Segon proposta de lectura per a la prova de Llengua Catalana

1. S E G O N A L E C T U R A D E
L L E N G U A C A T A L A N A
L A M O D A D E L C O R
La festa de final de curs s’apropava i els ànims de totes i de tots començaven ja a estar més que
encesos. Com sempre, l’esdeveniment era únic i irrepetible i calia buscar la millor manera de causar una
magnífica impressió davant dels altres. Ja se sap..., el darrer curs del grau a la universitat era tot un
aparador si el que es volia era trobar xicot o xicota (“nòvio” o “nòvia”) abans de deixar el centre.
En aquest tipus de festes tothom deixava de ser altruista i, per un cop durant la carrera, cadascú
pensava només en ell mateix o en ella mateixa amb l’objectiu de ser el millor o la millor. Així, començava
un compte enrere frenètic per tal de deixar de banda l’aspecte desmanegat i mirar de convertir-se en
l’autèntic Ken o l’autèntica Barbie de la Universitat de Soses. Calia recórrer les millors sastreries, botigues
fashion i sabateries de luxe de Lleida amb l’objectiu de trobar el millor atuell (vestit, calçat i complements)
per a enlluernar durant la festa els altres assistents i ser la més bella o el més guapo.
La Mar i la Manal, autèntiques fahion victims (una fashion victim és una persona que es deu a la
moda, que viu per la moda i que prefereix mil vegades anar a la moda que respirar, si convé) tenien una
extensa planificació a l’agenda mitjançant la qual sabien quin pas havien de fer a cada moment: un cop
acabades les classes a la “uni”, havien de visitar cada dia un establiment diferent i comprar la peça de
roba més espectacular. Tenien, també, hora reservada a la perruqueria del costat de la facultat, un lloc
equidistant al seu pis d’estudiants, situat a la vora del riu; un cop a la perruqueria aprofitarien també per
tal de fer les necessàries proves de maquillatge. La Mar volia fer-se un pentinat en forma de pagoda,
força cridaner, i la Manal, una trena superllarga, sense fi. Ara... Estudiar, estudiar, estudiaven poc.
Les dues noies tenien una companya de pis, la Dooa, que encara no havia engegat cap mena de
preparatiu. Elles insistien a dir-li que calia que s’afanyés, que el temps se li tiraria a sobre i que, arribat el
divendres (darrer dia de curs i nit oficial de la festa), no tindria res a punt. La Dooa els responia, sempre
amb calma i mesura, que no li passava pas pel cap preocupar-se com elles per la imatge exterior, però

2. també els indicava que ella ho tenia tot a punt. La Manal i la Mar, atacades dels nervis, l’escridassaven i
l’advertien que li sortiria algun imprevist, no trobaria vestit i no trobaria pas xicot, amb aquella actitud.
Amb tot, però, la Dooa estava centrada en l’estudi dels exàmens finals. Deia que aquells exàmens eren
allò veritablement important, i no pas el fet de dedicar tots els esforços a mudar-se, empolainar-se i
pintar-se. Així, estudiava al màxim.
El dia de la festa, al matí, a la universitat van fer els exàmens finals. La Dooa, tranquil·la i molt ben
preparada, va passar les proves sense problemes. En canvi, la Manal i la Mar sortiren força tristes i
decebudes: no havien aconseguit de completar ni una sola pregunta de la prova que havien hagut de fer.
Arribada la nit, la Manal i la Mar anaven embogides amunt i avall posant-se i traient-se vestits,
aplicant i modificant maquillatges. El nerviosisme era evident. La Dooa, en canvi, vestida amb un senzill
vestit estiuenc, se les mirava amb perplexitat. Les dues amigues, li varen preguntar, histèriques: <<Dooa,
no vols triomfar avui, al ball? No et preocupa??>>. La noia els respongué que ella ja estava vestida feia
estona, i que les peces més importants que volia lluir durant el ball eren la seva alegria, la seva simpatia i
el seu cor pur. Trobaria xicot, segur. I, a més, segur que havia aprovat els exàmens...
 --------------------------------------------------------------------- 