SlideShare a Scribd company logo
1 of 18
Download to read offline
LESIONS EN MEDI
AQUÀTIC
TIPUS OFEGAMENT

• Sense aspiració de líquid.
  – obstrucció de la via aèria per espasme de glotis o
    per cos estrany.
  – mor per hipòxia.
• Amb aspiració de líquid en les vies respiratòries.
• Semiofegats sense aspiració.
  – persona que sobreviu a l’asfíxia.
• Semiofegats amb mort diferida.
  – persona que mor després d’un èxit aparent de la
    reanimació.
FISIOPATOLOGIA DE
    L’OFEGAMENT
• En una primera fase es conté la respiració.
  – la pCO2  i la pO2 . Els estímuls respiratoris
    provoquen una inspiració.

• Quan l’aigua toca la mucosa nasofaríngia hi ha un
  espasme de glotis. L’aigua passa a l’estómac i la
  víctima perd la consciència.

• Amb la pèrdua de consciència es relaxa la glotis i
  entra aigua als pulmons.
  – l’entrada d’aigua es pot produir al cap de 2 minuts.
SIMPTOMATOLOGIA DE
      L’OFEGAMENT

•   Tos
•   Taquipnea
•   Aturada respiratòria
•   Arítmies cardíaques
•   Distensió gàstrica
•   Vòmits
•   Convulsions
•   Alteració de la consciència
•   Hipertèrmia/hipotèrmia
TRACTAMENT
• SVB
    – valoració de la consciència
    – alliberament de la via aèria
       • no treure l’aigua dels pulmons.
    – es prolonga perquè l’hipotèrmia
      manté els òrgans més temps
      viables.
•   Abrigar per l’hipotèrmia.
•   Control columna.
•   Encara que respiri bé, O2 al 100%.
•   Trasllat hospitalari.
    – en helicòpter medicalitzat.
HIDROCUCIÓ           (1)



• És un estat de xoc per l’acció de l’aigua freda a la
  superfície corporal.
• Simptomatologia:
  – vasodilatació esplàncnica
  – taquicàrdia
  – nàusees i vòmits
  – hipòxia cerebral
  – pèrdua de consciència
  – ACR
HIDROCUCIÓ           (2)



• Factors afavoridors:
  – exposició prolongada al sol
  – sudació intensa i calfreds
  – immersió brusca
  – estats emocionals i esforços físics intensos
  – la digestió augmenta la congestió esplàncnica
    facilitant el quadre.
• SVB depenent dels símptomes.
• Trasllat hospitalari.
ACCIDENTS DISBÀRICS
EMBOLÍGENS
INTRODUCCIÓ            (1)




• El submarinista no es troba mai en condicions
  normals ni de pressió ni de temperatura.

• Respira aire atmosfèric o barreja de gasos.

• El regulador de pressió subministra aire al mateix
  valor que la pressió hidrostàtica.

• Pr. absoluta= Pr. relativa + Pr. atmosfèrica.
  – a nivell del mar Pr. atmosfèrica= 1 atm (o 1 bar).
  – cada 10 m. la pressió augmenta 1 atm (Pr. relativa)

• Llei de Boyle-Mariotte: P x V = P‘ x V' = constant.
  – a l’augmentar Pr disminueix V (gas)
INTRODUCCIÓ           (2)



• El N2 es comporta com gas inert:
  dissolt, inactiu, a la sang.

• La solubilitat dels gasos
  proporcionalment a la pressió
  parcial. El cabussador està sotmès
  a un estat d’hiperòxia i
  hipersolubilitat nitrogènica
  proporcional a la profunditat.

• Els accidents disbàrics es poden
  produir en immersió amb aire
  comprimit o amb barreja de gasos.
NARCOSI (BORRATXERA DE
    LES PROFUNDITATS)
• Intoxicació per gasos inerts.
  – més de 40 m. Causa d’accidents inexplicables.

• Hi predisposen: esforç, descens ràpid, alcohol,
  temor a la immersió.

• Símptomes: eufòria, desequilibri, fixació d'idees,
  alteracions del comportament,     de l'atenció i de
  la coordinació, dispersió mental, desinterès,
  desequilibri anímic.

• Tota la simptomatologia desapareix ascendint.
MALALTIA DESCOMPRESSIVA                        (1)




• El N2 és liposoluble i la seva difusió és major cap a
  teixits rics en greix.

