Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN

2,720 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC I – Tema 3.A Edat modernaEL NAIXEMENT DE L’ESTAT Història Espanya MODERN: RRCC IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves
  2. 2. BLOC I. LES ARRELS HISTÒRIQUES DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIAPREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA TEMA 1.- Les arrels històriques (preromans i colonitzacions, Hispania romana)EDAT MITJANA TEMA 2.- Al-Andalus i els regnes cristiansEDAT MODERNA TEMA 3.- El naixement de l’estat modern: RRCC TEMA 4.- Auge i decadència de l’Imperi espanyol TEMA 5.- LEspanya del segle XVIII Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves ÍNDEX TEMES BLOC I
  3. 3. EDAT MODERNA
  4. 4. TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERNEDAT MODERNATEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna.3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC. 3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior. 3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts.3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior. 3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans. 3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella. 3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana.3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals. ÍNDEX TEMA 3 (BLOC)
  5. 5. INTRODUCCIÓ: UNIÓ DINÀSTICA I MONARQUIA AUTORITÀRIA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).Al segle XV, una sèrie de fets van transformar la vida europea i van afavorir el trànsit de l’edatmitjana a l’edat moderna.Es va anar configurant el naixement del capitalismecomercial: la recuperació econòmica afavoreix un augmentde la població artesanal i la circulació de la moneda.Els monarques es beneficien de l’ascens econòmic de laburgesia i, amb el seu suport, s’imposen sobre la noblesa.Consoliden (afermen) el seu poder mitjançant la creaciód’institucions de govern (impartir justícia, entre d’altres). A la península Ibèrica, els Reis Catòlics conquisten el regne nassarita de Granada i unifiquen gran part dels territoris sota la seva corona (Navarra).
  6. 6. TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN Edat moderna: - La unió dinàstica - Reforç de l’autoritarisme (monarquia autoritària) en temps dels RRCC - L’expansió territorial - Política exterior dels Reis Catòlics - Política interior dels Reis Catòlics - Conquesta i colonització d’Amèrica TEMES DEL TEMA 3
  7. 7. TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERN EDAT MODERNA TEMA 3. El naixement de l’estat modern - Els Reis Catòlics (1474/79-1516). TEMA 4. Auge i decadència de l’Imperi espanyol Segle XVI. Auge de l’imperi hispànic - Carles I i V (1517-56). - Felip II (1556-1598). Segle XVII. El declivi de l’imperi hispànic, els Àustries menors - Felip III (1598-1621). - Felip IV (1621-65). - Carles II (1665-1700). TEMA 5. Espanya del s. XVIII i el reformisme borbònic - Felip V (1700-1746). - Ferran VI (1746-59). - Carles III (1759-88).ÍNDEX TEMES EDAT MODERNA BLOC I
  8. 8. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). El 19 d’octubre de 1469 es casen Isabel (futura reina de Castella) i Ferran (futur rei d’Aragó), per ser fill de Joan II d’Aragó.Aquest matrimoni posa les bases de la unió dinàstica del regnede Castella i la Corona d’Aragó. Isabel tenia 18 anys i Ferran 17.
  9. 9. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Com la majoria de matrimonis de l’època va ser un matrimoni purament polític, però apuntava a qualque cosa més, donat que Ferran seria segur rei d’Aragó i Isabel tenia possibilitats de ser reina de Castella, per ser germanastra d’Enric IV Trastàmara l’Impotent (1425-1474), rei de Castella, i filla de Joan II de Castella.
  10. 10. ARBRE GENEALÒGIC
  11. 11. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Enric IV tenia una filla, Joana, però circulava per palau que no era filla seva, sinó d’un conseller de palau anomenat don Beltrán de la Cueva, per això, a la filla li deien Joana la “Beltraneja”.L’any 1474 mor Enric IV (es creu que sense descendència) i escorona reina de Castella Isabel I, en Segòvia. Aquest fet vasuposar que esclatés una guerra amb doble caràcter de guerra civili guerra internacional. La civil entre els partidaris de què lasuccessora fos Joana i els que preferien que la successora fosIsabel (germana del rei); la internacional, Portugal-Castella(donen suport a Joana) front a Castella-Aragó (recolzen a Isabel).
  12. 12. ARBRE GENEALÒGIC
  13. 13. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
  14. 14. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).Si Joana era la filla legítima d’Enric hauria de regnar, però noestava massa clar.L’any 1479, el Tractat d’Alcaçovas posà fi a la doble guerra iconfirmà la corona d’Isabel, en guanyar aquesta la guerra. Així,des de 1474 fou la reina de Castella. Aquell mateix any, 1479, vamorir Joan II, rei d’Aragó, i Ferran és coronat rei de la Coronaaragonesa com Ferran II d’Aragó.
  15. 15. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
  16. 16. Unión Dinástica. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Suposa el matrimoni dels Reis Catòlics la unió de Castella i Aragó? Va suposar l’aparició d’Espanya? Segons la historiografia més tradicional i “espanyolista”, el matrimoni dels Reis Catòlics suposa la formació d’una unitat política superior que és Espanya. Segons la historiografia “catalanista” no suposa la unió dels dos regnes ni l’aparició d’Espanya. Cap de les dues versions encerta plenament. Però si que, a partir d’aquest matrimoni (unió dinàstica), els 2 regnes més extensos del moment, tingueren coses en comú i d’altres no. Compartiran 3 elements en comú:  a.- Mateixa monarquia.  b.- Mateixa política exterior.  c.- Un institució en comú molt important: Inquisició espanyola. Tot i que Castella i Aragó mantingueren les seves institucions de govern, les seves lleis i la seva moneda, però amb una evident supremacia castellana; de manera que hi ha elements comuns i diferenciadors molt importants, cosa que ens du a concloure que no es pot afirmar ni una cosa ni l’altra. Recordem que, en aquest moment, regnen els Trastàmara.
