I Certamen literari als centres penitenciaris de Catalunya, 2005

1. Altres cartes d’amor
Cartes:
Nivell bàsic: B.01, B.02, B.03, B.04, B.05, B.06, B.07, B.08,
B.09, B.10, B.11, B.12
Nivell elemental: E.01, E.02, E.03, E.04, E.05, E.06, E.07, E.08,
E.09, E.10, E.11
ALTRES CARTES D’AMOR
I CERTAMEN LITERARI ALS CENTRES PENITENCIARIS DE
CATALUNYA, 2005
Presentem el I Certamen Literari als Centres Penitenciaris de
Catalunya, 2005, ALTRES CARTES D’AMOR.
És el resultat d’una proposta que el Consorci per a la Normalització
Lingüística va fer als professors i professores de català dels centres
penitenciaris i que es va convertir en realitat gràcies a la
col·laboració dels alumnes que hi van participar.
En aquest primer certamen els participants van haver d’escriure una
carta d’amor a una persona o a un objecte inanimat. Es van establir
quatre categories, segons el nivell, Bàsic, Elemental, Intermedi i
Suficiència.
El resultat del certamen es va fer públic el dia de Sant Jordi de 2005
dins els actes literaris organitzats pel centre docent. Hi va haver tres
premis per a cada categoria.
A més a més dels premis, que van ser lots de llibres, el Consorci per
a la Normalització Lingüística es va comprometre a publicar totes les
cartes presentades. Aquesta publicació està a punt de sortir.
Les obres premiades estaran il·lustrades per alguns interns dels
diferents centres penitenciaris. De la il·lustració de la portada se
n’encarregarà el centre penitenciari de Tarragona.
Les cartes que presentem a continuació són dels alumnes de català
del CFPA Jacint Verdaguer.
Inici

2. B.01
Barcelona, 9-3-05
Hola, amor meu,
Espero que quan t’arribi la meva carta estiguis bé de salut i els teus
estudis vagin molt bé.
Tresor meu, com va això? Et trobo a faltar. Ja saps que t’estimo molt,
més que a la meva vida, i no puc estar sense tu, però la vida és així.
Recordo els moments que he passat amb tu, quan sortíem junts i
passava el millor temps de la meva vida.
Ets l’única noia per a mi, perquè tens el cor molt gran, per això
sempre penso amb tu i no puc viure sense tu. Ets l’aire que respiro,
ets el somni de nit i no puc estar lluny. Em moro per escoltar una
paraula teva, perquè ets tot el que tinc a la vida. Cada vegada
t’estimo més, sense tu no sóc res.
Amor meu, haig d’acabar, perquè si no escriuré un llibre, tresor meu.
Ja ha arribat el moment, et deixo amb el meu bolígraf, no amb el
meu cor, que sempre pensa amb tu. T’envio un petó molt fort, et
desitjo tranquil·litat i que segueixis amb la teva carrera.
Adéu, ulls meus, perquè de moment estic cec sense tu.
A. M.
Inici
B.02
Barcelona, 10-3-05
Hola estimada llibertat,
Desitjo que quan arribin aquestes paraules et trobis molt bé de salut.
Jo, per la meva part, el que voldria és sentir-me com un colom per
poder volar i traspassar les parets d’on em trobo.