• Després d'una immersió llarga, a profunditat, s'ha
  de tornar lentament a superfície per adaptar els
  pulmons a l’augment del volum aeri i per donar
  temps als teixits a eliminar l'excés de N2 que s'ha
  acumulat durant la immersió.
MALALTIA DESCOMPRESSIVA             (2)




• Es suporta un nivell de
  sobresaturació, però si es supera,
  la diferència de pressió del gas
  entre sang i teixits provoca
  l’alliberament brusc en forma de
  bombolles.

• S’alliberarà més en teixits rics en
  greix: SNC, panícul adipós o greix
  periarticular.

• Altres bombolles poden donar lloc
  un embolisme venós.
MALALTIA DESCOMPRESSIVA                              (3)



• La simptomatologia més greu apareix dins l'aigua o
  en els moments immediats a l'emersió.

• La latència depèn de: gravetat de l'accident, edat,
  obesitat, esforç físic, fred, sexe femení, alcohol.

• Simptomatologia:
  – malestar general.         – dolor lumbar.
  – dolor muscular.           – cefalees
  – nàusees i vòmits.         – vertígens.
  – lesions cutànies, picor. – anisocòria.
  – retenció urinària.        – alteració consciència
  – alteracions de sensibilitat i mobilitat, paràlisi.
SÍNDROME DE
    SOBREPRESSIÓ PULMONAR                     (1)



• L'accident més greu.
• En l'ascens l'aire dels pulmons
  s’expansiona inversament a la      de
  pressió: cal expulsar l'aire lentament
  mentre es puja i permetre
  l’intercanvi.
• En emergències, es puja bruscament
  en apnea.
  – si es reté la respiració els pulmons no
    suporten l’augment de volum i
    alliberen aire al tòrax: espai pleural,
    mediastí i, fins i tot, entra als vasos
    donant una embòlia gasosa.
SÍNDROME DE
   SOBREPRESSIÓ PULMONAR                          (2)




• Toraco-pulmonar.
  – dispnea i cianosi
  – hemoptisi.
  – pneumotòrax, pneumomediastí, neumopericardi.
• Neurològica.
  – alteració consciència.  – trastorns de la visió.
  – convulsions.            – vertígens.
  – hemiplègia i hemiparèsia.
• Sistèmica.
  – xoc hipovolèmic.
TRACTAMENT DELS TRASTORNS
     DISBÀRICS EMBOLÌGENS
• SVB/SVA
   – posició semiasseguda. Si ACR      RCP.

• O2 al 100 %.

• Rehidratació en pacients conscients.

• Manteniment de la temperatura.

• Trasllat medicalitzat a una unitat hiperbàrica
   – l'única terapèutica etiològica
   – fer en helicòpter medicalitzat (alçada vol
     <100m.)
Ha respirat sota l’aigua o ha bussejat en
       apnea a gran profunditat?                                 PROCEDIMENT
                SI                             NO                 No és un accident disbàric:
                                                                       Trasllat a l’hospital
          Símptomes lleus?
      (cansament, malestar, picor)
                                                                        O2 100%
                                            SI                          Posició horitzontal
            NO                                                               sobre el costat
                                                                             esquerre
                                                                        Hidratació (0,5 – 1l.)
                                                                        Observació
               Símptomes importants?
 Dolor, taques a la pell, debilitat, rampes, formigueig,
dificultat per moure extremitats o per orinar, trastorns               Recuperació < 30’?
 respiratori, visual, auditiu o de la paraula, vertígen,
   nàusees, paràlisi, alteració de la consciència, xoc                 NO

                                                                  Actuar com si
                                                               tingués símptomes             SI
                                                                      greus


                TRACTAMENT PRECOÇ                                                  Consultar un
SVB. Pacient semiassegut. O2 al 100%. Protecció contra                               metge
fred o calor excessius. Si està conscient hidratar. Trasllat
       a un centre hiperbàric, millor en helicòpter.