  17. 17. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).Matrimoni Isabel I de Castella i Ferran II Aragó (1469): UNIÓ DINÀSTICA = PERSONAL.COL·LABORACIÓ, els dos regnes peninsulars l’establiren, però es mantenen INDEPENDENTS. MANTENEN POLÍTICA INJSTITUCIONS, EXTERIOR LLEIS, MONEDA ICOMÚ, GOVERN ORGANITZACIÓ COMPARTIT TERRITORIAL
  18. 18. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
  19. 19. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).Per arribar a entendre-ho, la concòrdia de Segòvia, de 1475, va establir les normes per a la governació del regne: elmatrimoni de Ferran i Isabel no suposà la creació d’un Estat unificat, sinó la unió dinàstica d’un conjunt deterritoris ben diferenciats que passaren a estar governats per un matrimoni ben avingut.Isabel i Ferran havien signat uns acordsmatrimonials on deixaren pal·les les basesdel seu govern conjunt: Isabel seria sobiranaen Castella i Ferran el seu consort, mentre queFerran seria sobirà en Aragó i Isabel assumiriael paper de consort. A la vegada, amb dosserien conjuntament sobirans icompartirien la presa de decisions i ladirecció efectiva dels assumptes de cadaregne. Els dos regnes mantindrien, a més, lesseves pròpies lleis i costums, la sevamoneda, llengua i, fins i tot, duanes per altràfic de mercaderies. També, es reunirien perseparat les Corts de cada regne i s’hauria delegislar de forma individual per a cadaterritori.En resum, la unió dinàstica significava una mena d’aliança entre dos Estats que es donarien suport mútuamenten tot allò que fos necessari, però que no s’anaven a fondre en una mateixa estructura estatal. Cal desterrar laidea que els Reis Catòlics fundaren la unitat nacional en Espanya, perquè la unió fou merament personal i lesCorones continuaren essent independents. Quan Isabel mor el 1504, Ferran no serà més que rei d’Aragó i governàCastella, un temps, com a regent i, en nom de Castella, conquistarà el regne de Navarra, en 1512, que es declararàannexada a Castella en 1515.
  20. 20. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). a.- Una mateixa monarquia. Els Reis Catòlics varen ser els primers que inauguraren la monarquia autoritària*. A partir del successor dels Reis Catòlics,Ferran II Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, els reis es titulen reis d’Espanya. També els Reis Catòlics regnaren conjuntament sota el lema: “tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando”, que volia dir que prenien decisions Isabel I conjuntes tant per Castella com per Aragó. * Monarquia autoritària: Els reis s’imposen als nobles, a les Corts castellanes i als municipis, i consoliden el seu poder gràcies a un exèrcit permanent (pagat per la monarquia), a una burocràcia centralitzada i a un servei diplomàtic. Si es compara als Reis Catòlics amb els reis anteriors, tingueren molt més poder.
  21. 21. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).
  22. 22. 57aRETRAT DE CARLES V A MÜHLBERG (1548) TICIÀ VECELLIO MUSEU DEL PRADO. MADRID
  23. 23. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. És herència de la política aragonesa, la política exterior quesempre havia dut a terme Aragó, que consistia en l’enfrontament amb França pels territorisfronterers del Rosselló i la Cerdanya i, també, l’enfrontament contra Itàlia pels territoris deSardenya, Sicília i Nàpols.
  24. 24. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. No n’hi ha distinció, la política exterior dels Reis Catòlics (idels Àustries, després) serà comú als dos regnes i cercava 3 objectius clars:b.1.- Acabar amb la reconquesta per això s’incorpora Granada.b.2.- Intent d’unió peninsular, per això integraren Navarra i intentaren la unió amb Portugal mitjançant lapolítica matrimonial (Isabel primer i, després, Maria amb Manuel el Afortunado de Portugal).b.3.- Conquesta dels territoris italians i aïllament de França (volia aïllar-la internacionalment) per mitjà debones relacions amb les monarquies que tenien rivalitats amb França, i feren servir, també, la políticamatrimonial, és per això que casaren a Joana amb Felip el Bell, hereu d’Àustria (dinastia dels Habsburg) i elsPaïsos Baixos; i Catalina d’Aragó es casà amb Enric VIII, rei d’Anglaterra.
  25. 25. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Felip el Bell Joana La Boja
  26. 26. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. Dins la POLÍTICA EXTERIOR convé destacar la políticamatrimonial d’enllaços dissenyada pels reis per al seus fills, amb la finalitat d’aconseguir elsobjectius anteriors i, sobretot, d’aïllar França. Els Reis Catòlics tingueren un fill i quatre filles:Isabel, Joan, Joana, Maria i Catalina.
  27. 27. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Joan, el segon fill i hereu de les corones espanyoles, estava molt malalt, però així i tot el varen casar amb Margalida d’Àustria, germana de Felip el Bell, i filla de l’emperador Maximilià i Maria de Borgonya.Àvila. "Sepulcre de l’Infant Don Juan, fill dels Reis Catòlics. Monestir de Sant Tomàs”.
  28. 28. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.A Isabel, la filla gran, la casaren amb el príncep portuguès don Alfonso i en enviudar, amb elseu hereu, don Manuel el Afortunado. Quan Joan va morir la corona passava a mans d’Isabel,però aquesta morí al part, després de donar a llum al seu fill Miquel, hereu de totes les coronespeninsulars (les tres, Castella, Aragó i Portugal). El problema va ser que va morir abans de tenir 2anys, de manera que l’intent d’unió amb Portugal va quedar frustrat. Després Manuel elAfortunado va casar amb Maria (4a filla dels Reis Catòlics) i el seu successor va heretar lacorona de Portugal. Amb la mort de tots els anteriors (Joan, Isabel i Miquel), les coronesespanyoles passaven a Joana, de manera que es produí la unió amb l’imperi d’Àustria. Manuel el Afortunado Isabel 1ª filla dels Reis Catòlics Maria, 4ª filla
  29. 29. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.Joana la Boja, abans de què es casessin Manuel de Portugal i Maria, ja estava casada amb Felipel Bell, l’hereu de l’Imperi Austrohongarès (dinastia dels Habsburg) i els Països Baixos, el fill del’emperador alemany Maximilià d’Àustria; i és per això que educaren al fill de Joana i Felip elBell, Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, per heretar els territoris peninsulars i dels Habsburg(austríacs, alemanys…). Felip el Bell Joana la Boja
  30. 30. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Joana la Boja casada amb Felip el Bell.
