SlideShare a Scribd company logo
1 of 15
UNITAT 6
Pinzellades musicalsPinzellades musicals
Nacionalisme - ImpressionismeNacionalisme - Impressionisme
MÚSICA NACIONALISTA
• Sorgeix al 1850 en ple Romanticisme fins al
1950.
• Reivindica la personalitat història i defensa la
igualtat entre classes socials.
• Fa servir música popular i la posa al servei de
la música culta.
• POEMA SIMFÒNIC
– Músic descriptiva.
– Obres impregnades d’elements extramusicals.
• Llegendes
• Monument arquitectònics.
• Obres literàries.
• Motius pictòrics.
– Un sol moviment.
MÚSICA NACIONALISTA
RÚSSIA ESPANYA HONGRIA
-N. Rimsky-
Korsakov.
-P. I. Tchaikovsky:
La bella dorment, El llac
dels cignes.
-Isaac Albéniz.
-Manuel de Falla.
-Frederic Mompou.
-B. Bartók.
-Z. Kodály
TXÈQUIA I ESLOVÀQUIA PAÏSOS ESCANDINAUS
-A. Dvorák. -E. Grieg
IMPRESSIONISME
• Origen del món de la pintura, finals del s. XIX.
• Els artistes prenen la natura com a font
d’inspiració.
• Intenten produir impressions.
• CARACTERÍSTIQUES
– La melodia perd la quadratura de les frases.
Cadències poc clares.
– Atmosfera sonora imprecisa, canvis de rítmics
constants.
– Modes antics, tradicionals i exòtics.
– Tonalitat indefinida.
– Composició de forma lliure.
UNITAT 7
MOVIMENTS INNOVADORS DEL SEGLE s.XXMOVIMENTS INNOVADORS DEL SEGLE s.XX
La música fins al 1950La música fins al 1950
LA MÚSICA PRINCIPI s.XX
POSTROMANTICISME
• Alemanya (finals s.XIX – 1920)
• Continuista del Romanticisme
– Utilització de representacions de grans dimensions.
– Llarga durada.
– Utilització d’elements extramusicals.
FUTURISME
• Itàlia (1910)
• Incorporació del soroll.
– Soroll de la societat industrial.
• Progressos tecnològics.
• Artefactes per aconseguir nous sons.
LA MÚSICA PRINCIPI s.XX
NEOCLASSICISME
• (1920 – 1960)
• Continuista del Classicisme.
– Busca la senzillesa.
– Pretén que la música sigui entesa per un públic més nombrós.
• CARL ORFF – Carmina Burana
– Desenvolupa teories d’educació musical.
– Incorporació dels xilòfons i metal·lòfons dins de l’ensenyament
escolar.
EXPRESSIONISME
• Alemanya (1930)
• Nou llenguatge musical.
– Melodies lliures. – Moltes dissonàncies.
– Gran salts d’intervals. – Dodecafonisme.
UNITAT 8
LA MÚSICA D’AVANTGUARDALA MÚSICA D’AVANTGUARDA
... des del 1950 fins als nostres dies...... des del 1950 fins als nostres dies...
LA MÚSICA D’AVANTGUARDA
• Tendència a l’experimentació i innovació.
• Incorporació nous timbres, sorolls i efectes
sonors.
– S’usen instruments convencionals d’una forma no
habitual.
– Cluster.
• Compositors incompresos.
• Gran pluralisme cultural, coexisteixen estils
musicals urbans diferents.
• No hi ha una unitat estilística concreta.
LA MÚSICA D’AVANTGUARDA
SERIALISME INTERGAL
• Composició que utilitza petites sèries: grup de notes que
es repeteixen durant el transcurs d’una obra.
• Principis dodecafònics.
• Exploració de les diferents possibilitats.
MÚSICA CONCRETA
• Enregistrament de material sonor. Magnetòfon.
• Manipulació del so per la creació de sons abstractes.
• Desapareix l’intèrpret perquè el compositor és qui
elabora la composició.
LA MÚSICA D’AVANTGUARDA
MÚSICA ELECTRÒNICA
• Elaboració del so a través d’aparells electrònics.
– Oscil·ladors.
– Generadors de soroll.
– Sintetitzadors.
• Electroacústics: combinen sons electrònics i sons
convencionals.
INDETERMINACIÓ
• L’atzar com a mitjà de creació i interpretació.
• L’intèrpret escull l’ordre dels esdeveniments de l’obra.
– La durada.
– L’altura.
• Elaboració de nous signes musicals.
LA MÚSICA D’AVANTGUARDA
MINIMALISME
• Estructures melòdiques senzilles.
• Simplificació per donar claredat i
senzillesa a l’obra.
• Petits canvis de disseny, ritme, una
estructura tonal estàtica amb pocs
acords.
GRAFIA CONTEMPORÀNIA
UNITAT 9
LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICALA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
ÀMBITS AFECTATS
• SALUT
– Alteracions físiques.
– Insomni
– Pèrdua progressiva de la capacitat auditiva.
• QUALITAT DE VIDA I BENESTAR
– L’exposició continuada a soroll provoca:
• Mal de cap.
• Agressivitat.
• Estrès.
• Falta de concentració.
• ECONOMIA
– Costos per eliminar i prevenir la contaminació acústica.
La contaminació acústica són vibracions i sorolls superiors a 65dB,
segons la OCDE i la OMS, que són molestos i produeixen efectes
fisiològics i psicològics nocius per a les persones.
AUDICIÓ
MÚSICA NACIONALISTA
• Suite espanyola, Isaac Albéniz.
IMPRESSIONISME
• Claro de Luna, Claude Debussy.
NEOCLASSICISME
• “Oh, Fortuna” de Carmina Burana, Carl
Orff