More Related Content

Similar to CBEM M3 Tema 7.3.pdf

Similar to CBEM M3 Tema 7.3.pdf (20)

cbem m3 tema 7.5.pdf
cbem m3 tema 7.5.pdfcbem m3 tema 7.5.pdf
cbem m3 tema 7.5.pdf
 
Alteracio de l'estat de consciència
Alteracio de l'estat de consciènciaAlteracio de l'estat de consciència
Alteracio de l'estat de consciència
 
13 0 Alteracions Comportament
13 0 Alteracions Comportament13 0 Alteracions Comportament
13 0 Alteracions Comportament
 
Sistemes d'oxigenació
Sistemes d'oxigenacióSistemes d'oxigenació
Sistemes d'oxigenació
 
SIGNES I SÍMPTOMES
SIGNES I SÍMPTOMESSIGNES I SÍMPTOMES
SIGNES I SÍMPTOMES
 
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdfTira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
Tira d'orina. De la teoria a la pràctica 2024.pdf
 
Primers auxilis. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Primers auxilis. Curs cuidadors no professionals oct 2013Primers auxilis. Curs cuidadors no professionals oct 2013
Primers auxilis. Curs cuidadors no professionals oct 2013
 
Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)
Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)
Tm orgànic ximo juan 17 diapos (1)
 
13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes13 2 Patologies Asma Diabetes
13 2 Patologies Asma Diabetes
 
cbem m3 tema 7.4.pdf
cbem m3 tema 7.4.pdfcbem m3 tema 7.4.pdf
cbem m3 tema 7.4.pdf
 
Socorrimo acuatico
Socorrimo acuaticoSocorrimo acuatico
Socorrimo acuatico
 
ASFÍXIA
ASFÍXIAASFÍXIA
ASFÍXIA
 
cbem_m3_tema 7.8.pdf
cbem_m3_tema 7.8.pdfcbem_m3_tema 7.8.pdf
cbem_m3_tema 7.8.pdf
 
1rs Auxilis
1rs Auxilis1rs Auxilis
1rs Auxilis
 
Sindromes..
Sindromes..Sindromes..
Sindromes..
 
Sindromes..
Sindromes..Sindromes..
Sindromes..
 
1rs auxilis
1rs auxilis1rs auxilis
1rs auxilis
 
Perfusions a l'edat pediàtrica. 2022.pdf
Perfusions a l'edat pediàtrica. 2022.pdfPerfusions a l'edat pediàtrica. 2022.pdf
Perfusions a l'edat pediàtrica. 2022.pdf
 
Primers auxilis.
Primers auxilis.Primers auxilis.
Primers auxilis.
 
Signes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratoris
Signes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratorisSignes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratoris
Signes i simptomes cardiovasculars i transtorns respiratoris
 

More from Institut de Seguretat Pública de Catalunya

More from Institut de Seguretat Pública de Catalunya (20)

Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa
Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxaRd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa
Rd 2013juliol 3_ee_ciberespai i xarxa
 
CCS Tríptic.pdf
CCS Tríptic.pdfCCS Tríptic.pdf
CCS Tríptic.pdf
 
CongresEDO.pdf
CongresEDO.pdfCongresEDO.pdf
CongresEDO.pdf
 
ENCINTAT D'UNA VÍCTIMA PAS A PAS.pdf
ENCINTAT D'UNA VÍCTIMA PAS A PAS.pdfENCINTAT D'UNA VÍCTIMA PAS A PAS.pdf
ENCINTAT D'UNA VÍCTIMA PAS A PAS.pdf
 
CBEM M3 Tema 8.2.pdf
CBEM M3 Tema 8.2.pdfCBEM M3 Tema 8.2.pdf
CBEM M3 Tema 8.2.pdf
 
CBEM M3 Tema 8.1.pdf
CBEM M3 Tema 8.1.pdfCBEM M3 Tema 8.1.pdf
CBEM M3 Tema 8.1.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.9.pdf
CBEM M3 Tema 6.9.pdfCBEM M3 Tema 6.9.pdf
CBEM M3 Tema 6.9.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.8.pdf
CBEM M3 Tema 6.8.pdfCBEM M3 Tema 6.8.pdf
CBEM M3 Tema 6.8.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.7.pdf
CBEM M3 Tema 6.7.pdfCBEM M3 Tema 6.7.pdf
CBEM M3 Tema 6.7.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.6.pdf
CBEM M3 Tema 6.6.pdfCBEM M3 Tema 6.6.pdf
CBEM M3 Tema 6.6.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.11.pdf
CBEM M3 Tema 6.11.pdfCBEM M3 Tema 6.11.pdf
CBEM M3 Tema 6.11.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.10.pdf
CBEM M3 Tema 6.10.pdfCBEM M3 Tema 6.10.pdf
CBEM M3 Tema 6.10.pdf
 