  31. 31. ARBRE GENEALÒGIC
  32. 32. L’EMPERADOR MAXIMILIÀ I, MARIA DE BORGONYA I LA SEVA FAMÍLIA
  33. 33. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços. Felip el Bell Joana la Boja
  34. 34. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.Catalina d’Aragó es casà amb Enric VIII, rei d’Anglaterra. Catalina, abans, havia estat casadaamb el germà del rei Enric VIII, Artur, però quan aquest morí es casà amb el rei Enric VIII, queva tenir sis matrimonis.
  35. 35. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.Enric VIII amb Catalina D’Aragó va tenir una filla, anomenada Maria, que va ser reina comMaria Tudor i va perseguir a tots els protestants, d’aquí que l’anomenessin Bloody Mary. Catalina d’Aragó Maria Tudor, la sanguinària
  36. 36. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Catalina d’Aragó
  37. 37. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN.LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). Retrat d’Enric VIII d’Anglaterra Catalina d’Aragó Hans Holbein El Jove (vers. 1537), Oli sobre taula (28 x 20 cm) Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
  38. 38. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516). b.- Una mateixa política exterior.Enric era molt faldiller i va demanar al Papael divorci de na Catalina per poder casar-seamb una altra, però Ferran el Catòlic li va diral Papa que, si li concedia, atacaria Roma, aixíque el divorci li fou denegat. Degut a això,Enric separà l’Església d’Anglaterra i aixísorgí l’anglicanisme. Es posà ell mateix coma cap de l’anglicanisme i es va auto concedirel divorci. A les seves dones, normalment, perpoder casar-se amb altres dones, les acusavade traïció i les matava, cosa que no va feramb Catalina.
  39. 39. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.És més, Enric VIII va deixar conservar, a Catalina, el títol de reina ja separats.
  40. 40. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).b.- Una mateixa política exterior. Política matrimonial d’enllaços.En conclusió, Portugal, l’Imperi hispà i Anglaterra rodejaren amb els seus descendents(“vástagos”) al regne francès. El disseny de Ferran no podia ser més perfecte.
  41. 41. ENLLAÇOS MATRIMONIALS MATRIMONIS
  42. 42. 3.1.- LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT MODERN. LA UNIÓ DINÀSTICA: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).C.- Una institució en comú molt important: Inquisició espanyola.Des del punt de vista institucional, les dues coronescontinuaven tenint les seves pròpies institucions deGovern, les lleis, la moneda, etc., no s’unificaren, sinóque cada govern conservà la seva pròpia personalitat.Només tingueren una institució comuna: La Inquisició.Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, peròamb el temps també s’instaurà a Castella. La inquisicióera una institució que podia actuar, indistintament, tanta Castella com a Aragó.
  43. 43. LA MONARQUIA AUTORITÀRIA DELS REIS CATÒLICS Unió dinàstica. Monarquia autoritària. Creació de l’Estat autoritari. Expansió territorial.Verge dels Reis Catòlics (1490)Oli sobre taula. Anònim, pintor flamenc?Museu del PradoLa Verge amb el Nen en braços, al centre, asseguda en eltron. Dempeus dos sants, sant Tomàs, du una església(esquerra), i sant Domingo (dreta), darrere el tron àngelsmúsics. De genolls varis personatges reials: reina Isabel(dreta), l’infanta Isabel i suposadament un retrat de PereMàrtir d’Angleria; el rei Ferran (esquerre), el príncep Joani l’inquisidor general, fra Tomàs de Torquemada. Unpaisatge s’entreveu per la finestra (primeres influènciesrenaixentistes a l’hora de representar la profunditat).Destaca el retrat fidel (tret habitual en la pinturaflamenca). Taula que va estar en el monestir de SantTomàs d’Àvila i es desconeix el comitent.
  44. 44. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIALa península estava constituïda per 4 regnes cristians: Castella (posició clau), Aragó, Navarra iPortugal; i 1 regne musulmà: Granada.
  45. 45. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  46. 46. RESUM: DIFERÈNCIES ENTRE LA CORONA DE CASTELLA i LA D’ARAGÓ • Tot i que els Reis Catòlics governaren en règim d’igualtat en tots els seus territoris, existien diferències entre la Corona de Castella i la d’Aragó CASTELLA ARAGÓGran extensió territorial, riquesa econòmica i Menor extensió territorial, riquesa econòmica ipoblació. població.Organització comercial potent i en creixement, El comerç català arrastrava una profunda crisi des delbasada en gran mida en l’exportació de llana. període anterior.Era un estat unit: Tres regnes : ARAGÓ, CATALUNYA, VALÈNCIA govern únic per a tot el territori, amb: unes Corts, institucions pròpies una moneda Corts distintes sense duanes internes duanes internesLa monarquia castellana no estava sotmesa al En la corona aragonesa el concepte feudal de pacte impediacontrol de les Corts. “El rei a Castella comanda que el rei modifiqués la legislació sense el consentiment demolt”(decicionisme transcendentalista). les Corts. “A la corona d’Aragó els estaments feudals comanden molt, el rei no tant” (normativisme historicista). La monarquia dels Reis Catòlics es basà en la primacia de Castella sobre Aragó, degut a la seva major potència i dinamisme.
  47. 47. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIALa política exterior d’aliances amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat amb la finalitatd’aïllar França va tenir com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonials programats, sinó...
