1. BARCINO

2.  Va ser una fundació ex novo efectuada entre els
anys 15 aC i 5 aC, coïncidint amb l’estança de
l’emperador August a Tàrraco. Aquest va decidir
efectuar una reestructuració general,
reorganitzant les províncies en tres: Bètica,
Lusitània i Tarraconense. Continuant amb la
política de Cèsar, concedeix l’estatut de colònia
a nombroses ciutats com: Barcino,
Caesaraugusta i l’exemple més il·lustre; Mérida,
fundada per veterans de la primera etapa de la
guerra càntabra i que ràpidament es va
desenvolupar com a capital administrativa de la
nova Lusitània.

3. Plànol de Barcino

4. Muralles
 També construïdes en època d’August, no
eren massa potents ja que la seva finalitat no
era la defensiva, sinó de prestigi. La porta
decumana de la muralla, avui a la plaça
Nova, era l’entrada a la ciutat.

5.  Existència de dues muralles, una d’època d’August i
l’altra del segle III dC. La primera està assentada sobre
una banqueta de pedra de 10-20 cm. que funciona com
a fonament. A la part superior observem la construcció
amb blocs disposats en filera, opus certum. L’alçada
màxima era d’uns 8 m.

6.  La segona muralla d’època baix imperial, segueix
el mateix itinerari i adossant-se a la primera. Està
reomplerta amb pedres i materials de rebuig,
d’entre els quals s’ha pogut recuperar estatuària,
làpides i material arquitectònic monumental.

7. Temple romà
 La zona del fòrum es correspon amb l’actualplaça de
Sant Jaume. L’edifici més important era el temple, destinat
al culte imperial i del qual es resten dempeus quatre
columnes amb capitells corintis, a la seu de la Secció
Excursionista de Catalunya, al carrer Paradís.

8. Termes de Minucius Natalis
 Aquesta família de rics barcelonins, un dels quals Luci
Minici fill, va ser el guanyador d’una cursa olímpica de
quàdrigues l’any 129 dC, ens deixaren en una domus avui
situada a la plaça de Sant Miquel, una gran residència. Al
nord de la residència hi trobem les termes públiques del
fòrum. Aquí observem el caldarium i l’hipocaust.

9. Domus
 El segle IV va ser una època d’esplendor, ho posen de
manifest l’acabament de la segona muralla i les residències
urbanes que mostren un gran luxe, com el mosaic del circ. La
ciutat es manté viva fins l’Alta Edat Mitjana.

10.  A partir dels segles III i IV, arran del
cristianisme, Bàrcino serà la seu d’un
poderós bisbat. L’urbanisme d’aquest
sector començarà a viure un procés de
transformació, el barri episcopal, on hi
havia la residència del bisbe i el seu palau.
També es conserva una església en planta
de creu i un petit cementiri.

12. Ciutat romana
 Per als romans, Empúries serà la porta
d’entrada a la península i la data en què van
arribar, el 218 aC, l’inici de la romanització.
Un exèrcit capitanejat pel general romà Gneu
Corneli Escipió desembarcarà a Empúries
per aturar el pas dels cartaginesos, que
capitanejats per Anníbal i atrets per la
riquesa de tota la península van atacar
Sagunt, provocant l’inici de la segona guerra
púnica. No s’instal·laran a Empúries sinó a
Tàrraco, on establiran el seu campament
militar.

13.  No serà fins que s’acabi la segona Guerra
Púnica i per causa de les revoltes dels
indígenes, que Roma tornarà a desembarcar a
Empúries. El 195 aC arriba un exèrcit
comandat per M. Porci Cató, que serà
l’encarregat de sufocar la rebel·lió i que
instal·larà un campament militar permanent en
el punt més elevat de l’altiplà. Aquest serà
l’origen d’una nova ciutat de 22 hectàrees,
independent de la grega, amb un urbanisme
típicament ortogonal romà.

15.  La ciutat estava envoltada per una muralla
de carreus i cos superior d’opus
caementicum, estava dividida en insulae
regulars d’un per dos actus. En coneixem el
fòrum, amb el temple capitolí envoltat per un
pòrtic i algunes cases.

