2. GENERALITATS (1)
• La feina del bomber comporta un contacte amb
elements tòxics que pot ser conflictiu per:
– excepcionalitat: els mecanismes de
protecció normals han desaparegut.
– temps: immediatesa i durada de la 1a
intervenció.
– entorn: les condicions poden ser caòtiques.
– foc: capacitat de crear nous tòxics.
– incertesa: no es coneixen, en un primer
moment, ni substàncies ni lloc d’actuació.
3. GENERALITATS (2)
• Intoxicacions agudes i cròniques.
– en un treball les intoxicacions
agudes són excepcionals i les
cròniques han d’estar totalment
previngudes.
– els bombers poden patir-ne
d’agudes i de cròniques, com als
focs forestals o als focs de poca
intensitat i llarga durada a l’aire
lliure, si no s’usen l’EPI i l’ERA
(mascaretes en els focs forestals).
4. DEFINICIÓ DE TÒXIC I DE
TOXICOLOGIA
• Tòxic és qualsevol element
que, en contacte amb els
éssers vius, produeix lesions
i/o efectes adversos.
• S’han identificat més de 9
milions de substàncies
químiques naturals i
sintètiques. Menys de 3.000
causen el 95% de les
intoxicacions.
5. CONCEPTES GENERALS (1)
• Dosi-efecte
– els efectes vénen determinats
per la dosi i per la reacció de
l’organisme davant la
substància tòxica.
• Exposició aguda versus
exposició crònica.
– els efectes són molt diferents.
En l’exposició crònica tenen
gran importància els efectes
acumulatius.
6. CONCEPTES GENERALS (2)
• Efectes indesitjables
– reaccions al·lèrgiques.
asbest
– reacció idiosincràtica.
• a dosis reaccions molt
– toxicitat tardana.
• es poden produir tumors després de
20 o 30 anys
– efectes tòxics reversibles i
irreversibles
– toxicitat local i sistèmica
– toxicitat sistèmica
7. CONCEPTES GENERALS (3)
• Reaccions fototòxiques.
– necessiten l’acció de la llum
solar
• Efectes sinèrgics
– quan s’ajunten dos o més
productes. Una acció
potencia l’altra, com
l’alcohol i les drogues
sedants.
8. VIES D’ENTRADA: VIA
RESPIRATÒRIA (1)
• Gasos, fums, pols, aerosols.
• La més freqüent pel bomber.
• Toxicitat sistèmica per pas a la
circulació.
• Toxicitat local:
– irritació: Cl, NH3, ClH.
– dissolució del surfactant: tòxics
liposolubles (hidrocarburs,
dissolvents i alcohols).
– símptomes després de 24 h.
9. VIES D’ENTRADA: VIA
RESPIRATÒRIA (2)
• Mecanismes de defensa i absorció
pulmonars
– la gran superfície pulmonar i de
perfusió, fan l’absorció ràpida i .
– grandària de les partícules i lloc on es
dipositen
• foses nasals: retenen partícules > 10 µ.
• tràquea i bronquis: 5-10 µ. Eliminades
pel moc.
• alvèols: d’1 a 5 µ. Les < 1 µ queden
suspeses en l’aire i es poden absorbir.
(segueix)
10. VIES D’ENTRADA: VIA
RESPIRATÒRIA (3)
– les intoxicacions respiratòries presenten
característiques pròpies:
• poden ser agudes i greus per arribada ràpida al
torrent circulatori.
• el pulmó intercanvia de 6 a 8 m3 d’aire/dia: poden
produir-se intoxicacions amb petites [ ] de tòxic.
• en no passar el tòxic pel fetge, els mecanismes de
defensa i metabolització són ineficaços.
11. VIES D’ENTRADA: VIA
DIGESTIVA
• És la via d’absorció més freqüent
• L’absorció es fa a estómac i budell
prim.
• Penetren:
– líquids: aigua contaminada,
productes de neteja, alcohol....