  48. 48. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA... com a conseqüència, no tan sols els enllaços matrimonialsprogramats, sinó... també, l’annexió de diferents i variats territoris.  L’any 1492: Conquesta de Granada.  L’any 1492: Descobriment d’Amèrica.  L’any 1493: Recuperació del Rosselló i la Cerdanya, pel Tractat de Barcelona (tot i que només fins l’any 1658 que es perdran al Tractat dels Pirineus).  L’any 1496: Conquesta de les Illes Canàries.  L’any 1512- 1515: Annexió de Navarra i bases per a l’annexió de Portugal.  Segles XVI-XVII: Campanyes del sud d’Itàlia (Gonzalo Fernández de Còrdova).
  49. 49. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  50. 50. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  51. 51. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADAGranada: La conquesta de Granada (1482-1492)acabà el 2 de gener de 1492 amb la rendició del reiBoabdil, que lliurà les claus de la ciutat als ReisCatòlics i posà fi a la guerra amb el regne nassarita.
  52. 52. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  53. 53. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADAGranada: La conquesta havia estat qualificadade croada pel papa Sixt IV i va ser unmagnífic laboratori militar, un camp deproves per al nou exèrcit dels Reis Catòlics iper a les guerres italianes, les primeres ons’utilitza artilleria.
  54. 54. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  55. 55. EDAT MODERNA
  56. 56. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ GRANADA Granada: El granadins conserven la seva religió, llibertat, propietats, armes i dret tradicional, però la tolerància va durar poc, donat que en 1499 el cardenal Cisneros acabà amb ella, al mateix temps que s’implantava la ja creada, des de 1478, Inquisició.
  57. 57. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES Canàries: La conquesta de les Canàries era una aspiració dels comerciants andalusos. La seva ocupació va finalitzar l’any 1496 amb la conquesta de Tenerife.
  58. 58. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES
  59. 59. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ CANÀRIES
  60. 60. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICA Nord d’Àfrica. Després de la conquesta de Granada, entre 1497 i 1510, els castellans realitzen expedicions en el nord d’Àfrica. Continua l’esperit de croada contra a l’infidel, després de la derrota de Boabdil.
  61. 61. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICANord d’Àfrica. Aquestes expedicions ocuparen ports i bases estratègiques per a la pirateria nordafricana: Melilla (1497), el peñón de Vélez de la Gomera, Orà (Algèria, 1509), Bugia (Algèria,1510) i Trípoli (Líbia).
  62. 62. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ÀFRICANord d’Àfrica. El segle XV és el de la expansió de Portugal i Castilla per la costa africana iilles. Al darrere d’aquesta expansió i la que vindrà, després, estan els avanços i innovacions quepermetran solcar l’Oceà Atlàntic; en cartografia (portolans), els instruments de navegació coml’astrolabi i la brúixola; i un tipus d’embarcació que serà decisiu: la caravel·la.L’objectiu que esperseguia era larecerca d’or, sucre,esclaus, recursospesquers i, sobretot,la ruta cap a les Índies,que era l’objectiu delprincipal tràfic a llargadistància de l’època:les espècies.
  63. 63. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: ÀFRICA / AMÈRICA
  64. 64. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA Recuperació del Rosselló i la Cerdanya: Ferran el Catòlic, l’any 1493, mitjançant el Tractat de Barcelona, recuperà el Rosselló i Cerdanya, territoris catalans que havia cedit els seu pare, Joan II d’Aragó, al rei de França. Posteriorment, es va organitzar un exèrcit poderós que va vèncer els francesos i va permetre consolidar el domini de la Corona d’Aragó sobre Nàpols (1505).
  65. 65. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ FRANÇA
  66. 66. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIAItàlia: Itàlia estava formada per molts estats petits, en general rics i cultes, però feblesmilitarment, tot i que contaven amb una hàbil diplomàcia. Els conflictes s’iniciaren per les aspiracions del rei de França, Carles VIII, per dominar Nàpols.
  67. 67. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIAItàlia: Des de la península, es van enviar tropes dirigides per Gonzalo Fernández de Còrdova,més conegut amb el sobrenom del Gran Capità, que aprofitarà l’experiència de la guerra ambGranada. Tot d’una va esclatar el conflicte entre els dos països ocupants (França i Espanya); toti la superioritat militar dels francesos, el Gran Capità els va derrotar en Ceriñola i Garellano(1503). Des de llavors, els Tràstamara recuperen Nàpols i incorporaren la meitat sud d’Itàlia(segles XVI-XVII). Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità
  68. 68. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIA Itàlia: Així, en temps dels Reis Catòlics, Espanya amplià els seus territoris italians fins al sud de Roma, gràcies a les grans victòries dels terços.Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità
  69. 69. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ ITÀLIAItàlia: Els terços dominaren Europa durant 150 anys fins 1643. A partir d’aquest moment, Ferrancerca l’equilibri: França al nord d’Itàlia controla Milà i Venècia, en el centre els Estats Pontificisi Aragó al sud, controla Nàpols i les illes de Sicília i Sardenya.
  70. 70. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ PORTUGAL Portugal: S’establiren les bases per a l’annexió de Portugal. Política exterior d’aliances amb Portugal, Anglaterra, Països Baixos i el Papat per aïllar França. Maria, 4ª filla Manuel el Afortunado Isabel 1ª filla dels Reis Catòlics
  71. 71. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: INCORPORACIÓ NAVARRA Navarra: La població navarresa estava dividida entre els partidaris de la incorporació a França i els partidaris a la incorporació als territoris hispans. L’any 1512, les tropes castellanes dirigides pel regent de Castella, Ferran el Catòlic, ocupen Navarra, i Ferran incorporà Navarra a Castella, annexió que fou confirmada per les Corts de Burgos l’any 1515.