16. El fòrum
 Era el centre polític, econòmic i religiós de la
ciutat.Estava envoltat per un pòrtic,del qual
se n’ha fet una reconstrucció per
comprendre millor com deuria ser.Aquesta
porxada és un ambulacrum, per resguardar-
se de la pluja i del sol.

17.  El gran temple es convertí en l’estructura
arquitectònica més important. Només
conservem una filada de carreus del pòdium i
fragments de capitells. També hi havia una
basílica i una cúria destinades a l’administració
judicial i política de la ciutat. A la zona sud es
trobaven les tabernae que formaven el límit la
plaça.

18. L’amfiteatre i la Palestra

19. Tarraco

20. Fundació de la ciutat Romana
 L’any 218 aC, els romans van saquejar aquesta
colònia després del primer enfrontament que
tingueren amb els cartaginesos en la segona
guerra púnica. Després d’aquesta batalla, els
romans crearen el praesidium de Tàrraco.

21. Procés de romanització
 Els romans van escollir aquell lloc perquè disposaven d’un port de mar i
poder comerciar i també que hi havia un turó rocós, perfecte per a la defensa
de la ciutat. Van emmurallar tota la ciutat i va tenir un desenvolupament
ràpid, tan en l’àmbit militar com també el comercial, procés de prosperitat.
 L’any 45 aC. Juli Cèsar, després de la seva victoriosa campanya contra els
pompeians a Hispània, concedeix el títol de Colònia de Dret Romà a Tàrraco
(Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco).
 27-24 aC. L’emperador August es va instal·lar a Tarraco durant les
campanyes contra els càntabres i els àsturs, i durant tres anys va ser
Tarraco la capital de l'Imperi Romà. Les reformes provincials que va fer amb
posterioritat la converteixen, a més, en capital de la província Tarraconense,
la més gran de tota Hispania. Aquesta vitalitat Tarraco la va mantenir en
plenitud fins a mitjans del segle III dC i a partir d’aquests moments, s’inicià un
procés de recessió com a conseqüència de la crisi general i de les primeres
onades d’invasors germànics.

22.  La ciutat s’estenia al llarg de la inclinació d’un turó. Per
aquest motiu està formada per diverses terrasses: La
part més alta, la terrassa intermèdia i la part més
baixa.
Distribució de la
ciutat

23. MURALLES
 Les muralles són la construcció més antiga de la ciutat,
bastides entre els segles III i II aC.
 És l'edificació romana més antiga i millor conservada. En
un primer moment hem de imaginar com una simple
estacada de fusta que havia de protegir la guarnició
militar.

24.  La construcció de la primera muralla de pedra
està datada a inicis del segle II aC i d‘ ella es
conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del
Cabiscol i la torre de Minerva.
 Sembla que cap als anys 150-125 a.C. va créixer
en extensió, altura i amplada. Així va passar a
englobar en el seu interior el nucli urbà i hauria
perdut ja part del seu caràcter estrictament
defensiu. Construïda amb un sòcol de grans
pedres ciclòpies o megalítiques, l'alçada de la
muralla va augmentar d’altura i també d’amplada

25. Amfiteatre
 Es va construir a l’ inici del segle II dC.
Situat fora de les muralles i molt a
prop de la platja. De forma el·líptica i
amb una té una capacitat per a 14000
espectadors.
 A la superfície central hi era l’arena on
es desenvolupa l’espectacle i sota hi
havia les fosses, on s’amagaven els
mecanismes necessaris per a
l’espectacle i per on hi circulaven tant
els animals com els gladiadors.

26.  A la graderia es on hi seia el públic i estava elevada en
relació a l’arena per el podi, que faria de tanca protectora
i alhora facilitava la visió del espectacle
 Al segle IV a l’arena es va construir una església en
memòria de Fructuós, Auguri i Eulogi, per ser cremats
pel fet de ser cristians
 Al segle XII s’hi va construir una església consagrada a
la Mare de Déu del Miracle.

