Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Resum Tema 6 i 7

1,809 views

Published on

Finals del s.XIX: Nacionalisme. Impressionisme.
Inicis s.XX: Postromanticisme, futurisme, neoclassicisme, expressionisme.
Música d'avantguarda: Serialisme, música concreta, música electrònica, indeterminació, minimalisme.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Resum Tema 6 i 7

  1. 1. UNITAT 6 Pinzellades musicals Nacionalisme - Impressionisme
  2. 2. MÚSICA NACIONALISTA • Sorgeix al 1850 en ple Romanticisme fins al 1950. • Reivindica la personalitat història i defensa la igualtat entre classes socials. • Fa servir música popular i la posa al servei de la música culta. • POEMA SIMFÒNIC – Músic descriptiva. – Obres impregnades d’elements extramusicals. • Llegendes • Monument arquitectònics. • Obres literàries. • Motius pictòrics. – Un sol moviment.
  3. 3. MÚSICA NACIONALISTA RÚSSIA ESPANYA HONGRIA -N. Rimsky- Korsakov. -P. I. Tchaikovsky: La bella dorment, El llac dels cignes. -Isaac Albéniz. -Manuel de Falla. -Enric Granados. -Frederic Mompou. -B. Bartók. -Z. Kodály TXÈQUIA I ESLOVÀQUIA PAÏSOS ESCANDINAUS -A. Dvorák. -E. Grieg
  4. 4. IMPRESSIONISME • Origen del món de la pintura, finals del s. XIX. • Els artistes prenen la natura com a font d’inspiració. • Intenten produir impressions. • CARACTERÍSTIQUES – La melodia perd la quadratura de les frases. Cadències poc clares. – Atmosfera sonora imprecisa, canvis de rítmics constants. – Modes antics, tradicionals i exòtics. – Tonalitat indefinida. – Composició de forma lliure.
  5. 5. UNITAT 7 MOVIMENTS INNOVADORS DEL SEGLE s.XX La música fins al 1950
  6. 6. LA MÚSICA PRINCIPI s.XX POSTROMANTICISME • Alemanya (finals s.XIX – 1920) • Continuista del Romanticisme – Utilització de representacions de grans dimensions. – Llarga durada. – Utilització d’elements extramusicals. FUTURISME • Itàlia (1910) • Incorporació del soroll. – Soroll de la societat industrial. • Progressos tecnològics. • Artefactes per aconseguir nous sons.
  7. 7. LA MÚSICA PRINCIPI s.XX NEOCLASSICISME • (1920 – 1960) • Continuista del Classicisme. – Busca la senzillesa. – Pretén que la música sigui entesa per un públic més nombrós. • CARL ORFF – Carmina Burana – Desenvolupa teories d’educació musical. – Incorporació dels xilòfons i metal·lòfons dins de l’ensenyament escolar. EXPRESSIONISME • Alemanya (1930) • Nou llenguatge musical. – Melodies imprevisibles i erràtiques – Moltes dissonàncies i noves combinacions tímbriques. – Dodecafonisme.
  8. 8. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA ... des del 1950 fins als nostres dies...
  9. 9. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA • Tendència a l’experimentació i innovació. • Incorporació nous timbres, sorolls i efectes sonors. – S’usen instruments convencionals d’una forma no habitual. – Cluster. • Desaparició de la melodia principal i la importància de la textura. • Compositors incompresos. • Gran pluralisme cultural, coexisteixen estils musicals urbans diferents. • Desaparició de la pulsació constant. • No hi ha una unitat estilística concreta.
  10. 10. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA SERIALISME INTERGAL • Composició que utilitza petites sèries: grup de notes que es repeteixen durant el transcurs d’una obra. • Principis dodecafònics. • Exploració de les diferents possibilitats. MÚSICA CONCRETA • Enregistrament de material sonor. Magnetòfon. • Manipulació del so per la creació de sons abstractes. • Desapareix l’intèrpret perquè el compositor és qui elabora la composició.
  11. 11. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA MÚSICA ELECTRÒNICA • Elaboració del so a través d’aparells electrònics. – Oscil·ladors. – Generadors de soroll. – Sintetitzadors. • Electroacústics: combinen sons electrònics i sons convencionals. INDETERMINACIÓ • L’atzar com a mitjà de creació i interpretació. • L’intèrpret escull l’ordre dels esdeveniments de l’obra. – La durada. – L’altura. • Elaboració de nous signes musicals.
  12. 12. LA MÚSICA D’AVANTGUARDA MINIMALISME • Estructures melòdiques senzilles. • Simplificació per donar claredat i senzillesa a l’obra. • Petits canvis de disseny, ritme, una estructura tonal estàtica amb pocs acords. GRAFIA CONTEMPORÀNIA
  13. 13. LES NOTES ESTRANYES NOTES REALS: són les que formen part de l’acord. NOTES ESTRANYES: són les que no formen part de l’acord. • Nota de pas: enllaça per graus conjunts dues notes de l’acord. • Bordadura: una o més notes que envolten una nota real. (Superior o inferior)
  14. 14. LES NOTES ESTRANYES • Appoggiatura: nota estranya que es toca en temps fort i resol en una nota de l’acord. • Retard: un so d’un que es prolonga en l’acord següent i resol.
  15. 15. AUDICIÓ MÚSICA NACIONALISTA • Suite espanyola, Isaac Albéniz. IMPRESSIONISME • Claro de Luna, Claude Debussy. NEOCLASSICISME • “Oh, Fortuna” de Carmina Burana, Carl Orff

×