  72. 72. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIA
  73. 73. 3.1.1.- EXPANSIÓ TERRITORIAL: LES INCORPORACIONS DE GRANADA, CANÀRIES, NAVARRA I ITÀLIAExpansió territorial Control dels territoris peninsulars Granada Navarra Control del Nord d’Àfrica Melilla Orà Alger Bugia Recuperació territoris italians Sardenya Sicília Nàpols Expansió Atlàntica Canàries Amèrica Política d’aliances Portugal Anglaterra Àustria
  74. 74. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSEls Reis Catòlics inauguraren a Espanya una nova manera de govern que rep el nom de monarquiaautoritària, en la que els monarques anaren aconseguit cada vegada més poder, s’imposen als nobles,les Corts castellanes i els municipis (aconseguiren molt més poder que els reis de l’edat mitjana).
  75. 75. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS
  76. 76. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSA) Instruments de la monarquia autoritària:1.- Exèrcit permanent i professional. Des de la conquesta de Granada els Reis Catòlics foren els primers en comptar amb un exèrcit permanent que, a les seves ordres, el podran fer servir de forma immediata, i no dependre dels exèrcits de l’edat mitjana, formats per lligams de vassallatge feudals.2.- Un sistema burocràtic. Augmentaren el cos de funcionaris que els ajudaven a governar.3.- Comencen amb el sistema diplomàtic espanyol, establint relacions diplomàtiques amb els principals regnes europeus i creant les primeres ambaixades (la primera a Roma, on hi havia el papa).
  77. 77. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSB) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics:1.- Les lleis de Toro de 1505. “Mayorazgo”.2.- Sentència arbitral de Guadalupe, al 1486.3.- “Maestrazgos” de les ordres militars.4.- El patronat regi (1478, “regalias”).5.- A Castella el corregidor.6.- L’any 1476, creen la “Santa Hermandad”.7.- Creació de les Cancelleries (alts tribunals de justícia).8.- Regulació de la Hisenda reial.9.- Creen Inquisició espanyola pels “delictes” contra la religió.10.- Creació del sistema de Consells o sistema polisinodial:
  78. 78. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSB) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics:1.- Les lleis de Toro de 1505. La noblesa castellana renuncià a la seva intervenció política en els assumptes del regne a canvi de la concessió per part del rei del “mayorazgo”. La noblesa castellana quedava sotmesa als reis.2.- Sentència arbitral de Guadalupe, al 1486, Ferran el Catòlic posà fi al problema de les remences catalanes. Amb aquesta sentència, Ferran el Catòlic va acabar amb la guerra que enfrontava als camperols contra la noblesa catalana. Ferran va suprimir els Mals Usos feudals catalans, significà la demostració del creixent poder de la monarquia, que és capaç de posar-se al costat dels camperols (els donà la raó) i no de la noblesa: Suprimí els “sis mal usos” catalans.
  79. 79. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSB) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics:3.- Incorporació a la corona dels “maestrazgos” de les ordres militars. A partir d’ara la corona disposarà dels grans recursos que tenien les quatre ordres militars (Santiago, Calatrava, Alcàntara i Montesa), en nomenar gran Maestre a Ferran. Reforma de les ordes religioses realitzada i controlada pel cardenal Cisneros.4.- Aconseguiren del papa el patronat regi (1478, “regalias”): A partir d’aquell moment són els Reis Catòlics i no el Papa, qui elegeix els bisbes de les Seus episcopals vacants. D’aquesta manera, els Reis Catòlics tindran controlada l’Església i podran nomenaran els bisbes que desenvoluparan l’ofici d’inquisidors. 5.- A Castella crearen la figura del corregidor, funcionari que supervisava les tasques dels batles en els municipis castellans. D’aquesta manera, ampliant les competències dels corregidors l’administració local quedava controlada (delegats dels reis en les ciutats castellanes).
  80. 80. EL CARDENAL CISNEROS
  81. 81. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSB) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics:6.- L’any 1476, creen la “Santa Hermandad”, un cos de policia que s’encarregava de les qüestions d’ordre públic. Constituïren un exèrcit permanent que tenia com a nucli les Guàrdies Reials, les milícies urbanes i la Santa Hermandad. La creació d’un exèrcit permanent era necessària per als plans d’expansió territorial dels monarques i, així, poder comptar amb una força fidel que els permetés imposar-se a la resta de forces (noblesa, clergat i ciutats). És permanent perquè no es dissoldrà entre campanya i campanya, com els exèrcits medievals. És professional perquè els soldats reben una paga per lluitar. És d’infanteria i està guarit (“pertrechado”) per armes de foc.
  82. 82. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSB) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics:7.- Creació de les Cancelleries per a l’administració de justícia (alts tribunals de justícia). A Valladolid la Reial Chancilleria i una segona a Granada (1505).8.- Regulació de la Hisenda reial; revisió de les “mercedes” (gràcies o favors) atorgades als nobles per Enric IV. Es tractava de recuperar les terres i senyorius usurpades per la noblesa a la Corona amb anterioritat, fer-se amb les rendes de les Ordes Militars, i imposar nous impostos (alcabalas).
  83. 83. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS B) Reforçament de l’autoritarisme dels Reis Catòlics: 9.- Creen la Inquisició espanyola pels “delictes” contra la religió, que podia actuar indistintament als dos regnes hispànics, depenia directament dels reis. En ocasions, els Reis Catòlics utilitzaren la Inquisició amb fins polítics. 10.- Creació del sistema de Consells.
  84. 84. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSC) Sistema de Consells o sistema polisinodial:Els Reis Catòlics crearen una nova administració: Els sistema de Consells o polisinodial. Serà elsistema típic dels Reis Catòlics i de tots els Àustries, per tant, es denomina règim polisinodial al’organització política de les monarquies autoritàries i absolutes dels regnes d’Espanya durantl’Antic Règim i la història moderna fins a principis del segle XIX, un sistema basat en elsConsells. Entre les funcions d’aquests sínodes o consells cal destacar que són òrgans consultius decaràcter permanent que assessoren i auxilien al monarca i col·laboren amb ell en les tasques degovern i administració del regne. El mecanisme de funcionament bàsic era l’elevació d’unaconsulta al monarca, qui resolia segons el seu parer. Aquestes funcions, en la baixa edat mitjanaforen realitzades per la Curia Regia, però des de finals del XIV seran desenvolupades pels Consells.Hi havia dos tipus de consells: 1.- Consells territorials. 2.- Consells generals.