27. Circ
 Va ser construït al final del segle I dC.
Forma part del conjunt del fòrum imperial
de Tarraco. Té 290 m. De llargada i 67
d’amplada.
 La façana de l’edifici estava formada per
una seixantena de arcades de mig punt
separades per pilastres. Les restes que en
queden són parts de l’escala que portava a
la graderia i al soterrani del circ.

28.  Es tracta del circ més petit dels conservats a la
península, però també el més refinat en la seva
estructura.
 El circ era el lloc on es desenvolupaven
espectacles com les curses de bigues i
quadrigues i altres espectacles eqüestres
d'entreteniment com exhibicions acrobàtiques.

29. Aqüaducte: Pont del diable
 L’aqüeducte de les Ferreres o també anomenat Pont del Diable,
situat a 4km de la ciutat.
 Subministrava aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco.
 Té 217 m de longitud i 26 m d'alçada i està format per dos ordres
d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i 25 el
superior) i la seva funció és la de salvar un tàlveg en el traçat de
la canalització

30. ILERDA

31. Fundació d’Ilerda
Romana
 La fundació de la ciutat probablement s'ha de situar
a l'inici del segle I a.C. A l'època d'August va obtenir
el títol de municipium i, va ser monumentalitzada
 En començar la segona guerra púnica els cabdills
ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va
reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició
contra Roma.
 Però després els dos caps van establir un pacte amb
Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar una
revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans
(206-207) per les elevades exigències econòmiques
imposades pels romans. La revolta va ser esclafada,
Indíbil mort en combat i Mandoni executat.

32. Plànol de la ciutat
 Es considera que la ciutat de Ilerda hi havia dos
nuclis urbans: el primer a dalt a la zona de la Seu i
l’altre al costat del riu.

34.  Va ser fundada l’any 25 a.C per l’emperador August a la província de Lusitània.
 Es van ubicar en un poblat ja existent a canvi de donar-los la categoria de ciutadans
romans als antics pobladors. Volien controlar les poblacions indígenes.
 El nom de la colònia indica que era un assentament destinat als soldats romans que
havien lluitat al nord de la Península, contra els càntabres i els àsturs: emeriti vol dir
‘retirat amb honor’.
 També va néixer com a homenatge al primer emperador de Roma, August.
 Capital de la província Lusitània des del 15 a.C., Emèrita es va transformar durant els
segles I i II d.C. en una ciutat monumental, amb tots els edificis, espais i serveis
propis d'una gran urbs romana.

35.  Des de finals del s. III i el s. IV va haver un desenvolupament gràcies a la
reforma administrativa de Dioclecià, que la va convertir a la capital de la
Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més importants del món
romà.
 Es reconstrueixen diversos edificis públics, s'aixequen nombroses
mansions urbanes i s'enriqueixen les vil·les rurals.
 Al s. V els pobles germànics van lluitar per apoderar-se de la ciutat.

36.  A mitjan segle VI Emèrita va ser capital del regne visigot, però la cort es
va traslladar a Toledo. Des de llavors el poder polític va ser omplert pels
bisbes de la metròpoli emeritense, la qual cosa va implicar un impuls
constructiu de significació cristiana: es van edificar i van restaurar
basíliques, monestirs, escoles i hospitals. La importància de la ciutat es
mantindria després de la invasió àrab (713), fins a la fundació de
Badajoz en l'últim terç del segle IX.

37.  Era un lloc envoltat de turons que els servien de protecció. El territori era ric en
recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua.
 Va arribar a tenir 50.000 habitants i es va convertir en la capital de Lusitània,
una de les tres províncies en què estava dividida la Hispania romana en temps
de l’emperador August. Tenia l’estatus de colònia, es governava amb les
mateixes lleis que Roma.
Plànol Emerita Augusta

38.  Era una ciutat envoltada per una muralla de tram irregular, per raons topogràfiques,
amb torres de defensa de planta circular, ja que estava envoltada de pobles
indígenes.
 La muralla tenia quatre portes d’entrada que corresponien a les sortides dels dos
carrers principals. La seva estructura consisteix en dos murs de “opus incertum” o
de “opus quadratum”, segons la zona, amb un farcit de pedres i terra barrejades
amb calç. Actualment queden restes de 5 portes i de 7 torres.
Muralla