CBEM M3 Tema 6.5.pdf
CBEM M3 Tema 6.5.pdfCBEM M3 Tema 6.5.pdf
CBEM M3 Tema 6.5.pdf
 
CEBEM m3 Tema 7.1.pdf
CEBEM m3 Tema 7.1.pdfCEBEM m3 Tema 7.1.pdf
CEBEM m3 Tema 7.1.pdf
 
cbem m3 tema 7.7.pdf
cbem m3 tema 7.7.pdfcbem m3 tema 7.7.pdf
cbem m3 tema 7.7.pdf
 
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdfcbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
 
cbem m3 tema 7.9.pdf
cbem m3 tema 7.9.pdfcbem m3 tema 7.9.pdf
cbem m3 tema 7.9.pdf
 
cbem_m3_tema6_1.pdf
cbem_m3_tema6_1.pdfcbem_m3_tema6_1.pdf
cbem_m3_tema6_1.pdf
 
cbem m3 tema 6.4.pdf
cbem m3 tema 6.4.pdfcbem m3 tema 6.4.pdf
cbem m3 tema 6.4.pdf
 
cbem m3 tema 6.3.pdf
cbem m3 tema 6.3.pdfcbem m3 tema 6.3.pdf
cbem m3 tema 6.3.pdf
 