More Related Content

What's hot

Nacionalismes
NacionalismesNacionalismes
Nacionalismes
mmart754
 
Programa museu febrer 2013 9
Programa museu   febrer 2013 9Programa museu   febrer 2013 9
Programa museu febrer 2013 9
viuvallmoll
 

What's hot (20)

El teatre de postguerra
El teatre de postguerraEl teatre de postguerra
El teatre de postguerra
 
Resum Tema 5
Resum Tema 5Resum Tema 5
Resum Tema 5
 
Nacionalismes
NacionalismesNacionalismes
Nacionalismes
 
El teatro de la postguerra definitivo alejandro i pepe
El teatro de la postguerra definitivo alejandro i pepeEl teatro de la postguerra definitivo alejandro i pepe
El teatro de la postguerra definitivo alejandro i pepe
 
Agenda OCCC 2014 07 juliol
Agenda OCCC 2014 07 juliolAgenda OCCC 2014 07 juliol
Agenda OCCC 2014 07 juliol
 
Robert I Sonia Delaunay
Robert I Sonia DelaunayRobert I Sonia Delaunay
Robert I Sonia Delaunay
 
Música Aleatòria
Música AleatòriaMúsica Aleatòria
Música Aleatòria
 
Kandinsky
KandinskyKandinsky
Kandinsky
 
Sorollisme/Música Concreta
Sorollisme/Música ConcretaSorollisme/Música Concreta
Sorollisme/Música Concreta
 
Kandinsky
KandinskyKandinsky
Kandinsky
 
KLEE
KLEEKLEE
KLEE
 
Presentació crítica de joan brossa
Presentació crítica de joan brossaPresentació crítica de joan brossa
Presentació crítica de joan brossa
 
Musica[1]
Musica[1]Musica[1]
Musica[1]
 
Treballem en Joan Brossa
Treballem en Joan BrossaTreballem en Joan Brossa
Treballem en Joan Brossa
 
Edward hopper
Edward hopperEdward hopper
Edward hopper
 
Presentación kandinsky
Presentación kandinskyPresentación kandinsky
Presentación kandinsky
 
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
 
Dones artistes en la història de l'art
Dones artistes en la història de l'artDones artistes en la història de l'art
Dones artistes en la història de l'art
 
Impressonisme cursm09/10
Impressonisme cursm09/10Impressonisme cursm09/10
Impressonisme cursm09/10
 
Programa museu febrer 2013 9
Programa museu   febrer 2013 9Programa museu   febrer 2013 9
Programa museu febrer 2013 9
 

