Inquietant. La gent que passa l’estona matant animals no sol trobar motius per a pensar que pot haver més humans al món, sobre tot si no són “controlables” (és a dir, altres caçadors i membres de la seua pròpia batuda) i no porten una armilla capaç de reflectir la llum amb la potència suficient com per a traspassar els matolls. Porten a la butxaca el símbol de l’especisme humà en forma de llicència de caça, amb l’única obligació d’excloure de l’objectiu de la seua arma carregada els altres humans i els animals que les normatives humanes protegeixen, i de tindre cura de l’arma i ser conscient de la seua perillositat. Però, si un matoll es mou…

1. La caça i la lògica que se li escapa.
Perseguisc la perdiu fins a cansar-la. L’empaite tot el que faça falta durant els seus vols: 3, 4, 5
km… Al quart o cinquè vol es voldrà amagar, i
ací entra en joc l’habilitat del gos. Tinc més
possibilitats d’agafar una perdiu en 5 km que
altre que haja fet 3 durant el mateix temps.
Em falta temps per a regalar perdius. Sempre
trobes qui te les demana, però a casa ens
mengem unes quantes. La meua dona les
cuina molt bé.
A la caça no tot és lògica. Hi ha coses que se
t’escapen.
Ángel Pérez López, campió navarrès de caça
menor del 20111.
El diumenge, 9 de gener de 2012, un caçador de 61 anys matava d’un tret a un home de 24 que
recollia fruites del bosc a Maià de Montcal (la
Garrotxa). Carles Dilmé Bosch, de la Federació
Catalana de Caça2, lamenta aquesta mort i la
qualifica com un fet desgraciat i molt inusual, ja que
es tractava d’una persona aliena a la batuda i, per
tant, difícil de controlar, i rés feia pensar que
poguera haver algú a la zona que els caçadors havien
senyalitzat. Ens recorda a totes i a tots que hem de
respectar aquestes senyals i que, al bosc, hem de
portar roba d’alta visibilitat per a evitar accidents3.
El fet inusual que assenyala Dilmé és que la víctima
no siga caçadora. Segons Mutuasport4, el 2010
moriren 6 dels seus assegurats abatuts per altres
caçadors, i 8 esportistes més moriren mentre
caçaven per causes naturals (infart, embòlia, etc)5.
Les estadístiques generalsdonen mitjanes anuals
estimades de 24 persones mortes a tirs(estat
espanyol, 2001-2006)6 i de desenes de persones
ferides amb seqüeles greus, com amputacions i
danys oculars.
L’any passat, per exemple, es produïren 3 accidents
greus en un sol cap de setmana a les comarques de
Castelló, que s’afegien a la llarga llista dels ocorreguts al País Valencià. El balanç d’aquell cap de
setmanafou de 2 persones mortes i una ferida greu, un caçador que va veure com qui li disparà i el
seu acompanyant fugien sense prestar-liajuda. Un dels dos morts caigué per un tir a boca de canó
a dins d’un cotxe, dispar accidental de l’escopeta carregada i sense els segurs del seu company.
L’altre, com l’home que recollia fruïts,també va morir víctima d’un caçador que disparà a allò que
Gos penjat. Altra faceta de la caça.
Diariodenavarra.es, 11.01.2012, “En la caza no todo es lógica, hay cosas que se te escapan”.
http://www.diariodenavarra.es/noticias/deportes/caza_pesca/caza_todo_logica_hay_cosas_que_escapan_63931_244
4.html
2 Vicepresident segon de la Federació Catalana i president de la Territorial de Girona.
http://www.federcat.com/cat/federacion/quienes_somos.pdf
3 Diaridegirona.cat, 09.01.2012, Els caçadors gironins lamenten la mort del jove a Maià durant una batuda i ho
atribueixen a un cas aïllat. http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2012/01/09/cacadors-gironins-lamenten-mort-deljove-maia-durant-batuda-ho-atribueixen-cas-aillat/540952.html
4 www.mutuasport.com
5 Mutuasport, 2010, Sobre accidentes de caza. http://www.mutuasport.com/noticias/137-los-muertos-de-la-caza
6 Club de caza, gener de 2007, Morir por la caza, José Luís Garrido. http://www.club-caza.com/articulos/145garrido.asp
1