– sòlids: aliments en mal estat,
tòxics vegetals (bolets, herbes),
verins (insecticides, raticides...),
medicaments...
12. VIES D’ENTRADA: VIA
CUTÀNIA i MUCOSA
• La pell és relativament
impermeable a ions i
solucions aquoses.
• Les substàncies liposolubles
són absorbides fàcilment.
• Els tòxics travessen la pell a
través de les glàndules
sudoríferes, les sebàcies i el
fol·licles pilosos.
13. PRINCIPIS GENERALS DE
TRACTAMENT I ANTÍDOTS (1)
• Control de l’entorn
– Coneixeu els plans d’emergència de
les indústries de la zona.
– Protegiu-vos del tòxic: EPI i ERA.
– Protegiu marcant una àrea de
seguretat.
– Identifiqueu la substància i la
potencial toxicitat.
– Conserveu tots els envasos i les
mostres del producte o dels vòmits.
14. PRINCIPIS GENERALS DE
TRACTAMENT I ANTÍDOTS (2)
• Avís a Control Central
– Comuniqueu a Control la
situació del sinistre (extensió,
afectació a persones, tòxics
involucrats o sospitosos, etc.).
– Aviseu la metgessa / el metge
de guàrdia del GEM. Pot
informar dels efectes del tòxic,
el tractament i les mesures de
protecció.
15. PRINCIPIS GENERALS DE
TRACTAMENT I ANTÍDOTS (3)
• Socorreu
– Inicieu SVB si és necessari.
– Separeu o diluïu la substància de la pell.
Renteu 20’ amb aigua i amb aigua i sabó,
si és liposoluble.
– No doneu res per boca. No induïu el vòmit
(risc de broncoaspiració). No neutralitzeu
el tòxic. Porteu la persona intoxicada a
l’hospital i, si és possible, una mostra del
tòxic.
16. PRINCIPIS GENERALS DE
TRACTAMENT I ANTÍDOTS (4)
• Antídots
– per a alguns tòxics hi ha antídots
específics als hospitals
– el GEM té antídot per a cianur
– són terapèutica prioritària
– els administra sempre un metge
– tenen efectes secundaris
– no substitueixen les mesures generals
– efectius per a un petit nombre de tòxics
17. MESURES D’AVALUACIÓ DE
RISCS PER A LA SALUT (1)
• S’ha de considerar: via
d’administració, dosi,
durada de l’exposició,
tipus d’efecte, etc.
– DE50: Dosi eficaç 50.
• quantitat que produeix
efectes al 50% dels
exposats.
– DL50: Dosi letal 50
• la necessària per matar
el 50% dels exposats.
DL50
(segueix)
18. MESURES D’AVALUACIÓ DE
RISCS PER A LA SALUT (2)
– DT50: Dosi tòxica 50
• la que cal per a produir DT50
toxicitat al 50% dels
exposats.
– CE50:
• per inhalació, es mesura la
concentració a l’aire i
s’obté: [ ] efectiva 50
(CE50) i [ ] letal 50 (CL50).
– ppm.
• la [ ] és < al 0,1%
19. MESURES D’AVALUACIÓ DE
RISCS PER A LA SALUT (3)
• Concentracions per via inhalatòria
– s’estableix una quantitat admissible, que no suposi perill per la
salut dels treballadors exposats.
• La Unió Europea ha elaborat una llista de concentracions
atmosfèriques admissibles.
– TLV-TWA (Threshold Limit Value - Time Weighted Average
– TLV-STEL
– MCA i TLV-C
– EEL
– BEIS
20. MESURES D’AVALUACIÓ DE
RISCS PER A LA SALUT (4)
• TLV-TWA
– el TLV-TWA és la quantitat
mitjana de substàncies a l’aire
que no produeix efectes
tòxics en treballadors
exposats 8 h/dia 5 dies per
setmana al llarg de la vida
professional.
– els TLVs són límits
recomanables i no una
frontera entre condicions
segures i perilloses.
