Sitges Rehabilitacio de la biblioteca Santiago Rusiñol https://www.linkedin.com/in/albertbargues/

1. REPARACIÓ I SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES
DE LA BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL DE SITGES
A L'EDIFICI RESIDÈNCIA DE MIQUEL UTRILLO

2. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
ÍNDEX DOCUMENTACIÓ
I. MEMÒRIA
II. FOTOGRAFIES DE L’OBRA ACABADA
III. FOTOGRAFIES DELS PROCES CONSTRUCTIU
IV. DOCUMENTACIÓ ANNEXA:
o PLÀNOLS
o FOTOGRAFIES ANTERIORS A LA INTERVENCIÓ
o DOCUMENTACIÓ PUBLICADA REFERIDA A L'OBRA
REALITZADA
I. MEMÒRIA
DADES DE L'OBRA
PROMOTOR AJUNTAMENT DE SITGES
PROJECT MANAGER Albert Bargués Grau
AUTOR DEL PROJECTE Ramon Fusté Sitges
DIRECTOR DE L'OBRA Albert Bargués Grau
DIRECTOR D'EXECUCIÓ DE L'OBRA Carles Piñol Truco
COORDINADOR DE SEGURETAT
I SALUT
Ramon Enfadaque Arnau
CONSTRUCTOR URCOTEX
CAP D'OBRA Josep Brazo
MESTRE D'OBRA Josep Rosich
PRESSUPOST ADJUDICACIÓ 710.805 €
PRESSUPOST FINAL 777.084 €
DESVIAMENT 9%

3. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

4. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
OBJECTE DEL PROJECTE
I ANTECEDENTS DE PARTIDA
El projecte va plantejar la reforma i reparació de patologies
estructurals, així com l'adaptació de la Biblioteca Santiago Rusiñol de
Sitges als requeriments funcionals actuals. Amb aquest darrer objectiu
es va proposar la reforma per la supressió de barreres
arquitectòniques, amb la instal·lació d'ascensor i dues rampes, una
d’elles a l’accés principal i l’altre al pati que comunica diferents sales
a nivell de planta baixa.
La Biblioteca Santiago Rusiñol està situada a la Plaça de l’Ajuntament
nº15 de Sitges, a l'edifici on va estar situada la residència de l'artista
Miquel Utrillo.
Es tracta d’un edifici que forma part del conjunt anomenat Palau
Maricel. Eren els inicis del segle XX quan s’anaven annexionant,
habitatges de pescadors i l’edifici de l’antic hospital de Sant Joan,
fusionant-los, per iniciativa de Charles Deering, i així convertir-los, a
partir de l’any 1910, en la residència familiar.
Les van convertir, en Charles Deering i Miquel Utrillo, en el que ara són
el Maricel de Mar i el de Terra, ambdós separats pel carrer de Fonollar i
l’esplèndid Racó de la Calma, configurant l’entrada al Palau. En
Miquel Utrillo, al mateix temps, també compra dos edificis: el que ara
és la Biblioteca Santiago Rusiñol, i el que es convertirà en
l’anomenada casa Lola Anglada, ambdós dins del conjunt del Palau,
però amb l’entrada independent a la plaça de l’Ajuntament. L’edifici
va ser adquirit per Miquel Utrillo l'any 1915 i va ser concebut inicialment
com a habitatge i estudi, transformant-se finalment l’any 1936 en la
Biblioteca.
L'edifici es tracta d'una casa formada per estances al voltant d'un pati
porxat, esquema que es repeteix en les diferents plantes que la
composen. Mereix especial menció pel seu interès i la seva bellesa les
cobertes enjardinades. Des del punt de vista arquitectònic, el
llenguatge utilitzat propi del modernisme, tant en la façana com en els
elements decoratius molt particulars, van ser una mostra dels que
s'utilitzarien en els diferents edificis del conjunt del Maricel i poden ésser
considerats com inici de l'arquitectura noucentista.
L'altre gran element protagonista de l'edifici es la llum del Mediterrani,
que amb els seus reflexos juga amb el colors de les parets i les rajoles
del paviment, matisant textures i modulant l'ambient canviant de
cada una de les estances, seguint l'esperit estètic il·luminista de Miquel
Utrillo
En el moment en que el canvi d’ús que es va produir en l’edifici per
convertir-lo en la Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, les normatives no
eren tant exigents com les actuals en quan a habitatges particulars.
Un cop l’edifici passà a ús públic i atenent a les demandes actuals de
seguretat estructural, aquest edifici, resta encara més lluny d’assolir-les.
Des d’un punt de vista constructiu ens trobem amb un edifici típic del
modernisme, amb parets de càrrega de maó massís, forjats a base de
bigues d'acer tipus IPN i volta catalana, coberta a la catalana,
revestiments a base de estucs a la calç i paviments de mosaic
hidràulic com a elements més significatius.

5. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
DEFINICIÓ DE L’ACTUACIÓ
Descrit i conegut l'edifici amb que s'hauria de tractar es fixen els criteris
i objectius que regiran la intervenció, tant com a plantejament inicial
com en la direcció de les obres.
Reconeixent la importància història i cultural de l'edifici, la intervenció
hauria de posar en valor els elements arquitectònics que identifiquen
la seva arquitectura intervenint de forma delicada i no invasiva.
Seguint aquestes mateixes premisses, la direcció d'obra es va realitzar
minuciosament, com si es tractés d'un exercici de arqueologia, mirant
d'actuar atenent al detall, als requeriments i solucions que s'exigís a
cada pas i fent un esforç de descoberta i recuperació dels materials i
cromatisme originals, sovint amagats en les actuacions portades a
terme amb els anys.
Tres són els àmbits principals a on s’actua:
1. Un de REPARACIÓ, a on punts de l’edifici amb
importants desperfectes (de temps) són arranjats.
2. Un segon és l' ACCESSIBILITAT, l’edifici té barres
arquitectòniques, amb la realització dues rampes, una
d’elles a l’accés principal i l’altre al pati que comunica
diferents sales a nivell de planta baixa i la incorporació
d’ascensor, hom pretén eliminar-les.
3. Un tercer, el REFORÇAMENT de determinats forjats.
1. L’ ACTUACIÓ DE REPARACIÓ
Es van realitzar actuacions de reparació sobre els revestiments, els
paviments, les fusteries, es van reparar esquerdes i filtracions que
estaven deteriorant l’edifici.
ELS PAVIMENTS
Es va recuperar els mosaics hidràulics i terratzos originals, restaurant
peces o reproduint mimèticament les que estaven en mal estat o van
ser malmeses durant la intervenció.
ELS REVESTIMENTS
Com si d'un exercici d'arqueologia es tractés, es descobreixen els
colors genuïns amagats sota la pintura blanca aplicada en anteriors
reformes i es decideix reproduir la gama cromàtica original.
Pel tractament de façanes, especialment la principal, s’utilitzarà com
acabat l’estucat tricapa: regularització amb morter de calç, segona
capa uniforme de morter de calç i tercera emblanquinat amb pasta
de calç i pols de mabre, amb acabat lliscat.
2. L’ ACTUACIÓ DE MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT
La rampa situada al claustre es va plantejar com un element metàl·lic
superposat, com si d'un moble es tractés, per ser percebut de manera
inequívoca com un element de nova implantació. Els graons de
l’entrada a l’edifici es van substituir per una rampa d’obra acabada
amb paviment semblant a l’original.
3. L’ ACTUACIÓ DE REFORÇ
La solució proposada per reforçar l'estructura és la de constituir un
entramat metàl·lic per sota del forjat per tal de partir la llum als nervis
de forjat. Es van realitzar recolzaments sobre angulars en lloc de
encastaments, per tal de malmetre el mínim possible els murs de
fàbrica existents.

6. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
VALORS A DESTACAR
EN L’ACTUACIÓ DE REFORMA
Una reflexió sobre la manera en que es devia intervenir va portar a
concloure que s'havia de reprimir la temptació de gran artificis. Es va
realitzar un exercici de delicadesa, mirant de recuperar els valors
originals que defineixen aquest edifici del Il·luminisme: ordre
geomètric, color i llum.
Amb aquest fi es van estudiar i recuperar els tons originals de les parets
i el conjunt de rajoles dels paviments que amb els seus colors i reflexos
completen el joc de llum natural i cromatisme de l’edifici.
La remodelació de la Biblioteca Santiago Rusiñol ha permès retornar a
l’edifici l’encant que havia tingut quan es va construir, abans que
adoptés l’ús d’equipament cultural.
La sorpresa que li ha suposat netejar-li la cara a la Santiago Rusiñol ha
sorgit de la recuperació dels colors originaris de l’enrajolat, que
s’havien anat descolorint i s’han repintat les sales com estaven
originàriament. Amb el temps, s’havien pintat de blanc, però rascant
s’han trobat verds, blaus i groc, bàsicament, en una combinació que
juga amb els efectes que crea el reflex de la llum del carrer.
Si l’actuació promoguda per l’Ajuntament buscava en principi
adaptar la construcció als requeriments actuals de seguretat,
accessibilitat i noves tecnologies, el procés d'obra amb la neteja de
l’enrajolat i el retorn a les parets i sostres els colors que originàriament
havien tingut, ha redescobert una biblioteca moderna en un edifici
històric que ha recuperat el seu encant artístic.
L’elecció que en el seu dia es va fer dels diferents colors redescoberts
ara té la seva explicació. L’escala torna a ser de color groc, el preferit
de Miquel Utrillo. El que havia estat el dormitori, a la primera planta, és
verd, el color de la tranquil·litat, molt adequat per a un espai en el seu
moment destinat al descans.
Així dons una actuació que partint de l'estudi dels valors originals d'una
arquitectura històrica ha procedit en la línia de la seva recuperació i
de la posada en valor de les qualitats que la fan singular.

7. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
I. FOTOGRAFIES DE L’OBRA ACABADA

8. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

9. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

10. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

11. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

12. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
II. FOTOGRAFIES DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

13. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

14. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

15. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

16. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

17. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
III. DOCUMENTACIÓ ANNEXE

18. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
LLISTAT DE PLÀNOLS
01 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT
02 13a PLANTA BAIXA ACTUACIÓ. ACCESSIBILITAT
14 PLANTA PRIMERA ACTUACIÓ
15 PLANTA SEGONA ACTUACIÓ
16 PLANTA COBERTA i TORRATXA
17 SECCIONS 1 i 2 ACTUACIÓ
18 SECCIONS 3 i 4 ACTUACIÓ

26. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
FOTOGRAFIES ANTERIORS A LA INTERVENCIÓ

27. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

28. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

29. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

30. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

31. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

32. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

33. Reparació i supressió de barreres arquitectòniques de la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
DOCUMENTACIÓ PUBLICADA REFERIDA
A L'OBRA REALITZADA