2. es movia7. Joaquín Cerdà Guillamón, de la Federació Valenciana de Caça 8, diu que no es pot portar
l’escopeta com si fora una granera, que és molt perillosa.
Inquietant. La gent que passa l’estona matant animals no sol trobar motius per a pensar que pot
haver més humans al món, sobre tot si no són “controlables” (és a dir, altres caçadors i membres de
la seua pròpia batuda) i no porten una armilla capaç de reflectir la llum amb la potència suficient
com per a traspassar els matolls. Porten a la butxaca el símbol de l’especisme humà en forma de
llicència de caça, amb l’única obligació d’excloure de l’objectiu de la seua arma carregada els altres
humans i els animals que les normatives humanes protegeixen, i de tindre cura de l’arma i ser
conscient de la seua perillositat. Però, si un matoll es mou…
Persones que es mouen o viuen a les terres que els caçadors envaeixen conten que molta d’aquesta
gent vulnera les vedes constantment, que caça a zones prohibides, que envaeix propietats i que
dispara a prop de les cases, fins i tot apuntant cap a les cases. Que s’apropen a una finestra i senten
una terrible detonació just al darrere. Que es desperten per la nit i senten veus de gent que vol
matar la seua gossa per furtar-li els cadells. Veus de gent que, a plena llum del dia, riu i es diverteix
disparant els seus gats, que han buscat protecció a dalt d’un arbre. Un munt de gent que
necessitaria una vigilància permanent, que al mig del bosc i amb un arma a la mà sempre és
perillosa. Gent amb llicència de caça.
Penseu per un moment en Collserola plena
de caçadors, amb uns pocs senglars que
s’amaguen i un munt de matolls que es
mouen. Ja han fet alguna batuda. Penseu
per un moment en les víctimes de
l’accident que és, per ella mateixa, la caça
per esport o diversió.
El campió navarrès de caça menor té una
afició que li ve de xicotet i de la que està
orgullós, i ha perdut més d’11 kg per a no
ser un dels esportistes que mor d’infart. És
capaç de fer més de 60 km corrent i
empaitant perdius, i s’entrena cada dia per
a poder córrer i empaitar i matar perdius.
Mata tantes que no sap que fer amb els
seus cadàvers.
Així és aquest esport.
Temps per a matar i temps per a preparar la foto.
L’objecte del joc no és un baló que llisca per
la gespa o una meta a la què s’ha d’arribar
primer, és un animal que fuig i s’amaga pel que ha estat la seua llar fins que el maten. No es
mesuren temps o distàncies ni es mouen marcadors de gols o cistelles, es compten cadàvers.
El campió navarrès diu que a la caça no tot és lògica i hi ha coses que se t’escapen. Se t’escapa que
l’escopeta no és una granera que escombra matolls que es mouen, que tot el que no porta armilla
reflectant no té perquè ser un senglar. Se t’escapa que hi ha moltes coses boniques per fer. És
evident que se t’escapa que mates pel gust de matar, perquè tens afició. Se t’escapa que reculls
cadàvers, que et fas fotos amb ells i que estàs content i orgullós de matar més que els altres. Se
t’escapa aquesta és la forma que tens de passar l’estona.
Lasprovincias.es, 07.02.2011, Dos cazadores muertos y otro grave por disparos accidentales en batidas de jabalíes.
http://www.lasprovincias.es/v/20110207/comunitat/cazadores-muertos-otro-herido-20110207.html
7
Vicepresident de la Federació Valenciana i delegat de Castelló.
http://www.federacioncazacv.com/index.php?option=com_content&view=article&id=65&Itemid=116
8

3. Aquesta pot posar senyalitzacions d’advertència per la gent que passa l’estona collint fruïts, caçant
bolets o gaudint d’una passejada. Crec que Albert Soler té raó: és necessària una prova psicològica
per a entregar una llicència d’armes a algú que passa les estones matant?9
Club de caza.com, 09.06.2009, Tras el elefante de la selva y otros relatos (II). Antonio García Alonso. «Otro día
tendría la oportunidad de abatir un duiker azul y un precioso antílope enano de Bates (en la imagen), trofeo,
este último, que había tenido siempre especial ilusión en conseguir».
9
Diaridegirona.cat, 10.01.2012, L´article 22 als caçadors. Albert Soler.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/01/10/larticle-22-als-cacadors/541031.html