Successfully reported this slideshow.

More Related Content

Txepower

  1. 2. <ul><li>  1. Selecció de tres poemes de l’Antologia </li></ul><ul><li>Brida </li></ul><ul><li>Vora la mar </li></ul><ul><li>La vaca cega </li></ul><ul><li>Estructura interna de cada poema </li></ul><ul><li>Breu introducció sobre l’autor </li></ul><ul><li>Mètrica </li></ul><ul><li>Interpretació el contingut </li></ul><ul><li>Figures retòriques </li></ul>
  2. 3. <ul><li>Maria Mercè Marçal va néixer a Barcelona el 13 de Nov. de 1952, va estudiar batxillerat a Lleida i va anar a la universitat de Barcelona. Poeta, narradora i traductora d’obres d’autors ,com Colette, Yourcenar i Leonor Fini, ha publicat també la novel·la La passió segons Renée Vivien , que obté diverses distincions de la crítica, com el premi Serra d'Or o el Joan Crexells. I a demés, des de l’any 1973 és la cofundadora de la editorial Llibres del Mall. </li></ul>
  3. 4. <ul><li>Brida </li></ul><ul><li>A la fi-ra dels Folls 6 jo hi_a-ni-ri-a. 4 Vin-dri-a qui sap d'on 6 -i nin-gú no_ho sa-bri-a- 6 amb els lla-vis os-cats 6 de mol-ta vi-da, 4 </li></ul><ul><li>Tra-gi-ner de can-çons 6 en ca-vall sen-se bri-da. 6 </li></ul><ul><li>Quin es-quer se m'a-rra-pa 6 a la ge-ni-va? 4 A-mor, es-tel a-marg 6 a la de-ri-va, 4 em fa sen-yals: jo vaig 6 per l'al-tra ri-ba, 4 </li></ul><ul><li>Tra-gi-ner de can-çons 6 en ca-vall sen-se bri-da. 6 </li></ul><ul><li>Ca-de-nes són pre-sons 6 i jo_en fu-gi-a 4 pel call dels ban-do-lers 6 a trenc de di-a. 4 a la fi-ra dels Folls 6 jo hi_a-ni-ri-a 4 </li></ul><ul><li>Tra-gi-ner de can-çons 6 en ca-vall sen-se bri-da 6 </li></ul><ul><li>Interpretació del contingut </li></ul><ul><li>Primer de tot el que destaca en el poema és el títol, Brida. Una brida és el conjunt d’elements que s’utilitzen per controlar els caballs ; a partir d’això l’autora fa un primer pas i ens presenta el concepte d’esclavitud. </li></ul><ul><li>La primer estrofa del poema ens diu els pensaments de la noia, que està disposada a anar a la fira dels bojos amb tota la seva alegria i la seva llibertat. </li></ul><ul><li>La segona estrofa ens explica que se li ha creuat un sentiment que no vol, l’amor, ja que la retindria i li privaria de la seva llibertat. </li></ul><ul><li>La última estrofa reflecteix el que per ella és l’amor, </li></ul><ul><li>un impediment. </li></ul>
  4. 5. <ul><li>  </li></ul><ul><li>Pregunta retòrica: Quin esquer se m’arrapa a la geniva? </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Asíndeton: Quin esquer se m'arrapa a la geniva? Amor, estel amarg a la deriva, em fa senyals: jo vaig per l'altra riba, </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>traginer de cançons en cavall sense brida. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Hipèrbaton: A la fira dels folls jo hi aniria </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Al·literació: A la fira dels Folls jo hi aniria. Vindria qui sap d'on -i ningú no ho sabria- amb els llavis oscats de molta vida </li></ul><ul><li>traginer de cançons en cavall sense brida. </li></ul>
  5. 6. <ul><li>Jacint Verdaguer i Santaló. Als 11 anys ingressa al Seminari de Vic. Mentre segueix estudiant, i fent de mestre i de pagès, l'any 1865 participa als Jocs florals de Barcelona i guanya quatre premis. L'any següent torna a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals. </li></ul><ul><li>Als 28 anys entra de capellà a la companyia transatlàntica perquè li havien recomanat per a la seva salut el clima marítim i l'any següent embarca a Cadis rumb a l`Habana. Finalment s'estableix a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de comillas. Als 32 anys, el jurat dels Jocs Florals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema lÁtlàntida. És la consagració de Verdaguer com a poeta. </li></ul>
