cbem_m3_tema 7.2.pdf

720 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
720
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
39
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

cbem_m3_tema 7.2.pdf

  1. 1. PATOLOGIA PEREXPOSICIÓ AL FRED
  2. 2. INTRODUCCIÓ• Perquè la temperatura corporal es mantingui a 36º-37ºC ha d’haver-hi un equilibri entre la producció i la pèrdua de calor.
  3. 3. INTRODUCCIÓ• En el nostre medi l’exemple típic de pèrdua de calor és l’accident de muntanya a l’hivern.• Però hi ha altres situacions, més freqüents, de pèrdua de calor: indigents, accidents de trànsit (el 40% dels politraumàtics pateixen hipotèrmia), accidents en medi aquàtic, catàstrofes naturals.
  4. 4. HIPOTÈRMIA
  5. 5. HIPOTÈRMIA• La hipotèrmia es defineix com un descens de la temperatura central del cos per sota de 35ºC.• La temperatura central es mesura amb termòmetres auriculars o esofàgics. En el seu defecte termòmetres convencionals col·locats en la boca o en el recte.
  6. 6. HIPOTÈRMIA• Existeixen diversos nivells de gravetat en una hipotèrmia: – Hipotèrmia lleu: 35º C - 34º C – Hipotèrmia moderada: 34º C - 32º C – Hipotèrmia greu: 32º C - 25º C – Hipotèrmia extrema: <a 25º C
  7. 7. HIPOTÈRMIA• En el cos hi ha dos compartiments calòrics: – nucli: vísceres i teixits a més de 2 cm de la pell. La temperatura s’ha de mantenir constant a 36ºC. – superfície corporal: tota la superfície coberta per la pell i les vies aèries.
  8. 8. HIPOTÈRMIA• La connexió entre compartiments es fa per la circulació: conducció i convecció.• Entre la superfície i l’exterior hi ha intercanvi per convecció i per evaporació.• La pell emet radiació (infraroja).
  9. 9. HIPOTÈRMIA• La termoregulació permet mantenir una temperatura central constant.• Hi ha equilibri entre termòlisi i termogènesi. Existeixen termoreceptors superficials i profunds que recullen la informació que es processa en el SNC (hipotàlam).
  10. 10. HIPOTÈRMIA• La lluita contra el fred es produeix en dos fronts: – augmentant la termogènesi: augment del metabolisme: tremolors, exercici, vestits i alimentació. – disminuint la termòlisi: Per vasoconstricció perifèrica.
  11. 11. CAUSES• Hipotèrmia amb defensa màxima: – accidents de muntanya – naufragis, immersions – exposicions perllongades al fred• Hipotèrmia amb defensa mínima: – edat extremes – desnutrició o dejuni perllongat – esgotament físic – coma, malalties de la tiroide, lesions medul·lars – intoxicacions – anestèsia general – patologia psiquiàtrica
  12. 12. CONTROL TEMPERATURA CORPORAL• El cos necessita de funcions (càrdio-circulatòria, neurològica, respiratòria, metabòlica) controlades per reaccions bioquímiques a temperatura ideal: 36,5º C.• Si la temperatura  o  aquestes funcions s’alteren perillant la vida de l’individu.• La termoregulació és un mecanisme de defensa important, bàsic per a la supervivència.
  13. 13. FISIOPATOLOGIA HIPOTÈRMIA• 1. Fase de lluita   la termogènesi: tremolors,  adrenalina   la termòlisi: vasoconstricció perifèrica,  del volum de líquid circulant• 2. Fase d’aturada/esgotament de la termogènesi – als 33ºC. Es manté la vasoconstricció perifèrica.• 3. Fase de desequilibri – fracàs per defensar-se de la  de la temperatura – als 30ºC la hipotèrmia s’automanté fent difícil la recuperació.
  14. 14. SIMPTOMES HIPOTÈRMIA
  15. 15. EVOLUCIÓ HIPOTÈRMIA• Per sota de 33ºC la termogènesi s’atura i per sota de 32ºC no és possible la recuperació espontània, si persisteixen les mateixes condicions tèrmiques.• És reversible, amb rescalfament, si la temperatura no arriba a 25ºC.
