2. El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia,
França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la
costa Nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop
d’Avranches.
Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma
part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la
UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la
badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra
endins.
Segle XIII
El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar
el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat
de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va
ser acabat en estil normand.
En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van
provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar
l'enclavament per que no torni a
passar.
2
3. Torneo es el nombre popular dado a las competiciones de caballería o
peleas por diversión de la Edad media y Renacimiento (Siglos XII al XVI).
Eran los heraldos y reyes de armas los encargados de dar publicidad al
torneo. El día del evento había una gran expectación en el lugar elegido. Se
preparaban todos para acudir al sitio señalado deplegando según sus clases
y posición gran lujo en vestimentas, trajes, caballos, paramentos, arneses,
adornos, armas, etc.
La llança
La llança és una arma composta d'una asta que té a la seva extremitat un
relló.[1] Va ser una de les primeres armes de l'home prehistòric, i ha
acompanyat els guerrers al llarg de tota la història de la humanitat.
Els grans guerrers i militars deien que era "l'arma reina de les batalles", per
sobre de les altres, arran del seu baix cost de fabricació, la facilitat d'ús a
peu o a cavall, la seva llargada i la potència de punxada i cop, gràcies al
llarg braç. S'usava també en els torneigs o les justes medievals.
Armadures
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres montures.
En les antigues civilitzacions d'Egipte, Babilònia, Assíria, etc.,
s'utilitzaven els cavalls per a tirar de carros des d'on es llançaven llances i
fletxes. Posteriorment se seleccionaren races equines més fortes muntades
per genets. Tot i que alguns pobles, com els parts, en la guerra feien servir
de manera quasi exclusiva els arquers muntats a cavall. En l'antiguitat i fins
la batalla d'Adrianòpolis del 378, que va establir la supremacia de la
cavalleria sobre la infanteria a la guerra pels següents mil anys,[1] pel que el
seu nombre va augmentar en els nous exèrcits en detriment de la infanteria.
3