Valentia

1,890 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,890
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
276
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Valentia

  1. 1. V A L E N T I A LA CIUTAT ROMANA
  2. 2. LA FUNDACIÓ La ciutat de Valentia Edenatorum va ser fundada l’any 138 aC., pel cònsol a Hispània Junius Brutus .  La va fundar sobre una illa al mig del riu Túria, en el lloc que ocupa actualment la Plaça de la Mare de Déu i L’Almoina. La nova ciutat estava estratègicament situada per a dominar el pas de la via Heraclea (després Via Augusta ), i el triangle format per les poblacions de Sagumtum / Saitabi (Xàtiva) / Edeta (Llíria), ciutats d’origen iber. Veterani et veteres : La ciutat va ser habitada per militars romans llicenciats  que van lluitar contra Viriat.  I pareix que també va ser habitada per gent autòctona (forma d’integrar als pobles vençuts en la vida romana). La ciutat va ser destruïda l’any 75 aC. en la guerra civil entre romans. En l’excavació de l’Almoina s’han descobert les restes esquarterats de diversos soldats junt amb les seues armes, evidència del que va haver de ser una escaramussa de la batalla.
  3. 4. Rituals sobre la fundació <ul><li>Primer es consultava els  auguris  per saber si els déus eren favorables. </li></ul><ul><li>Més tard un sacerdot traçava un solc amb un forcat marcant els límits de la nova ciutat excepte les futures portes:   pomerium , o el perímetre protegit pels déus, sobre el qual es construirien les muralles. </li></ul>Finalment es feien sacrificis i ofrenes (públiques i privades) als déus per a atraur’s la seua proteccció. Restes d’aquests ritus en les excavacions de l’Almoina: GERRES i URNES de ceràmica soterrades amb la boca cap avall, que havien de contindre ofrenes alimentàries.
  4. 5. <ul><li>El primer assentament </li></ul>
  5. 7. Restes d’un soldat torturat i executat en la guera civil. Un dels elements més representatius de la ciutat és la seua moneda . Per un costat tenim el cap d’una divinitat guerrera femenina (Roma?) i pel revers una cornucòpia amb feix de rajos (símbol de la ciutat).
  6. 8. VALENTIA REPUBLICANA Valentia era una COLONIA (no municipium o antiga ciutat indígena). Les colonies eren extensions d’Itàlia en les províncies, no pagaven impuestos, els seus habitants eren ciutadans romans, i es governaven com a Roma. Els veterans llicenciats de las legions eren els seus habitants naturals. La via Augusta al seu pas per la ciutat coincideix am el cardo maximo , un eix nord-sud, que s’ha perpetuat en el carrer del Salvador. Es creua perpendicularment, en el Centre Arqueològic de L’Almoina, amb el decumanus maximo , amb direcció est-oest (carrer Cavallers-Quart). A partir d’aquests dos carrers principals s’alineaven altres paral·lels secundaris conformant un entramat ortogonal del qual emergeixen les insulae o mançanes de cases.
  7. 10. ESPAIS FORUM (plaça) SANTUARI D’ASCLEPI (hospital) MURALLES PORTES TERMES (banys públics) HORREUM (magatzem)
  8. 13. TERMES
  9. 14. TERMES
  10. 15. SANTUARI D’ASCLEPI
  11. 16. HORREUM
  12. 17. VALENTIA IMPERIAL Després de quasi un segle d’abandó des de la destrucció l’any 75 aC, Valentia fou refundada a mitjan del s I dC. quan es va reconstruir a través d’un ampli programa urbanístic. La refundació va suposar una aportació poblacional , en dos moments distints, i en cada ocasió amb colons de distinta categoria. Açò va derivar en la peculiar existència de dos grups de ciutadans diferenciats: Valentini veterani (soldats llicenciats)  et veteres  (els antics habitants). <ul><li>La refundació també suposà la realització de grans obres públiques : </li></ul><ul><li>un fòrum nou, </li></ul><ul><li>el circ, </li></ul><ul><li>la construcció d’un port fluvial , </li></ul><ul><li>la canalització de l’aigua des de la part alta del Túria (Riba-Roja) fins a la ciutat, afavorint el regadiu també de les seues terres. </li></ul><ul><li>la dessecació de terres per al conreu de la terra. </li></ul>
  13. 18. Aquesta inscripció definiex Valentia com a ciutat de &quot; veterani et veteres &quot;, els veterans Romans i els autòctons, ara nous ciutadans romans.
  14. 19. La Valentia Imperial (260 d.C)
  15. 23. <ul><li>LLOCS I EDIFICIS DE LA CIUTAT </li></ul>FORUM TERMES (banys públics) CIRC MACELLUM (mercat) PORT FLUVIAL SANTUARI D’ASCLEPI (hospital) HORREUM (magatzem de gra) COLLEGUIM (casa gremial) CASES PRIVADES (domus) CEMENTERIS TEMPLE (casa gremial)
