Power- Point realitzat per alumnes de 4t d'ESO B al llarg del mes de novembre de 2014. És un anàlisi de La Pedrera, una de les obres emblemàtiques d'Antoni Gaudí.

1. LA PEDRERA
Mireia Corteguera
Marta Montero

2. IDENTIFICACIÓ
• Títol de l’obra : Casa Milà “La Pedrera”
• Autor: Antoni Gaudí
• Etapa a què pertany l’obra: Primera dècada
del segle XX
• Cronologia : Entre els anys 1906 i 1910
• Estil : Modernisme
• Escola o període de l’autor: Etapa naturalista
*LINK PER VISITAR https://www.youtube.com/watch?v=WEdbYH-cbc4

3. L’EDIFICI
(Patrimoni de la humanitat)
L'edifici té 1.323 m² construïts per
planta en un solar de 1.620 m².
Gaudí va començar els primers
esbossos al seu obrador de la
Sagrada Família, on va concebre la
casa com una corba constant, tant a
l'exterior com a l'interior,
incorporant-hi múltiples solucions
de geometria reglada, així com
elements de caràcter naturalista.
La Casa Milà és el resultat de dos
edificis que s'estructuren entorn de
dos patis que il·luminen els nou
nivells: soterrani, planta baixa,
entresòl, la planta principal (o
noble), quatre pisos superiors i
unes golfes. El soterrani estava
destinat a garatge, la planta
principal a residència dels senyors
Milà, un pis de 1.323 m², i la resta
distribuït en 20 habitatges per a
llogar. La planta resultant té forma
de «8» asimètric per la diferent
forma i mida dels patis.
«L'arquitectura és art; la mecànica és l'esquelet, però li
falta la carn que dóna harmonia, o sigui, la forma que
embolica, i un cop obtinguda, l'harmonia tindrà art.»
-Antoni Gaudí
MAQUETA DE LA DISTRIBUCIÓ
D’UNA PLANTA DE L’EDIFICI
MAQUETA ON ES VEU
LA VISTA INTERIOR DE
L’EDIFICI

4. Quan es va construir era privat i d’habitatge perquè la família Milà la van
construir per a ells. i ara és públic perquè encara ara hi viu gent però hi ha
una part del banc “la caixa de Barcelona” que té una sala d’exposicións.
És d’estil Modernista, encara que es va fer al segle XX.
L’estil d’Antoni Gaudí es propi , també religiós perquè construïa sants i
creus, també força simbòlic, com ho demostren les xemaneies en forma
de soldats.
L’estil d’Antoni Gaudí es propi , també religiós perquè construïa sants i
creus, també força simbòlic, com ho demostren les xemaneies en forma
de soldats.
Aquest edifici és tan emblematic perquè està al mig de Barcelona i té
moltes figures que signifiquen moltes coses.

5. Exterior
Vista des de l'exterior es poden distingir
tres parts: el cos principal dels sis pisos
amb blocs sinuosos de pedra; els dos pisos
de golfes, un bloc reculat, amb un canvi de
ritme en les ondulacions similars a onades
marines, amb una textura més llisa i
blanca, amb buits petits que semblen
troneres; i per últim, el cos del terrat.[
La façana està composta per grans blocs de
pedra calcària procedents del Garraf fins al
primer pis i de la pedrera de Vilafranca per als
pisos alts. Els blocs eren tallats al solar de
davant seguint la projecció de la maqueta,
posteriorment es pujaven a la seva ubicació on
s'acabaven d'ajustar per a alinear-los en una
textura curvilínia contínua amb les peces que
els envoltaven.