21. MESURES D’AVALUACIÓ DE
RISCS PER A LA SALUT (5)
• TLV- STEL
– és la quantitat màxima tolerable
per a exposicions de curta
durada
– una exposició no implica
irritació intolerable, ni danys
irreversibles, ni narcosi que
pogués afavorir els accidents
– no s’han de tolerar més de 4
exposicions/dia i cada exposició
ha d’estar separada de la
següent almenys per 1 h.
22. MESURES D’AVALUACIÓ DE
RISCS PER A LA SALUT (6)
• MCA i TLV-C
– TLV-C: màxima quantitat
admissible en l’ambient de
treball en qualsevol moment.
– MCA: quantitat màxima
admissible.
– són valors màxims, per a
algunes substàncies, que no
han de ser mai sobrepassats
(gasos irritants i substàncies
de toxicitat ràpida).
23. MESURES D’AVALUACIÓ DE
RISCS PER A LA SALUT (7)
• EEL
– EEL: límit d’exposició d’urgència.
– Quantitats màximes de propel·lents
tolerades, en accidents, durant molt
poc temps. No impliquen efectes nocius
majors.
– No s’han de confondre amb els TLV-
STEL: quantitats tolerables després
d'exposicions de curta durada.
– es poden practicar anàlisis per detectar
la quantitat de substància absorbida o
descobrir-ne efectes incipients.
24. MESURES D’AVALUACIÓ DE
RISCS PER A LA SALUT (8)
• BEIS
– BEIS: Índex Biològic
d’Exposició
– s’utilitza per posar de
manifest l’absorció
d’un xenobiòtic
(agent tòxic) per part
d’un ésser viu i per
valorar el grau
d’afectació.
25. METALLS PESATS (1)
• Presents en l’ambient i en processos
industrials: plom (Pb), mercuri (Hg),
arsènic (As), cadmi (Cd), ferro (Fe).
• Tenen l’efecte tòxic més important
en el SNC.
• La legislació prohibeix o en regula
l’ús, però s’han acumulat en
l’ambient
– es poden trobar en deixalleries.
• Els metalls pesats acumulats al cos
poden extreure’s amb medicaments
que es diuen quelants.
26. METALLS PESATS (2)
• Plom
– ha estat present en gasolina,
pintures, conduccions d’aigua i
envasos d’aliments.
– la intoxicació causa símptomes
gastrointestinals (exposició crònica),
neuromusculars i del SNC (exposició
aguda). Pot provocar malalties de la
sang i del ronyó.
• Mercuri
– en agents antibacterians i antifúngics
per a l’agricultura i en combustibles
fòssils.
27. METALLS PESATS (3)
• Arsènic
– present en baixes quastitats
l’aire, l’H2O i la terra
– plaguicida.
– es genera en apagar amb aigua
escòries dels forns de metalls i
en focs de deixalleries
– símptomes digestius amb vòmits
i sagnats, danys a la circulació,
SNC, ronyó, fetge, pell i sang
28. METALLS PESATS (4)
• Tractament (en tots els casos):
– suport circulatori
– prevenir el xoc
– O2
– trasllat
29. TÒXICS AMBIENTALS
NO METÀL·LICS
• Penetren pels pulmons
– alguns passen a la sang
– d’altres, s’eliminen
– una petita fracció pot quedar
retinguda al cos.
• Més comuns: SO2, SO4H-, O3,
NO2, aldehids i acroleïna, CO.
• Els contaminants ambientals en
persones no malaltes
produeixen lesions cròniques o
subagudes.
30. HIDROCARBURS (1)
• Metà, propà, età, butà
– asfixiants simples: desplacen
l’O2 ⇒ asfixia.
– tractament: SVB i trasllat.
• Dissolvents orgànics, hexà,
cetona
– deprimeixen el SNC.
– tractament: SVB i trasllat. No
induir el vòmit.
31. HIDROCARBURS (2)
• Gasolina i querosé
– si es vomita i s’aspira hi ha una
altíssima mortalitat.
