2. TIPUS OFEGAMENT
• Sense aspiració de líquid.
– obstrucció de la via aèria per espasme de glotis o
per cos estrany.
– mor per hipòxia.
• Amb aspiració de líquid en les vies respiratòries.
• Semiofegats sense aspiració.
– persona que sobreviu a l’asfíxia.
• Semiofegats amb mort diferida.
– persona que mor després d’un èxit aparent de la
reanimació.
3. FISIOPATOLOGIA DE
L’OFEGAMENT
• En una primera fase es conté la respiració.
– la pCO2 i la pO2 . Els estímuls respiratoris
provoquen una inspiració.
• Quan l’aigua toca la mucosa nasofaríngia hi ha un
espasme de glotis. L’aigua passa a l’estómac i la
víctima perd la consciència.
• Amb la pèrdua de consciència es relaxa la glotis i
entra aigua als pulmons.
– l’entrada d’aigua es pot produir al cap de 2 minuts.
4. SIMPTOMATOLOGIA DE
L’OFEGAMENT
• Tos
• Taquipnea
• Aturada respiratòria
• Arítmies cardíaques
• Distensió gàstrica
• Vòmits
• Convulsions
• Alteració de la consciència
• Hipertèrmia/hipotèrmia
5. TRACTAMENT
• SVB
– valoració de la consciència
– alliberament de la via aèria
• no treure l’aigua dels pulmons.
– es prolonga perquè l’hipotèrmia
manté els òrgans més temps
viables.
• Abrigar per l’hipotèrmia.
• Control columna.
• Encara que respiri bé, O2 al 100%.
• Trasllat hospitalari.
– en helicòpter medicalitzat.
6. HIDROCUCIÓ (1)
• És un estat de xoc per l’acció de l’aigua freda a la
superfície corporal.
• Simptomatologia:
– vasodilatació esplàncnica
– taquicàrdia
– nàusees i vòmits
– hipòxia cerebral
– pèrdua de consciència
– ACR
7. HIDROCUCIÓ (2)
• Factors afavoridors:
– exposició prolongada al sol
– sudació intensa i calfreds
– immersió brusca
– estats emocionals i esforços físics intensos
– la digestió augmenta la congestió esplàncnica
facilitant el quadre.
• SVB depenent dels símptomes.
• Trasllat hospitalari.
9. INTRODUCCIÓ (1)
• El submarinista no es troba mai en condicions
normals ni de pressió ni de temperatura.
• Respira aire atmosfèric o barreja de gasos.
• El regulador de pressió subministra aire al mateix
valor que la pressió hidrostàtica.
• Pr. absoluta= Pr. relativa + Pr. atmosfèrica.
– a nivell del mar Pr. atmosfèrica= 1 atm (o 1 bar).
– cada 10 m. la pressió augmenta 1 atm (Pr. relativa)
• Llei de Boyle-Mariotte: P x V = P‘ x V' = constant.
– a l’augmentar Pr disminueix V (gas)
10. INTRODUCCIÓ (2)
• El N2 es comporta com gas inert:
dissolt, inactiu, a la sang.
• La solubilitat dels gasos
proporcionalment a la pressió
parcial. El cabussador està sotmès
a un estat d’hiperòxia i
hipersolubilitat nitrogènica
proporcional a la profunditat.
• Els accidents disbàrics es poden
produir en immersió amb aire
comprimit o amb barreja de gasos.
11. NARCOSI (BORRATXERA DE
LES PROFUNDITATS)
• Intoxicació per gasos inerts.
– més de 40 m. Causa d’accidents inexplicables.
• Hi predisposen: esforç, descens ràpid, alcohol,
temor a la immersió.
• Símptomes: eufòria, desequilibri, fixació d'idees,
alteracions del comportament, de l'atenció i de
la coordinació, dispersió mental, desinterès,
desequilibri anímic.
• Tota la simptomatologia desapareix ascendint.
12. MALALTIA DESCOMPRESSIVA (1)
• El N2 és liposoluble i la seva difusió és major cap a
teixits rics en greix.
• Després d'una immersió llarga, a profunditat, s'ha
de tornar lentament a superfície per adaptar els
pulmons a l’augment del volum aeri i per donar
temps als teixits a eliminar l'excés de N2 que s'ha
acumulat durant la immersió.
13. MALALTIA DESCOMPRESSIVA (2)
• Es suporta un nivell de
sobresaturació, però si es supera,
la diferència de pressió del gas
entre sang i teixits provoca
l’alliberament brusc en forma de
bombolles.
• S’alliberarà més en teixits rics en
greix: SNC, panícul adipós o greix
periarticular.
• Altres bombolles poden donar lloc
un embolisme venós.
14. MALALTIA DESCOMPRESSIVA (3)
• La simptomatologia més greu apareix dins l'aigua o
en els moments immediats a l'emersió.
• La latència depèn de: gravetat de l'accident, edat,
obesitat, esforç físic, fred, sexe femení, alcohol.
• Simptomatologia:
– malestar general. – dolor lumbar.
– dolor muscular. – cefalees
– nàusees i vòmits. – vertígens.
– lesions cutànies, picor. – anisocòria.
– retenció urinària. – alteració consciència
– alteracions de sensibilitat i mobilitat, paràlisi.
15. SÍNDROME DE
SOBREPRESSIÓ PULMONAR (1)
• L'accident més greu.
• En l'ascens l'aire dels pulmons
s’expansiona inversament a la de
pressió: cal expulsar l'aire lentament
mentre es puja i permetre
l’intercanvi.
• En emergències, es puja bruscament
en apnea.
– si es reté la respiració els pulmons no
suporten l’augment de volum i
alliberen aire al tòrax: espai pleural,
mediastí i, fins i tot, entra als vasos
donant una embòlia gasosa.
16. SÍNDROME DE
SOBREPRESSIÓ PULMONAR (2)
• Toraco-pulmonar.
– dispnea i cianosi
– hemoptisi.
– pneumotòrax, pneumomediastí, neumopericardi.
• Neurològica.
– alteració consciència. – trastorns de la visió.
– convulsions. – vertígens.
– hemiplègia i hemiparèsia.
• Sistèmica.
– xoc hipovolèmic.
17. TRACTAMENT DELS TRASTORNS
DISBÀRICS EMBOLÌGENS
• SVB/SVA
– posició semiasseguda. Si ACR RCP.
• O2 al 100 %.
• Rehidratació en pacients conscients.
• Manteniment de la temperatura.
• Trasllat medicalitzat a una unitat hiperbàrica
– l'única terapèutica etiològica
– fer en helicòpter medicalitzat (alçada vol
<100m.)
18. Ha respirat sota l’aigua o ha bussejat en
apnea a gran profunditat? PROCEDIMENT
SI NO No és un accident disbàric:
Trasllat a l’hospital
Símptomes lleus?
(cansament, malestar, picor)
O2 100%
SI Posició horitzontal
NO sobre el costat
esquerre
Hidratació (0,5 – 1l.)
Observació
Símptomes importants?
Dolor, taques a la pell, debilitat, rampes, formigueig,
dificultat per moure extremitats o per orinar, trastorns Recuperació < 30’?
respiratori, visual, auditiu o de la paraula, vertígen,
nàusees, paràlisi, alteració de la consciència, xoc NO
Actuar com si
tingués símptomes SI
greus
TRACTAMENT PRECOÇ Consultar un
SVB. Pacient semiassegut. O2 al 100%. Protecció contra metge
fred o calor excessius. Si està conscient hidratar. Trasllat
a un centre hiperbàric, millor en helicòpter.