3. Estimada llibertat,
Ets el meu sol, jo sóc la teva lluna, il·lumina’m amb el teu amor.
Voler és poder.
Estimada llibertat,
Sense tu no sóc res, sense tu em trobo sense alegria, una persona
sense llibertat és igual que un jardí sense flors.
Dolça llibertat,
Sense la teva companyia les hores em semblen segles.
M’agradaria molt despertar-me un dia i trobar-me amb tu, dolça
meva.
Així podríem viure junts. Et porto amb mi a tot arreu.
Estimada llibertat,
Guardo en el meu cor un lloc per a tu, on et portaré sempre.
M’acomiado de tu esperant una nova retrobada.
Fins una altra.
A. S.
Inici
B.03
Barcelona, 15-3-05
Estimat amic,
Quan al matí apareixen els primers raigs del Sol per la meva finestra,
els meus ulls s’il·luminen i semblen reflexionar, creix dins meu
l’esperança, la il·lusió d’un nou dia.
Miro fora el cel obert i blau, veig alguns ocells volar, sento el vent
que juga amb els arbres del jardí, sense barreres, ni gaires
impediments. M’imagino un món ple de color, de gent de tot tipus
amb les seves metes i somnis per realitzar, l’amic inseparable, les
nostres famílies, quan rèiem, compartíem de tot i parlàvem del nostre
futur.
El meu fill, com enyoro quan al matí anàvem a l’escola, i a la tarda
gaudia de l’entrepà que li portava, quan aprenia coses noves i me les
explicava de camí a casa. Ara el veig molt a prop, però apenat per la

4. meva situació. M’anima pensar que sempre seré una persona
important per a ell. Quan somio voldria despertar-me al seu costat.
Aquesta vida de somnis que ahir vaig perdre en aquest lloc.
Aviat, quan acabi tot aquest procés, capítol de la meva vida, i s’obrin
les portes de la llibertat he de ser jo qui agafi aquesta nova
oportunitat amb el cor, el cap, i volar com els ocells. Així, moltes de
les meves aspiracions tornaran al camí de la vida.
Res no em faria més feliç que la meva llibertat.
A. F. C.
Inici
B.04
Barcelona, 10-3-05
Amor meu, hola!
Com va això? Escric aquesta carta per a tu, amor meu de sempre.
La distància no és la separació, et trobo a faltar, ho sento i sobre tot
et dec moltes coses.
Estic content perquè estàs treballant. Segueix així, és un bon camí, la
vida és molt llarga i dura. Sempre has d’assegurar el teu futur amb el
treball.
Filla meva, t’estimo de tot cor.
Hi ha una cosa que vull dir-te: mai, mai, mai el meu amor
mediterrani canviarà de color, sempre serà blau, com el mar
mediterrani, sense fi, sempre blau.
T’estimo molt, amor meu, profund, cuida’t molt. Sempre estaré amb
tu. Un petó molt fort.
I. A.
Inici

5. B.05
Barcelona, 10-3-05
Hola, amor meu, com estàs?
Jo et trobo a faltar, somio cada dia i nit, i hora amb tu.
No et vull decebre amb la presó, amb una mica de paciència estarem
junts una altra vegada per a sempre.
Amb tu l’amor té un altre color, sense tu sóc com una ploma a l’aire.
T’estimo molt.
Espero sortir aviat per recompensar-te complint els nostres somnis.
Amb molt d’amor i carinyo,
I. K.
Inici
B.06
Barcelona, 9-3-05
Com estàs, somni?
Des de la meva finestra miro i veig la lluna i moltes estrelles, però
n’hi ha una que sempre està molt il·luminada. M’agrada, i cada nit,
quan la veig, em sento molt tranquil i relaxat.
Penso amb els meus éssers estimats, sempre estan al meu cap, i
m’agradaria molt poder estar al seu costat, perquè desitjo molt que
arribi la meva llibertat per poder sentir el calor de tothom, perquè hi
ha una distància per les circumstàncies de la meva vida. Et trobo a
faltar, penso molt en poder estar amb tothom, i poder fer moltes
coses que encara m’agradaria fer.
Seria el millor somni per a les meves germanes i els meus pares.
Quan arribi la desitjada llibertat, perquè encara sóc jove, i em queda
molta vida per viure, moltes coses per fer, i deixar enrere el meu
passat.