– tractament
• SVB
• trasllat
• no induir el vòmit
32. HIDROCARBURS HALOGENATS
• Cloroform, tricloroetilè,
tetracloroetilè, tricloroetà,
tetraclorur de carbó.
• Els dissolvents industrials més
usats. Molt liposolubles:
s’absorbeixen ràpidament.
• La intoxicació pot produir depressió
del SNC i afectació hepàtica
especialment amb tetraclorur de C.
• Tractament: SVB i trasllat.
33. ALCOHOLS, GLICOLS I
HIDROCARBURS AROMÀTICS (1)
• Etanol
– l’alcohol de les begudes
• Metanol
– anticongelant i dissolvent en pintures i
vernissos. Molt tòxic per ingestió.
– ceguesa, afectació del SNC i intestinals
• Isopropanol i etilenglicol
– anticongelants.
34. ALCOHOLS, GLICOLS I
HIDROCARBURS AROMÀTICS (2)
• Benzè
– dissolvent molt tòxic
– intoxicacions per inhalació,
produeixen mareig, eufòria, cefalea,
dolor toràcic i alteració en la marxa
– en intoxicació greu visió borrosa,
tremolors, respiració superficial,
irregularitats ventriculars i
inconsciència.
– l’exposició crònica produeix anèmia i
leucèmia
35. ALCOHOLS, GLICOLS I
HIDROCARBURS AROMÀTICS (3)
• Tolué
– dissolvent.
– produeix depressió del SNC.
– causant de l’addicció a la cola.
• Tractament (tots)
– SVB i trasllat.
36. HALÒGENS
• Fluor, clor, brom i iode.
• Es combinen amb d’altres
elements formant
substàncies tòxiques.
37. HIDRÒXID SODIC (SOSA
CÀUSTICA)
• És un àlcali molt potent (lesió més
corrosiva que per un àcid).
• Especialment perillós per contacte
amb pell, mucoses i ulls.
• Tractament
– control de constants vitals, dilució
amb rentat abundant durant 15
min, despullar i trasllat.
– no induir el vòmit.
38. CLOR (1)
• Gas verd-groguenc, 2’46 vegades més dens que
l’aire.
• El transport de Cl té riscos
– les cisternes contenen 1 kg. de Cl líquid per litre de
capacitat, a una pressió elevada.
39. CLOR (2)
• S’utilitza per a insecticides,
dissolvents, colorants,
esterilització d’aigua de consum
urbà, piscines, desinfecció d’aigües
residuals i com a blanquejador en
la indústria paperera i tèxtil.
• El risc pot ser greu en els incendis
de les indústries que l’utilitzen.
• És molt oxidant i hidrosoluble:
destrueix teixits.
40. CLOR (3)
• El seu TLV és de 1 ppm. Per damunt de 0,3
ppm ja se’n detecta l’olor.
• En relació amb la quantitat produeix:
– irritació de mucoses (1-3 ppm)
– irritació moderada de vies respiratòries
(5-15 ppm)
– dolor toràcic i dispnea (30 ppm)
– pneumonitis i edema agut de pulmó (50
ppm)
– 100 ppm són letals en pocs minuts.
41. CLOR (4)
• Les manifestacions s’inicien
amb llacrimeig,
conjuntivitis, rinorrea,
cefalea, mal de gola i de
pit, tos i estridor.
• Gran capacitat de reacció
quan s’allibera en un
incendi. Es produeixen
altres tòxics, com l’àcid
clorhídric.
42. CLOR (5)
• El Cl produeix reacció exotèrmica
en cadena amb ignició i àcid
clorhídric. Els hidrocarburs
s’inflamen espontàniament en
presència de Cl.
• També pot produir reaccions
endotèrmiques: el Cl gasós es
combina amb el vapor d’aigua i
produeix fred i àcid clorhídric.