6. Interior
VESTÍBUL I PATIS
• La Pedrera presenta una solució absolutament original en la resolució del vestíbul perquè es tracta d'un
espai obert i diàfan per la seva connexió amb els patis interiors que, igualment, guanyen importància en
ser lloc de pas i directament visibles per qui accedeix a l'edifici. Hi ha dos patis, en forma rodona el de la
banda de passeig de Gràcia i el·líptica el del carrer Provença.
• Els dos vestíbuls estan íntegrament policromats amb pintures murals a l'oli sobre superfície de guix,
mostrant un repertori molt eclèctic de referències mitològiques i florals.
• Els patis, estructuralment, són una peça clau, ja que sostenen les càrregues de les façanes interiors.
• El sòl dels patis se sosté sobre uns pilars de ferro colat. Al pati el·líptic les bigues i jàsseres adopten una
solució constructiva tradicional, però al cilíndric, Gaudí va aplicar una solució enginyosa en fer servir
dues jàsseres cilíndriques i concèntriques tensades per bigues radials que, com si fossin els radis d'una
bicicleta, van des d'un punt de la jàssera exterior contra dos punts -superior i inferior- de la jàssera central
que fa funcions de clau de volta i treballa en tensió i compressió simultàniament.
• D'aquesta forma se suporta una estructura de dotze metres de diàmetre amb una peça de màxima bellesa i
considerada «l'ànima de l'edifici» amb una clara semblança amb les criptes gòtiques.

7. PATI DEL PASSEIG DE GRÀCIA
PATI DEL CARRER DE PROVENÇA VESTÍBUL DEL CARRER DE PROVENÇA

8. EL TERRAT I LES XEMENEIES
• Apareixen al terrat sis badalots o sortides d'escala (quatre dels quals recoberts de
trencadís de ceràmica i alguns d'ells rematats en una creu doble típica de Gaudí), vint-i-vuit
xemeneies algunes agrupades , torçades per tal que en surtimillor el fum, dos
respiralls mig amagats la funció dels quals és renovar l'aire de l'edifici, coronant el camí
de ronda d'aquest castell de somni, quatre cupulins abocats a la façana. Els badalots
allotjaven també els dipòsits d'aigua. Alguns d'ells presenten unes formes cargolades.
• El terrat esglaonat de la Pedrera, batejat «el jardí dels guerrers» pel poeta Pere
Gimferrer per l'aspecte de les xemeneies que semblen protegir els badalots, ha
experimentat una restauració radical, eliminant les xemeneies afegides en intervencions
posteriors a Gaudí, i han desaparegut les antenes de televisió i altres elements que
degradaven l'espai. La restauració ha tornat l'esplendor a les xemeneies i els badalots
revestits amb fragments de marbre i trencadís de rajoles de València. Una de les
xemeneies està coronada amb capelletes de vidre . Es va restaurar amb bases
d'ampolles de xampany de principis del segle XX. El treball dels restauradors ha permès
recuperar la força original del voladís de pedra d'Ulldecona, amb fragments de rajoles.
El conjunt té més color que la façana, tot i que aquí les tonalitats cremoses són
dominants.

9. GOLFES
• Gaudí mostra l'aplicació de l'arc
parabòlic com a estructura de
sustentació de la coberta . En aquest
cas, Gaudí va fer servir la tècnica
catalana del maó de pla, importada
d'Itàlia al segle XIV.
• A les golfes s'ubicaven els safareigs en
una estança diàfana sota una coberta
en volta catalana subjecta per 270 arcs
parabòlics de diferents alçàries i
separats uns 80 cm. entre ells que tan
aviat semblen el costellam d'un animal
enorme com la forma d'una palmera i
que configuren un terrat gens
convencional, similar a un paisatge de
valls i turons. La forma i ubicació dels
patis interiors fa que els arcs s'elevin
més quan l'espai s'estreny i baixin
quan l'espai s'eixampla.

10. BADALOT RECORBERT AMB TRENCADÍS DE MARBRE
XEMENEIA RECOBERTA PER FRAGMENTS
D’AMPOLLES DE VIDRE
VISTA GENERAL DEL TERRAT
CAPULINS D’UN GRUP DE XEMENEIES

11. MOBILIARI
• Gaudí va dissenyar un mobiliari específic per al pis noble. Formava part de la concepció
d'obra d'art integral pròpia del modernisme en què l'arquitecte assumeix la responsabilitat tant
dels aspectes globals com l'estructura o la façana, com de cadascun dels detalls de la
decoració, disseny de mobiliari i complements, com fanals, jardineres, paviments o sostres.
• Resten en algunes col·leccions particulars algunes peces soltes, com un paravent fet de roure
de 4 m. de llarg per 1,96 m. d'alt, una cadira i taula de l'escriptori de Pere Milà i algun altre
element complementari.
• Pel que fa a les portes de fusta, només es van fer les del pis dels Milà i les del pis de mostra.
PORTA EN ROURE DEL PIS DE MOSTRA