6. Vull començar una altra vida totalment distinta a la que encara estic
vivint, perquè estic molt cansat d’estar sempre a la presó, i fer patir
els meus éssers més estimats, i no decebre’ls més, perquè no s’ho
mereixen.
Rebeu moltes abraçades i petons per a tothom del vostre germà i fill
que us estima molt i us troba molt a faltar. Adéu.
M. R. G.
Inici
B.07
Barcelona, 10-03-2005
Estimada,
Què tal estàs, carinyo? Desitjaria que estiguessis bé, millor que mai.
Per mi no et preocupis, perquè estic bé i no em fa falta res, sol viure
lliure com un ocell al teu espai que és la part verda de la glòria.
Amor meu, et desitjo, et trobo molt a faltar, més quan penso en tu,
sobretot quan bufa el vent i poses el teu gos per protegir-me del que
porta.
Ets molt preciosa, encara recordo quan em vas convidar en aquella
excursió amb els amics. Llavors només tenia 17 anys.
Estic molt orgullós de tot el que porta la teva naturalesa, des de la
muntanya fins al mar, tinc molts records per contar, però no puc, de
moment.
Estic molt confús amb tots els problemes, que cada vegada són més,
però com diuen: “Caure és permès i aixecar-se és obligatori”.
Vida meva, no em queden més paraules per escriure, crec que saps
per què, m’acomiado del bolígraf, però del cor i de la ment mai a la
vida.
Per a tu, sagrada ciutat de Tetuan
M. E. K.
Inici

7. B.08
Barcelona, 9 - 03 - 05
Hola vida!
Estic molt content amb la meva vida, m’agrada llevar-me cada matí i
sentir-me viu en general. M’agrada sortir al carrer i veure com la gent
camina per tot arreu, uns cap a la seva feina, uns altres a fer esports,
en fi, la vida té moltes coses maques per poder gaudir-la.
A vegades ens posa inconvenients durs de superar, però amb una
mica de paciència tot té solució, menys la mort.
La vida és el més meravellós que ens ha donat Déu i li dono les
gràcies per permetre’m gaudir-la junt amb la meva família.
Moltes gràcies, vida.
S. H. M. T.
Inici
B.09
Dijous, 17 de març de 2005
Com va això, mare?
Jo estic bé. Salutacions a tots els meus germans.
Per què no escrius? Estic desesperat per saber alguna cosa de tu i
del meu pare.
Jo estic estudiant l’idioma català.
Voldria sentir-vos la veu. Salutacions a la Maria, l’Helena, el Jordi i a
la Sandra, i també al Xavier, l’Ainoa i al Sergi.

8. Jo estic bé, a Déu gràcies. Molt aviat veuré la cuina nova. M’has de
dir si has rebut els 400 euros que t’envio.
Abraçades. Adéu. Ja ens veurem.
F.P.S
Inici
B.10
Divendres, 1 d’abril de 2005
Hola, fill meu, bon dia. Com estàs? Jo estic bé.
De mi t’explico que estic estudiant català. Espero que el col·legi et
vagi bé. Vull demanar-te un favor, que la propera setmana
m’escriguis una carta.
Saluda la teva mare i diga-li que l’estimo moltíssim.
Sebastián, et dic que ja estic millor del peu. Espero veure’t el proper
dissabte, fill meu.
Em fas molta falta. Et trobo a faltar a cada moment… No deixo de
pensar en tu… Saps que ets el millor que m’ha passat a la vida…
Fins aviat,
El teu pare
Y., T’ESTIMO PER SEMPRE… F.
Inici
B.11

