2. URGÈNCIES NEURO-PSIQUIÀTRIQUES INTRODUCCIÓ Les crisis convulsives de qualsevol origen constitueixen unes de les urgències més freqüents que no suposen, habitualment, un greu perill per a la vida del malalt. Per contra, creen una gran angoixa entre les persones que les presencien a causa de la seva espectacularitat.
3. URGÈNCIES NEURO-PSIQUIÀTRIQUES CONVULSIÓ Denominem convulsió la contracció violenta i involuntària dels músculs, que pot afectar un grup muscular o ser generalitzada. Les convulsions poden presentar-se per una agressió puntual al sistema nerviós (traumatisme cranial o accés de febre) o formar part dels símptomes d’una malaltia crònica com l’epilèpsia.
4. URGÈNCIES NEURO-PSIQUIÀTRIQUES EPILÈPSIA Del llatí, parada imprevista, és una malaltia crònica del sistema nerviós central caracteritzada per la repetició de crisis degudes a una descàrrega exagerada i desordenada de les neurones cerebrals.
5.
6.
7. EPILÈPSIA FORMES DE MANIFESTAR-SE CRISIS FOCALS Són aquelles que afecten àrees concretes de l’organisme. Generalment es produeixen sense trastorns de consciència. Consisteixen en moviment anàrquics i involuntaris de certes parts del cos, o bé en sensacions estranyes de tipus visual, auditiu, o altres.
8.
9. EPILÈPSIA FORMES DE MANIFESTAR-SE ABSÈNCIES Es caracteritzen per un trastorn de la consciència en què el malalt atura tot acte motor que estigués efectuant i es queda “com si fos una estàtua”. De vegades s’acompanya de la caiguda del malat. Altres efectuen moviments semblants a un tic. Acostuma a durar segons.
10.
11. EPILÈPSIA GRAN MAL Fase inicial : La víctima cau al terra de sobte, sense donar-se compte per una pèrdua brusca de la consciència. En aquesta fase, la víctima pot emetre un crit característic com a conseqüència d’un espasme laringi.
12. EPILÈPSIA GRAN MAL Fase tònica : Caracteritzada per una rigidesa o contracció, de predomini extensor, de tota la musculatura, inclosa també la respiratòria, provocant una manca de respiració en aquesta fase. Pot durar entre 10 i 20 segons.
13. EPILÈPSIA GRAN MAL Fase clònica : Marcada per l’aparició de convulsions (contraccions i relaxacions dels diferents grups musculars) breus i generalitzades, amb increment de la salivació, respiració sorollosa i pèrdua del control dels esfínters (pot orinar-se i defecar-se a sobre). Pot durar en termes generals entre 2 i 5 minuts. És en aquesta fase on la víctima pot mossegar-se la llengua, majoritàriament pels seus cantons laterals.
14. EPILÈPSIA GRAN MAL Fase de recuperació : Un cop finalitzades les convulsions, apareix un estat de somnolència o coma, degut a l’esgotament provocat per aquestes convulsions; del que la víctima es desperta progressivament, confusa i desorientada, sense recordar res del que li ha passat. Aquesta fase pot tenir una duració molt variable, oscil·lant entre els 10 i els 30 minuts.
15.
16.
17.
18.
19. EPILÈPSIA GRAN MAL ACTUACIÓ És aconsellable la revisió de la víctima en un centre sanitari (obligatori si és el primer cop), per valorar les crisis i les possibles lesions internes, a més a més de diagnosticar la malaltia i prescriure el tractament a seguir.
20.
21. URGÈNCIES NEURO-PSIQUIÀTRIQUES CONVULSIONS FEBRILS Acostumen a presentar-se en els nens (menors de 6 anys) amb febre alta a conseqüència de qualsevol procés infecciós. Caldrà tractar les convulsions igual que a l’epilèpsia, i haurem de tractar l’accés de febre.
22.
23. URGÈNCIES NEURO-PSIQUIÀTRIQUES CRISI HISTÈRICA Consisteix en la manifestació d’un problema psicològic inconscient mitjançant manifestacions físiques més o menys espectaculars. En llenguatge popular se’n diu “atac de nervis”. La crisi histèrica pot manifestar-se de moltes maneres i és subjecta a influències socioculturals.
24.
25. CRISI HISTÈRICA FORMA AGUDA O CRÍTICA Típica crisi histèrica. Acostuma a anar precedida d’una situació emocional tensa, al menys a criteri de l’afectat: mort d’un familiar, males notícies, baralles matrimonials... Pot adoptar externament l’aparença d’una crisi epilèptica gran mal, o bé la d’un desmai amb pèrdua aparent del coneixement.
26.
27. CRISI HISTÈRICA FORMA AGUDA O CRÍTICA ACTUACIÓ S’ha de valorar la poca gravetat d’aquests atacs. S’adoptarà una actitud passiva i s’aïllarà l’histèric de possibles espectadors a una habitació on restarà només amb la companyia d’una persona que vigilarà de forma lleu.
28. CRISI HISTÈRICA FORMES PROLONGADES Consisteixen en paràlisi de membres, contractures musculars, espasmes, ceguesa o sordesa brusca, etc. que poden durar hores i aparentment, semblen més derivades d’una malaltia greu que d’un trastorn psicològic.
29. CRISI HISTÈRICA FORMES PROLONGADES ACTUACIÓ Sospitar dels casos en què es produeixi un símptoma sobtat i espectacular de malaltia greu després d’una situació emotiva tensa. En cas de dubte es tracta com a malaltia real. Si l’origen de l’episodi és clarament histèric, s’aconsella visita al psiquiatre.
