BIBLOGRAFIA DE GAUDI

1. Antoni gaudi

2. ALGUNES OBRES DE GAUDI

3. La Sagrada família
El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església monumental iniciada el 19 de març de
1882 a partir del projecte de l'arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar (1828-1901). A finals
del 1883 es va encarregar a Gaudí la continuació de les obres, tasca que no va deixar fins a la seva
mort, el 1926. A partir d'aleshores, diversos arquitectes han continuat l'obra seguint la idea original
de Gaudí.
L'edifici està situat al centre de Barcelona, i amb els anys s'ha transformat en un dels signes
d'identitat més universals de la ciutat i del país. Anualment és visitat per milions de persones i són
moltes també les que n'estudien el seu contingut arquitectònic i religiós.
El temple sempre ha estat expiatori; és a dir que, des dels seus inicis, ja fa més de 130 anys, es
construeix a partir de donatius. En aquest sentit, el mateix Gaudí va dir: "El Temple Expiatori de la
Sagrada Família el fa el poble i s'hi emmiralla. És una obra que està a les mans de Déu i en la
voluntat del poble". La construcció continua i es podria acabar durant el primer terç del segle XXI.

4. Finca guell
El 1884 Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí la realització de diferents obres per l'extensa
finca que tenia entre els pobles de Les Corts i Sarrià, on actualment està la Zona Universitària.
Aquestes obres van consistir en la construcció del mur de tancament amb tres portes, la porteria i les
cavallerisses, un mirador, una font, la capella de la casa-residència i diversos complements
decoratius.
La Finca Güell estava formada per dos grans finques (Can Feliu i Torre Baldiró) que Joan Güell
havia comprat a la dècada de 1870, més una tercera, anomenada Can Cuyàs, que va adquirir Eusebi
Güell el 1883.
L'entrada principal es va situar a la finca de Can Cuyàs ja que la residència estiuenca dels Güell es
trobava en aquesta i fins a ella s'havia habilitat un camí particular (avui Passeig Manuel Girona) des
de la carretera que unia Barcelona amb el poble de Sarrià.
En aquesta entrada trobem dos pavellons que flanquegen dues entrades, una petita per als vianants i
una altra, de més de cinc metres d'ample, per als cavalls i carruatges.
Entrant per aquesta porta, trobem, a l'esquerra, el que fos la casa del conserge, distribuïda en tres
cossos, un de planta octogonal, amb baixos i coberta amb cúpula, i dos de planta quadrada amb un
pis i coberta similar. Actualment és l'habitatge del bidell de la universitat.
A la dreta hi ha el pavelló destinat a cavallerissa, formada per una sala rectangular amb arcs
parabòlics transversals, que era l'antiga quadra, i comunicat amb un altre pavelló destinat a picador,
de planta quadrada el paviment està realitzat amb maons massissos col · locats a sardinell i de forma
concèntrica. Al centre, i cobrint l'arqueta de registre del desguàs, hi ha una gran pedra rodona amb
la "G" de Güell esculpida en ella. La coberta d'aquesta sala és una volta de revolució, coronada amb
llanterna, que es recolza sobre unes petxines que hi ha a cada cantonada. unides en superfície
contínua.

5. La pedrera
La Pedrera va ser l'última gran obra civil que va realitzar Gaudí abans de dedicar-se completament a
les obres de la Sagrada Família.
El propietari, Pere Milà Camps, havia comprat el terreny i la casa que el fabricant Ferrer Vidal tenia
en l'actual número 92 (aleshores n º 2) del Passeig de Gràcia. Era un terreny de més de 1.000 metres
quadrats que feia cantonada amb el carrer Provença.
Gaudí va projectar una fantàstica casa amb formes ondulades i vives. La seva estructura es basa en
forjats de biguetes metàl · liques i revoltons a la catalana que se sustenten per jàsseres metàl · liques
sobre pilars de totxo (la majoria), de carreus o ferro. Les úniques parets estructurals que hi ha són
les de l'escala. Gaudí sempre va dir que si algun dia l'edifici passava a ser un hotel no hi hauria cap
problema perquè al no tenir parets de càrrega es pot modificar la distribució dels pisos simplement
canviant de lloc els envans o eliminant per complet. Per aguantar la façana es van usar unes jàsseres
ondulades que s'encasten a la pedra i estan unides a biguetes de longituds variables. El procés de
construcció de la façana era tot un ritual, primer arribaven les pedres del Garraf o Vilafranca que es
deixaven en un solar davant de l'obra i es tallaven segons la maqueta a escala que s'havia fet al
soterrani de l'obra. Llavors es col · locaven al seu lloc i allà es retocaven segons manava Gaudí.
Actualment la Pedrera és propietat de l'entitat financera Caixa Catalunya que manté obert al públic
la coberta i les golfes on es pot veure una exposició sobre Gaudí i les seves obres. Alguns pisos són
particulars i el principal es dedica a sala d'exposicions del Centre Cultural Caixa Catalunya.