Una forma eficaz de trabajar

1. LLENGUATGE EN MOVIMENT:
LA SUMA DE LA PSICOMOTRICITAT I LA
LOGOPÈDIA EN LA PRÀCTICA TERAPÈUTICA
ARACELI SALAS
Psicomotricista i educadora
avs@dismail.org
Mariona Herrera
Logopeda i mestra col. CLIB 185 www.creix.com
herrera@creix.com creix@creix.com

2. Avui parlarem…

TALLER DE LLENGUATGE EN MOVIMENT: Unió de la psicomotricitat i la
logopèdia.

Què és?

Objectius

Experiència en la pràctica terapèutica:

Presentació del grup

Dinàmica de la sessió

El taller en imatges

3. 1. QUÈ ÉS EL TALLER DE LLENGUATGE EN
MOVIMENT:
LOGOPEDIAPSICOMOTRICITAT TALLER DE LLENGUATGE EN MOVIMENT
Visió més integral i holística per intervenir amb infants amb dificultats en
l'àrea del llenguatge i l' interacció.
Per fomentar y crear moments significatius per l'estimulació i la
funcionalitat del llenguatge i de l' interacció en contextos els més
naturals possibles mitjançant el joc i el moviment.

4. L’evolució del llenguatge oral està estretament associada amb l’evolució del
moviment, tot el temps estam en constant moviment traslladant el nostre cos,
canviant de postura, modificant i executant un joc de coordinació muscular; a
l’ igual que en cada instant amb o sense finalitat, comuniquem al interactuar
amb el medi que ens envolta.
Dues activitats inherents, que mecànicament estan actives i sense ser
conscients es “sustenten” una en l’altre.
MOVIMENT generaATGE

5. http://abansprimeresparaules.upf.edu/

6. •
La producció del llenguatge comença amb el plor indiferenciat en el moment del
naixement, poc després en nadó desenvolupa plors diferents i sons per expressar
desitjos, coses que no li agraden... Tot això és COMUNICACIÓ a mesura que el nostre
cos creix i interacciona amb el medi.
•
A les primeres edats, la nostra percepció del món i l’estructuració d’una realitat és
determinada per experiències corporals i a través dels sentits.
•
Important donar protagonisme a activitats corporals: Quan juguen i experimenten
augmenta la MOTIVACIÓ i assegurem un MAJOR APRENENTATGE.
EMPATIA APRENENTATGEMOTIVACIÓ

7. Al taller creem espais per compartir, per poder sentir, i treballar a
través de diferents accions o activitats: les emocions, frustració,
normes i hàbits que poden ajudar acostar-nos a l’altre de forma
ajustada i al mateix temps ajudar-los en el seu procés de
socialització.
DIFICULTATS
GREUS DE
LLENGUATGE
DIFICULTATS
EMOCIONALS
(FRUSTRACIÓ)

8. 1.1 OBJECTIUS
1. Socialització
2. Comunicació: Ampliar la capacitat i qualitat de la comunicació (verbal i no verbal)
a nivell comprensiu i expressiu, facilitant l' interpretació de les pròpies actuacions i
la dels altres.
3. Intervenció precisa en els diferents nivells del llenguatge: fonètic-fonològic, lèxic-
semàntic, morfosintaxis i especialment la pragmàtica, amb la finalitat de donar
contingut i intel·ligibilitat a les produccions verbals dels infants.
4. Ajudar a ser conscients del seu cos, partint de les accions i jocs que poden sorgir a
la sala de psicomotricitat, de forma dirigida o lliure.
5. Passar del plaer de l’acció, al plaer de pensar.
A TRAVÉS DEL JOC I DEL MOVIMENT
(com eina per aprendre i potenciar la creativitat)

9. EL JOC

Neix del plaer de la relació amb l’altre.

Posa en marxa activitats cognitives, els permet el desenvolupament social i
emocional a la vegada que estimula el desenvolupament motor.

Funcions: comunicació, experimentació, capacitat de simbolitzar i l’elaboració de
les experiències.

Contribueix a la unificació i integració de la personalitat dels infants i els permet
comunicar-se.

Apareix espontàniament per la satisfacció que produeix.

