3. INTRODUCCIÓ
El conjunt de les esglésies del Bisbat d’Ègara constitueix un dels conjunts
arqueològics paleocristians més importants de Catalunya. Aquest complex
episcopal, que s’acabà de construir a mitjans del s. VI, comptà amb tres
edificis que es configuraran entorn d’un gran pati central: una catedral de tres
naus, Santa Maria, amb columnes i amb el baptisteri als peus de l’edifici; una
església funerària dedicada més tard a Sant Miquel; i una altra església de
tres naus, Sant Pere, probablement amb funcions parroquials.
4. HISTORIA
Les tres esglésies es van bastir vora l'emplaçament de l'antiga Ègara romana, damunt una església paleocristiana (de la
qual encara es conserven restes) com a seu del bisbat d'Ègara, constituït cap a l'any450 i que va perdurar fins a la
invasió sarraïna, al segle VIII. Se sap el nom d'alguns dels seus bisbes (com ara el primer, Ireneu) i s'hi va reunir un
concili provincial de la Tarraconense l'any 614. Tradicionalment s'havia considerat que el conjunt episcopal seguia el
model bizantí de l'antiguitat, amb dues esglésies (Sant Pere i Santa Maria) i un baptisteri (Sant Miquel), si bé les últimes
troballes arqueològiques fan pensar que l'església de Sant Miquel tenia un ús funerari. Després d'un llarg procés
constructiu, les esglésies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles XI i XII i són de factura romànica,
edificades sobre antics edificis preromànics de l'època visigòtica.
5. ESGLÉSIA DE SANT PERE
Al nord del recinte ( a l'esquerra de l'entrada) , es troba l'església de Sant Pere, la més gran de les tres
esglésies que dóna nom , així mateix, al conjunt episcopal i l'antic poble de Sant Pere ( avui barri terrassenc )
que es va formar al seu voltant. Té una sola nau amb un absis trilobat i un transsepte ; el sostre és de volta
de canó . La capçalera ( absis i transsepte ) és de l'època preromànica ( segles IX i X ) i la nau és del segle
XII . La porta d'accés , molt senzilla , s'obre al mur sud i està emmarcada per quatre arquivoltes llises . La
llum entra , a l'interior, a través de dues grans finestrals situats a cada costat de la porta i per les tres finestres
de l'absis . La façana està coronada per una cornisa amb un fris escultural sostingut per mènsules en forma
de caps humans . Té dos campanars, un d'espadanya , d'origen romànic i un altre més modern prop del
transsepte
6. ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL
Situada al centre del recinte, enmig de les dues esglésies funcionava , segurament , com un baptisteri. És l'única, de les
tres esglésies, que conserva la planta primitiva sencera , la qual és quadrada i té una creu grega amb nínxols als angles a
la paret aquest , sobre l'absis , de planta de ferradura per dins i hexagonal per fora . A l'interior , al centre de la planta
quadrada, està el cimbori cobert per una cúpula sostinguda per vuit columnes fetes amb fragments visigòtics aprofitats , i
quatre capitells . A sota de la cúpula hi ha la piscina del baptisteri , de base octogonal .
7. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA
Aquest edifici romànic , de principis del segle XII , es troba al sud del
recinte i té una planta de creu llatina. La capçalera , amb l'absis de
ferradura per dins, i quadrat a l'exterior, pertany a un temple de
construcció anterior. El sostre de la nau és de volta apuntada i el del
transsepte és de volta semicircular . En el creuer s'aixeca el cimbori
octogonal coronat per un petit campanar de torre de dos pisos, amb
una teulada de quatre vessants . El cimbori i la part alta dels murs del
nord i oest tenen decoració llombarda , amb faixes i arcuacions cega.
La porta d'entrada és senzilla , d'arc de mig punt amb relleus de
terracota damunt i un cadirat aprofitada . A la façana sud hi ha un
pòrtic de quatre arcs de mig punt , restes del claustre de la canongia
agustiniana del segle XII.