Viewers also liked

Romanticisme ricard
Romanticisme ricardRomanticisme ricard
Romanticisme ricard
santissima
 
Construcció d'un tamborí, per Adrià Bartuí
Construcció d'un tamborí, per Adrià BartuíConstrucció d'un tamborí, per Adrià Bartuí
Construcció d'un tamborí, per Adrià Bartuí
Joanescoda
 
Flabiol a l'institut
Flabiol a l'institutFlabiol a l'institut
Flabiol a l'institut
Joanescoda
 
Construcció d'un tamborí, per Víctor Carrion
Construcció d'un tamborí, per Víctor CarrionConstrucció d'un tamborí, per Víctor Carrion
Construcció d'un tamborí, per Víctor Carrion
Joanescoda
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musical
susipeiroten2
 
El romanticisme musical
El romanticisme musicalEl romanticisme musical
El romanticisme musical
Olympia
 
El Romanticisme I La RenaixençA
El Romanticisme I La RenaixençAEl Romanticisme I La RenaixençA
El Romanticisme I La RenaixençA
sarguet
 
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeArt segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Carles Olmedo Quirós
 

Viewers also liked (17)

Romanticisme ricard
Romanticisme ricardRomanticisme ricard
Romanticisme ricard
 
Romanticisme
RomanticismeRomanticisme
Romanticisme
 
Romanticisme i Postromanticisme
Romanticisme i PostromanticismeRomanticisme i Postromanticisme
Romanticisme i Postromanticisme
 
Construcció d'un tamborí, per Adrià Bartuí
Construcció d'un tamborí, per Adrià BartuíConstrucció d'un tamborí, per Adrià Bartuí
Construcció d'un tamborí, per Adrià Bartuí
 
El barroc musical
El barroc musicalEl barroc musical
El barroc musical
 
Flabiol a l'institut
Flabiol a l'institutFlabiol a l'institut
Flabiol a l'institut
 
Construcció d'un tamborí, per Víctor Carrion
Construcció d'un tamborí, per Víctor CarrionConstrucció d'un tamborí, per Víctor Carrion
Construcció d'un tamborí, per Víctor Carrion
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musical
 
Música contemporània
Música contemporàniaMúsica contemporània
Música contemporània
 
El Classicisme musical
El Classicisme musicalEl Classicisme musical
El Classicisme musical
 
El classicisme musical
El classicisme musicalEl classicisme musical
El classicisme musical
 
El romanticisme musical
El romanticisme musicalEl romanticisme musical
El romanticisme musical
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
El Romanticisme I La RenaixençA
El Romanticisme I La RenaixençAEl Romanticisme I La RenaixençA
El Romanticisme I La RenaixençA
 
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realismeArt segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
Art segle XIX: Neoclassicisme, romanticisme i realisme
 
El Romanticismo Musical
El Romanticismo MusicalEl Romanticismo Musical
El Romanticismo Musical
 
Comp música clàssica1
Comp música clàssica1Comp música clàssica1
Comp música clàssica1
 

Similar to Repàs temes 6-7-8-9

El Romanticisme I Final S Xix
El Romanticisme I Final S XixEl Romanticisme I Final S Xix
El Romanticisme I Final S Xix
Lor82711
 
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per partIntertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
troigg054
 
Resum T4
Resum T4Resum T4
Resum T4
Carles
 
Repas t 5
Repas t 5Repas t 5
Repas t 5
Carles
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
ctorrijo
 

Similar to Repàs temes 6-7-8-9 (20)

El Romanticisme I Final S Xix
El Romanticisme I Final S XixEl Romanticisme I Final S Xix
El Romanticisme I Final S Xix
 
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per partIntertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
 
Resum T4
Resum T4Resum T4
Resum T4
 
El Classicisme
El ClassicismeEl Classicisme
El Classicisme
 
La música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanaLa música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjana
 
La música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanaLa música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjana
 
La poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXLa poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XX
 
Història de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el RomanticismeHistòria de la Música en el Romanticisme
Història de la Música en el Romanticisme
 
El romanticisme musical
El romanticisme musicalEl romanticisme musical
El romanticisme musical
 