  6. 7. <ul><li>  </li></ul><ul><li>Al- cim- d'un- pro-mon-to-ri- que- do-mina 10 </li></ul><ul><li>Les- o-nes- de- la- mar, 6 </li></ul><ul><li>Quan- l'as-tre- rei –cap- a –po-nent- de-clina 10 </li></ul><ul><li>me'n- pu-jo a- me-di-tar. 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Amb- la- cla-ror- d'a-quei-xa- llàn-tia en-cesa 10 </li></ul><ul><li>Con-tem-plo- mon- no-res; 6 </li></ul><ul><li>Con-tem-plo el- mar- i el- cel,- i –llur- gran-desa, 10 </li></ul><ul><li>m'ai-xa-fa- com –un- pes. 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Ei-xes- o-nes,- mi-rall –de- les- es-trelles, 10 </li></ul><ul><li>Me- guar-den- tants- re-cords, 6 </li></ul><ul><li>que em- plau- re-veu-re- tot- so-vint- en –elles 10 </li></ul><ul><li>mos- som-nis- que- són- morts.6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Ai-xe-quí- tants- cas-tells- en- ei-xes- ribes 10 </li></ul><ul><li>Que- m'ha a-te-rrat- lo- vent, 6 </li></ul><ul><li>Amb- ses- to-rres- i- cú-pu-les –al-tives 10 </li></ul><ul><li>De- vo-ri, -d'or- i ar-gent: 6 </li></ul><ul><li>Po-e-mes,- ai! –que- fo-ren –u-na es-tona 10 </li></ul><ul><li>Jo-gui-na -d'in-fan-tons, 6 </li></ul><ul><li>Pet-xi-nes- que un- ins-tant- sur-ten –de- l'ona 10 </li></ul><ul><li>Per- re-tor-nar- al- fons: 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Vai-xells- que amb- ve-les- i a-pa-rell -s'en-sorren 10 </li></ul><ul><li>En- un- ma-tí- de- maig, 6 </li></ul><ul><li>i-lle-tes- d'or- que –nai-xen- i-s'es-borren 10 </li></ul><ul><li>del- sol- al- pri-mer- raig: 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>i-de-es- que- m'a-cur-cen- l'ex-is-tència 10 </li></ul><ul><li>du-ent-se'n- ma es-cal-for, 6 </li></ul><ul><li>com- ru-fa-ga-da- que- s'en-dú amb- l'e-ssència 10 </li></ul><ul><li>l'em-mus-te-ï-da -flor. 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>A –la- vi-da o al- cor –quel-com- li- pre-nen 10 </li></ul><ul><li>Les- o-nes- que- se'n- van; 6 </li></ul><ul><li>Si- no- tinc- res,- les- o-nes- que a-ra- vénen 10 </li></ul><ul><li>di-gueu-me- què- vol-dran? 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Amb- les- del- mar- o amb- les- del- temps- un- dia 10 </li></ul><ul><li>Tinc- de- ro-dar- al- fons; 6 </li></ul><ul><li>¿per- què,- per- què,en-ga-nyo-sa- po-e-sia, 10 </li></ul><ul><li>m'en-se-nyes- de- fer- mons? 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Per- què es-criu-re –més- ver-sos- en- l'a-rena? 10 </li></ul><ul><li>Plat-ja- del- mar- dels- cels, 6 </li></ul><ul><li>¿quan –se-rà -que en- ta- pà-gi-na –se-rena 10 </li></ul><ul><li>Los- es-criu-ré amb- es-tels? 6 </li></ul>
  7. 8. <ul><li>La idea principal del poema són els sentiments que l’autor ens vol transmetre, una barreja entre enyorança i soledad que veu reflectida a través del mar. </li></ul><ul><li>Principalment, fa una reflexió, un cop d’ull al passat i es mostra melancòlic davant records que el fan reflexionar sobre el sentit de les coses. Seguidament, en els versos 19 , 20 i 23 es pot veure aquesta reflexió sobre quin sentit tenen les coses , inclús la vida en si, i a demés es pot captar la intenció de fer-nos veure la fugacitat dels béns materials respecte el pas del temps . </li></ul>