9. Barcelona, 1 d’abril de 2005
La present és per saludar la meva professora per donar-me
l’oportunitat d’estudiar català.
I em trobo molt content amb els meus companys i aprenc a poc a
poc, encara que és una mica difícil, però tinc la fe que ho aprendré
amb l’ajuda de la meva professora i dels meus companys.
Perdó per la meva ortografia i no puc expressar-me millor.
M.F.R.
Inici
B.12
Divendres, 18 de març de 2005
Una altra vegada jo!
Penso en tu al mateix temps que pensava de nou en la meva solitud,
un altre cop tu. Tinc un secret, un somni i ara la meva vida és molt
més fàcil perquè comparteixo la meva vida amb tu i tinc la certesa
que això era el que tu volies, que m’esperaves. Potser no ho
recordes, perquè d’això ja fa trenta-tres anys. Aquell dia quan ens
vam conèixer complia cinc anys: la meva primera llàgrima, el meu
primer dolor i primer problema.
Sol en la meva habitació, des de la finestra mirant el pati, el meu
tricicle, amb una llàgrima, sense entendre aquest dolor que em
produïa al veure que m’havien separat d’ell i tu per primer cop, com
un regal vas arribar a mi.
Un altre dia nou, dia, mes i també anys. Aquest cop amb la clara
intenció de dir-te que estem equivocats, que el que ens està passant
no té cap sentit, que no pot continuar així. Però tal com t’he vist no
he sigut capaç d’expressar-te el que volta pel meu cap. He sucumbit
als teus encants, !que són infinits, per cert!
Encara que no em pots veure, sé que estàs al meu costat, escoltant
la meva ànima, intuint tot el que sento a cada moment; encara més a
les nits en la nostra intimitat, a tu m´aferro perquè em dónes consol,

10. començo a pensar i a somiar despert, en tot el que més anhelo: els
meus fills, la llibertat, el demà, l’esperança, la felicitat i les meves
penes i il·lusions, les meves alegries, sofriments, i per últim, enyoro
les meves arrels. Fins que el cansament em faci continuar somiant
fins l’alba.
Al dia següent, ¡un altre cop jo! Sense saber si en realitat és un
somni més o si havia sigut una al·lucinació del dia anterior.
L’essencial per mi no acaba si era real o somiat, solament ho
considero com una experiència meravellosa de la meva vida, dia rere
dia. En canvi, per mi té una importància que no té per ningú més, i és
ºue en cada somni hi ha alguna cosa que respon a la ràpida evolució
de la meva vida en aquesta època i tu sempre estàs amb mi.
Com saps bé, vaig arribar a aquesta ciutat de portes tancades on res
era fàcil i molt menys sobreviure sense amor. Ara el destí s’ha
encarregat que em trobi en aquest lloc, “la presó”, un lloc fred, fosc,
sense aire, on el sol “et menteix”, el mar “t’enganya” també; sense
veure la lluna, ni els estels, ¡completament sol! I amb un càrrec de
consciència que no em deixa viure.
Sol a prop teu, només et tinc a tu, l’amor ferit i en el meus ulls,
llàgrimes. Solament demano al temps que no em faci patir tant,
només tu coneixes la meva forma de sentir, de riure fins i tot la de
plorar, només tu saps on vaig i qui sóc. Només tu entres en els meus
somnis quan et dóna la gana, tanco els ulls i et veig i és que en
aquests moments no hi ha res que no siguis tu; em sento vulnerable,
t’has apoderat de mi amb tanta força! Voldria una extensió de la
meva vida per estar sempre amb tu.
Aquest és el principi d’aquesta relació d’amistat. M’encanta compartir
les meves hores, pensaments, vergonyes, en definitiva, !m’encantes!
Seria inútil intentar escapar de tu, no m’arrenquis de tu, perquè em
dónes la llibertat per: somiar, estimar i desitjar. He tingut tants
motius per no estar al teu costat i és impossible que poguem estar
separats. Si pogués saber el que penses, podria fugir abans que patir
la teva absència. Tu ets el meu secret, amiga fidel, el ser més bonic,
però ja no sé què fer. Així és la meva forma de ser, tu tens la fórmula
màgica i tot el poder de convertir-me en un simple captaire o en un
somiador. No sé quan rebràs aquesta carta, però vull que sàpigues
que ets molt important per mi. T´he fet molt mal, almenys no vull
fer-te més mal.
Digue’m si aquesta carta la llençaràs o no per poder dir-te una altra
vegada més que t’estimo molt. La veritat és que som uns privilegiats
perquè ens podem veure quan ens ve de gust, però no sé perquè
sempre ho fem quan ho desitgem el dos.

