POEMES DELS ALUMNES DE 6èB DE L'ESCOLA LES FONTS D'ARGENTONA. CURS 2020-2021

2. El mar em transmet tanta tranquil·litat,
que sento que estic al paradís sense solitud.
El miro i m’estiro,
sentint el fred i la calor al meu cos
M’agrada perquè és preciós.
Les ones piquen a les roques i
torna el record del passat.
El sol escalfant la sorra
i la brisa acaronant-me el cap.
Al final de l’horitzó hi ha un regal
i saps quin és?
La teva felicitat d’arribar fins allà,
i sentir-la al teu cor tan estimat.
M’encanta el mar!

3. Estic despert i observo el cel,
que està reflectit en el mar
És tant però a la vegada tant poc.
No sé si és que no sóc capaç
d’entendre la seva gran continuitat.
I em ve una pregunta al cap
el cel és igual que el mar?
Suposo que no però no hi ha ningú
que ho pugui comprovar.
És una línea infinita que no sap on acabar,
passa una lleugera brisa i comensa a refrescar.
I crec que ja és hora de marxar.
Jan Figueras Raméntol
Les Fonts
6èB

4. Estacions
La primavera és la primera,
segur per la seva espera
dels ocells i les flors o
per la seva bellesa.
El segon l’estiu
diversió i amics per tot l’estiu.
També banys interminables
a les piscines o les platges.
Ara la tardor
les fulles s’adormen amb dolçor
mentre canto una cançó
a sota d’un arbre robust.
¡Ah! i que no se m'oblidi l’hivern,
aquí els animals comencen a hivernar
i la gent a abrigar-se mentre
surten al carrer dient “Bon Nadal”.
by Náyade

5. FAMÍLIA
Amb el meus germans m’enfado
però intento oblidar-ho,
però no puc perquè sóc molt tossut.
Amb els meus pares és diferent,
és com si estigués en un horitzó perdut
però en veritat m’he assegut a la taula
per menjar un vermut.
Amb el meu avi abans d’acomiadar-nos
parlàvem un llenguatge secret.
És el millor llenguatge que havíem tingut mai,
però per mala sort ja no se'n recorda.
M’agrada la família,
m’agrada com són,
encara que hi hagin diferències
els estimo “monton”.
Pau Sabater Lladó
6è B
·

6. ·El mar dels sentiments·
Obro els ulls,
veig un horitzó
amb molta passió.
Un blau infinit,
reflectit a un cel polit.
El miro per la nit
i penso:-que colorit!
La gran casualitat,
és que em transmet tranquil·litat.
Estic acollonit,
per si acaba sent finit.
JANA ALSINA CORTADA

7. L’ESCALA
L’escala que va al jardí.
El nen que va baixar
l’escala que va al jardí.
El pare que va veure que el nen que
va baixar l’escala que va al jardí.
El veí que va cridar al pare que va veure el nen
que va baixar l’escala que va al jardí.
La dona del veí que va cridar el pare
del nen que baixava l’escala que va al jardí.
El pastís de la dona del veí que va cridar al pare
que va veure el nen que baixava l’escala que va el jardí.
El pastisser que va fer el pastís de la dona del veí
que va cridar al pare del nen
que va baixar l’escala que va al jardí.
Ismael Rivero

8. ···LA GIMNÀSTICA···
Faig rodes, verticals i rats,
Fent rats semblem gats.
Salto al minitarm
fent mortals.
Ric amb els companys,
i sento la felicitat
al seu costat.
Passejo pel gimnàs
fent tombarelles
i salts
mirant-me al mirall
i dient-me
que vull ser profesional.
Maria Luque

9. LA NOSTRA LLUITA
La vida no és fàcil,
viure no és fàcil.
I si ens ho compliquen
pot acabar malament.
Ningú és igual,
tothom és diferent.
No importa de quin color som,
sino de quin color tenim el cor.
Ha d’haver igualtat,
no tothom som tots.
Si la majoria som dones,
som totes.
No podem ser altres persones,
la naturalesa ens ha creat així.
Podem estimar a qui vulguem,
no hem de tenir vergonya,
estimem home o dona som persona.
Estem matant el planeta,
poc a poc ens anem adonant,
que no hi ha planeta B.
Com veieu encara ens queda molt per...
LLUITAR
Rita Felani

10. -Eric-
La pantalla.
La persona que va fer la pantalla.
La bala que va matar la persona que va fer la pantalla.
L’arma que va disparar la bala que va matar a la persona que va fer la pantalla.
La persona que tenia l’arma que va disparar la bala que va matar a la persona que va fer la
pantalla.
La casa on viu la persona que tenia l’arma que va disparar la bala que va matar la persona
que va fer la pantalla.
El lloc on està la casa de la persona que tenia l’arma que va disparar la bala que va matar a
la persona que va fer la pantalla.
El país on està el lloc on esta la casa de la persona que tenía l’arma que va disparar la bala
que va matar a la persona que va fer la pantalla.
El continent on està el país on està el lloc on esta la casa de la persona que tenia l’arma
que va disparar la bala que va matar la persona que va fer la pantalla.
La presó on està la persona que tenia la arma que va disparar la bala que va matar a la
persona que va fer la pantalla.