  85. 85. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS C) Sistema de Consells o sistema polisinodial: 1.- Consells de govern territorials: Preparaven la feina dels diferents territoris. Primer n’hi ha havia tan sols tres: el de Castella, Aragó i Navarra. Llevat del de Castella no van tenir moltes competències degut a l’existència de virreis en cada regne. Els seus successors n’afegiren d’altres: Consell de les Índies, Consell d’Itàlia, Consell de Flandes i el de Portugal. 2.- Consells generals o de competència en tota la monarquia: Tractaven aspectes que afectaven a la totalitat dels territoris. Consell de les Ordres militars, de la Inquisició, de les Croades i el de la “Santa Hermandad”. Els Àustries, durant els segle XVI, afegiren el d’Hisenda, el de guerra, i el Consell d’Estat (òrgan suprem d’assessorament de la monarquia).
  86. 86. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTS Les Corts les convoca i presideix el rei, a la ciutat designada per aquest. Estan formades pels estaments o braços, que són 3: Nobiliari, eclesiàstic i representants de les ciutats. Els Reis Catòlics, com és propi de les monarquies autoritàries, les convocaven en poques ocasions, ja que concentren el poder i no els interessa saber el que pensen els altres estaments, per això de cada vegada es van convocant menys. Sobretot a Castella van perdre protagonisme i gairebé només es reunien quan els monarques necessitaven recursos financers o quan havien de confirmar al nou rei.
  87. 87. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSEl funcionament del sistema necessita d’un altra figuraimportant la dels secretaris. Era l’entorn més proper almonarca, assistien al rei en la direcció dels assumptespúblics i en la gestió diària de l’imperi. Tot aquest complexentramat institucional depenia directament del monarca.La consolidació del poder dels reis es va afermar durantels regnats de Carles I, sobretot, de Felip II. Per contra, elsÀustries del segle XVII mostraren un evident desinterèsper les qüestions polítiques i van delegar lesresponsabilitats de govern en els vàlids.La figura del vàlid va més enllà que la del secretari, enintroduir l’aspecte de confiança i, fins i tot, d’amistatpersonal amb el monarca. Els vàlids pertanyien normalmenta l’aristocràcia, cosa que va facilitar l’apropament entre lamonarquia i la noblesa; és més, a causa de les ambicions depoder, els vàlids crearen una xarxa de clientelacomposada per familiars i amics, mitjançant els seunomenament en llocs importants de l’administració, queafavorí la corrupció, com va ocórrer amb el duc de Lerma,a qui Felip III va retirar la seva confiança en 1618. El duc de Lerma (1603) Peter Paulus Rubens Museu del Prado
  88. 88. 3.1.2.- SISTEMA DE GOVERN DE LA MONARQUIA DELS RRCC: DIVERSOS CONSELLS I CORTSAltre element que va determinar la incapacitatdels “Consells” és que no van aconseguirintegrar els territoris de la monarquia.Idiomes, lleis, costums i sistemes polítics isocials continuaren intactes en cada territori,tan sols la defensa a ultrança delcatolicisme donava el punt d’uniformitat.Projectes de centralització política com la"Unió d’Armes" (1624-26) del comte - ducd’Olivares, vàlid de Felip IV, amb la creaciód’un exèrcit de 140.000 reserves reclutats en elsdiferents territoris per contribuir a la defensa dela monarquia hispànica, varen produir tensionsdel model fins arribar a la crisi de 1640, amb laseparació definitiva de Portugal itransitòriament de Catalunya (fins 1652). Ambel canvi de dinastia, en 1700, la casa de Borbó esreplantejarà tot el sistema polisinodial,disminuint el paper dels consells a excepció delde Castella. El comte-duc d’Olivares (1634) Diego Rodríguez de Silva y Velázquez Museu del Prado
  89. 89. Estat autoritari Reforma de l’Estat Els RRCC crearen -o modificaren substancialment- una sèrie d’organismes que els van permetre controlar el poder polític i concentrar-lo en les seves mans. REIS ADMINISTRACIÓ ADMINISTRACIÓ ADMINISTRACIÓ LOCAL CENTRAL TERRITORIAL CONSELLS AUDIÈNCIES CORTS Organismes Alts tribunals especialitzats en encarregats determinats temes. d’allò civil i també El més important de temes criminals. és el Consell Reial. Existiren dos: Integrats per Valladolid i VIRREIS buròcrates. Granada. CORREGIDORS Delegats del Rei en Delegats del Rei a les aquells territoris on no ciutats que supervisen està present el sobirà. l’actuació dels regidors i Aragó, Nàpols, etc.implanten les normes reials.
  90. 90. 3.2.- POLÍTICA SOCIAL I RELIGIOSA DELS REIS CATÒLICS. POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS Els Reis Catòlics varen practicar un fort un uniformisme religiós rebutjant les religions no cristianes, que es va plasmar en els següents fets: expulsió de les minories religioses, dels jueus en 1492, conquesta de Granada nassarita i baptismes obligatoris de musulmans (passen a ser moriscos) i creació del Tribunal de la Santa Inquisició en Castella.