11. Et porto dintre meu des de molt petit. Desitjo i espero que en la
vellesa recordem junts les nostres nostàlgies per regalar-te un cop
més l’última llàgrima i tu com sempre les esborris amb milers de
petons. I viurem en aquell món anomenat somni perquè és molt
bonic, un món que jo vaig inventar solament per nosaltres dos,
estimada solitud. !Una altra vegada els dos junts!
B.T.E.
Inici
E.01
Barcelona, 10 - 03 – 2005
Estimada mare,
T’adoro molt, mare, i tu ho saps. Voldria estar al teu costat i no
separar-me de tu mai. Però, tornaré aviat, no et preocupis.
Et trobo a faltar, carinyo i amor, i vull demanar-te perdó per tot.
Fes el favor, cuida’t molt fins que puguem veure’ns una altra vegada.
Estic a la teva disposició, pots comptar amb mi.
M’agrada molt escoltar la teva veu i em sap greu no trucar-te
regularment.
Espero que falti poc temps per abraçar-te, besar-te i veure el teu
somriure de sempre.
T’adoro molt, mare, i tu ho saps molt bé.
A. A.
Inici
E.02

12. Barcelona, 10 - 03 – 2005
Jo estimo molt la meva terra, però la vaig deixar fa molts anys. Vaig
deixar els meus amics de la infància, la meva família, amb un dolor al
cor que no es pot imaginar. Però la vaig deixar.
Fa molt de temps que sóc lluny de la meva terra, però encara la trobo
a faltar.
Ara, lluny de la meva terra, he format una nova família: la meva
dona, els meus fills, que són quatre. M’estimen molt i jo també els
estimo amb tot el meu cor.
De vegades, hi ha mal entesos o baralles entre nosaltres, però
sempre acabem fent les paus perquè ens estimem tots.
Sempre prego a Déu, perquè em doni una vida molt llarga per viure i
veure els meus néts. I molta salut.
I encara trobo a faltar la meva terra, on vaig néixer.
A. C.
Inici
E.03
Barcelona, 10 - 03 - 2005
Hola família!
Un dia vaig sortir de casa i no sabia on em portaria el camí que vaig
agafar. Em vaig separar de la gent que més em volia. Era jove, tenia
disset anys. Ara han passat tretze anys sense veure aquella gent que
m’havia vist créixer i que m’estimava.
Tots van agafar el camí més bé que jo, ja estan casats i tenen la seva
família.
Encara no conec els meus nebots ni les meves nebodes. Em sento un
noi perdut, no sé ni com es diuen, ni quin nom tenen, i els trobo molt
a faltar.

13. La terra on vaig néixer, el pa que vaig menjar, el suport d’aquesta
gent que tenia… Estic pensant molt en ells i tinc una bona esperança.
Espero que algun dia es compleixin els meus somnis i pugui estar
amb aquestes persones per qui tan pateixo.
G. L.
Inici
E.04
Barcelona, 9 - 03 - 2005
Com esteu, muntanyes?
Fa molt de temps que no veig la llum, que no sento l’amor, que no
toco l’herba, que no camino per les muntanyes.
He perdut el coneixement de la vida, l’únic que em queda és l’amor
per la natura, l’únic somni que veig ara. Cada nit veig les muntanyes
a la primavera, quan els arbres treuen flors i com creix l’herba…
Trobo molt a faltar l’aire fresc de les muntanyes i quan les ovelles
criden.
No hi ha res millor que la natura, la tranquil·litat i la salud que ella et
dóna, l’amor i la sinceritat que trobes en ella donen molta
esperança…
Em dóna molta esperança perquè la natura mai no et fa mal i és
l’única que et protegeix…
Lluny de la civilització, lluny de l’animal que es diu humà, sóc més
feliç…
Prop de la muntanya, prop dels animals i de la natura seré més feliç.
Sé segur que la natura, els arbres, els rius i els animals, l’herba
m’esperen.
Sé que m’estimen perquè el meu amor per ells mai no s’apagarà.