Finalitat d’entretenir o divertir.

El nin que juga aprèn a controlar la seva angoixa, a conèixer el seu propi cos, a
representar-se en el món exterior i actuar en ell.

10. BENEFICIS DEL JOC
social positiva basada en relacions solidaries, afectives i positives. Empatia: Capacitat de posar-se en llocCooperació: Necessària per resoldre tasques i problemes de formaLa comunicació desenvolupant la capacitat per expressar els estats d’ànim.Produeix confiança en si mateix i en les seves capacitats.

11. 2. EXPERIÈNCIA EN LA PRÀCTICA TERAPÈUTICA
Duració: 1 any escolar
Horari: 1 hora setmanal
Espai: Sala de psicomotricitat
Terapeutes: - Psicomotricista
- Logopeda.
Grups: - Grups heterogenis
- Màxim de 6 infants per grup.
Derivació: - Professionals del centre
- Professionals externs (mestres, pediatres, psicòlegs…)
- Iniciativa familiar.
Reunions i coordinació: - Famílies i centres escolars.
- Llibreta de comunicació i àlbum de cada infant.

12. *Depenent de les dificultats de l’infant també combinen amb
tractaments individuals amb un altre professional.
1º grup:
A partir de
2’5 anys
2º grup:
A partir de
3’5 anys
3º grup:
A partir de
6 anys

13. ERAPEUTES
ps heterogenis per afavorir inclusió*)
Dificultats amb el joc Dificultats de relació
Emocional-ment fràgilsficultats a nivell motriu
Dificultats de llenguatgeDificultats en el procés maduratiu Dificultats de comporta-merntDificultats aprenentatge
QUI ES POT BENEFICIAR DEL TALLER?
* Companys amb diversos graus de competència.

14. J: 4 anys i 3 mesos
Autisme
Logopèdia + Psicologia
J: 5 anys.
Trastorn fonològic,
dificultats aprenentatge i
d’interacció i socialització
Logopèdia
W: 5 ‘3 anys
Dificultats de llenguatge.
Trast. del comportament
IMAS
A: 5 ‘6 anys.
Dificultats de relació i
de comunicació.
Pendent de diagnòstic/
TEA
M.M: 3’10 anys.
Sndr X fràgil
Dif. d’ap, llenguatge,
comportament i
dispraxia.
Teràpia Ocupacional
L: 4’5 anys.
Dificultats pragmàtica i
socialització
Pendent de diagnòstic

15. ACTUALMENT EN TRACTAMENT

16. Dinàmica de les sessions (TEMPORALITZACIÓ)
1. RITUAL D’ENTRADA I RETROBADA
2. ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE A TRAVÉS DELS INTERESSOS DEL GRUP
(ÀLBUM)
3. ACTIVIVITATS MUSICALS
4. ACTIVITATS DE MOVIMENT
5. JOC SIMBÒLIC/JOC LLIURE
6. PASSAR DEL PLAER DE L’ACCIÓ AL PLAER DE PENSAR
7. RITUAL DE SORTIDA
DINÀMICA FLEXIBLE
INTERESSOS DE L’INFANT I/O ESCOLA +
FAMÍLIA

17. Què diuen les famílies del taller?
“Disfruta mucho de las sesiones, ha aprendido
mucho jugando, le estimula para aprender, a
respetar al grupo, a tener menos rabietas... Es una
hora muy positiva para él”
“Al principio le costaba ir a la pata
coja, a dar saltos, etc y a base de
juego a aprendido a dominar mas el
equilibrio”.
“Creemos que el taller combina de forma
perfecta los elementos necesarios para
fomentar la socialización y el desarrollo del
lenguaje de forma lúdica, creativa y con
criterio”
“Hemos notado una mejora considerable en su relación con otros niños, al igual que
ha aumentado su lenguaje espontaneo. Estamos entusiasmados y muy agradecidos
con este proyecto”
“Decirle que hoy vamos al “taller
de psico” y es ponerse
contentísima”.

18. ARACELI SALAS
Psicomotricista i educadora
avs@dismail.org
Mariona Herrera
Logopeda i mestra col. CLIB 185
herrera@creix.com