• Tractament: SVB i trasllat
43. ÀCID CLORHÍDRIC (ClH) (1)
• Gas incolor, més pesat que
l’aire, no inflamable. S’utilitza
per a la síntesi de PVC, de
dissolvents clorats, de clorurs i
d’òxids metàl·lics, per al
decapatge de metalls,
fabricació de colorants i plàstics
i en la indústria farmacèutica.
• S’allibera en la combustió de
PVC i del plàstic que envolta
nombrosos cables, tapisseries
acríliques, etc.
44. ÀCID CLORHÍDRIC (ClH) (2)
• El seu TLV és de 5 ppm. La irritació faríngia es
produeix amb 15 ppm, i 100 ppm poden
conduir a l'edema agut de pulmó en pocs
minuts.
• Tractament:
– contaminació cutània: despulleu
i dissolució amb aigua
– ingestió: no induïu el vòmit.
– inhalació: SVB, O2
– trasllat
45. AMONÍAC (NH3) (1)
• Gas incolor, alcalí, molt soluble
en H2O, olor picant i sufocant. Es
produeix per fermentació de
matèria orgànica (clavegueres,
pous morts, cria de bestiar en
llocs tancats...). També es
desprèn en la combustió de fibres
artificials, llana i seda.
• Fabricació de fertilitzants,
explosius, colorants, plàstics,
indústria del fred i del petroli.
46. AMONÍAC (NH3) (2)
• Exposició moderada (accident
domèstic): conjuntivitis,
irritació nasal i laríngea,
broncoespasme i dolor
retroesternal.
– rentat abundant d’ulls i
mucosa nasal.
– administració d’aire tebi i
humit.
47. AMONÍAC (NH3) (3)
• Inhalacions importants:
insuficiència respiratòria i
edema pulmonar. Per damunt
de 1000 ppm mort en pocs
minuts. La projecció
accidental sobre els ulls pot
ocasionar ceguesa.
– tractament: SVB, O2 i
trasllat.
48. ÀCID SULFÚRIC (SO4H2)
• Amb calor emet vapors irritants. Decapant
de metalls, en bateries de Pb, fertilitzants
i en la indústria química.
• Produeix irritació ocular, cutània i
respiratoria.
• Tractament
– contaminació cutània: despulleu
i dissolució amb H2O
– ingestió: no induir el vòmit
– inhalació: SVB, O2 i trasllat
49. MONÒXID DE CARBONI (1)
• Producte de la combustió
incompleta de substàncies que
contenen carboni. Es difon molt
bé en l’aire. Molt tòxic.
• Fonts: incendis, combustió
incompleta dels aparells de butà,
propà o gas natural, motors
d’explosió i fum del tabac.
• Gas inodor i incolor. No provoca
lesions directes ⇒ pot ser difícil
sospitar-ne la inhalació.
50. MONÒXID DE CARBONI (2)
• És el tòxic exogen que més
morts provoca. Desplaça l’O2 de
l’Hb.
– afinitat per l’Hb 250 vegades >
que l’O2.
• Després de 2 a 6 setmanes pot
aparèixer un quadre neurològic
molt greu en 10-30% de
pacients no tractats.
• El fum dels incendis en pot
contenir quantitats fins al 10%.
51. MONÒXID DE CARBONI (3)
• Signes i símptomes associats als diferents nivells
de carboxiHb
Nivell de carboxiHb Signes i símptomes
< 5% nivell normal
5-10% (persones cap manifestació
fumadores)
10% cefalea, irritabilitat
20% mareig, nàusees i dispnea
30% alteracions visuals
40% confusió o síncope
50% convulsions o coma
60% Col·lapse i mort
52. MONÒXID DE CARBONI (4)
– carboxiHb < al 20% ⇒
intoxicacions lleus
– del 20 al 50% ⇒ intoxicacions
mitjanes reversibles
– > del 50% ⇒ intoxicacions
greus i risc de mort.
• Tractament:
– SVB
– O2 a altes quantitats > de 15
lts/minut.
– trasllat a unitat d’O2
hiperbàric.
53. ÀCID CIANHÍDRIC (CNH) (1)
• Olor d’ametlles amargues.
