Successfully reported this slideshow.

Recitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_poch

0

Share

Upcoming SlideShare
Joana Raspall
Joana Raspall
Loading in …3
×
1 of 49
1 of 49

More Related Content

Related Books

Free with a 14 day trial from Scribd

See all

Recitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_poch

  1. 1. Recitem poesies de Joana Amics De cara al cel Raspall Desorientació Diversitat El carrer desert Pensaments de bé La paraula bonica ALUMNES DE 6è El dofí de l’Escola Martí Poch Invitació L’Espluga de Francolí L’estrelleta tafanera
  2. 2. Parlant amb rialles, AMICS mentre van jugant, amb poques paraules sempre s’entendran. De tota la colla Per deixar la “bici” són els més amics; només cal dir “té”, l’un és nat a l’Àfrica, i per regraciar-ho l’altre és fill d’aquí. els basta: “molt bé”. Xutar la pilota Pell blanca, pell negra... és com conversar: són ben diferents; a) un peu pot dir: si només s’assemblen “meva!” Pels ulls i les dents! o bé: “teva, va!”
  3. 3. Quan un té moneda Les places són amples per comprar un llamí, per als dos amics; i els carrers, alegres; tria un tros de coca i els jardins, bonics. que es podran partir, Però casa seva que l’altre té boles és un altre món: De banús pintat, l’un hi troba els mobles que tan lluents són, i li’n dóna alguna sempre que han jugat. i l’altre, la màrfega que li fa de llit. Qui sap què somnia, cadascú, de nit!
  4. 4. Els uns són ben pobres, els altres, prou rics... però, al fons, se senten privilegiats: Tots dos tenen mare i són estimats.
  5. 5. De cara al cel M’ha semblat que un estel parpellejava com si em volgués parlar, l’he mirat llargament per poder entendre’l, he fet l’esforç en va. He empal·lidit quan ha vingut l’aurora, I m’he quedat sense saber què vol. Ara em caldrà patir d’inquietud i angoixa mentre brilli al cel la llum del sol!
  6. 6. Aquesta nit sabré si parla amb mi. Me’l miraré. Si torna a fer-me signes espurnejant, preguntaré si vol que comparteixi amb ell la meravella de l’instant. Ben segur que em dirà que m’esperava fa moltes nits, i jo no me’l mirava...
  7. 7. DESORIENTACIÓ No plou ni fa sol, ni fa vent, ni neva… Només passen núvols com mig adormits. Jo no estic despert del tot, ni somnio; ni callo, ni parlo fent xiu-xiu ni crits. No sé si recordo les coses passades o potser m’invento l’avui i el demà.
  8. 8. Només sé que penso... que penso... que penso.. i el temps dura...dura... fins quan durarà ? Sento que sóc gran i petit alhora: gran per les formigues, ínfim a l’espai. Aquest dia núvol la raó m’emboira. Sento que hi ha coses que no sabré mai.
  9. 9. DESORIENTACIÓ
  10. 10. DIVERSITAT Un bou de banyes llargues que té la panxa plena de tantes herbes fresques que s’ha menjat, plantat com una estàtua, Està mirant com passa Un núvol d’estornells Sobre el seu cap. Remugant es pregunta:
  11. 11. -Què en treuen, infeliços del cel, on no hi ha herba per a menjar? Els estornells se’l miren: -Què en treu, el bou, de l’herba, Si amb la panxa tan grossa No pot volar?
  12. 12. EL CARRER DESERT Miro el meu carrer desert. El sol s’ha emportat la gent, que la mar, de lluny, la crida. Desert i tot, quanta vida al meu balcó, roig i ardent de clavells que s’hi han obert! Ni una nota, ni un sol crit, ni un trepig… El bes de l’aire acaricia el meu front
  13. 13. El El carrer carrer desert desert