  16. 24. EL FORO IMPERIAL <ul><li>EDIFICIS </li></ul>Es troba davall de la Basílica dels Desamparats de la plaça de la Mare de Déu. Estava envoltada per un pòrtic del qual en l’Almoina es conserva part del seu costat oriental, amb huit columnes TABULARIUM (arxiu) CÚRIA (2?) (polític) BASÍLICA (judicial i comercial ) TEMPLE (religiós) El fòrum era el cor de la vida urbana, agrupant-se al seu voltant els edificis on es desenrotllaven les funcions polítiques, administratives, judicials i religioses . plaça porticada estàtues i pedestals honorífics COLLEGUIUM (gremis)
  17. 26. FORUM
  18. 27. BASÍLICA
  19. 28. CURIA
  20. 29. CURIA Planta rectangular (7 x 8,30 m), Al nord hi havia un altre edifici similar: potser Valentia comptava amb un doble senat ( veterani et veteres )? L’interior està pavimentat en  opus signum (morter i ceràmica) conformant una aula de 5 x 6,50 m’on es reunia el senat de la colònia
  21. 30. El foro en el 200 d.C
  22. 31. CIRC <ul><ul><li>… un enorme edifici de 350 x 70 m. </li></ul></ul>
  23. 33. PORT FLUVIAL
  24. 34. NECRÒPOLIS <ul><ul><li>Carrer Sant Vicent </li></ul></ul><ul><ul><li>Orriols </li></ul></ul><ul><ul><li>Carrer Quart </li></ul></ul><ul><ul><li>Inhumacions i soterraments </li></ul></ul><ul><ul><li>Fora del recinte emmurallat </li></ul></ul><ul><ul><li>Carrer Sagunt </li></ul></ul>
  25. 35. R E S T E S A R Q U E O L Ò G I Q U E S
  26. 36. Centre Arqueològic de l'Almoina Pots visitar en un entorn urbà els orígens de la pròpia ciutat Conjunt arquitectònic únic que permet fer un recorregut per dos mil anys d’història de València En aquest mateix lloc, els romans van fundar Valentia l’any 138 aC El subsòl arqueològic reuneix un conjunt d’edificis monumentals que formen un complet compendi de la història i evolució urbana de València
  27. 38. Espai cultural obert al públic en 2007. Té una superfície d'uns 2.500 m2 Excavacions arqueològiques realitzades entre 1985 i 2005 <ul><ul><li>edificis monumentals, </li></ul></ul><ul><ul><li>inscripcions, </li></ul></ul><ul><ul><li>elements arquitectònics solts, </li></ul></ul><ul><ul><li>més de 1000 monedes, </li></ul></ul><ul><ul><li>més de 500 peces ceràmiques, </li></ul></ul><ul><ul><li>una immensa documentació tècnica sobre els origens i desenvolupament de la ciutat de València. </li></ul></ul>
  28. 40. Encreuament de carrers principals: el cardo i el decumanus maximus
  29. 41. F O R U M El fòrum es trobava on es troba avui la Basílica i la Plaça de la Verge.
  30. 42. <ul><li>La banyera del caldarium i el banc del tipidarium es conserven intactes. </li></ul><ul><li>Són les termes més antigues de la península que es coneixen, del S II aC. </li></ul>TERMES
  31. 43. En les excavacions en la plaça de la Verge (1959-60) es trobaren restes monumentals, que podrien ser els de la basílica o els ciments d’un porticat.
  32. 44. PORT FLUVIAL Situat prop de les torres de Serrans. Les restes s’han trobat en un edifici particular en el carrer Blanqueries, 2: un mur de sillería de 4,5 metres.
  33. 45. NUMISMÀTICA
  34. 47. INSCRIPCIONS COMMEMORATIVES Al Museu de l’Almoina i al San Pius V
  35. 48. Trobades el 1652, durant les obres de construcció de la Basílica, i empotrades en la façana del temple.
  36. 49. DOMUS VALENTINA Les úniques vivendes trobades han estat domus: <ul><ul><li>A l’entrada nord de la ciutat: domus  de Terpsicore (Palau de les Corts) </li></ul></ul>un accés i diverses cambres d’altra domus (Presó de S Vicent un mosaic polícrom (carrer Cabillers)
  37. 50. VILLA RUSTICA. L’ÈNOVA Es trobà el 2003, en els treballs de construcció de l’AVE L’assentament, d’uns 2.600 m2, correspon a una vila romana pertanyent a un noble patrici, Publius Cornelius Iunianus El jaciment compta amb restes del segle I o II dC., encara que per algun motiu que desconeixem es va abandonar, i va tornar a ser ocupada en el segle V. TROBALLES: mosaics, unes termes domèstiques, un temple privat amb una escultura, la inscripció sepulcral d’un llibert romà, marbre, monedes, vidre i gran quantitat de restes ceràmiques. Tot això revela la gran riquesa del patrici que va habitar la vila , i evidència que és un dels jaciments de major extensió i millor conservat dels últims anys.
  38. 52. Per a saber més…. <ul><li>https://sites.google.com/site/antiguavalentia/valentia-imperial </li></ul><ul><li>http://www.tarraconensis.com/valentia.html </li></ul><ul><li>http://www.jdiezarnal.com/valencialaalmoina.html </li></ul><ul><li>http://www.bloganavazquez.com/tag/foro-romano-de-valencia/ </li></ul><ul><li>http://www.valencia.es/ayuntamiento/laciudad.nsf/vDocumentosTituloAux/origenes?opendocument&nivel=3&lang=1 </li></ul><ul><li>http://www.tarraconensis.com/l%20enova/enova.html </li></ul>

×