• Utilitzat com a insecticida, en les
cambres de gas (EE UU) i a la
guerra química.
• Intoxicació per inhalació:
combustió de fibres sintètiques
(poliuretà o niló), cotó, llana.
• El CNH forma cianur.
• Tòxic extremadament potent.
54. ÀCID CIANHÍDRIC (CNH) (2)
• Bloqueja l’O2 en la respiració
tissular ⇒ anòxia cel·lular, però no
pulmonar (la sang està
oxigenada). Potencia la intoxicació
per CO.
• L’enverinament per cianur es
produeix a les primeres etapes del
foc ⇒ s’havia infravalorat la
toxicitat, pensant-se que la
intoxicació per CO era la principal
causa de mort per inhalació de
fums.
56. SILICI
• Després de l’O2 el silici és
l’element més abundant al
planeta, per tant en
moltes indústries tenen
pols de silici que es
diposita en els alvèols.
• No produeix lesions
agudes.
• Produeix la silicosi.
57. AMIANT
• S’utilitzava com a material no
inflamable i aïllant, en teulades
barrejat amb ciment (uralita),
com a vestit de protecció contra el
foc i en els frens dels vehicles.
• Ara està prohibit.
• La inhalació produeix fibrosi i
càncer pulmonar.
• No produeix lesions agudes.
58. HIDROGEN SULFURAT -
SULFHÍDRIC (SH2) (1)
• Gas incolor, de pudor d’ “ou podrit”.
• Per descomposició de matèria
orgànica en clavegueres i pous morts,
restes orgànics d’escorxadors, adobs
de pells i vulcanització del cautxú.
• És el tòxic responsable de la mort
instantània de les persones que
baixen a un pou mort o una
claveguera. Produeix intoxicació per
anòxia cel·lular.
59. HIDROGEN SULFURAT -
SULFHÍDRIC (SH2) (2)
• Forma fulminant.
– individus que entren en
clavegueres o pous morts,
sense protecció.
• Formes subagudes.
– si la quantitat no és alta, hi
ha dispnea, vòmits, cefalea i
embriaguesa.
• Tractament
– SVB, O2 i trasllat.
60. BIÒXID DE SOFRE-
ANHÍDRID SULFURÓS (SO2)
• Antioxidant en viticultura.
• En dipòsits de gra en fermentació.
• Responsable de la majoria de
símptomes de la contaminació.
• A dosis baixes irrita la mucosa
respiratòria i dels ulls.
• Pot produir edema pulmonar i
aturada respiratòria.
• Tractament: SVB, O2 i trasllat.
61. TÒXICS QUE ES PRODUEIXEN
AMB LA COMBUSTIÓ (1)
• Certes molècules amb
alta temperatura poden
entrar en ignició i
alliberar elements que es
recombinen entre ells
formant noves matèries
en estat gasós.
62. TÒXICS QUE ES PRODUEIXEN
AMB LA COMBUSTIÓ (2)
• Això passa amb el carboni, els
halògens i l'O2:
– es formen aldehids, que
recombinen amb halògens formant
substàncies irritants i corrosives.
– el Cl, en cremar PVC, amb l’H2
(desprès de l’H2O per calor),
produeix ClH.
– l’O2 amb la temperatura es
recombina formant ozó (O3).
63. TÒXICS QUE ES PRODUEIXEN
AMB LA COMBUSTIÓ (3)
• Aldehids i creosotes (acroleines)
– per oxidació d’alcohols i
hidrocarburs, en la combustió de
molts productes. En un incendi
poden formar formaldehids,
acetaldehids, fuoroacetaldehids i
acroleïnes entre d’altres.
• Fosgen
– per combustió de poliuretans. En
els pulmons passa a ClH. És un
gas de guerra.
64. TÒXICS QUE ES PRODUEIXEN
AMB LA COMBUSTIÓ (4)
• Benzè
– es produeix en incendis de matolls
especialment quan hi ha plantes
aromàtiques.