12. SOTERRANIS
Una altra de les innovacions de la casa
Milà és l’emplaçament de les cavallerisses
en el soterrani de l’edifici. En aquesta obra
plantejà per primera vegada la idea de
l’aparcament subterrani (amb espai
suficient per situar-hi el vehicle de tots els
residents de l’edifici).
Existeix una llegenda que diu que en el
primer projecte de l’arquitecte s’havia
previst una rampa helicoïdal que es
desenvolupava desde el soterrani fins a
l’última planta de l’edifici al llarg dels seus
patis interiors, de manera que els cotxes
poguessin pujar al replà de cadascun dels
habitatges.

13. ESCALES I ASCENSORS
Les comunicacions verticals de
l’edifici són tres escales i els bucs de
dos ascensors. Els ascensors estan
situats a l’esquerra de l’entrada del
passeig de Gràcia i a la dreta de la
del carrer de Provença. Gaudí situà
en el punt mig de l’acoblament dels
dos blocs de l’edifici una altra escala
de servei. Les escales, no són rectes
ni planes, sinó que obeeixen a
superfícies guerxes i variables al
llarg del seu recorregut. Un element
important de les escales són les
baranes treballades amb cintes de
ferro, que segueixen un movient
ondulant.
ESCALA INTERIOR DE SERVEI
DEL PATI DEL CARRER
PROVENÇA
ESCALA D’ACCÉS A LA PLANTA
NOBLE DEL PASSEIG DE
GRÀCIA

14. ELEMENTS DECORATIUS
MOTIU ORNAMENTAL DEL
BASAMENT D’UNA DE LES COLUMNES
DEL PIS PRINCIPAL
RELLEU D’UNA COLUMNA DE LA PLANTA
NOBLE

15. RAJOLES SISAVADES DISSENYADES PER GAUDÍ,
INSPIRADES EN MOTIUS NATURALS
DETALLS DE CELS RASOS DE DIFERENT
RELLEU

16. ONDULACIÓ DE LES SUPERFÍCIES ALS SOSTRES DE
TOTES LES ESTANCES DE L’EDIFICI
DETALLS DE LA PINTURA MURAL ALS PATIS DEL
PASSEIG DE GRÀCIA I DE PROVENÇA

17. SOSTRES POLICROMATS DEL VESTÍBUL DEL CARRER
DE PROVENÇA
PORTES DELS PISOS, FETES AMB CINTES DE FERRO
GUERXES

18. DIVERSOS POMS I MANETES, DE FORMES ERGONÒMIQUES

19. RELLEUS DE LA PORTA DEL PIS PRINCIPAL FRAGMENT DE LA PORTA DEL VESTÍBUL DEL
PASSEIG DE GRÀCIA

20. DETALLS POLICROMS A IMITAICÓ DEL TRENCADÍS, PINTATS AL SOSTRE DEL VESTÍBUL DEL PASSEIG DE GRÀCIA

21. SIMBOLOGIES
La Pedrera presta o dóna peu a
interpretacions fantàstiques. Totes
les seves fantasies artístiques es
basen en la funcionalitat, la
racionalitat i l’economia. La Pedrera
ha estat vista de moltes maneres
(sobretot el terrat). S’ha parlat d’una
recreació del país de les meravelles,
d’un gran castell medieval, d’una
rèplica de la muntanya de
Montserrat, etc.

22. SIMILITUDS
CONSTRUCTIVES
XEMENEIES
CASC CORINTI

23. BADALOTS
FORMES A CAPADÒCIA

24. ARCS CATENARIS A LES GOLFES
COSTELLAM

25. PORTA D’ACCÉS VESTÍBUL
CÈL·LULA VEGETAL

26. L’AUTOR
• Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona,
10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut
internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
• Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la
ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per
diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins a arribar a l'explosió
del modernisme on va aconseguir implantar un estil propi, amb la
utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la
geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels
seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic
transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.
• La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels
màxims exponents del modernisme. Malgrat tenir grans edificis realitzats,
dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha
donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra
encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i
admiració continua creixent.