  14. 14. i em porta de no sé on —potser dels clavells— la flaire que m’emplena tot el pit. Beneïda soledat! En un instant d’encanteri el carrer s’ha fet tot meu… Ai!, la pau és massa breu!, ben aviat deurà haver-hi l’aldarull dels que han tornat.
  15. 15. El carrer desert
  16. 16. PENSAMENTS DE BÉ Un pensament bo voleia per l’aire buscant on posar-se per fer algú feliç. Sempre hi ha algú, sol, que desitja el bàlsam de paraules dolces; Sempre hi ha un cor trist.
  17. 17. Pensaments de bé i d’amor són màgics; arriben, sense ales, a l’extrem del món. Benaurat qui els rep! Sortós qui els envia! Quina llum tan clara li corona el front!
  18. 18. LA PARAULA BONICA Una paraula bonica viu desitjant ser trobada per qui cerqui un gran tresor, i amorosament l’aprengui, i se l’emporti gravada al diccionari del cor
  19. 19. Al cor, cada primavera hi floreixen les paraules que amb més amor s’han guardat, i ella vol ser la primera de florir, com una rosa, en un llavi enamorat.
  20. 20. EL DOFÍ Em coneixeu? sóc el dofí que aplaudiu a l’aquàrium on salto i jugo fent tombarelles que els homes m’han ensenyat. Diuen que sóc intel·ligent, dòcil, manyac, i em tracten bé, tal com si m’estimessin.
  21. 21. Abans, jugava en la fondària d’un mar molt gran, amb dofins lliures, mansos com jo; érem feliços i ens ho explicàvem amb un llenguatge de gest i so. Ningú manava; ningú esperava cap recompensa.
  22. 22. Ara, els meus guardes, únics amics, amb el seu èxit, que prou es mereixen, es faran rics. I no em molesta que tinguin bon sou, sinó que es pensin que, per consol de viure esclau, donant-me un peixet fresc, ja em paguen prou.
  23. 23. INVITACIÓ Amic, vols venir? La tarda és molt clara, l’aire té sentors de mar i muntanya.
  24. 24. Fugim del soroll i busquem la calma on compartirem les nostres paraules Poques en direm i ben escoltades, amb pau dins del cor, llum en les mirades.
  25. 25. Vols venir, amic? La tarda és tan clara!
  26. 26. L’estrelleta tafanera Una estrelleta curiosa ha baixat al fons del mar perquè diuen que hi ha estrelles... i no sap si és veritat. Li han dit que les germanes de la mar no fan claror i podrien ser menjades per un pop o algun tauró.
  27. 27. Entra al jardí d’anemones I tot queda il·luminat. Coralls i esponges pregunten: -Qui és aquesta? –Com ha entrat? -No és de la terra –diu l’alga-. Jo n’he vist d’iguals a l’aire.- Les anemones s’arronsen Perquè no se’n fien gaire. -On són, les vostres estrelles? -diu la que baixa del cel. Però ningú li contesta; Totpeix la mira amb recel. Només una petxineta a mig obrir fa el valent:
  28. 28. -No en sortirà cap, si et veuen amb un vestit tan lluent! És ben cert, les envejoses decideixen no sortir, i l’estrelleta se’n torna, regalimant pel camí, vers el seu lloc a l’espai. Dubta que d’estrelles d’aigua n’hi hagi pogut haver mai.
  29. 29.  AQUEST TREBALL HA ESTAT FET PELS ALUMNES DE 6è DE L’ESCOLA MARTÍ POCH DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ  Francesc Badia Pedrola  Roger Batalla Martínez  Ainhoa Blanco Mostazo  Cristian Capitán Mesas  Pau Casas Farran  Selene Domínguez Martínez  Jan Ferré Pérez  Pau Huguet Vidal  Marc Jiménez Vega  Arnau Lorca Requena  Jofre Majoral Díaz  Paul Alexandru Manole  Biel Martí Sánchez  Noelia Moreno Soria  Adrián Navarro Fuentes  Kilian Parra Bosquets  Aina Palau Álvaro  Izan Puente Rodríguez MESTRA : MARIA DALMAU CORNADÓ  Íker Redondo Estadella  Laia Rodríguez Palau març de 2013  Ginés Rodríguez Uribe  Júlia Valls Barragán  Anna Veciana Sánchez

×