells a mi i als
meus germans ens
podien donar alguna
cosa. Vaig passar gana
però no ho recordo
com un fet de molt molt
patiment. En aquesta imatges
que t’ensenyo pots veure que
un cop passada la guerra ens
van donar a totes les famílies
unes cartilles de racionament
d’aliments i tabac. Aquests
aliments que em refereixo
eren pa, cigrons i arròs.
En Pere nascut l’any 1913, va ser l’alcalde de Balsareny després
de la guerra l’any 1944. Ell va escriure, al seu diari, que va assistir a
la Batalla de l’Ebre l’any 1938 i tal i com testifica aquets document
va anar-hi com a soldat d’infanteria amb la qualificació de medalla
de Campana. En una de les darreres pàgines del seu diari hi afirma
que va combatre a la batalla de l’Ebre i ho va fer contra el seu
germà. En aquelles quatre ratlles intenta disculpar-se davant seu
perquè encara que no ho sabia una mica més i el mata.
ENTREVISTA A PERE PUJALS PUJOL

7. Marc Pujol – Juan Rivas – Marta López – Mar Oller Pàgina 7
Entrevista a Pere Pujol, nascut a Sallent el 6 de Març de 1939. Testimoni de la misèria que va
provocar la postguerra civil espanyola.
Què recordes dels primers
anys de postguerra?
Els primers anys de la
postguerra no els tinc molt
presents, ja que era molt
petit, però puc explicar-te
per el que el meu pare hem
va dir mes endavant que
tothom passava molta gana i
hi havia molta misèria. El
meu pare, com saps tenia
una pastisseria i recorda que
la majoria de gent del poble
hi anava cada dia per intentar
aconseguir ni que fos un bocí
de pa de pessic que havia
sobrat, òbviament el meu
pare no tampoc podia
produir res, ja que no li
arribaven aliments.
I la família?
Érem tres germans i recordo
que per tal de que mai faltés
res, la meva mare es cuidava
de nosaltres i intentava
aconseguir diners i menjar
d’allà on fos mentre el meu
pare i el meu germà gran
intentaven treure el màxim
rendiment de l’hort per
poder portar un plat a taula.
Recordes haver passat gana?
I tant si ho recordo! Devíem
tenir deu anys i l’únic que
menjàvem era pa i aliments
que aconseguíem de l’hort i
molt de tant en tant, amb un
amic meu, robàvem freixures
(pulmons d’un animal) i ens
les menjàvem i això per
nosaltres era el millor del
món.
Podries destacar alguna cosa
positiva d’aquells anys
comparant-los amb avui en
dia?
L’únic que et puc dir es el
mateix que us dic sempre a
vosaltres, valoràvem qual-
sevol cosa per petita que fos i
amb qualsevol objecte en
teníem per passar una tarda
divertida i no necessitàvem
tants mòbils i tecnologia com
ara.
En aquesta entrevista podrem veure el petit record que Juana Baquedano Ramos té dins seu
sobre el que era la Guerra Civil quan ella tenia tan sols uns 4 o 5 anys, ella vivia a Aroche,
província de Huelva a Andalusia. Ella ara té 84 anys.
Que se’n recorda vostè de la
Guerra Civil?
Sobretot me’n recordo de la
pobresa i en les males
condicions en les que vivia,
anava descalça a tot arreu.
Menjava en menjadors
socials i sobrevivíem amb el
que podíem dia a dia. Me’n
recordo de veure com
s’emportaven els homes en
furgons per matar-los.
La situació i l’economia
familiar com era?
Érem 5 germans a casa i tots
dormíem en el mateix
matalàs. El meu pare el van
agafar, se’l van emportar i el
van matar i la meva mare es
va dedicar a vendre tot el
que podia, fins a un punt de
dir que era traficant de
medicines, d’això vivíem tota
la família.
Sabria trobar cap record més
en la seva memòria?
Recordo els bombardejos i
viure en un lloc on et
despertaves al matí sense
saber si aquell dia aniries a
dormir, on la por era
constant. Visc cada dia
intentant treure’m de la
memòria tot el que he viscut,
però és impossible.
ENTREVISTA A PERE PUJALS PUJOL
ENTREVISTA A JUANA BAQUEDANO RAMOS

8. Marc Pujol – Juan Rivas – Marta López – Mar Oller Pàgina 8
A la zona central sud d’Espanya hi haurà
sol i el bon temps hi predominarà, en
canvi, a la zona nord pot arribar a
abundar la pluja i el mal temps.
ENTRETENIMENTS
TEMPS
Acudit del dia
Troba les 8 diferències entre els dos diputats
Col·laboradors i font d’informació
oral, escrita i gràfica: persones
entrevistades.