CBEM M3 Tema 7.3.pdf

  • 2. TIPUS OFEGAMENT • Sense aspiració de líquid. – obstrucció de la via aèria per espasme de glotis o per cos estrany. – mor per hipòxia. • Amb aspiració de líquid en les vies respiratòries. • Semiofegats sense aspiració. – persona que sobreviu a l’asfíxia. • Semiofegats amb mort diferida. – persona que mor després d’un èxit aparent de la reanimació.
  • 3. FISIOPATOLOGIA DE L’OFEGAMENT • En una primera fase es conté la respiració. – la pCO2 i la pO2 . Els estímuls respiratoris provoquen una inspiració. • Quan l’aigua toca la mucosa nasofaríngia hi ha un espasme de glotis. L’aigua passa a l’estómac i la víctima perd la consciència. • Amb la pèrdua de consciència es relaxa la glotis i entra aigua als pulmons. – l’entrada d’aigua es pot produir al cap de 2 minuts.
  • 4. SIMPTOMATOLOGIA DE L’OFEGAMENT • Tos • Taquipnea • Aturada respiratòria • Arítmies cardíaques • Distensió gàstrica • Vòmits • Convulsions • Alteració de la consciència • Hipertèrmia/hipotèrmia
  • 5. TRACTAMENT • SVB – valoració de la consciència – alliberament de la via aèria • no treure l’aigua dels pulmons. – es prolonga perquè l’hipotèrmia manté els òrgans més temps viables. • Abrigar per l’hipotèrmia. • Control columna. • Encara que respiri bé, O2 al 100%. • Trasllat hospitalari. – en helicòpter medicalitzat.
  • 6. HIDROCUCIÓ (1) • És un estat de xoc per l’acció de l’aigua freda a la superfície corporal. • Simptomatologia: – vasodilatació esplàncnica – taquicàrdia – nàusees i vòmits – hipòxia cerebral – pèrdua de consciència – ACR
  • 7. HIDROCUCIÓ (2) • Factors afavoridors: – exposició prolongada al sol – sudació intensa i calfreds – immersió brusca – estats emocionals i esforços físics intensos – la digestió augmenta la congestió esplàncnica facilitant el quadre. • SVB depenent dels símptomes. • Trasllat hospitalari.
  • 9. INTRODUCCIÓ (1) • El submarinista no es troba mai en condicions normals ni de pressió ni de temperatura. • Respira aire atmosfèric o barreja de gasos. • El regulador de pressió subministra aire al mateix valor que la pressió hidrostàtica. • Pr. absoluta= Pr. relativa + Pr. atmosfèrica. – a nivell del mar Pr. atmosfèrica= 1 atm (o 1 bar). – cada 10 m. la pressió augmenta 1 atm (Pr. relativa) • Llei de Boyle-Mariotte: P x V = P‘ x V' = constant. – a l’augmentar Pr disminueix V (gas)
  • 10. INTRODUCCIÓ (2) • El N2 es comporta com gas inert: dissolt, inactiu, a la sang. • La solubilitat dels gasos proporcionalment a la pressió parcial. El cabussador està sotmès a un estat d’hiperòxia i hipersolubilitat nitrogènica proporcional a la profunditat. • Els accidents disbàrics es poden produir en immersió amb aire comprimit o amb barreja de gasos.
  • 11. NARCOSI (BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS) • Intoxicació per gasos inerts. – més de 40 m. Causa d’accidents inexplicables. • Hi predisposen: esforç, descens ràpid, alcohol, temor a la immersió. • Símptomes: eufòria, desequilibri, fixació d'idees, alteracions del comportament, de l'atenció i de la coordinació, dispersió mental, desinterès, desequilibri anímic. • Tota la simptomatologia desapareix ascendint.
  • 12. MALALTIA DESCOMPRESSIVA (1) • El N2 és liposoluble i la seva difusió és major cap a teixits rics en greix. • Després d'una immersió llarga, a profunditat, s'ha de tornar lentament a superfície per adaptar els pulmons a l’augment del volum aeri i per donar temps als teixits a eliminar l'excés de N2 que s'ha acumulat durant la immersió.
  • 13. MALALTIA DESCOMPRESSIVA (2) • Es suporta un nivell de sobresaturació, però si es supera, la diferència de pressió del gas entre sang i teixits provoca l’alliberament brusc en forma de bombolles. • S’alliberarà més en teixits rics en greix: SNC, panícul adipós o greix periarticular. • Altres bombolles poden donar lloc un embolisme venós.
  • 14. MALALTIA DESCOMPRESSIVA (3) • La simptomatologia més greu apareix dins l'aigua o en els moments immediats a l'emersió. • La latència depèn de: gravetat de l'accident, edat, obesitat, esforç físic, fred, sexe femení, alcohol. • Simptomatologia: – malestar general. – dolor lumbar. – dolor muscular. – cefalees – nàusees i vòmits. – vertígens. – lesions cutànies, picor. – anisocòria. – retenció urinària. – alteració consciència – alteracions de sensibilitat i mobilitat, paràlisi.
  • 15. SÍNDROME DE SOBREPRESSIÓ PULMONAR (1) • L'accident més greu. • En l'ascens l'aire dels pulmons s’expansiona inversament a la de pressió: cal expulsar l'aire lentament mentre es puja i permetre l’intercanvi. • En emergències, es puja bruscament en apnea. – si es reté la respiració els pulmons no suporten l’augment de volum i alliberen aire al tòrax: espai pleural, mediastí i, fins i tot, entra als vasos donant una embòlia gasosa.
  • 16. SÍNDROME DE SOBREPRESSIÓ PULMONAR (2) • Toraco-pulmonar. – dispnea i cianosi – hemoptisi. – pneumotòrax, pneumomediastí, neumopericardi. • Neurològica. – alteració consciència. – trastorns de la visió. – convulsions. – vertígens. – hemiplègia i hemiparèsia. • Sistèmica. – xoc hipovolèmic.
  • 17. TRACTAMENT DELS TRASTORNS DISBÀRICS EMBOLÌGENS • SVB/SVA – posició semiasseguda. Si ACR RCP. • O2 al 100 %. • Rehidratació en pacients conscients. • Manteniment de la temperatura. • Trasllat medicalitzat a una unitat hiperbàrica – l'única terapèutica etiològica – fer en helicòpter medicalitzat (alçada vol <100m.)
  • 18. Ha respirat sota l’aigua o ha bussejat en apnea a gran profunditat? PROCEDIMENT SI NO No és un accident disbàric: Trasllat a l’hospital Símptomes lleus? (cansament, malestar, picor) O2 100% SI Posició horitzontal NO sobre el costat esquerre Hidratació (0,5 – 1l.) Observació Símptomes importants? Dolor, taques a la pell, debilitat, rampes, formigueig, dificultat per moure extremitats o per orinar, trastorns Recuperació < 30’? respiratori, visual, auditiu o de la paraula, vertígen, nàusees, paràlisi, alteració de la consciència, xoc NO Actuar com si tingués símptomes SI greus TRACTAMENT PRECOÇ Consultar un SVB. Pacient semiassegut. O2 al 100%. Protecció contra metge fred o calor excessius. Si està conscient hidratar. Trasllat a un centre hiperbàric, millor en helicòpter.