Colosseuroma

2,336 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,336
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
779
Actions
Shares
0
Downloads
44
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Colosseuroma

  1. 1. COLOSSEU
  2. 2. 1. IDENTIFICACIÓ 1.1. DADES GENERALS El Colosseu o Amfiteatre Flavi és un edifici públic de diversió d'origen romà. Va ser construït a Roma per ordre de l'emperador Flavi Vespasià entre els anys 72 i 80. En desconeixem l'arquitecte. Es van utilitzar materials diversos: morter, maó, marbre, tova i pedra. El sistema de construcció és arquitravat i voltat.
  3. 3. EDIFICIS DE DIVERSIÓ AMFITEATRE: destinat a la lluita de gladiadors i feres Amfiteatre de Tarragona Teatre de Mèrida CIRC: destinat a les curses de cavalls i de carros Circ de Tarragona, segle I (reconstrucció) TEATRE: destinat a la representació d'obres dramàtiques
  4. 4. AMFITEATRES Els amfiteatres són edificis de diversió d'origen romà. Tenen forma rodona i són de grans dimensions. Amfiteatre de Mèrida Amfiteatre de Djem, III aC
  5. 5. ESTRUCTURA DELS AMFITEATRES El Colosseu , com qualsevol amfiteatre, consta de: A .. La graderia o càvea , que s'aixeca sobre voltes superposades, recolzades sobre pilastres de travertí. B . L'arena, que és l'espai circular central on es feia l'espectacle. C . El subsol -sota l'arena- dissenyat per agilitzar l'espectacle. A A A B B B C
  6. 6. 1.2. CONTEXT HISTÒRIC Localització geogràfica L'art romà L'Imperi romà Etapes de la història de Roma
  7. 7. CARACTERÍSTIQUES DE L'ART ROMÀ - Gran eclecticisme: l'art romà recull influències variades. - Anonimat dels artistes: l'art com a glorificació dels mecenes. - Primacia dels aspectes tècnics i pràctics per damunt dels estètics.
  8. 8. 2. ESTIL: ROMÀ IMPERIAL 2.1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS A. MATERIALS Els materials utilitzats en el Colosseu van ser el morter cobert de maó i recobert de marbre, la tova i la pedra.
  9. 9. MORTER El morter és un material d'unió utilitzat en construcció que està format per calç, sorra i aigua, que quan s'asseca adquireix una gran duresa.
  10. 10. B. INFLUÈNCIES GREGUES La façana repeteix en cada pis una estructura clàssica: columnes sobre pòdium que sostenen arquitrau, fris i cornisa SISTEMA ARQUITRAVAT
  11. 11. 2.2. TRETS ESPECÍFICS A. FAÇANA Ordre corinti Lesenes d'ordre corint i Ordre jònic Ordre dòric toscà A l'exterior, la façana s'erigeix sobre un estilobat damunt el qual s'aixequen els 4 pisos caracteritzats per la superposició d' ordres arquitectònics.
  12. 12. ORDRES ARQUITECTÒNICS ROMANS Ordre corinti Ordre jònic Ordre dòric toscà
  13. 13. B. ENORMES DIMENSIONS El Colosseu és una de les construccions més grans de l'antiguitat: 187 m (llarg) x 155 m (amplada). Es calcula que hi cabien uns 50.000 espectadors.
  14. 14. La càvea del Colosseu s'aixeca sobre moltes voltes s uperposades que creen kilòmetres de passadissos i escales. És una obra mestra pensada per garantir el moviment fluid de molta gent. C. OBRA MESTRA D'ENGINYERIA
  15. 15. En la construcció els romans van utilitzar arcs de mig punt , voltes de canó i voltes d'aresta
  16. 16. Arc de mig punt ARCS I VOLTES Volta d'aresta Volta de canó
  17. 17. Domicià va fer construir sota l'arena del Colosseu una altra gran obra d'enginyeria: un subsòl dissenyat per agilitzat l'espectacle. Hi havia passadissos i escales, corredors voltats, habitacions i cambres, etc. També s'hi va construir un sistema impermeabilitzat de conducció d'aigua per transformar l'arena en una piscina (d'1,5 m de profunditat) per a les batalles navals o naumàquies .
  18. 18. D. COBERTA O VELARIUM En el quart pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava el tendal immens ( velàrium ) que protegia del sol i la pluja els espectadors.
  19. 19. E. DECORACIÓ A l'interior, als intercolumnis del segon i tercer pis, hi havia estàtues als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d'estuc. A l'exterior, sota els arcs del segon i tercer pis, hi havia escultures. La façana era de marbre travertí.
  20. 20. 3. INTERPRETACIÓ 3.1. CONTINGUT I FUNCIÓ El Colosseu (en llatí Colosseum), conegut originalment com l' Amfiteatre Flavi ( Amphitheatrum Flavium ), és el gran amfiteatre de Roma. Amb capacitat per a 50.000 espectadors asseguts, era usat antigament per a combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles. L' Amfiteatre Flavi de la ciutat de Roma deu el seu nom al fet que fou manat construir per l'emperador Vespasià de la dinastia Flàvia, que el va dedicar al seu fill i successor Titus. La construcció començà l'any 72 dC i finalitzà el 80 dC.
  21. 21. El nom amb què és conegut actualment aquest amfiteatre, Colosseu , es creu que és degut a una gran estàtua de l'emperador Neró que hi havia al costat de l'edifici, anomenada popularment el “Colós” ( Colossus ).
  22. 22. - El maenianum primum , pels aristòcrates que no pertanyien al senat. - El maenianum secundum , dividit en el imum per als ciutadans rics i el summum , per als pobres. En el Colosseu s'oferien espectacles diürns gratuïts. Es diferenciaven gradus o pisos reservats a cada classe social: - Al podium hi seien els senadors, magistrats, sacerdots i vestals. Als extrems hi havia dos palcs: la tribuna imperial, i el reservat al magistrat que a vegades presidia els Jocs. - El maenianum summum in ligneis , fet de fusta, sense seients per a les dones pobres.
  23. 23. Els 80 accessos que posseeix la càvea a la planta baixa donaven pas al públic al diversos sectors i garantien la rapidesa en l'allotjament i la sortida. Actualment es troba força malmés, ja que hi falta la meitat de la façana.
  24. 24. 3.2. FUNCIÓ El Colosseu glorifica l'emperador Vespasià: és una manifestació del seu poder. Fou erigit per donar-ne una imatge benefactora ( panem et circenses ), amb una intenció propagandística i per allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró.
  25. 25. 4. VALORACIÓ El Colosseu o Amfiteatre Flav i és considerat una de les construccions arquitectòniques més grans de l'antiguitat. Com les grans edificacions romanes és una obra mestra d'enginyeria tant pel que fa a la graderia que se sosté sobre un sistema de voltes, com per l'enginyós subsòl que amaga l'arena. Fins i tot la façana, que no comporta cap novetat, va marcar estil amb l'acurada superposició d'ordres arquitectònics.

×