HISTORIA DE ESPAÑA

1. TEMA 12- LA SEGONA
REPÚBLICA (1931-36) (3ª part)
Història d’Espanya
2n de Batxillerat

2. TEMA 9.- LA IIa REPÚBLICA (1931-36)
1. LA PROCLAMACIÓ DE LA IIa REPÚBLICA I EL PERÍODE
CONSTITUENT.
2. . EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
3. LA CONFLICTIVITAT SOCIAL I L’IMPACTE DE LA CRISI
ECONÒMICA DE 1929
4. . ELS GOVERNS CONSERVADORS. (1933-1936)
5. EL FRONT POPULAR. (1936, FEBRER-JULIOL)

3. 3. EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
- Des de desembre del 1931 a setembre del 1933 Azaña és el president
d’un govern d’esquerres (republicans d’esquerra i socialistes) que
intenta modernitzar (democratitzar) el país i acabar amb els problemes
arrossegats durant un segle. Algunes d’aquestes reformes ja s’havien
iniciat en Abril
. La qüestió religiosa. Reforma educativa i obra cultural
. La reforma militar.
La reforma agrària. Reforma social o laboral
La reforma de l’Estat centralista: les autonomies.
.
.
Els problemes del govern reformista: els adversaris de les reformes i la
conflictivitat social.

4. La reforma agrària.

8. .- La reforma agrària.
Pot ser siga la reforma més important de tota el període : el 45% la població es dedicava al
sector primari. Se suposava que un règim democràtic com la República solventaria aquest
problema
En el sud i sudest del país, el predomini del latifundisme, amb importants boses de pobresa.predomini del latifundisme, amb importants boses de pobresa.
Es tracta de jornalers que han accedit poc o res a la propietat de la terra amb les reformesEs tracta de jornalers que han accedit poc o res a la propietat de la terra amb les reformes
Del segle XIX (desamortitzacions i abolició del règim senyorial). Tenen poca feina a l’anyDel segle XIX (desamortitzacions i abolició del règim senyorial). Tenen poca feina a l’any
i el seu salari és molt baix.i el seu salari és molt baix.
Antecedents. La situació fins a
1930
De manera intermitent protagonitzaràn revoltes i actes de protesta en demanda d’un repartprotagonitzaràn revoltes i actes de protesta en demanda d’un repart
De terres: durant el Sexenni, 1868-1874; durant la crisi de la Restauració (1918-21), elDe terres: durant el Sexenni, 1868-1874; durant la crisi de la Restauració (1918-21), el
Trienni BolxevicTrienni Bolxevic

9. Objectius: millorar la situació dels camperols xicotets i mitjans, especialmentObjectius: millorar la situació dels camperols xicotets i mitjans, especialment
els jornalers sense terres i arrendataris, i modernitzar l’agricultura espanyolaels jornalers sense terres i arrendataris, i modernitzar l’agricultura espanyola.
Recordeu: una part important de l’agricultura espanyola (sobretot en l’interior i en el sud)
es caracteritzava pels baixos rendiments, el monocultiu (blat sobretot) i
les tècniques rudimentàries, amb molta mà d’obra
Primeres mesures: regulació dels arrendaments , jornada de 8 hores,
salaris mínims i obligació dels propietaris de conrear les terres aptes per al cultiu.
Molts terratinents abandonaren explotacions amb la proclamació de la república
La Llei de Reforma Agrària s’estanca en el Parlament davant les indecisions del govern.
El fracàs del colp de Sanjurjo, determina l’aprovació de la llei
(setembre del 1932) i s’apliquen
les primeres expropiacions sense indemnitzacio als grans d’Espanya (noblesa)
Característiques de la llei de reforma agrària:
Establia diferents propietats expropiables com ara *les deficientment cultivades,les deficientment cultivades,
*les arrendades sistemàticament, *les de regadiu convertides en secà (etc*les arrendades sistemàticament, *les de regadiu convertides en secà (etc).
Però no establia el nombre de llauradors a asentar i es volia aplicar a tot el territoriPerò no establia el nombre de llauradors a asentar i es volia aplicar a tot el territori
Espanyol, amb la qual cosa es perdien moltes energiesEspanyol, amb la qual cosa es perdien moltes energies

10. Resultats: I) molt limitats per la complexitat tècnica de la llei (difícil d’aplicar),
l’escàs pressupost de l’IRA i, sobretot, l’oposició dels grans propietaris .
Aquestos, finançaràn una campanya de boicot a la reforma, contant amb el suport dels
llauradors castellans (temerosos que es pogueren expropiar els arrendaments)
El nombre de famílies asentades sobre terres expropiades entre 1932-34
podria haver arribat a 12.000arribat a 12.000
L’IRA o Institut de Reforma Agrària seria l’encarregat de dirigir els assentaments
I pagar les indemnitzacions però el pressupost asignat fou mínim
Resultats II) La República no té quadres tècnics ni polítics suficients per a poderLa República no té quadres tècnics ni polítics suficients per a poder
supervisar l’aplicació de la reforma agrària ni tampoc d’altres mesures laboralssupervisar l’aplicació de la reforma agrària ni tampoc d’altres mesures laborals.
La influència de les elits locals (terratinent, el cacic, el cap de la G Civil)
sobre els alcaldes i governadors fou decisiva
Resultats III) Molts jornalers, desesperats per la lentitud de la reforma i per les dificultatsMolts jornalers, desesperats per la lentitud de la reforma i per les dificultats
per a poder treballar es revoltaren de manera violenta (Casas Viejas, 1933per a poder treballar es revoltaren de manera violenta (Casas Viejas, 1933)

11. LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932.LEY DE BASES DE LA REFORMA AGRARIA. 1932.
"Los efectos de esta ley se extienden a todo el territorio de la República. Su aplicación... tendrá
lugar en los términos municipales de Andalucía, Extremadura, Ciudad Real, Toledo, Albacete y
Salamanca... Las tierras del Estado... podrán ser objeto de asentamientos, sea cualquiera la
provincia donde radiquen...
La ejecución de esta ley quedará encomendada al Instituto de Reforma Agraria que... promoverá
la formación de organismos de crédito a fin de facilitar a los campesinos asentados el capital
necesario para los gastos de explotación...
Serán susceptibles de explotación las tierras incluidas en los siguientes apartados:
1.- Las ofrecidas voluntariamente por sus dueños...
5.- Las que, por no ser explotadas directamente..., deba presumirse que fueron compradas con
fines de especulación o con el único objeto de percibir su renta.
7.- Las incultas o manifiestamente mal cultivadas..."
Gaceta de Madrid, 21 de septiembre de 1932.

12. Conseqüències
socials
Els propietaris agrícoles augmentaran la seua oposició
al govern reformista d’esquerres i a la pròpia República
Els camperols pobres radicalitzaran les seues postures per l’escassa
aplicació de la llei, es radicalitzaran (anarquisme) i utilitzaran la violència
(ocupació de terres, enfrontaments amb la Guàrdia Civil,...)

16. Valoració de l’historiador Malefakis sobre l’oposició dels terratinents

17. Condicions de vida
dels jornalers

18. Reforma social o laboral.
Establiment dels jurats mixtos vinculants també en el camp. En la indústria
funcionaven des de 1928, època de Primo de Rivera
S'estableix la jornada de 40 hores en el camp i en la indústria. Increment de salaris.
Establiment de les primeres assegurances obligatòries, com la d'accidents laborals
i de maternitat.
En un context on l'atur comença a pujar i molts obrers tornen al camp per la fi
de moltes obres públiques de l'època de Primo de Rivera, el mercat laboral esdevingué
un autèntic polvorí i la conflictivitat social es multiplica. Molts patrons decidiren no
aplicar aquestes mesures (descens de beneficis per augment de salaris en època de crisi),
radicalitzant l’actuació obrera i sindical

19. Artículo 1
España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen
de Libertad y de Justicia.
Artículo 46
El trabajo, en sus diversas formas, es una obligación social, y gozará de la protección de las
leyes.
La República asegurará a todo trabajador las condiciones necesarias de una existencia digna. Su
legislación social regulará los casos de seguro de enfermedad, accidentes, paro forzoso, vejez,
invalidez y muerte; el trabajo de las mujeres y de los jóvenes y especialmente la protección a la
maternidad; la jornada de trabajo y el salario mínimo y familiar; las vacaciones anuales
remuneradas; las condiciones del obrero español en el extranjero; las instituciones de
cooperación, la relación económico-jurídica de los factores que integran la producción; la
participación de los obreros en la dirección, la administración y los beneficios de las empresas, y
todo cuanto afecte a la defensa de los trabajadores.
Constitución de la IIª República Espanyola (1931).
F. Largo Caballero
(Ministre de Treball)

21. La reforma de l’Estat centralista: les autonomies.
La Constitució del 31 reconeixia a les regions el dret a tenir una organització autonòmica
pròpia dins de l’Estat Espanyol, per això s’elaboren els primers estatuts d’autonomia
El govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per ERC (Macià), elabora i aprova
l’Estatut del 32 o Estatut de Núria. Tanmateix en el tràmit per ser aprovat en Madrid
troba l’oposició de molts republicans i socialistes, d’intel.lectuals com Ortega i Gasset
i de la dreta castellana (això era la fi de la unitat nacional).
La derrota del colp militar de Sanjurjo
Determina, sota l’impuls d’Azaña, l’aprovació d’un estatut d’autonomia,
però retallat respecte de les demandes catalanes.
El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, primera i petita autonomia. Fins 1923,
La Lliga monopolitza el catalanisme i les reivindicacions per ampliar l’autonomia
El 1923 el colp de Primo de Rivera acaba amb la Manocomunitat i persegueix el català
El Pacte de San Sebastià de 1930 preveia l’autonomia per a Catalunya i per això el signa ERC
El 14 d’Abril Macià proclama la República catalana (sense més concrecions). El govern
provisional aconsegueix que Macià espere a un estatut d’autonomia

22. L’estatut basc sols s’aprovarà en octubre de 1936 (ja en la Guerra Civil)
i serà democràtic, fruit d’un pacte entre nacionalistes bascos,
republicans i socialistes (Aguirre, del PNB, serà el primer lehendakari)
L’estatut de Galícia s’elabora en 1936, però no
s’arribarà a aprovar a les Corts per la Guerra Civil
Al País Basc, nacionalistes bascos (PNB) i carlins aproven l’estatut d’Estella (1931),
però l’oposició del govern d’esquerres de Madrid a un estatut confessional i de
dretes i la posterior divisió entre el PNB i els carlins eviten que s’aprove a les Corts
L’Estatut incloïa un govern propi, el de la Generalitat, un Parlament escollit per
Sufragi universal i competències en
ordre públic, ensenyament, transports
i la llengua catalana com a cooficial a Catalunya
El govern estarà en mans d’ERC, primer amb Macià (fins 1933) i després amb
Companys

23. Discurs d’Azaña sobre la qüestió catalana

24. Macià proclama la
república catalana el 14-
4-31

25. FRANCESC MACIÀ
LLUIS COMPANYS

26. La lluita contra l’Estatut

27. Oposició a l’Estatut en tota Espanya

28. Primer govern de la Generalitat, presidit per Francesc Macià