Resum Tema 2
Resum Tema 2Resum Tema 2
Resum Tema 2
 
Pràctica 3
Pràctica 3Pràctica 3
Pràctica 3
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
 
Repas t 5
Repas t 5Repas t 5
Repas t 5
 
La música a l'edat mitjana
La música a l'edat mitjanaLa música a l'edat mitjana
La música a l'edat mitjana
 
Segones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriquesSegones avantguardes pictoriques
Segones avantguardes pictoriques
 
L’Edad Mitjana
L’Edad MitjanaL’Edad Mitjana
L’Edad Mitjana
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
L’ edat mitjana
L’ edat mitjanaL’ edat mitjana
L’ edat mitjana
 
La música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjanaLa música a l’edat mitjana
La música a l’edat mitjana
 
Modernisme
ModernismeModernisme
Modernisme
 

More from Carles

More from Carles (20)

Resum Tema 10 i 11
Resum Tema 10 i 11Resum Tema 10 i 11
Resum Tema 10 i 11
 
Resum Tema 9 i 8
Resum Tema 9 i 8Resum Tema 9 i 8
Resum Tema 9 i 8
 
Resum Tema 4
Resum Tema 4Resum Tema 4
Resum Tema 4
 
Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7Resum Tema 6 i 7
Resum Tema 6 i 7
 
Resum Tema 3
Resum Tema 3Resum Tema 3
Resum Tema 3
 
Resum Tema 5
Resum Tema 5Resum Tema 5
Resum Tema 5
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4
 
Resum Tema 1: Edat Mitjana
Resum Tema 1: Edat MitjanaResum Tema 1: Edat Mitjana
Resum Tema 1: Edat Mitjana
 
Resum Tema 1 i 2
Resum Tema 1 i 2Resum Tema 1 i 2
Resum Tema 1 i 2
 
Repàs TEMA 10 - 11
Repàs TEMA 10 - 11Repàs TEMA 10 - 11
Repàs TEMA 10 - 11
 
Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7Diapositives Tema 6 - 7
Diapositives Tema 6 - 7
 
[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3[3r] Diapositives Tema 3
[3r] Diapositives Tema 3
 
Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5Diapositives Tema 5
Diapositives Tema 5
 
Resum tema2: El Renaixement
Resum tema2: El RenaixementResum tema2: El Renaixement
Resum tema2: El Renaixement
 
Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4Resum Tema 3 i 4
Resum Tema 3 i 4
 
Ritmes
RitmesRitmes
Ritmes
 
Lectura 2
Lectura 2Lectura 2
Lectura 2
 
Lectura 1
Lectura 1Lectura 1
Lectura 1
 
Repàs TEMA 1
Repàs TEMA 1Repàs TEMA 1
Repàs TEMA 1
 
Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014Treball de música tradicional i folklòrica2014
Treball de música tradicional i folklòrica2014
 

