2. CAUSES
• Els traumatismes de la
columna vertebral
representen un % molt
elevat de les lesions dels
accidentats.
• La major part són per
accidents de trànsit. Altres
estan relacionades amb
els esports, ferides de
bala, caigudes i
precipitacions des d’altura.
3. MECANISMES DE
PRODUCCIÓ (1)
• Flexió
– fractura de cossos
vertebrals i ruptura aguda
dels discs.
• Extensió
– fractura de la porció post.
de les vèrtebres i dels
lligaments dels cossos
vertebrals.
4. MECANISMES DE
PRODUCCIÓ (2)
• Compressió.
– ruptura de lligaments i esclat
de cossos vertebrals.
• Rotació.
– Ruptures lligamentoses.
5. FISIOPATOLOGIA (1)
• Les v. cervicals són les
més mòbils i flexibles i
per tant més propenses
a les lesions. Major
freqüència a C5-C6.
• La columna dorsal és
menys flexible. Reforçada
per les costelles. És
necessària una força
per lesionar-la ⇒ les
lesions solen ser
completes i irreversibles.
6. FISIOPATOLOGIA (2)
• La columna lumbar està
protegida per musculatura.
El canal medul·lar és gran.
La medul·la acaba a L2.
• La cua de cavall omple la
resta del canal.
• Entre D12 i L1 es produeixen
més les lesions incompletes.
7. FUETADA CERVICAL
• Es produeix quasi
exclusivament en
accidents de trànsit,
per un mecanisme
de hiperextensió
seguit de
hiperflexió. Són
lesions
lligamentoses del
coll.
8. LOCALITZACIÓ LESIONS
• De més a menys freqüents es localitzen a:
– xarnera dorso-lumbar: fractures per compressió.
Rarament complicacions nervioses.
– columna lumbar: per sota de L2 lesions nervioses
que afecten sols una arrel nerviosa (cua de cavall).
– columna cervical: luxacions, complicacions
nervioses freqüents. Tetraplegia.
– columna dorsal: fractures comminutes
9. SIMPTOMATOLOGIA
• Fractures sense alteracions
nervioses.
– dolor regional més o menys
irradiat.
– gibositat més o menys
accentuada segons les
vertebres afectades.
– no dèficits de motilitat,
sensibilitat ni reflexos.
10. SIMPTOMATOLOGIA
• Fractures amb afectació
nerviosa.
– signes radiculars i medul·lars.
– paraplegia.
– tetraplegia.
– presenten:
• paràlisi.
• reflex plantar negatiu.
• de C1 a C4 a cops mortals per
paràlisi respiratòria. Precisen
ventilació assistida.
• nivells cervicals baixos i dorsals
alts donen ventilació amb
respiració abdominal.
11. EXPLORACIÓ (1)
• Valorar les alteracions dels nivells de consciència
• Observar el tipus de respiració, fixant-se en el
moviment toràcic en funció de la respiració
abdominal.
• Valorar la força de les extremitats
• Valorar la sensibilitat
• Reflex plantar: flexió dels dits en estimular la
12. EXPLORACIÓ (2)
• Examen rectal per comprovar el to del esfínter anal
• Comprovar l’existència de priaprisme.
• En traumatismes medul·lars cervicals i dorsals la
víctima no referirà dolor abdominal, encara que
hagi lesions.
• Controlar les constants vitals.
• Hipotèrmia: en nivells D8 o més alts s’altera el SN
simpàtic que regula la sudoració. Pot alterar-se la
13. TRACTAMENT (1)
• Material per a
immobilitzacions.
– collaret cervical.
– fèrula espinal.
– taula llarga.
– matalàs de buit.
– llitera de cullera.
14. TRACTAMENT (2)
• Protocol de
tractament.
– mantenir l’eix del cos:
cap-coll-tronc-pelvis-
extremitats.
• mantenir al pacient
rígid.
• no seure’l.
• no girar-li el cap.
15. TRACTAMENT (3)
• Protocol de tractament.
– una fractura vertebral amb
les constants mantingudes
pot esperar 30-45’ a un mitjà
de transport idoni
(helicòpter).
– un trasllat inadequat
empitjora les lesions i pot
convertir-les en irreversibles.
Un 25% dels lesionats
medul·lars traumàtics ho són