14. G. M.
Inici
E.05
Barcelona, 10-03-05
Hola família!
Com va això? M’agradaria que tots estiguéssiu bé. Jo estic bé.
Abans estava a la 1a galeria i ara m’han canviat a una altra. Si voleu
venir a visitar-me, heu de venir divendres o dissabtes.
No us preocupeu per mi, jo estic bé, esperem que arribi algun dia la
llibertat.
La meva vida aquí a la presó és així: em llevo a dos quarts de nou i
prenc un cafè amb llet i una pasta. A les deu faig esports fins a les
onze. A les dotze vaig a fer classe de català fins a la una i després
vaig a dinar. A les tres faig esports una altra vegada. A les quatre em
dutxo i a les cinc vaig a fer classe de castellà. A les sis torno a la
galeria, em prenc alguna cosa, passejo pel pati o vaig al menjador a
jugar al parxís. A les set torno a la cel·la, m’estiro al llit fins a les vuit,
baixo al menjador a sopar i a les nou torno a la cel·la. Ens tanquen la
porta, miro alguna pel·lícula o futbol fins a les dotze, m’adormo i fins
al dia següent. Així és la meva vida aquí a la presó.
Adéu, fins una altra carta, molts petons i fins aviat.
K. M.
Inici
E.06
Barcelona, 10 – 3 – 2005

15. Hola mare!
Com va això? I què tal estàs? Espero que estiguis molt bé.
M’agradaria molt que vinguessis a visitar-me, perquè tinc moltes
coses al meu cap. Estic molt nerviós i més quan penso en tu, en el
meu pare i en els meus germans. M’agradaria que tots estiguéssiu
bé, perquè per a mi és molt important.
Família, us estimo molt a tots. Espero que estigueu molt bé. Adéu, el
vostre fill Mohamed.
M. E. K.
Inici
E.07
Barcelona, 10-03-05
Estimat fill,
Espero i desitjo que quan t’arribi aquesta carta estiguis bé de salut,
tu i la teva mare.
Et trobo molt a faltar, trobo a faltar el teu somriure i també veure
com jugues amb nines al jardí. Jo estic bé. Aviat estaré amb tu a
casa, quan acabi la feina. Ja t’he comprat la guitarra i el cotxe, però
sempre que tu et portis bé amb la teva mare i a la guarderia amb els
teus companys.
Bé, la meva carta ja ha arribat al final, perquè no tinc res més per
escriure, fins una altra carta.
Una abraçada molt forta i molts petons. Fins aviat.
M. B.
Inici

16. E.08
Barcelona, 10 - 03 – 2005
Amor meu,
Jo escric aquesta carta per al meu amor, la llibertat.
Jo cada dia penso amb ella, perquè vull la meva vida lliure,
tranquil·la, amb amics i la meva família, però és difícil de sortir avui.
Jo sóc a la presó, el temps a la presó és llarg, però és Déu qui dóna
la llibertat.
S. M.
Inici
E.09
2n PREMI DEL I CERTAMEN LITERARI DE CARTES DELS ALUMNES DE
CATALÀ DELS CENTRES PENITENCIARIS DE CATALUNYA
4 d’abril de 2005
Benvinguda,
Vés, vés, petita, vés a dir-li que l’estimo, vés a dir-li que l’estimo
d’amor... i sobretot no tornis si m’has de fer pena. Però tu, tu ets la
filla del sol. Tu ets la inspiradora d’amor i de llum, sempre tu ens
tradueixes i ens desveles un cor ple de tendresa.
Sense compliments, t’has apoderat de les nostres cases; t’allotges
sota les nostres finestres, sota els nostres teulats, dins les nostres
xemeneies.
No tinguis gens ni mica de por de nosaltres. Hom ens dirà que et fies
de la teva ala incomparable; que no! També poses el teu niu, els teus
infants al nostre abast. Has esdevingut la mestressa de la casa. No
només has agafat la casa, sinó també el nostre cor...