34. DIARI DE VILANOVA · 5718 de setembre de 2015 · CULTURA i ESPECTACLES
EQUIPAMENTSCULTURALS
Utrilloredescobertblic el resultat final, però el Con-
sistori ha obert aquesta setmana
les portes de la biblioteca al DIA-
RI.Posant-hiimaginació,jaespot
entreveure el que en sortirà: una
biblioteca moderna en un edifici
històric que ha recuperat el seu
encant artístic.
L’arquitecte Albert Bargués,
cap del Departament d’Alcal-
dia, ens guia en una visita en què
ens desvetlla la sorpresa
que li ha suposat ne-
tejar-li la cara a
la Santiago Ru-
siñol.Faunmes
que van fina-
litzar les obres
i només fal-
ten els mobles,
però s’han re-
cuperat els co-
lors originaris
de l’enrajolat, que
s’havien anat descolo-
rint, i s’han repintat les sa-
les com estaven originàriament.
Ambeltemps,s’havienpintatde
blanc, però rascant s’han trobat
verds, blaus i groc, bàsicament,
enunacombinacióquejugaamb
els efectes que crea el reflex de la
llum del carrer. Això és pura
sensibilitat. Redescobrir l’es-
JOAQUIM DOMÍNGUEZ
SITGES
La remodelació de la Biblioteca
Santiago Rusiñol ha permès re-
tornar a l’edifici l’encant que ha-
via tingut quan es va construir,
abans que adoptés l’ús d’equi-
pament cultural. Fent memòria,
parlem de principis del segle XX
i de la que havia estat la casa del
pintor Miquel Utrillo. Si l’actua-
ciópromogudaperl’Ajuntament
buscava en principi adaptar la
construcció als requeriments
actuals de seguretat, accessibi-
litat i noves tecnologies, també
s’ha efectuat una neteja de l’en-
rajolat i s’ha retornat a parets i
sostres els colors que originària-
ment havien tingut. Encara que-
denunsmesospermostraralpú-
peritdelMediterrani.Hotení-
emaquísensecappossibilitat
de llegir-ho, ressalta.
Mésenllàdel’estètica,hihaels
canvisfuncionalsquehavienmo-
tivatl’actuació.Duesrampes,una
a l’entrada i l’altra al pati interi-
or, són les mesures més visibles
decaraal’accessibilitat,aixícom
l’ascensor, entrant a mà esquer-
ra, amb accés directe a les sales
principals. En la mateixa
línia, s’han construït
uns lavabos nous,
d’acord amb la
normativa vi-
gent per a dis-
capacitats. Els
vells estaven
fets un des-
astre, recorda
Bargués.
Tambéhaestat
una sorpresa l’estat
en què es trobaven les
bigues de l’última planta,
on s’ha hagut de fer una actua-
ció de reforç. Un parell de petites
pecesdeixadessobreelsestantsa
la sala principal de la planta bai-
xa,completamentrovellades,ens
permeten fer-nos una idea del
que ha estat necessari fer.
L’eleccióqueenelseudiaesva
fer dels diferents colors redesco-
bertsaratélasevaexplicació.L’es-
cala torna a ser de color groc, el
preferit de Miquel Utrillo, se-
gons Bargués. I el que havia estat
el dormitori, a la primera planta,
és verd. Dit així, pot semblar dis-
cutible, però la raó és ben clara.
Éselcolordelatranquil·litat,
molt adequat per a un espai en el
seu moment destinat al descans.
L’Ajuntament preveu obrir la
biblioteca l’any vinent. Amb tots
els canvis efectuats serà el pri-
mer edifici municipal íntegra-
ment amb llums led a Sitges. Tot
iaquestesmodernitats,peraBar-
gués el més important ha estat
descobrir l’edifici de 1915, en
una experiència similar a la vis-
cuda en altres cases del poble,
però amb un valor afegit: la sen-
sibilitat dels lluministes s’ha
vist en altres llocs, que també
s’han anat perdent, molt més
quenopasalabiblioteca,per-
què al ser pública ha mantin-
gut la seva estructura origi-
nal.
Una petita part del mobiliari
de la Santiago Rusiñol, dissenyat
per un arquitecte de principis de
segle XX, es mantindrà a efectes
simbòlics, segons assenyala Al-
LaBibliotecaSantiago
Rusiñolrecuperal’aspecte
del’antigacasadelpintor
L’equipamentobriràles
portesl’anyvinent,un
copacabateltrasllat
La sala infantil de la
Biblioteca Santiago
Rusiñol permet comprovar
la complementarietat
estètica entre l’enrajolat i
les parets.SIDRUC.
Sala principal,a l’espera del mobiliari.SIDRUC. Una de les dues rampes habilitades.SIDRUC.El blanc i el blau,protagonistes al pati.SIDRUC.
Lesterrasses
Un cop d’ull a l’exterior per-
met, al segon pis, copsar la
feina pendent a les terras-
ses, un espai de domini al-
horamunicipal,delConsorci
del Patrimoni de Sitges i de
laDiputaciódeBarcelona.Al
tractar-sed’unazonatanca-
da al pas, s’ha anat deixant
i es troba força degrada-
da, tot i que Albert Bargués
n’estàprojectantelprojecte
derehabilitació.“Fa30anys
que no es fa servir i l’absèn-
cia d’ús ha contribuït a què
el seu manteniment sigui el
mínim”, explica el cap el De-
partamentd’Alcaldia.
bert Bargués. La resta, de princi-
pisdelasegonameitat,esrenova-
ràperaadequar-loalesnovestec-
nologies. Les noves taules han es-
tatdissenyadesperpermetreque
hi passin cables per dins. Els mo-
bles que no es quedin a la biblio-
teca, però que es restaurin, pas-
saran al Consorci, ha anunciat
l’arquitecte.