  8. 9. <ul><li>Antítesi: </li></ul><ul><li>Amb- la- cla-ror- d'a-quei-xa- llàn-tia en-cesa 10 </li></ul><ul><li>Con-tem-plo- mon- no-res; 6 </li></ul><ul><li>Con-tem-plo el- mar- i el- cel,- i –llur- gran-desa, 10 </li></ul><ul><li>m'ai-xa-fa- com –un- pes. 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Encadenament: </li></ul><ul><li>i-de-es- que- m'a-cur-cen- l'ex-is-tència 10 </li></ul><ul><li>du-ent-se'n- ma es-cal-for, 6 </li></ul><ul><li>com- ru-fa-ga-da- que- s'en-dú amb- l'e-ssència 10 </li></ul><ul><li>l'em-mus-te-ï-da -flor. 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Metàfora: </li></ul><ul><li>Per- què es-criu-re –més- ver-sos- en- l'a-rena? 10 </li></ul><ul><li>Plat-ja- del- mar- dels- cels, 6 </li></ul><ul><li>¿quan –se-rà -que en- ta- pà-gi-na –se-rena 10 </li></ul><ul><li>Los- es-criu-ré amb- es-tels? 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>    </li></ul><ul><li>Epítet </li></ul><ul><li>Al- cim- d'un- pro-mon-to-ri- que- do-mina 10 </li></ul><ul><li>Les- o-nes- de- la- mar, 6 </li></ul><ul><li>Quan- l'as-tre- rei –cap- a –po-nent- de-clina 10 </li></ul><ul><li>me'n- pu-jo a- me-di-tar. 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Hipèrvole: </li></ul><ul><li>Ai-xe-quí- tants- cas-tells- en- ei-xes- ribes 10 </li></ul><ul><li>Que- m'ha a-te-rrat- lo- vent, 6 </li></ul><ul><li>Amb- ses- to-rres- i- cú-pu-les –al-tives 10 </li></ul><ul><li>De- vo-ri, -d'or- i ar-gent: 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Interrogació retòrica: </li></ul><ul><li>Amb- les- del- mar- o amb- les- del- temps- un- dia 10 </li></ul><ul><li>Tinc- de- ro-dar- al- fons; 6 </li></ul><ul><li>¿per- què,- per- què,en-ga-nyo-sa- po-e-sia, 10 </li></ul><ul><li>m'en-se-nyes- de- fer- mons? 6 </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Polisíndeton: </li></ul><ul><li>Amb- la- cla-ror- d'a-quei-xa- llàn-tia en-cesa 10 </li></ul><ul><li>Con-tem-plo- mon- no-res; 6 </li></ul><ul><li>Con-tem-plo el- mar- i el- cel,- i –llur- gran-desa, 10 </li></ul><ul><li>m'ai-xa-fa- com –un- pes. 6 </li></ul>
  9. 10. <ul><li>Maragall era el fill petit de la seva família i tenia tres germanes. El seu pare, fabricant tèxtil. Estudià dret quan el seu pare volia que es cuidés de la fàbrica, però això no l'impedí ser un gran poeta i periodista. </li></ul><ul><li>La seva poesia passa per diverses etapes </li></ul>
  10. 11. <ul><li>To-pant de cap en una i al-tra so-ca, 10 </li></ul><ul><li>a-van-çant d'es-ma pel ca-mí de l'ai-gua 10, </li></ul><ul><li>se'n ve la va-ca to-ta so-la. És ce-ga. 10 </li></ul><ul><li>D'un cop de roc llan-çat amb ma-ssa tra-ça,10 </li></ul><ul><li>el vai-let va bui-dar-li un ull, i en l'al-tre 10 </li></ul><ul><li>se li ha po-sat un tel: la va-ca és ce-ga. 10 </li></ul><ul><li>Ve a abeu-rar-se a la font com ans so-li-a, 10 </li></ul><ul><li>mes no amb el ferm po-sat d'al-tres ve-ga-des 10 </li></ul><ul><li>ni amb ses com-pa-nyes, no: ve to-ta so-la. 10 </li></ul><ul><li>Ses com-pa-nyes, pels cin-gles, per les co-mes, 10 </li></ul><ul><li>pel si-len-ci dels prats i en la ri-be-ra, 10 </li></ul><ul><li>fan drin-gar l'es-que-llot, men-tre pas-tu-ren 10 </li></ul><ul><li>l'her-ba fres-ca a l'at-zar... El-la cau-ri-a. 10 </li></ul><ul><li>To-pa de mo-rro en l'es-mo-la-da pi-ca 10 </li></ul><ul><li>i re-cu-la a-fron-ta-da... Pe-rò tor-na, 10 </li></ul><ul><li>i a-bai-xa el cap a l'ai-gua, i beu cal-mo-sa. 10 </li></ul><ul><li>Beu poc, sen-se gai-re set. Des-prés ai-xe-ca 10 </li></ul><ul><li>al cel, e-nor-me, l'em-ba-nya-da tes-ta 10 </li></ul><ul><li>amb un gran ges-to trà-gic: par-pe-lle-ja 10 </li></ul><ul><li>da-munt les mor-tes ni-nes, i se'n tor-na 10 </li></ul><ul><li>or-fe de llum so-ta del sol que cre-ma, 10 </li></ul><ul><li>va-cil·lant pels ca-mins i-no-bli-da-bles, 10 </li></ul><ul><li>bran-dant llàn-gui-da-ment la llar-ga cu-a. 10 </li></ul><ul><li>Descruí el moment de pasturar d’una vaca però aquesta es cega i com fa per ensordir-se de els problemes que apareixen perquè es cega . </li></ul><ul><li>És un poema format per versos decasíl·labs on no hi ha rima </li></ul><ul><li>Hi ha una enumeració : en cigles per les come, pel silenci dels prats </li></ul><ul><li>I una personificacio en : </li></ul><ul><li>Mortes nines , i silenci dels prats . </li></ul>

×