  16. 16. TRACTAMENT (1)• Prevenció davant l’accidentat exposat a baixes temperatures, mullat i no protegit: – aïllar-lo de terra, superfícies mullades, vent,... – posar-li roba seca, manta tèrmica, eixugar-lo i retirar roba mullada si és possible – donar-li begudes calentes – escalfadors portàtils, paracaigudes tèrmics
  17. 17. TRACTAMENT (2)• Si hi ha batec cardíac s’ha de ser poc agressiu: – temperatura > 32º C • evacuació ràpida. – temperatura < 32º C • el rescalfament en el lloc no és eficaç. • el sobreescalfament pot provocar un síncope. • mobilitzar amb molta cura per evitar posar en recirculació la sang perifèrica freda.
  18. 18. TRACTAMENT (3)• En aturada cardíaca: – són possibles recuperacions tardanes (després d’ACRs de més de 45’). – ventilació amb poc volum i compressions toràciques molt lentes. – la desfibril·lació pot ser contraproduent.
  19. 19. CONGELACIONS
  20. 20. CONGELACIONS• Les congelacions són una patologia freqüent en activitats amb risc d’exposició mantinguda al fred: – esports de muntanya. – accidents laborals. – conflictes bèl·lics: peu de trinxera. – patologia de la microcirculació (vasculitis, diabetis): penellons.
  21. 21. CONGELACIONS• La congelació és una lesió perifèrica (mans, peus, nas, orelles) causada per exposició perllongada a temp. < 0º C.
  22. 22. CONGELACIONS• Els factors associats que empitjoren els efectes són: – humitat: multiplica per 14 l’acció del fred. – vent: multiplica per 10. – altura: hipòxia. – esgotament
  23. 23. CONGELACIONS
  24. 24. FISIOPATOLOGIA CONGELACIONS• El fred provoca la formació de gel en els teixits amb destrucció de cèl·lules i la mort del teixit.• Mecanisme vasomotor: davant el fred el cos aïlla la perifèria del nucli (vasoconstricció). Arriba menys O2 a la perifèria: cianosi i tumefacció.• Hiperviscositat sanguínia: el fred fa la sang més espessa, circula amb més dificultat afavorint embòlies en la circulació perifèrica.
  25. 25. CLÍNICA CONGELACIONS• Pèrdua de sensibilitat.• Tumefacció i pal·lidesa.• Més endavant s’instaura l’anestèsia.• En funció de la profunditat de la congelació apareixen els altres símptomes: – cianosi – rigidesa – immobilitat
  26. 26. EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC CONGELACIONS• El pronòstic precoç és molt difícil de fer.• Cal esperar 4 o 5 dies per saber si es tracta d’una congelació superficial o profunda.• Fins el 45è dia no es marca amb seguretat la línia divisòria entre teixits morts (gangrena seca) i teixits que s’han recuperat.
  27. 27. TRACTAMENT CONGELACIONS• Objectiu: prevenir seqüeles (evitar amputacions).• en el terreny: – canviar mitjons i guants mullats per roba seca. – escalfar col·locant la zona afectada en l’aixella o engonal del company (10 min). – si es possible, donar AAS 100-250 mg. – no fregar la zona afectada. – no aplicar directament la font de calor. – si es recupera la sensibilitat es pot seguir caminant.
  28. 28. TRACTAMENT CONGELACIONS• En un lloc arrecerat: – canviar roba mullada per seca. – calor, hidratació. – AAS 100-250 mg. – rescalfament ràpid: • evitar el calor sec. • aigua calenta amb un desinfectant a 37ºC. • escalfar fins igualar amb la temp corporal (1 h el peu). – apareixen butllofes que no s’han de rebentar. – no rescalfar si hi ha hipotèrmia.
  29. 29. TRACTAMENT CONGELACIONS• Contraindicat: – colpejar la part afectada. – retirar calçat si no es pot iniciar tractament: la tumefacció pot impossibilitar tornar a col·locar-les.• La seqüela més freqüent és hipersensibilitat al fred. En les congelacions profundes les seqüeles més importants són les amputacions.

×