  91. 91. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ Auto de fe de la Inquisició (1812-1819) Francisco de Goya y Lucientes Oli sobre taula (46 x 73 cm). Romanticisme Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid
  92. 92. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANSInquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834): Era un tribunal eclesiàstic que velava perl’ortodòxia religiosa, havia estat creat per l’autoritat pontifícia del segle XIII per jutjar i reprimiruns determinats “delictes” contra la religió (a la costa de Sant Domingo de Palma, actual plaçaMajor, era la "casa negra", on es va ubicar la seu de la Inquisició fins 1823, essent abolida aquesta en1820, al segle XIX tombaren el convent), bàsicament perseguia tres delictes: L’heretgia: desviacions del dogma oficial catòlic, exemple, el protestantisme. La bruixeria o superstició: màgia negra - les bruixes - normalment dones; actes consideratsdelictius contra la fe cristiana. Perseguien els jueus falsos conversos: jueus que s’havien convertit al catolicisme però quepracticaven d’amagats la religió d’Israel (el judaisme).
  93. 93. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANSInquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834):Inicialment, tan sols Aragó posseïa la Inquisició, havia estat introduïda l’any 1242, per Jaume I. ACastella no existia, dels delictes contra la religió s’encarregaven els tribunals ordinaris.L’any 1478 els Reis Catòlics la van introduiri reforçar a Castella, i, després, la varendifondre a la resta del territori, a partir d’ararep el nom d’Inquisició espanyola. Aquestapresentava dues novetats: La Inquisició espanyola està sota lajurisdicció dels Reis, depenia directamentdels monarques i no del Papa (es vaindependitzar de la Santa Sede, ara comandenels Reis). El primer Inquisidor general fouTorquemada. La Inquisició podia actuar, indistintament,en els dos regnes, tant a Castella com aAragó, o en qualsevol dels territoris de laCorona.
  94. 94. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANSInquisició o el tribunal del Sant Ofici. (1478-1834):Així és com la Inquisició, tribunal secular finançat idirigit per la monarquia, va aconseguir la unitatreligiosa que els Reis Catòlics consideravenamenaçada per l’heretgia i, també, per la gran massade jueus convertits. La tortura i les execucions esvaren fer habituals, mitjançant la cremada delcondemnat en una foguera situada a un lloc ple de gent(a Palma, cremaven a la plaça Gomila).
  95. 95. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ
  96. 96. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANS Inquisició o el tribunal del Sant Ofici (1478-1834): Creada per Gregori IX (1233) per a la creuada contra Albigenses. Tribunal religiós contra les heretgies i delictes contra la fe. Introduïda en Aragó per Jaime I. Utilitzada pels Reis Catòlics per a la unitat religiosa. Bruixeria, blasfèmia, adulteri, bigàmia… No estava subjecta als furs dels distints regnes. Confiada als dominics: Tomás de Torquemada. Abolida por Josep Bonaparte i Corts de Cadis. Restablerta per Ferran VII. Supressió definitiva 1834.
  97. 97. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ
  98. 98. 3.2.- POLÍTICA INTERIOR. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: LA INQUISICIÓ, EXPULSIÓ DELS JUEUS I MUSULMANSExpulsió dels jueus. Amb la fervent fe catòlica, l’any1492, es va decretar l’expulsió dels jueus que es varennegar a la conversió a cristianisme. L’expulsió delsjueus es va iniciar al 1482 a Andalusia, tot i que no vaser aprovada tota l’expulsió fins el 31 de marc de 1492.
  99. 99. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUSExpulsió dels jueus. Foren expulsats del regne de Castella uns 150.000 i de la Corona d’Aragó uns30.000. Els jueus expulsats reben el nom de sefardis o sefardites (en jueu espanyol). Els jueusconversos tenien distints noms, com marranos (a Castella) o xuetes (a Mallorca).
  100. 100. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS
  101. 101. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUSExpulsió dels jueus. L’expulsió dels jueus afectà a l’economia i a la cultura, ja que eren uncol·lectiu de petits artesans i comerciants, econòmica i culturalment ben posicionat, es tractavad’un grup intel·lectualment més preparat que la mitjana de la resta de la població. La sevaexpulsió degué influir molt en aquest dos aspectes.
  102. 102. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DELS JUEUS
  103. 103. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS Musulmans. Els musulmans del regne de Granada, després de la conquesta, quedaren a Espanya en territori cristià i eren anomenats mudèjars. Aquests conservaren la seva religió, costums, vestits,...Però les autoritats espanyoles tenien por de què elscol·lectiu musulmà pogués actuar com a cinquenacolumna (expressió que significa ajudar als defora) a favor d’una hipotètica invasió musulmanai, també, a causa de l’integrisme cristià imperant,el cardenal Cisneros, que era la mà dreta del ReisCatòlics, l’any 1502, va fer un decret que els hidonava un termini de 60 anys per abandonar laseva religió, els seus vestits i costums i convertir-se al cristianisme.
  104. 104. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS Musulmans. Molts es batejaren (aquests reben el nom de moriscs). Els moriscs causaren problemes durant el segle XVI, l’any 1568, haurà una gran revolta d’aquest col·lectiu, l’anomenada revolta de les "Alpujarras" (en temps de Felip II).
  105. 105. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: CONVERSIÓ A MORISCOS
  106. 106. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: CONVERSIÓ A MORISCOS
  107. 107. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS Musulmans. Finalment foren expulsats, l’any 1609, per un decret de Felip III.
  108. 108. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS
  109. 109. 3.2.1.- UNIFORMITAT RELIGIOSA: EXPULSIÓ DE MUSULMANS
  110. 110. 3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLAEls Reis Catòlics varen tenir més poders, i per això es parla dels primers monarques autoritaris de lahistòria d’Espanya. Aconseguiren deixar fora del poder a la noblesa. Hi ha dos moments, en especial,on els Reis Catòlics varen augmentar el seu poder: 1.- L’any 1486 es va produir la sentènciaarbitral de Guadalupe. Ferran el Catòlicva posar fi al problema de la “remensa”catalana (es va posar a favor dels pagesosi en contra de la noblesa).  2.- L’any 1505 van aparèixer les Lleis de Toro, molt importants, ja que Ferran el Catòlic les va pactar amb la noblesa castellana i va concedir “el mayorazgo a canvi de la seva no intromissió en la política”.  2.- A la noblesa tot passava de pares a fills…, però a partir d’aquesta llei s’eliminaren les legítimes (els segons fills i les filles podien demanar la legítima del béns), d’aquesta manera la noblesa assegurava que el patrimoni familiar no disminuís mai. Mayorazgo: Institució de dret civil - privat per la que tot el patrimoni i títols de la noblesa passava íntegrament a l’hereu (el fill mascle major).