11. La pilota que bota i la seva història
El jugador que cau quan xuta la pilota que bota.
El defensa que ajuda al jugador que es cau quan xuta la pilota que bota.
L’entrenador que pregunta al defensa que ajuda al jugador que es cau quan
xuta la pilota que bota.
Els periodistes que graven l’entrenador que pregunta al defensa que ajuda al
jugador que es cau quan xuta la pilota que bota.
La televisió on surten els periodistes que graven l’entrenador que pregunta al
defensa que ajuda al jugador que es cau quan xuta la pilota que bota.
La gent que veu a la televisió on surten els periodistes que graven l’entrenador
que pregunta al defensa que ajuda al jugador que es cau quan xuta la pilota
que bota.
Yasin Harroun 6èB

12. ES PARA EL MÓN PER UN MOMENT
El 15 de març tot canvia,
un virus ens comença a atacar
i ens comencem a confinar.
Tot el món a casa seva tancat,
i els carrers abandonats.
Fem classe i extraescolars virtuals.
La gent es mor,
mentre altres fan botellons i festes il·legals.
Molts sanitaris es deixen la vida
per gent que ni coneixen.
No podem veure als nostres familiars,
així que hem de fer trucades virtuals.
I els i dic:
Us trobo a faltar!
Adriana Martín Méndez
6èB

13. LA REALITAT
La vida no és una pel·lícula,
és la realitat.
T’esforces en fer cada pas
però algú se’t posa al davant.
No veus l’horitzó
i no et deixa passar.
Pots ser pobre o ric,
gran o petit.
Pots riure o plorar,
ballar o cantar.
Però tots ens hem d’estimar,
perquè som iguals.
Com una bomba
que només pot ser aturada
per la pau.
Com una llàgrima
que només pot ser curada
per la felicitat.
La vida
està plena de sorpreses,
et trobes obstacles
que no sempre pots superar,
però sempre
l'has de disfrutar.
Bernat Palacio Torrents
6è B

14. El cagarro
Jo quan vaig al lavabo cago,
t’has rigut quan he dit cago,
doncs escolta això, cagarro.
Després de fer el cagarro,
m’amago i quan m’amago,
vaig al lavabo.
Després torno a jugar,
pero no puc perquè tinc pipí.
I quan estic anant al lavabo,
m’adono que no m’he netejat el cul,
després de fer el cagarro.
Biel

15. LA VIDA
A vegades no ens adonem
però ens preocupem
més per la vida dels altres
que per la nostra.
Hi ha cops que ho passem malament
per culpa de gent que no necessites al teu voltant
que no et valora com ho ha de fer
o fàcilment no et fa cas.
La gent així no hauria d’estar
en aquest món maravellós
però és el que ens toca
hi ha cops que perds o guanyes
que rius o plores.
Però encara que passi,
tu sempre has d’estar
amb un somriure d’orella a orella
donant-li gràcies a la vida
per haver-te fet més forta que mai.
Leire

16. Ergit
És un ésser meravellós,
i molt preciós.
A la gent li fa por,
però per mi, és un animal d’or.
No sé si són negres les seves ratlles o taronges,
però són suaus com esponges.
Te pèl frondós, com un ós.
Els seus ulls són tan brillants,
que semblen diamants.
Ullals afilats,
i urpes esmolades.
Ergit.
Núria

17. LA PILOTA MÀGICA
La pilota que va xutar el nen.
La pilota que va xutar el nen
que li va donar al pal.
La pilota que va xutar el nen
que li va donar al pal
i va sortir del camp.
La pilota que va xutar el nen
que li va donar al pal,
va sortir del camp i va rebotar.
La pilota que va xutar el nen
que li va donar al pal,
va sortir del camp,
va rebotar i va caure al jardí.
La pilota que va xutar el nen
que li va donar al pal,
va sortir del camp, va rebotar
i va caure al jardí caient a la piscina.
La piscina que es va buidar per treure la pilota
que va caure al jardí, que va sortir del camp
al donar -li al pal quan va xutar el nen.
Pau Ferri Delgado.

18. Sentiments
Des d'aquí es veu el reflex
del sol lluminós i brillant com sempre.
Des d'aquí és veu moviment en les
cases es pot veure felicitat.
Des d'aquí es pot veure
la gent com passa pel
carrer, sempre hi ha algú.
Des d'aquí sempre es
veuen sentiments, felicitat, tristesa,
pero sempre hi ha algú.
Ariadna

19. La societat que vull té
bones persones amb un
cor immens i un somriure
extens.
La societat que vull no
sempre está feliç com
en Lluís, de vegades
ens enfadem i plorem.
A la societat que vull
sempre es perdonen
com unes bones
persones.
Víctor