Repàs temes 6-7-8-9

  • 1. UNITAT 6 Pinzellades musicalsPinzellades musicals Nacionalisme - ImpressionismeNacionalisme - Impressionisme
  • 2. MÚSICA NACIONALISTA • Sorgeix al 1850 en ple Romanticisme fins al 1950. • Reivindica la personalitat història i defensa la igualtat entre classes socials. • Fa servir música popular i la posa al servei de la música culta. • POEMA SIMFÒNIC – Músic descriptiva. – Obres impregnades d’elements extramusicals. • Llegendes • Monument arquitectònics. • Obres literàries. • Motius pictòrics. – Un sol moviment.
  • 3. MÚSICA NACIONALISTA RÚSSIA ESPANYA HONGRIA -N. Rimsky- Korsakov. -P. I. Tchaikovsky: La bella dorment, El llac dels cignes. -Isaac Albéniz. -Manuel de Falla. -Frederic Mompou. -B. Bartók. -Z. Kodály TXÈQUIA I ESLOVÀQUIA PAÏSOS ESCANDINAUS -A. Dvorák. -E. Grieg
  • 4. IMPRESSIONISME • Origen del món de la pintura, finals del s. XIX. • Els artistes prenen la natura com a font d’inspiració. • Intenten produir impressions. • CARACTERÍSTIQUES – La melodia perd la quadratura de les frases. Cadències poc clares. – Atmosfera sonora imprecisa, canvis de rítmics constants. – Modes antics, tradicionals i exòtics. – Tonalitat indefinida. – Composició de forma lliure.
  • 5. UNITAT 7 MOVIMENTS INNOVADORS DEL SEGLE s.XXMOVIMENTS INNOVADORS DEL SEGLE s.XX La música fins al 1950La música fins al 1950
  • 6. LA MÚSICA PRINCIPI s.XX POSTROMANTICISME • Alemanya (finals s.XIX – 1920) • Continuista del Romanticisme – Utilització de representacions de grans dimensions. – Llarga durada. – Utilització d’elements extramusicals. FUTURISME • Itàlia (1910) • Incorporació del soroll. – Soroll de la societat industrial. • Progressos tecnològics. • Artefactes per aconseguir nous sons.
  • 7. LA MÚSICA PRINCIPI s.XX NEOCLASSICISME • (1920 – 1960) • Continuista del Classicisme. – Busca la senzillesa. – Pretén que la música sigui entesa per un públic més nombrós. • CARL ORFF – Carmina Burana – Desenvolupa teories d’educació musical. – Incorporació dels xilòfons i metal·lòfons dins de l’ensenyament escolar. EXPRESSIONISME • Alemanya (1930) • Nou llenguatge musical. – Melodies lliures. – Moltes dissonàncies. – Gran salts d’intervals. – Dodecafonisme.
  • 8. UNITAT 8 LA MÚSICA D’AVANTGUARDALA MÚSICA D’AVANTGUARDA ... des del 1950 fins als nostres dies...... des del 1950 fins als nostres dies...
  • 9. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA • Tendència a l’experimentació i innovació. • Incorporació nous timbres, sorolls i efectes sonors. – S’usen instruments convencionals d’una forma no habitual. – Cluster. • Compositors incompresos. • Gran pluralisme cultural, coexisteixen estils musicals urbans diferents. • No hi ha una unitat estilística concreta.
  • 10. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA SERIALISME INTERGAL • Composició que utilitza petites sèries: grup de notes que es repeteixen durant el transcurs d’una obra. • Principis dodecafònics. • Exploració de les diferents possibilitats. MÚSICA CONCRETA • Enregistrament de material sonor. Magnetòfon. • Manipulació del so per la creació de sons abstractes. • Desapareix l’intèrpret perquè el compositor és qui elabora la composició.
  • 11. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA MÚSICA ELECTRÒNICA • Elaboració del so a través d’aparells electrònics. – Oscil·ladors. – Generadors de soroll. – Sintetitzadors. • Electroacústics: combinen sons electrònics i sons convencionals. INDETERMINACIÓ • L’atzar com a mitjà de creació i interpretació. • L’intèrpret escull l’ordre dels esdeveniments de l’obra. – La durada. – L’altura. • Elaboració de nous signes musicals.
  • 12. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA MINIMALISME • Estructures melòdiques senzilles. • Simplificació per donar claredat i senzillesa a l’obra. • Petits canvis de disseny, ritme, una estructura tonal estàtica amb pocs acords. GRAFIA CONTEMPORÀNIA
  • 13. UNITAT 9 LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICALA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA
  • 14. CONTAMINACIÓ ACÚSTICA ÀMBITS AFECTATS • SALUT – Alteracions físiques. – Insomni – Pèrdua progressiva de la capacitat auditiva. • QUALITAT DE VIDA I BENESTAR – L’exposició continuada a soroll provoca: • Mal de cap. • Agressivitat. • Estrès. • Falta de concentració. • ECONOMIA – Costos per eliminar i prevenir la contaminació acústica. La contaminació acústica són vibracions i sorolls superiors a 65dB, segons la OCDE i la OMS, que són molestos i produeixen efectes fisiològics i psicològics nocius per a les persones.
  • 15. AUDICIÓ MÚSICA NACIONALISTA • Suite espanyola, Isaac Albéniz. IMPRESSIONISME • Claro de Luna, Claude Debussy. NEOCLASSICISME • “Oh, Fortuna” de Carmina Burana, Carl Orff