17. La nostra casa és vostra. On la teva mare ha fet el niu, on l’ha fet la
teva filla i la teva néta. Tu, que tornes cada any; les vostres
generacions se succeeixen més regularment que les nostres.
La nostra família s’apaga, es dispersa, la casa passa a d’altres; però
tu, tornes sempre, tu conserves el dret d’ocupació.
És per això que tu, la viatgera, t’has tornat el símbol de quedar-te a
casa.
Valores la teva possessió fins a tal punt que la casa reparada,
enderrocada en part, pertorbada des de fa molt temps pels paletes,
està ocupada per vosaltres, ocells fidels, i de perseverants records.
Tu ets l’ocell del retorn. Si algun dia trobeu davant la vostra porta
una oreneta, obriu-li la porta o el vostre cor.
H.B.
Inici
E.10
3r PREMI DEL I CERTAMEN LITERARI DE CARTES DELS ALUMNES DE
CATALÀ DELS CENTRES PENITENCIARIS DE CATALUNYA
Barcelona, 18 de març de 2005
Estimada companya,
Aquest trist matí, com altres no tan tristos, m’he despertat pensant
amb tu. Des de fa bastant temps ets la meva esperança quan em
llevo, la meva despullada raó de ser, de viure.
Sé que tens molt a dir-me, ho comprenc. I també sé que no
m’enyores com jo t’enyoro. Sé que la culpa de la nostra separació és
només meva, la reconec. A vegades, en la solitud de la meva cel·la,
t’imagino en braços d’una altra persona i el meu sofriment atrapa el
límit de la bogeria.

18. A vegades, en fugaços moments de lucidesa, em prometo pagar totes
aquelles culpes que m’han apartat de tu. I quan la frustració de no
posseir-te m’arrossega cap a l’abisme de l’angoixa, voldria tenir la
valentia suficient de lliurar-me del teu jou.
Ets l’únic i possible nord en la brúixola boja de la meva vida. I
sempre acabo tornant a dir-te fins la sacietat: t’he estimat, t’estimo i
t’estimaré sempre. Permet-me odiar aquests que estan amb tu. Però
no a tots, tan sols a aquests que et tracten com si fossis un simple
objecte, a aquests que et creuen un regal capritxós del destí. Si els
odio, també els envejo.
Ja no et canso més, quimera meva. Ara et deixo, i aquest
abandonament és només en el paper, perquè en el pensament t’hi
tinc a cada hora, cada minut, cada segon, cada instant d’aquesta
“vida sense tu”.
Petons amb la meva imaginació als teus llavis. T’acaricio mentalment
el cos i et desitjo com mai he desitjat alguna cosa o persona alguna.
M’acomiado de tu, la meva estimada, la meva adorada Llibertat.
J.G.A.
PD: L’hoste de la fonda de les culpes i del refugi de la vergonya.
Inici
E.11
Barcelona, 18 de març de 2005
Hola, com esteu? Jo bé.
Espero que us porteu bé.
Sé que el Pepe s’ha mort. Però no us preocupeu, que quan arribi us
en portaré un altre menys agressiu i territorial que el Pepe.

19. Ho sento per la Pepa.
I vosaltres, “peques”, sé que en sou més, no sigueu dolents amb els
més petits.
Felicitats a les mares i cuideu d’ells.
A les que sou viudes per culpa del Pepe, sé que estareu més
contentes. No sigueu dolentes amb la Pepa, que no en té la culpa.
Tampoc us preocupeu, us buscaré marit per totes, el més important
és que us porteu bé ara que no hi ha el Pepe.
A les “molis” us dic el mateix, deixeu en pau els “gupis” petits,
perquè ells no tenen la culpa de ser més petits i encara no tenen la
vida resolta.
A les “melíferes” us vull dir que no sigueu tan afamades amb el
menjar, i deixeu les plantes en pau, que són de plàstic.
Sense res més a dir-vos, s’acomiada de vosaltres, el vostre amic
Manel.
Als peixos que més estimo,
M.P.P.
Inici