39.  Hi havia dos fòrums:
 El provincial, ja que era capital de província. S’hi accedia per l’arc de
Trajà, que estava recobert de marbre. En aquest fòrum hi havia
edificis destinats a l’administració de la província. S’hi van trobar
restes d’un temple dedicat al culte imperial.
Fòrums

40.  El municipal, on es resolien els assumptes locals. Es trobava en
l’encreuament dels dos carrers principals i estava pavimentat amb
lloses de marbre. Hi havia una basílica destinada als afers judicials
i també un temple erròniament anomenat temple de Diana, perquè
es creu que era dedicat al culte imperial gràcies a escultures allà
trobades.

41.  És el teatre més ben conservat de la península, cabien unes 6000
persones. Va ser inaugurat per Marc Agripa l’any 16 a.C
 La scaenae fons està formada per dos cossos de columnes
corínties. L’espai entre les columnes era guarnit amb escultures.
Teatre

42.  Tenia una capacitat per a 15000 espectadors. Va ser inaugurat
l’any 8 a.C
Amfiteatre

43.  Era l’edifici més gran destinat a les curses de cavalls.
 Va ser construït al principi del S. I d.C i, a causa de les seves
dimensions ( 400m de llargada per 100m d’amplada), es va edificar fora
del recinte emmurallat. Té una capacitat de 30.000 espectadors.
 Actualment es pot veure l’estructura general del circ, amb la spina
central que dividia la pista en dues parts iguals.
 Existeixen restes de 12 carceres, rectangulars que tenien quatre pilars
en els vèrtex. En l’altre costat del circ estava la Porta Triumphalis
El circ

44.  Hi havia nuclis termals, tant públics (thermae) com privats (balneum)
 A 18 km de la ciutat hi ha les termes d’Alange: un conjunt termal al
qual acudien els membres de l’alta societat romana de Mèrida. La
planta és regular i a l’interior hi ha un seguit de cambres circulars amb
un “oculus” per a la il·luminació i ventilació.
 Es van començar a construir el S. I a.C fins al IV.
 En el carrer Baños es troba un de les restes de les termes públiques.
 El seu estat de conservació és molt bo i avui dia continuen oferint els
seus serveis.
Termes:

45.  Es necessitava un subministrament d’aigua abundant i regular que el
sistema de pous, cisternes i fonts naturals no podien garantir. Calia
portar a la ciutat aigua de llocs més llunyans.
Tres aqüeductes:
 L’aqüeducte de Sant Llàtzer: canalitzava l’aigua dels rierols subterranis
del nord de la ciutat. La part de subterrània es conserva força bé, però de
la part externa només en queden tres pilars amb dos dels seus arcs
d’unió. (a la fotografia)
 L’aqüeducte d’Aqua Augusta: portava aigua a la ciutat en un tram de 16
quilòmetres.
 L’aqüeducte dels Miracles: del principi del S. I d.C i transportava l’aigua
de l’embassament de Prosèrpina (està format per un mur de contenció
de l’embassament i va ser construït fa 2000 anys), situat a uns 5 km de la
ciutat.
Aqüeductes:

46. Amfiteatres
Amfiteatre de Segòbriga
Capacitat per 6000 espectadors.
És l’amfiteatre millor conservat a la zona
interior d’Hispània.
La seva planta és el·líptica.
En la seva història ha sigut utilitzat també
com a magatzem i cantera.
Amfiteatre de Itàlica:
Construït entre el 117-138, durant
l’Imperi d’Adrià.
Tenia capacitat per 25000
espectadors.
3 nivells de càvea
Mesura total: 156x134 m.