  111. 111. 3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLA El mayorazgo estava prohibit a Castella, però era una aspiració prioritària de la noblesa castellana, perquè volien evitar la pèrdua patrimonial que suposaven les herències, les donacions i les vendes, és a dir, pretenia preservar íntegrament el seu patrimoni. Finalment, la noblesa aconseguí el mayorazgo amb les lleis de Toro del 1505, la monarquia li va concedir, però hagué de renunciar a la seva participació política en els assumptes del regne. El mayorazgo, en concret, suposa 3 coses:  Tot el patrimoni i títols de la noblesa passava, de manera obligatòria, íntegrament a l’hereu (el fill mascle gran, si no hi ha mascles a la filla major).  La desaparició de les legítimes, la resta de germans no podien reclamar aquesta part de l’herència que els tocava des de l’època romana, així el patrimoni no minvava després de cada herència.  Amb el Mayorazgo, les propietats de la noblesa no poden sortir, perquè suposà la prohibició legal de les vendes i donacions del patrimoni nobiliari.
  112. 112. 3.2.2.- ELS NOBLES I LA CONSOLIDACIÓ DEL MAYORAZGO A CASTELLAD’aquesta manera, el patrimoni dels títols nobiliaris (de la noblesa) no podia minvar mai però sípodia augmentar mitjançant noves adquisicions, matrimonis pupila,... El mayorazgo suposà lapreeminència econòmica de la noblesa a Castella fins a la seva prohibició a principis del segleXIX, però suposà, també, un major reforç del autoritarisme en temps dels Reis Catòlics, perquèla monarquia catòlica assegurava els seu poder polític.
  113. 113. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANADurant els segles XIV i XV van haver-hi molts de conflictes socials:1.- La Revolta Forana de Mallorca (1451-53): Volien major representativitat enles institucions del regne.2.- El Problema de la “remensa” de Catalunya (1460). El feudalisme era més forta Catalunya, on existien unes prestacions que havien de complir els pagesos ambuns senyors que no existien a la resta d’Espanya, els anomenats mals usos (eren 6).Per aquest motiu varen haver moltes lluites fins que el rei Ferran El Catòlic abolíels mal usos, l’any 1468, mitjançant la sentència arbitrària de Guadalupe, aixíacabà el problema.
  114. 114. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  115. 115. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANACompromís de Caspe (1412)Fou una reunió dels representants de lacorona d’Aragó per elegir la successióde Martí l’Humà. Les condicions perelegir al successor eren que fos dedescendència reial, que no fos unmonjo i que fos familiar de Martíl’Humà. Finalment, s’elegí a Ferran I d’Antequera (1380 / 1412- 1416), aquí comença la dinastia Trastàmara a Aragó; també fou anomenat Ferran el Just i Ferran l’Honest.
  116. 116. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA Ferran I fou infant de Castella, rei d’Aragó, València, Mallorca, Sicília, Sardenya i Còrsega; duc d’Atenes i Neopàtria; comte de Barcelona, Rosselló i Cerdanya; i regent de Castella. Fill de Leonor d’Aragó, germana de Martí l’Humà, net de Pere IV el Cerimoniós per via materna i d’Enric II de Castella per via paterna.
  117. 117. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  118. 118. ARBRE GENEALÒGIC
  119. 119. ARBRE GENEALÒGIC
  120. 120. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  121. 121. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  122. 122. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV:COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANA
  123. 123. 3.2.3.- LA CORONA D’ARAGÓ ALS SEGLES XIV I XV: COMPROMÍS DE CASPE I GUERRA CIVIL CATALANAGuerra Civil CatalanaVa ser un enfrontament entre la biga (rics de la ciutat) i la busca (classes populars). El fracàs de labusca, amb la consegüent pèrdua de suport popular, i les pugnes entre Joan II i el seu fill Carles deViana, van facilitar la recuperació del poder per part de la biga. D’aquesta manera, el 1462, enesclatar la guerra civil, els bigaires van recuperar el poder.En acabar el conflicte (1472), la Capitulació dePedralbes no va castigar als instigadors per tal de teniruna pau perdurable, amb la qual cosa la biga vacontinuar al govern municipal. No seria fins el regnatde Ferran el Catòlic quan s’iniciés la necessàriareforma del Consell de Cent de Barcelona.
  124. 124. TEMA 3. EL NAIXEMENT DE L’ESTAT MODERNEDAT MODERNATEMA 3. El naixement de l’estat modern: Els Reis Catòlics (1474/79-1516).3.0.- Introducció. Pas de l’edat mitjana a l’edat moderna.3.1.- La construcció de l’estat modern. La unió dinàstica: RRCC. 3.1.1.- L’expansió territorial: Les incorporacions de Granada, Canàries, Navarra i Itàlia. Política exterior. 3.1.2.- El sistema de govern de la monarquia dels Reis Catòlics: els diversos Consells i Corts.3.2.- Política social i religiosa dels Reis Catòlics. Política interior. 3.2.1.- Uniformitat religiosa: La Inquisició, expulsió dels jueus i musulmans. 3.2.2.- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella. 3.2.3.- La Corona d’Aragó als segles XIV i XV: Compromís de Caspe i Guerra Civil Catalana.3.3.- Descobriment i conquesta d’Amèrica. Causes i conseqüències generals. ÍNDEX TEMA 3 (BLOC)
  125. 125. HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC I – Tema 3.B Edat moderna Història Espanya EL DESCOBRIMENT IES Ramon Llull (Palma)Assumpció Granero Cueves D’AMÈRICA

×