47. Teatres
Teatre de Itàlica (Santiponce, Sevilla)
Construït entre els anys 30 – 37 aC, amb
remodelacions a posteriori.
Tenia capacitat per a 3000 espectadors.
Consta d’una càvea de 77’70 m. de
diàmetre i una orquestra de 26 m. de
diàmetre.
Va ser realitzat bàsicament de formigó.
Teatre de Sagunt:
Construït al segle I.
Capacitat per 8000 espectadors.
55 metres de llargada
6 metres d’amplada

48. Teatre de Cartagena:
Tenia capacitat per 7000
espectadors.
Construït entre l’any 5 i 1 a.C.
Càvea de 87,6 metres de diàmetre.
Teatre de Clúnia:
Capacitat per 10.000
espectadors.
Tenia la finalitat d’interpretar
actes teatrals del període
clàssic.

49. Ponts
Pont del Diable (Martorell)
Situat sobre el riu Llobregat,
aquest pont només conserva una
arcada d'origen romà.
Dona continuïtat a la Via
Augusta.
Pont d’Alcàntara:
Situat a Alcàntara,
Extremadura.
Construit entre el 104-106
Situat sobre el Riu Tajo
Té una longitud de 181,7m.

50. Pont de Salamanca:
Aquest pont està situat a Salamanca.
Passa pel riu Tormes
Establert en la via de la Plata.
Posseeix quinze arcs de mig punt d’un metre d’alçada, però
constava d’uns 26.
Es situa en el segle I d.C.
La longitud era de 176 metres i l’amplada d’uns 3,70 metres.

51. Muralla de Girona:
Es va començar a construir durant el
baix-Imperi.
Altura: 60 metres
Perímetre: 930 metres
Construïda amb pedra sorrenca.
Muralles
Muralla d’Astorga:
Situada a Astorga, Lleó.
Construïda durant l’època d’August.
Longitud: més de 2 kilómetres.

52. Muralla de Lugo
Longitud de 2100 m.
Amplada: 4 – 7 m.
Altura: 8 – 12 m.
85 torres, la majoria semicirculars (foto).
Construïda a base de pedres de granit i
pissarra.
Accés a través de diferents portes.

53. Temples Temple de Vic
 Construït el s. II dC.
 És hexàstil, car consta de sis columnes
frontals, concretament corínties.
 Consta a més a més d’una columna lateral a
les dues bandes de la façana principal.
 La cel·la no presenta columnes adossades.
 El conjunt s’eleva sobre un pòdium obert per
unes escales a l’entrada de l’edifici.
Temple d’Évora:
A Portugal, també anomenat temple de
Diana.
Construït entre el segle I i III
Temple perípter.
Va ser utilitzat com a escorxador fins al
1870

54. Circs
Circ de Toletum (Toledo)
 Va ser construït el s. I dC, sota l’imperi d’August.
 Tenia capacitat per 15000 – 30000 espectadors.
 Feia 422 m. de llarg per 112 m. d’amplada.
 S’ubicava a fora dels límits de la ciutat.
 La seva descoberta permeté comprovar la importància de Toledo en
època romana.

55. Vies
Via Augusta
Va ser la via més llarga d’Hispània.
Amb 1500km. de llarg, comença als
Pirineus catalans i finalitza a Cadis.
Via de la Plata
 Va ser una ruta romana que
comunicava Mérida amb Astorga (Lleó).
Tot i el seu nom, no era un ruta
comercial argentera.
 El seu nom original era Balath, terme
àrab que significa “ruta empedrada”.

56. Aqüeductes
Aqüeducte de Segòvia
 És probablement l’aqüeducte millor
conservat de tot l’antic Imperi Romà.
 Fou construït entre finals del s. I dC i
principis del s. II dC.
 La seva altura i el seu nombre d’arcs varia
en funció del seu recorregut, però la zona
més coneguda (foto), mesura
aproximadament 29 m. d’alçada i consta de
dos fileres d’arcades.

57. Aqüeducte dels arcs:
Situat a Sant Jaume dels Domenys, al
Baix Penedès.
La data de construcció entre els segle
IV i V.
Construït amb una base de pedra
lligada amb morter
Es va utilitzar la tècnica del encofrat.
L'alçada de l'aqüeducte és d'uns 4
metres.
Es mantenen tres trams:
 un grup de tres arcs de 12,7 metres.
 un arc solitari.
 grup de dos arcs, que fa 8,7 metres.